BONA ENTRADA D'ANY 2013 (Nadal 2012)

"Avui, la melangia d'abans d'acabar l'any, ens fa la visita anual... Moment de confiar i no jutjar. L'entusiasme tornarà."

#microcontes
àngels, desembre 2012

Amb aquest microconte volia reflectir l'estat d'ànim de molts de nosaltres (i del tot habitual) en els dies que precedeixen al final, al tancament, de l'any.
Després d'un tensat esforç i d'una sobtada eufória festiva, la baixada d'energía i d'entusiasme és del tot natural però aquesta ens vé en un moment que no sembla natural ni convenient. Ens vé just a l'hora de fer balanços personals de guanys i pèrdues, a l'hora de repassar les nostres espectatives que són encara endreçades, una darrera l'altre, en un llista feta just fa un any...Podem haver sofert una pèrdua important  i pot molt ben ser que no ens en poguem deslliurar. Es difícil renunciar a dolor que en aquestes alçades de la vida ja ens és un amic conegut...i no ens vigoritza gaire.
Amb tot això...tractem-nos doncs amb amabilitat. Com diu el meu conte, no ens jutjem severament. Confiem. Recuperarem el pas que ara tenim sincopat i llavors, l'entusiasme tornarà.


"El sol escalfa en la casa de la Caritat amb tanta lluminositat com en la casa del ric. La neu es fon al mateix temps al devant de les seves portes."

Henry David Thoreau 

Que passeu amb pas ferm del 2012 al 2013!!
Confiant, sobretot , confiant...

ESPATLLA DE XAI FARCIDA DE FOIE I TÓFONA (Nadal 2012)

Espatlla amb peres al forn, verdures rostides i puré de patates a part. #clàssic


Una recepta molt fàcil i de les que sempre tenen èxit.
Els ingredients són poquissims i la preparació, molt simple.

Ingredients:


  • 1 espatlla de xai desossada ( 4 persones)
  • 50 grs. de foie mi-cuit
  • 1 pot petit de tófona
  • sal, pebre i 150 c.c. de vi d'Oporto
  • cordill i herbes aromàtiques



  • 2 cebes
  • 2 tomàquets
  • 1 branca d'apit
  • 4 grans d'all
  • el ossos de desossar l'espatlla
  • herbes aromàtiques
Preparació:

Demaneu que us desossin l'espatlla completament i amaniu-la per dins i fora amb sal, pebre i el vi d'Oporto. Escampeu per dins els daus de foie i també la tófona tallada petita.
Enrotlleu, lligeu i, entre els fils, poseu-hi un ramet d'herbes així com romaní i farigola. Amaniu una mica més amb sal, pebre i la resta d'Oporto. Disposeu l'espatlla dins d'un recipient envoltada de les verdures trocejades i reserveu 24 hores tapada amb film transparent.
Passades 24 hores, treure l'espatlla del recipient i, damunt del foc, fer-la enrossir junt amb els seus  ossos  amb oli i mantega i seguidament, posar al forn a rostir uns 20 minuts a 200º  donant-li la volta a la meitat de cocció.
Envoltar l'espatlla amb les verdures de la maceració, regar amb una mica més d'Oporto  i deixar que rosteixi tot junt una mitja hora més. En total fer-la coure aproximadament una hora al forn i sempre destapada.
Treure del forn i deixar refredar una mica. Deslligar l'espatlla i tallar a talls gruixuts. Disposar-la en una safata de servir envoltada de l'acompanyament.
Servir regada amb l'oli resultant i ( si es vol) amb la verdura rostida. A més pot ser acompanyada de peres al forn i un bon puré de patates (com era en aquest cas) o qualsevol altre ingredient  que a vosaltres us agradi tal com bolets o altres tipus de purés, petites tartaletes amb full ...#imaginació !!




Espatlla desossada, amanida, i a punt de ser farcida 

Farcida i lligada.amanida i a punt de ser macerada 24h.
A macerar amb les verdures al voltant



UNA ORIGINAL FELICITACIÓ (Nadal 2012)

Unes flors de Nadal fetes d'una manera que ningú endevinarà.

Amb la part que normalment llencem d'un enciam, una mica de pintura plàstica i unes cartolines podem fer-nos les felicitacions de Nadal aquest any.
Els petits ens hi poden ajudar !!!:)
Proveu a fer l'estampació amb bases diferents. Diferents tipus d'enciams, endivies , bases d'apit (queden unes grans flors precioses!)
El mateix sistema serviria per estampar roba : samarretes, tovalloles, estovalles...Llavors, és clar, la pintura hauría de ser l'adient per roba.

Aquí us deixo les imatges perquè l'explicació quasibé sobra, oi?





COSES DOLCES ( Nadal 2012 )

Decorat només amb glassejat blanc i unes "perles".

Simplement decorades amb el  fondant i  el glassejat (que ara ja en podem trobar de preparats a les botigues) tothom s'hi pot atrevir doncs, explicar la manera de fer fondant o glassejat per aquí i que quedés bé.... seria complicat!
Les galetes són del tot comestibles però serveixen perfectament per fer bonic a l'arbre de Nadal o a qualsevol lloc.
És la mateixa fòrmula base de l'any passat.

Ja sabeu:



  • 100 grs. de mantega
  • 100 grs. de sucre
  • 300 grs. de farina
  • 3 cullerades de llet
  • 1 ou
  • una mica de vainilla en pols (opcional)
  • 1 culleradeta de llevat
  • una mica de sal 
  • la ratlladura de mitja llimona (opcional)
Teniu l'explicació a les galetes del Nadal passat però us deixo unes imatges que la completen. Mireu a la pestanya de "A la cuina amb tu" i allà també les trobareu!

Barrejar tots  els ingredients
Treballar sobre el marbre.

Tallar  les figures i coure al forn.
Deixar refredar sobre una reixa.



Quan ja tingueu les galetes fetes només falta fer volar l'imaginació al decorar-les.
Amb l'ajut del fondant i el glassejat (comprats) podem estirar, retallar , enganxar i dibuixar  per tal de crear bonics efectes festius. Si a més, fem servir fondants de diferents colors i altres cosetes, el resultat pot ser espectacular!
Els nens són grans imaginadors i les seves idees cal tenir-les en compte!:)
Existeixen al mercat infinitat de cosetes per decorar...
Aneu un dia a investigar i veureu!




Amb el fondant tenyit, glassejat blanc i sucre  al damunt.
Tenyir el fondant base que  és blanc.
Estirar fondant per troquel.lar i  decorar.

El fondant s'enganxa humitejant una mica la galeta.
Una safata plena de coses bones i boniques!!







ERA MOLT ENDREÇADA... #microconte

Com qui endreça del terra un trencaclosques, ella estava acostumada a plegar peces i a posar-les sense sentit dins d'una bonica caixa resistent. Llavors l'agafava fort, i amb un gest que ja coneixia de memòria, guardava la caixa dins el seu cor junt amb més de també boniques, unes grans i d'altres més petites, que feien goig ben arranglerades...
Caixes totes no tornades a obrir mai més per la por de ser conscient de que les peces havien deixat d'encaixar entre elles.
Endreçat tot per sempre doncs. L'inmensa majoria de vegades el ser just sense empitjorar les coses, és impossible.

àngels, desembre 2012
#microconte

DESEMBRE (Nadal 2012)

L'any s'acaba i s'acaba també el pensar què podria haver sigut...i, com sempre (i per molt que ens hi esforcem), per a la majoria, ho farà d'una manera frenètica.
Shhhhhht!...Guarnim un arbre i fem el pessebre,  preparem el tió amb la manta calentona i posem-l'hi les peles de mandarina cap al vespre per menjar. Asseguem-nos sense por als genolls del Patge Reial com quan érem petits. Aquest any..., també hem sigut bons!
Ja tenim una edat i sabem sobradament que els desitjos no canvien les coses, però també sabem que acceptar les situacions, sí les fà variar. Acceptem doncs les nostres situacions, siguin quines siguin, sense esperar-ne gaire més.
Per exemple, desembre: 
Mes de batibulls i emocions contradictòries?... Sí!
Mes de comprar en excés, de tenir la sensació que no arribem, de que, en acabar, tot plegat ens vaigi una mica més estret ? També!
Acceptem-ho ja ara,  i tot serà molt més portable.

El Nadal arribarà tant si estem a punt  com si no però marxarà vint-i-quatre o quaranta-vuit  hores després...Així que, ànims! Podrem soportar-ho!
Ara, tenim dies per dedicar-nos a disfrutar de la certesa fantàstica de que, Nadal ( amb majúscules),  és a les portes!

CALENDARI D'ADVENT 2012 (Nadal 2012)



El calendari d'aquest any recorda moltissim al de l'any passat, però en comptes de sobres són bossetes i en comptes d'adhesius amb els números escrits, aquests són escrits amb guix a la pissarra.
Aprofitant que a la cuina hi tinc una paret adient, aquest any ho he fet així. L'any que vé, ja veure'm!
L'inspiració m'ha vingut de lluny (on hi  fa molt fred) i de part de la meva filla gran, la Clara, que és una estupenda i resolutiva imaginadora!!
Ja ho veieu: Uns cordills, unes bosses de paper, uns llaços, unes herbes aromàtiques i  poca cosa més.
Ah, si! Les cosetes per omplir les bosses! Ja sabeu: xuxes, unes entrades, uns vals per alguna cosa, simples paraules...


Sobretot els números desendreçats! És més divertit!:)

ESPELMES GEBRADES (Nadal 2.012)


M'agrada la simplicitat del  detall.

Amb sucre comú , cola blanca i un pinzell podem donar a les espelmes un aire molt més hivernal. Un treball per compartir amb els petits de la casa donada la seva simplicitat.
Trieu espelmes de un color que contrasti emb el color blanc del sucre. Amb un pinzell escampeu una fina (i irregular) capa de cola blanca a l'espelma  i després passeu-la rodolant per damunt de sucre.
Veureu que el sucre queda enganxat a la cola d'una manera molt fàcil canviant totalment (i en un instant)  el seu aspecte.
Posades sobre una base també coberta amb sucre li donarà a tot plegat un bonic efecte.
Un  ràpida manualitat de Nadal amb un gran resultat.

Proveu amb espelmes de diferents colors i mides... Ja en teniu l'idea ara, atreviu-vos!

Molts pocs ingredients
Feu rodolar l'espelma sobre el sucre.










Un detall adient a qualsevol racó

CREMA DE PORROS I PATATES

El meu dinar m'espera...
Altrament anomenada Vichyssoise quan es serveix freda. Aquesta és, de ben segur, la crema de verdures més estesa i més coneguda arreu.
Una crema de porros, cebes i patates que calenta també és bonissima. En calent seria un greu error anomenar-la Vichyssoise o sigui que n'hi direm: Crema de porros i patates, encara que només en canviï la temperatura.
El fet de que al principi es faci servir mantega i que, al final, s'hi afageixi una mica de crema de llet, li dona un  toc del tot francés a part, es clar,  de fer-la més cremosa i suau.
El seu nom prové de la regió de Vichy i diuen que va ser un cuiner francés d'aquesta regió instal.lat a NY qui la va redescobrir recordant les sopes que menjava de petit refredades amb llet, et... voilà la Vichyssoise!!
Seguint la genuina recepta em proposo deixar-vos aquí una de les meves cremes preferides. Us he dit alguna vegada que jo sóc terriblement fan de les sopes?
Doncs si! Jo viuria de sopes i formatges! Bé,.. i algun que altre vinet!:)

Ingredients:
  • 3 porros (només la part més blanca)
  • 1 ceba (millor tendre o de Figueres)
  • 1 gra d'all
  • 2 patates blanques de mida mitjana
  • oli i 30 grs. de mantega
  • Aigua
  • 150 c.c. de crema de llet (opcional)
Preparació:

En un recipient amb cabuda, i damunt del foc, posar-hi l'oli i el tall de mantega. Quan la mantega sigui desfeta posar-hi la part blanca dels porros laminada prima, l'all també laminat i la ceba igualment tallada. Salar i, a foc mig, deixar que tot s'estovi. Anar remenant fins que la farsa sigui molt feta. Aquest pas és molt important. Cap pressa.
Mentrestant pelar i laminar tranquil.lament les patates. Afegir-les al recipient i remenar. Afegir sal i pebre. Semi tapar i tornar a deixar una estona per tal que les patates siguin quasi desfetes.
Si heu fet el primer pas a consciència i heu tallat les patates primes, veureu que és un moment.
Quan tot és quasi desfet, afegir-hi l'aigua (l'aigua a de sobrepassar tres dits el sofregit) i deixar que bulli suau durant uns deu minuts. Triturar amb la batedora. Afegir, si voleu, 150 c.c. de crema de llet i rectificar de sal i pebre. Servir o deixar refredar.
  • En fer el sofregit de les cremes no es pot tenir mai pressa. És un pas importantissim.
  • La mantega no es pot substituir per margarina. Si de cas, poseu-hi només oli.
  • Ha de tenir un punt interessant de pebre.
  • Si la voleu guardar per dos o tres dies jo hi aniria posant la crema de llet cada cop que l'escalfés. Els làctics es tornen agres amb els canvis de temperatura.
  • L'aigua millor que sigui mineral.
  • També es pot fer amb caldo en comptes d'aigua, però llavors treu molt el gust original dels ingredients.

Una cancó que parla de menjar, de viure, i que m'ha acompanyat fins aquí.
Una delícia!


QÜESTIÓ DE PRISMA #microconte

Modulava la seva veu en veure'l. També modulava els gestos i el tarannà per tal de fer-lo seu...
Sempre ho havia fet i sempre sense esforç. Ho feia d'una manera que li era com natural, com adquirida en el plaer i  sense adonar-se'n. Una manera interioritzada sense cap obligació ni pressa.
-Et domina- li deien gent i consciència...
Ella, mig somreia perquè sabia que modulada era, per damunt de moltes coses, més ella que de cap altre manera.

#microcontes
àngels, novembre 2012


PASTA FRESCA AMB TOMÀQUETS I PARMESÀ

Ingredients bàsics+ Cuina simple= Resultat amable.  Sempre resulta 
Serà que vaig veure "El Padrino II" l'altre dia i vaig reparar amb l'imatge on la Sra. Andolini cuina delicadament  la pasta en un petit i fosc espai pel seu marit i amics, o que dissabte van fer un reportatge interessantissim sobre el món de la pasta a l'orient i també a Itàlia, que fà dies que tinc desitg de pasta simple i avui, he vist el desitg fet realitat!!
La pasta, junt amb l'arrós, és l'ingredient més utilitzat arreu del món formant part de dietes tant diverses com persones existim.
El seu origen no és clar però tot apunta que els xinesos van ser les pioners en la seva elaboració. Està clar que la feien amb fècules d'arrós que, al passar a occident, van convertir-se en fècules de blat i així van anar diversificant cadascuna al seu ritme i estil, omplint el món que coneixem.
La pasta té un alt contitngut en hidrats de carboni el que dona a l'instant una descàrrega energètica com molt pocs aliments fan, fent-la així indispensable en dietes baixes de proteines com podria ser una dieta vegana i també en dietes per persones que necessitin una punta d'energia quasi instantània, com poden ser algunes dietes  per esportistes. Ara, en les dietes,  també s'han substituit les propietats de la pasta per altres històries de resultats poc provats. Ja veure'm!
La seva preparació sempre és molt senzilla: Bullida en aigua i sal i escorreguda la tenim a punt per qualsevol acompanyament partint d'un raig d'oli.
Aqui us deixo la que jo he preparat aquest migdia i, val a dir, que una de les meves preferides.
Tagliatelle amb tomàquet i parmesà. Un retorn a l'origen i a la qualitat del producte. Productes que podem trobar a menys de cinquanta metres de casa nostre amb totes les condicions.

Necessiteu mimos? Pasta per tutti!


Ingredients per dues persones ( Mida romàntica) :)

250 grs. de pasta fresca sense farciment
aigua, sal i un raig d'oli d'oliva

6 tomàquets de pera, vermells
3 grans d'all
5-6 fulles d'alfàbrrega fresca
2 fulles de sàlvia
una mica de julivert
25 grs,. de mantega
oli

Preparació:

Trocejem els tomàquets i pelem i trocejem els alls toscament.
En una paella amb oli calent hi fem donar un parell de volts als alls, posant-t'hi a continuació els trossos de tomàquet. Remenar el resultat de tant en tant fins aconseguir una salsa homogènia. Afegir-hi sal, pebre i sucre. A última hora una cullerada de mantega. Tastar i rectificar. Reservar.
Mentrestant tindrem una gran olla d'aigua bullint i, quan ho faci, hi posarem la sal i el raig d'oli. L'aigua ha de ser molt abundant.La pasta ha de poder bellugar-se dins el recipient amb total naturalitat. La sal també ha de ser abundant. Es conten 10 grs. (una cullerada sopera) per  litre d'aigua.
Quan l'aigua bull s'hi posa la sal i inmediatament, la pasta. Remenar amb cullera de fusta i esperar a que sigui cuita al dente. Si es pasta fresca més de tres minus és massa i si és seca, més de vuit, un pecat.
Escòrrer la pasta en una escorredora amplia i ,si es fa servir d'inmediat, no cal passar-hi aigua freda però sino, és obligatori passa-hi aigua per tal que deixi de coure.
Disposar en un recipient a punt de servir. Posar-hi un raig d'oli, remenar  i portar a la taula amb la salsa de tomàquet al costat, el parmesà en un tros i el seu ratllador.
Servir la pasta a cada plat, abocar-hi la salsa i deixar que cadascú es ratlli el formatge parmesà al moment i al gust.
El formatge parmesà de tots els ingredients no és pas el que menys importancia té.
De parmesà nosaltres en podem trobar principalment de dos tipus, un de més car i un d'infinitament més barat. El bó és el car. Parmigiano Reggianno sempre és el millor. El Grana Padanno és un formatge amb una acceleració de curació provocada que resulta atractiva, però que hem de ser conscients  de que, de parmesà de debó, en té poquissim

Un cop tenim el plat davant, amb aquest espectacle de gust i colors, només queda exclamar: Bravo!!

Us deixo aquí un vals que, a la recepta, hi va ideal...El coneixeu?







L'ESPERANÇA NO CAL PER SER FELIÇ. CAL SOMIAR.

Joan Margarit, el meu poeta predilecte, parlava del seu nou llibre en una entrevista al programa "Els matins".
La presentadora no va estar a l'alçada (ni molt menys) d'un home capaç de transmetre tant en tan poc.
De fet, per mi, la presentadora d'aquest programa no està a l'alçada mai de quasibé res, però hi han moments que sap dissimular i així va fent. Fins i tot, durant l'entrevista, va reconèixer no haver-se mirat encara el llibre en qüestió...Us ho podeu creure?
En fi...Fent un esforç per evitar sentir i veure a la interlocutora, vaig poder copçar a un Margarit entregat com sempre, tossut , brusc, irònic  i solitari. Un Joan Margarit que segons com  em  recorda a mi...
Com ell va dir, res a veure té ser brusc i solitari amb ser mal carat, dolent o mala persona. Més aviat té a veure amb tot el contrari però entendre-ho, no és a l'abast de tothom.
Era allà per presentar-nos el seu nou llibre de poemes :"Es perd el senyal" del que en va extreure dos de magnífics que llegits per ell van ser, ja llavors, un dels millors moments de la meva setmana.
Com sempre, paraules entenedores que posades d'una manera o d'una altre poden dir tant com poguem, o volguem, imaginar.

La seva poesia és trista, intensa. És : de "tristesa acollidora". Així  la defineix ell mateix. Nascuda, sense que es noti , d'un procés de planificació, tria i repós. D'un procés on el cervell anàlogic li encaixa amb l'analític, a la perfecció.  Actualment és el nostre millor poeta de llarg i  val la pena tenir-lo molt en compte.

Escriure poesia deu ser tant difícil i a la vegada... tant satisfactori!!
Un poema es bó si al llegir-el dius : Aquest sóc jo!! El poema que t'identifica, és un bon poema.
La poesia d'en Margarit m'arriba especialment molt a dins i és per aixó que, per mi, és el millor poeta de parla catalana.
Poesia que fa somiar, pensar i somriure entre llàgrimes. És com ell: brusca, dura i clara però també i a la vegada, d'una dolçor a entendre molt  poc habitual.
Els temes que tracta són sempre quotidians. Pot parlar-nos tant d'una finestra que dona a una platja deserta com d'una cadira de rodes que s'encalla a la blanca sorra convertint-la així en  l'impediment insalvable per tal de recòrrer els maleïts últims metres fins a l'aigua...

A mig matí vaig sortir a buscar el poemari a la llibreria que més a mà tinc. No sabien de que els hi parlava... No el vaig trobar.
La sensació que vaig tenir és coneguda per mi, doncs molts cops em passa que l'instint de sortir a buscar un llibre quasibé sense pentinar, em fa tornar a casa sense ell.
Hauria de saber conduïr aquesta emoció i no en sé. Hauria de saber que no trobar segons quines novetats és habitual en aquest lloc gris  on visc però, no m'hi acostumo. Quan em passa, m'agrada pensar que no em tronarà passar... Segueixo somiant.
Avui al matí he tornat al mateix lloc i m'agrada pensar que el llibre m'esperava a mi. El que vaig sentir ahir al no trobar-lo va ser intens, si, però us asseguro que el que he sentit avui al veure'l, no ha sigut menys.
No es poden triar les intensitats de les emocions ni tampoc el caire. Quan et pesen les emocions, et pesen en tots els sentits i a més,  és inútil intentar evitar-les.
"L'esperança no cal per ser feliç, a vegades fins i tot és un parany. Però els somnis... Els somnis i l'il.lusió són imprescindibles"
Això deia Ell a "Els matins" i jo, hi pujo de peus.

Aqui us deixo  un dels dos poemas que va recitar.
Llegiu més enllà de les paraules si podeu. Enteneu la metàfora de Beethoven que hi sembla posada sense solta ni volta. Disfruteu.

Es perd el senyal

No tinguis pietat del que has estat,
perquè la pietat és massa breu:
no dóna temps a construir-hi res.
De nit, en un petit aeroport,
veus com un avió s'està enlairant.
Va perdent el senyal.
Sents el convenciment de que estàs vivint
uns anys sense esperances que JA són
el més feliços de la teva vida.
Hi ha una altre poesia, hi serà sempre,
com hi ha una altre música.
La de Beethoven sord. Quan es perd la senyal.



Quan irremediablement perdem  el senyal, quan el temps ens passi, hi hauràn altres coses, sonarà una altre música... Beethoven va fer les millors sinfonies en perdre el seu senyal vital: l'oída. En el silenci quasi absolut, i en els somnis més tenebrosos, va imaginar les millors meravelles sense entrebancs.
Així doncs, seguim somiant!
Aquest és el missatge que jo trobo amagat en aquestes 12 ratlles. I tu? Què hi veus?






ÉS EN EL SILENCI

És en el silenci quan s'escolta dins nostre el só de l'emoció en pensar les infinites possibilitats que  se'ns estenen al devant com un llençol. Sentiment que, de compartir, es dil.lueix irremediablement...
És en el silenci, i no en el bullici, on ens sembla tot possible.
Per altre banda, l'esclatant emoció íntima és poc amiga de la solitud i sovint confiem els nostres somnis a d'altres i d'inmediat, la seva llógica falta de mateix entusiasme, comença a fer canviar el color del que fins llavors, per nosaltres, ho omplia tot fins al cap de munt.
Tot són consells pel propi bé i tots amb bona intenció, però sense voler comformen molts cops un relat negatiu que ens inunda d'un llot massa pesat.
Pensar massa ha frustrat més somnis que totes les circumstàncies perilloses que el destí hagués pogut  posar en el camí dels mateixos. Així que, una de dues... o vivim els nostres somnis intimament o, si els compartim, hem d'estar disposats a trencar, pactar, assumir, negociar, demanar, acceptar...
Dificil tria, oi? A vegades l'única opció del tot saludable és mantenir-nos surant en el rigurós Silenci.

TARDOR 2012

Fageda de la Vall d'Irati. La més gran fageda d'Europa i visita obligada a la tardor.
S'acabat l'olor dels prèssecs de vinya, de les maduixes o de les àcides piruletes. Ara toquen les intensitats de les mores, dels gerds o les pomes verdes...
Les jaquetes molloses, damunt de  mimosos jerseis tots de colors tèbis, ens enfundaràn aviat en abraçades matineres.
És també temps d'untoses llesques de pa torrat i melmelades espesses. Bols fumejants entre mans abans de  formatges fosos i postres de cullera.
Hem esgotat les ànsies de les frívoles lectures que ens han parlat d'ombres i d'altres ciències ficcions. Ara, toca el deixar pas a lletres d'aquelles que ens retenen de veritat clavats on siguem. Pas a lletres potser no tant "conegudes" mediàticament o, fins i tot, ja llegides tres vegades per pur plaer.
Ha començat la tardor fa unes hores i amb ella, començes els dies que jo prefereixo de tot l'any. Rebuscant una mica per sobre he pogut trobar moltissimes referencies d'escriptors, inventors i, sobretot, pintors, que al llarg de l'història també han trobat en la Tardor, el seu tempo ideal. Serà que la tardor és per excel.lencia temps de melangíes i sensualitats cada any canviants i, com de tots ja és sabut, la melàngia i la sensualitat han sigut els trets humans que més bellesa han inspirat en qualsevol expressió artística. Serà que la Tardor és també per excel.lència  temps d'una mena de romanticisme estrany, on tot tendeix a ser efímer. Tot tendeix, irremediablement, a l'hivern.
La tardor  sempre ha sapigut de desitjos ocults i ha intuït perfectament quins són els camins per arribar a polsar les cordes que activen les sensibilitats més adormides...

B.W. Overstreet ens va deixar ja en el 1947 una petita mostra del què per a ell amagava el temps que hem encetat. Aquí en teniu un trocet :

"Aniversaris secrets del cor, tendres gràcies, reparadores migdiades amb coixins d'olor, dies de pastissets de poma, tardes d'increibles crepuscles..."

No ens hi resistim. El que sentim a la boca de l'estòmac és tardor, simplement.


AMANIDES (5): SÍNDRIA, FORMATGE DE CABRA I ALFÀBREGA...

Una combinació curiosa...
No arriba a recepta d'amanida i és entremig d'un entrant i un postre...
Una recepta que no és recepta i un postre que no ho és del tot? Èxit segur!
Com a recordatori només animar-vos a que proveu aquesta combinació abans de que les síndries s'acabin deixant pas a les carbasses.
Daus de síndria, formatge de cabra esmicolat, fulles dàlfàbrega trinxades, un raig d'oli,  un de vinagre balsàmic i unes escates de sal.
Serviu-la a temperatura ambient, si pot ser en bols individuals, i disfruteu.
Amanida tèbia per fer ...ja!

SETEMBRE

Començarem a oblidar les lletres de les cançons de l'estiu i, el que ens farà ballar d'aquí res, serà d'una tonalitat clarament més greu, més intensa, i d'una cadencia més lenta. Tot plegat ens durà a poder Trobar...
M'agrada pensar en totes les tardes que han de venir. És com si en algun lloc m'esperés un temps més hàbil que cap altre per ensenyar-me coses.
En aquest temps m'és més fàcil disfrutar del que en Joan Margarit anomena les "tendres misericórdies" que no trobo ni a la primavera ni, per descomptat, a l'estiu ni enmig del cru hivern. Temps de begudes calentes, de xerrades, tardes de cine, de tèbies matinades, de música en silenci, de companyies entranyables, d'escapades, de plujes tèbies per sorpresa...
El dies que venen inspiren quietud de pensaments. No podrien venir plens de cosa millor després del sorollós estiu...
La temperatura i claror seran més propicies per poder escriure o dibuixar qualsevol cosa, per jugar amb el que ens és misteriós i així deixar pas a lo inexplicable.Temps ideal per apostar per la coincidencia i fer-la nostra. Tot lo subtil em sembla molt més fàcil a partir d'ara.
...Intentar deixar de buscar i començar a Trobar ja sembla una necessitat més imperiosa a aquestes alçades de l'any. I és que, quan només estem dedicats a buscar, res ens és suficient i  només veiem el que ens falta i llavors el que tenim ens sembla pàlid i poc satisfactori...
El temps de buscar s'ha acabat amics! Ara comença el temps de Trobar i res d'això que us explico  té a veure amb una idea d'abandonament personal a la voluntat del  que ens envolta, més aviat és una idea que ens ha d'esperonar a tot el contrari.

Bon Setembre per encetar!

AMANIDES (4) : AMANIDA TÈBIA DE MONGETES TENDRES

Una amanida amb base de verdura 


Una amanida tèbia inspirada per la devallada de temperatura d'aquest matí.
Mongeta tendre barrejada amb uns ingredients que aviat ens resultaràn massa lleugers, massa faltats de fècula...
Triant la mongeta verda  d'aquesta recepta, l'aire era molt més fresc que darrerament el que m'ha permés fixar-me en el seu color i en el soroll que feien en trencar-se. Un color verd únic i un soroll de tendre inconfusible.
La calor ens priva de molts plaers senzills. Al menys, a mi.
Un cop triades les he bollit en aigua i sal just el temps de fer-les cruixents i les he escorregut i refrescat sota d'aigua freda.
A part, mentre bollien, he tallat tomàquets madurs a trossets. Avui eren dos preciosos tomàquets de "Pit de monja". Tomàquets faltats de llavors i que vesteixen una fina pell que desapareix a la boca. Uns tomàquets que val la pena tastar abans de que s'acabi la calor del tot...
Junt amb els tomàquets hi he posat una llauna gran de tonyina en oli d'oliva esmicolada i un parell d'ous durs tallats petits.
Quan la mongeta ha estat a punt, l'he abocat dins el bol on l'esperaven la resta d'ingredients.
He preparat una vinagreta amb olí ,vinagre, sal, pebre i mostassa en gra. He abocat  part de la vinagreta en el bol i he barrejat. He posat l'amanida en un recipient blanc de servir i he acabat  d'abocar-hi la vinagreta. Espolsant amb fulles orenga i  tapant amb un paper film, l'he deixat reposar.
Es seveix a temperatura ambient o freda. Jo, avui, l'he servit a temperatura ambient.
Inspireu-vos en afegir a la mongeta altres ingredients i tindreu tantes amanides com imaginació!


Tomàquet "Pit de monja"


UN CLÀSSIC PASTÍS D'ESTIU


Una recepta amb mil versions diferents per fer.


No deixeu que marxi la calor sense haver fet una de les receptes d'estiu més acolorides i del  agrad de tothom ( petits i grans) que existeix : Un pastís de pa de motlle farcit amb el que tingueu en aquell moment més a mà.
Com moltissimes receptes simples aquesta bé pot ser una recepta amb un gran resultat o, una recepta qualsevol, tirant a poc passable...
La qualitat del pa i dels altres ingredients que feu servir en marcarà la diferencia.
El pà de motlle ha de ser del forner i a més, tallat de través. El  tomàquet natural, una bona tonyina en oli d'oliva, unes fulles d'enciam trocadero ( o fulla roure), una bona maionesa... Tot a punt per fer aquesta vistosa recepta que, per temps que passi,  sempre és un:" Oh!" assegurat.
Aquí és plè amb rodalles de tomàquet, tonyina, olives, blat de moro,  formatge, enciam...Recordeu untar llesca de pa amb una fina capa de maionesa o salsa de tomàquet, abans de farcir-la.
Un cop farcit, posar-el sobre una superficie plana amb un pes al damunt per tal de que "soldi". Una superficie plana també al damunt amb un paquet d'arrós ens servirà. Retirar el pes a la mitja hora.
Tallar les vores per tal de treure la crosta del pa i donar-l'hi una forma més acurada.
Cobrir amb maionesa i acabar posant al damunt (i amb gracia) ingredients que també facin bonic. Reservar a la nevera fins el moment de servir.
Si heu untat cada pis de pa i ha estat ben premsat no tindreu cap problema de tallar-el amb un ganivet de serra. Les parts que en feu  han de ser d'uns dos dits o més per tal de que, al plat de cadascú, quedi el tall dret.

El pa, un cop farcit, l'hem de premsar
                               
  • El pa de motlle que sigui de forner i tallat al través
  • La maionesa suau i el tomàquet de qualitat
  • Els tomàquets al punt de madurs tallats prims
  • La tonyina en oli d'oliva i escorreguda
  • Arrós, formatge, pernil, pollastre fred, escalivada...#idees





Tallar les vores per a una millor presentació i textura.

AGOST

El vent acarona casa meva tangencialment. L'hi bufa les parets i les finestres, però no la penetra.
He passat la nit més calorosa que recordo i el poc vent que ha bufat de matinada ho ha fet, com sempre, en la direcció equivocada.
Portem mig agost i tinc la sensació de que ha sigut un mes atolondrat, extremadament calorós i agobiant molt abans d'arribar als migdies.
La calor ens convida al no fer res, a l'ombra, al gelat, a dormir quan ens vé de gust i a menjar el què el cos ens demana i, quan ho fà.
L'abandonament és l'estat preferit dels entusiastes de l'agost...
A mi no m'agrada la calor. Ni la calor ni claror excessiva o sigui que en aquest mes només puc estar receptiva i reflexiva i confiant que aquesta calma ompli el meu diposit d'energia creativa...
Tot i ser un mes que fà de parèntesi, al agost també s'ens revelen coses que hi havien preparades per nosaltres. Coses que no eren pel mes de març o l'octubre eren, precisament, per l'agost i són aquestes les que donaràn peu i graó al començament de setembre.
De sempre les curiositats ens esperen on no s'ens havia ocorregut mirar abans però, hi han curiositats que ens assalten, curiositats que s'ens planten al mig i ens desafien...
A vegades l'agost és entremeliat com cap mes de l'any.
Marxo uns dies en busca del fred i d'uns colors menys brillants. D'una calma més activa.
Fins ara...

JULIOL

...I com qui no vol la cosa, ja som a Juliol mes set. Calorós i sofocant, Juliol!
Comença l'olor intensa d'untoses cremes broncejadores i de cabells molls i, tot i que el mes ha començat refrescant, res ens fa sospitar que en seguirà la línea !
Com cada mes, el Juliol, transforma els dies en  petites delícies. Però no tot el dia... Mai és tot el dia ni per a tota la vida el que veiem transformar-se en felicitat, sino només els moments realement exquisits.
Hi han époques a la vida en les que sabem (i creiem ) estar en una mena d'"estat de gràcia" i d'altres...sabem molt bé que n'estem privats. Quan som en el primer estat som capaços de realitzar qualsevol cosa amb lleugeresa i naturalitat mentres que, en l'altre... ens va just de saber quin peu posar abans de quin.
 Arribat a aquest punt de l'any tots necessitem de recursos simples  que ens facin tornar a l'equilibri. "Satisfacció personal" ha de ser la nostra única intenció a patir de... ja!
Els plaers sensuals de l'estiu ens ajudaran a repostar les forçes que a aquestes alçades ens manquen i considero que el més de juliol és molt adient per començar a retrobar-les ( tot i que ja sabeu que jo sóc clarissimament molt, molt més de tardor!)
Passejades matineres per la platja, llargs esmorzars tranquils, gelats inesperats...Converses animades abans de sopars de sobretaules disteses... Música agradable que s'ens emporta els peus, companyia sense complicacions ni expectatives del tot inútils...(Això últim, és la meva pedra a la sabata: Les espectatives...)
Arriba el moment de deixar de banda grans projectes i aspiracions...Sería fantàstic poder abandonar també telèfons i agendes.
Els nostres desitjos es simplifiquen i, a més, es fan realitat, si tenim la sort de tenir les necessitats bàsiques cobertes. Disfrutem!
Bon mes de Juliol!

AMANIDES (3): CESAR

Amanida de cruixents, mantegosos salats i fulles verdes.
Una amanida Cesar diferent. Com actualitzada.
Molts cops les coses més simples poden ser les més encertades si les disfrutem  com cal. Aquesta recepta i l'estiu tenen... #feeling.

Un dels secrets d'aquesta amanida és el formatge parmesà que hi és en dues versions: ratllat i a encenalls.
La combinació de les fulles verdes amb el formatge i una vinagreta molt aromàtica fan, de l'amanida que ens ocupa, una ideal companya d'unes torrades amb anxoves que aquí són el substitut perfecte (i moolt necessari) dels trossets de pa fregit que porten totes les amanides comercials d'aquest tipus.
Ah! la meva versió... no té pollastre.
L'amanida porta el nom del restaurant on va ser inventada i, al contrari del que pot semblar, no és un llegat dels romans ni res semblant!
La recepta data dels anys 20 i  va ser creada  al hotel Cesar Palace de Tijuana, (Mèxic) per un dels germans Cardini (cuiners del restaurant del hotel) en homenatge al seu germà mort.
Aquí us deixo la base, on s'hi pot afegir pollastre, pernil en dolç, bolets  o qualsevol altre ingredient que volgueu vosaltres però conscients que així, ens apartem de la recepta ortodoxa.
Com passa amb  totes les receptes, apropar-se a la recepta original, és assegurar l'èxit.
Amanida que es serveix a temperatura ambient per tal de no tant sols trobar el gust propi dels ingeredients, sino les textures que els hi corresponen.
Per mi, bastant més que un plat d'amanida!

Ingredients

  • Llesques de pa de baguette torrades
  • Sal gruixuda
  • Pebre acabat de moldre
  • anxoves a filets
  • un raig d'oli
Vinagreta
  • 1 gra d'all, tallat petit
  • 1 rovell d'ou
  • 2 cullerades de parmesà ratllat
  • 1 culerada de suc de llimona
  • 1 culleradeta de mostassa de Dijon
  • Una cullerada de salsa Worcestershire (salsa en ampolla que es troba amb la Perrins i similars)
  • Sal Maldon
  • 150 c.c. d'oli
Amanida
  • Enciam fulla de roure o trocadero (enciam tou)
  • Parmesà en pols
  • encenalls de parmesà
Disposar les fulles verdes i el parmesà a encenalls en un recipient amb cabuda. Empolvorar amb el parmesà ratllat i reservar.
Preparar la vinagreta  barrejant amb el rovell d'ou, el gra d'all trinxat petit, el formatge ratllat, el suc de llimona, la cullerada de salsa Worcestershire, una mica de sal i l'oli.
Preparar unes llesquetes da pa torrat i posar-hi una anxova al damunt i un raig d'oli sal i pebre.
Amanir les fulles i el formatge amb la vinagreta. Remenar. Acabar amb les torrades amb anxoves i servir.
  • Les llesques de baguette es poden torrar amb el gratinador del forn si voleu.
  • El formatge parmesà ratllat, que sigui  ratllat en pols.
  • Per fer la vinagreta us serà molt pràctic posar tots els ingredients dins d'un pot amb tapa  i sacssejar-el.
  • No deixeu de fer l'amanida per no trobar la salsa Worcestershire!! La salsa li dona un gust característic però sense ella es també ideal.







AMANIDES (2): GREGA

L'estiu  aromàtic al plat.
Una amanida sense cap fulla verda...
Daurats crostons de pa barrejats amb olives de Kalamata també passades pel foc...
Cogombre, petits tomàquets i làmines de ceba vermella, barrejat tot amb trossos de formatge grec Feta.
Per últim, l'anet trinxat i la vinagreta simple, fan d'aquesta amanida una clara estampa de blaus, pedra i ombres.
Una frescor d'estiu esclatant!


Ingredients:
  • 2 llesques de pa eixut tallades a trossos regulars
  • 100 grs. d'olives negres de Kalamata (regió de Grècia)
  • Oli d'oliva 


Per l'amaniment:
  • 150 c.c. d'oli d'oliva
  • 2 cullerades de vinagre fosc
  • Sal Maldon i pebre acabat de moldre


Amanida:
  • Tomàquets Cherry( alguns sencers i alguns partits)
  • 1 cogombre pelat i tallat petit
  • 3 cullerades d'anet trinxat (pot ser sec)
  • 1 ceba vermella petita tallada a làmines fines
  • 1 tall gruixut de formatge Feta ( Típic formatge grec)

Fregir els crostons de pa i les olives dins d'una paella amb dos dits d'oli calent. Deixar escórrer sobre paper absorvent.
Barrejar l'oli amb el vinagre dins d'un recipient i assaonar amb la sal i el pebre.
Combinar els tomàquets Cherry amb  el cogombre tallat , l' anet trinxat i la ceba a làmines  i el formatge a trossos en un gran bol. Amanir amb la vinagreta i remenar.
Disposar en un plat o safata i  acabar-la amb el pa i les olives.






  • Les olives de Kalamata tenen un caracteristic color negre-morat.
  • El pa val més que sigui una mica eixut sempre que volgueu fer-el fregit.
  • L'oli sempre d'oliva.
  • Aquesta amanida si que pot deixar-se amb l'amaniment posat  una bona estona abans.

AMANIDES (1) : WALDORF

Un plat únic o, en menys quantitat, un acompanyament perfecte.
Amanida que combina fruits secs i frecos amb un amaniment molt especial.
Aquesta amanida va ser creada al 1890 en el  hotel neoyorquí, Waldorf. L'hotel  era l'actual Waldorf Astoria i, juntament amb els Ous a la Benedictine, l'amanida fa d'aquest hotel una font de creacions genuines.
L'amanida no té cap ingredient que ara mateix no poguem tenir a casa o trobar a la cantonada. És la combinació de productes i els petits detalls els que fan d'unes fulles i poc més, un plat amb encant i sobretot, amb un gran nom propi.


Ingredients:

Uns grans de raïm negre
oli
sucre

Amaniment:

1 cullerada de ceba tallada petita
1 cullerada de vinagre blanc
1/2 cullerada de ratlladura de llimona
1 cullerada de suc de llimona
un pessic de cumí en pols
150 c.c.d'oli d'oliva
sal i pebre en gra

Per l'amanida:

Fulles d'escarola i alguna fulla d'apit
Poma fuji o starking
100 grs. de nous pelades


En una paella fer-hi coure els grans de raïm amb un raig d'oli i una cullerada de sucre. Deixar fins  que caramelitzin i reservar fins que refredin.
Disposar l'amanida en un bol: Les fulles d'escarola, les fulles d'apit i si voleu, fulles lleugeres d'un altre tipus.
Escampar-hi les nous, la poma tallada a làmines finissimes i per últim posar-hi els grans de raïm tallats per la meitat si són molt grans.
A última hora amanir amb l'amaniment fet amb els ingredients indicats barrejats dins d'un recipient. Abans de servir espolsar amb sal Maldon o similar.


Els grans de raïm  caramelitzant.
  • A l'amaniment s'hi pot afegir un parell de cullerades de maionesa lleugera.
  • El raïm tindrà un lluent color preciós i un gust molt dolç que contrastarà perfectament amb la resta.
  • La vinagreta d'amanir és de llimona. Si hi afegiu la maionesa queda un amaniment molt més suau de gust però més carregós. La Waldorf amb maionesa també és un clàssic.
  • L'amanida pot estar preparada amb hores de temps però amanir-la, ho hem de fer a última hora, com qualsevol.
Si algú de vosaltres té l'oportunitat de viatjar a NY destineu un mati - migdia a anar al bufet  de Brunch del Waldorf.
No us perdeu similar espectacle que és de les coses bones de la vida...
Sempre es sap a l'hora que s'hi entra però mai a la que s'en sortirà. Lo ideal es anar-hi sobre les onze del matí i  sense presses. Ah! I no feu plans fins al vespre si us plau.



UNA MICA D'INFORMACIÓ : AMANIDES



Aliments en el seu estat natural sense guarnicions innecessaries, tal com també m'agrada cada cop més la gent :  en estat natural i sense artificis.
Què ha passat amb les simples amanides de fulles tendres i verdes? Semblen haber desaparegut derrotades per la novelle cuisine i els seus adeptes.
Fins fa poc les amanides eren una sezilla composicó d'herbes, un pur vinagre , oli i sal i, en pocs casos, pebre comú. L'amanida era l'acompanyament perfecte a plats contundents i sopes o també formaven, elles soles, un àpat.
Les amanides segueixen comformant un plat lleuger per migdies atrefegats o per sopars frugals o bé l'acompanyament d'altres plats que ho mereixin. Les proporcions poden ser petites o abundoses depenen de cada ocasió.
En les amanides no esta tot inventat, encara que ho sembli. Només  fa falta un esperit curiós per incorporar variacions esquisides a alló que d'una manera natural es converteix en rutina. Però alerta...doncs vivim obsessionats d'una insaciable fam de sensacions cada cop mes fortes i això ens porta a cometre molts errors. De la mateixa manera que molts cops  ja no n'hi ha prou amb una caricia subtil  o amb el simple plaer de pell contra la pell, a vegades exigim massa a l'hora de satisfer les nostres apetencies gastronómiques precipitant així receptes totalment desvirtualitzades i fora de tot equilibri.
Em fa moltissima il.lusió deixar-vos aquí receptes d'amanides simples però també d'amanides amb noms propis que han fet d'elles Amanides clàssiques a tot el món. Amanides, però, que de tant voltar d'aqui cap allà, han anant deixant ingredients i maneres de fer per tot arrreu. Aquí us escriuré les originals receptes d'aquestes últimes per tal de que pogueu disfrutar-ne. Altres receptes serán més actuals però totes pensades per poder disfrutar de l'espontanietat o l'impuls de canviar, treure o posar, algun ingredient a últimissima hora. Perqué l'improvització és la que ho fa tot més divertit i, per descomptat, d'això es tracta tot.

L'amanida Waldorf, la Grega, la Caesar, la d'espinacs amb ou potxat,..una amanida de pasta diferent...

Gràcies.

PAS MAL...

"Está muy bien que no sepamos lo atractivas que somos... Cuando insisten confesaremos que tenemos unos cuantos rasgos anatómicos agradables como unos hombros bonitos, unas piernas fuertes o unos tobillos esbeltos, pero la mayoría subestimamos estúpidamente nuestro verdadero e inherente aspecto físico. Nunca somos del todo conscientes de todos nuestros encantos reales: como sorbemos el té, como cantamos desentonando, como bailamos hasta las tres de la madrugada, con qué gracia nos recogemos el pelo, como de amplia és nuestra sonrisa...
Seamos sinceras: todas somos tímidas. En privado, casi todas tenemos una opinión muy poco halagadoras de nuestro físico. Y con razón. Constantemente nos recuerdan que nuestro cuerpo no tiene las medidas de los estrictos cánones de belleza y perfección actuales. Tanto és así que en nuestros días malos, nuestros micros internos, nos querrían hacernos creer que tenemos pecho de pichón, o que somos jorobadas cómo las gàrgolas de Notre Dame.
...Hoy en día , la vision fugaz del reflejo de nuestra imagen es un hecho muy habitual y , sin embargo, todavía dudamos en reconocer a la persona del espejo como nuestro alter ego.Si nos fijamos en la similitud de los ojos ,vemos a alguien que parece tan sorprendida como nosotras. A medio metro de distancia se encuentra una perfecta desconocida, una gemela idéntica de cuya existencia nada sabíamos"

Veronique Vienne
The Art of imperfection
Simple Ways of Make peace with yourself

La traducció d'un paràgraf d'un deliciós llibret comprat no recordo on ni quan: Simple ways of make peace...

JUNY

El sol de les dotze del migdia ja no s'aguanta. L'herba és més lluent i els colors dels balcons són indiscutiblement més alegres. Juny entra sense fer enrenou i arrossegant als mesos d'estiu al seu darrera.
Em proposo disfrutar de lo que no és acabat, de lo gloriosament imperfecte, de lo improvitzat. L'imatge de les vacances es dibuixa dins meu molt confosa i clarament diferent a la d'altres anys  a aquestes alçades, però seràn vacances i he d'aprofitar-les encara que sigui de peus dins d'una galleda. Tots de peus dins la mateixa!
A l'estiu, els moments que fins ara han sigut qüotidians són moments de màgia si simplement ens els mirem sense intervenir-hi molt. Per a mi és un difícil exercici, però amb grans resultats.
Us aconsello despenjar quadres, treure pesades cortines , buidar estanteries i taules  de coses inútils per tal d'experimentar una mena de plenitud del no res. Sóc una fan de l'ordre per falta del què provoca el desordre!
A punt els grans recipents de colors alegres per amanides i a punt, també, parrilles i barbacoes. El cuinar lent queda aparcat (però latent)  uns mesos. Ara toquen estovalles primes i clares. Temps de  molt poques complicacions, de  sobretaules a les fosques i de riallades espontànies...
Ara toquen sensacions a l'abast de qualsevol amb esperit lleuger.
Bon mes de Juny!

QUATRE QUARTS AMB POMA

Un pastís fet en un moment quasibé sense adonar-me'n.
Textura mollosa i humida.  Plaer assegurat.


Qui esperava per fer un pastís per berenar o esmorzar mot fàcil i ràpid, aquesta és la seva recepta.
Fàcil de fer, ràpid de preparar i també, i molt interessant, memoritzable. El seu nom vé precisament de les com estan repartits els seus ingredients: En quarts. Un quart de cada i en total, quatre més les pomes.
Som-hi doncs? Som-hi!

Ingredients:
  • 4 ous 
  • 250 grs. de sucre
  • 250 grs. de farina +1 culleradeta de llevat
  • 250 grs. de mantega
  • 3 pomes golden no molt verdes
Preparació:

Barrejar, amb una batedora elèctrica, els ous sencers amb el sucre i afegir-hi la mantega fosa però mai calenta. Per últim, i amb l'ajut d'un estri delicat,  posar-hi la farina amb el llevat passada per un colador fi. Afegir-hi les pomes tallades a trossets petits i barrejar-ho tot suaument.
Abocar-ho tot plegat en un motlle untat de mantega i amb un paper vegetal a la base per tal de desmotllar-el millo. Enfornar a 170º durant 35-40 minuts.
Deixar refredar i reposar.
L'endemà es molt millor ( Si l'amagueu potser arribarà a l'endemà!)
  • Amb la meitat d'ingredients fem el pastís la meitat de gran 
  • La mantega no pot quedar desfeta com oli si no desfeta com una pomada clara.
  • El sucre pot ser moreno
  • La cullerada de llevat es sempre de postre
  • Les pomes poden ser sense pelar
  • També poden ser peres en comptes de pomes


COLORS EN ROBA

Una garlanda colorida que fa estiu.
Va ser l'aniversari de la petita de la casa. El temps ens permet cada any poder-el celebrar al exterior. Tinc sempre molts retalls de roba i vaig pensar en una manera de poder-ne treure profit!!!
Amb l'ajut d'una plantilla, un cordill d'espart i la meva filla gran,  unes banderoles de colors alegres van fer de garlandes al sortre. Ja les deixaré posades per tal que el vent en faci el que vulgui fins que s'acabi l'estiu.
La ventatja de fer-les en roba i no en paper es aquesta: són molt més durables i el seu moviment molt més gràcil.
Ja us dic, uns triangles fets de robes diverses, un troç de cordill, cola d'enganxar roba i una estoneta, han donat això com a resultat.
Aquí ho teniu per quan volgueu.






CAPACITATS

No eren les seves mans les més destres ni el seu cos el quin més sabia però, de manera extranya, ella era conscient que això precisament, jugava al seu favor.
Topar amb mans que li expliquessin coses o amb cossos que li donessin peu, l'hi era quasi tant fàcil com respirar.
Era la seva capacitat de sorpresa la que la feia realment desitjable.

#microcontes
àngels, Abril 2011

MAIG. L'ALTRE HISTORIA D'EVA...

"Déjame que te cuente la otra história de Eva. Eva hizo una cosa muy hermosa y valiente. Alargó el brazo más allá del mandato de Dios Padre, tomó la manzana del árbol y mordió la carne madura y en su punto. Supo que era buena y se la ofreció a Adán para que también probase su bondad. En ese momento, Adán y Eva despertaron de su sueño primordial y sus ojos se abrieron. Vieron la belleza de sus cuerpos en el esplendor de la propia luz de ellos.
Eva fue sabia desde el primer momento... porque fue capaz de escuchar con atención. Eva escuchó y, bajo el clamor de la voz del Padre que le decía que cumpliera sus órdenes sin cuestionárselas, también oyó los susurros más tenues de una vida más verdadera. Eva simplemente eligió otra forma de vida, según su conciencia, y tomó su fruto. En aquel momento Eva bendijo a todas las generaciones con el don de poder participar en la creación de su propio mundo...Eva supo "asir" la manzana. Tuvo la grandeza de corazón necesaria para alargar la mano haciendo frente a toda razón.
Eva tuvo valor porque sabía que, al comer el fruto de una vida consciente, viviría tanto el sufrimiento como la dicha."

ROGER HOUDSEN
Soul and Sensuality
Returning the Erotic to Everyday Life

No trobeu que és un conte fantàstic?? Jo sí!

QUICHE LORRAINE

Una preparació salada capaç de solventar moltes ocasions

El seu nom traduït sería : Coca de la Lorena (regió del nord de França).
Es tracta d'un pastís saltat amb una base cruixent i plé d'un batut fet d'ous i llet, donant com a resultat un contrast deliciós.
Els seus ingredients poden ser moltissims però, el batut que l'omple sempre és la mateix: ous, llet i crema de llet.
La primera quiche que s'en té constancia data del 1600, però sense més ingredients que la base , els ous i la llet. Prove-ho un dia afegint una mica de sucre i veureu quin postre més especial acompanyant, per exemple, un gelat.

Ingredients:
  • 1pasta brisa (Rana si pot ser)
  • 150 c.c. de llet
  • 100c.c. de crema de llet
  • 2 ous sencers
  • 1 culleradeta de fècula (Maizena)
  • 50 grs. de pernil dolç tallat prim
  • 50 grs. de formatge emmental tallat prim o ratllat

Folrrar un motlle (de base desmotllable) amb la pasta brisa.
Fer una batut  amb els ous sencers, la llet , la crema de llet i la "Maizena" desfeta amb una mica de la mateixa llet. Assaonar amb sal i pebre amb generositat. Batre i reservar.
Omplir la base de la tarta amb el pernil dolç, posar-hi al damunt el formatge i abocar el batut d'ous que hem fet anteriorment. Enfornar a 170º uns 25-30 minuts.
Deixar refredar  i desmotllar.
Servir a temperatura ambient, o calenta, acompanyant a una amanida, a una crema o a poca cosa més.

  • M'es impossible explicar-vos l'elaboració de la pasta brisa per escrit. I això que és quelcom molt fàcil! Però penso que la que venen dona molt bon resultat.
  • Els ingredients poden ser moltissims però la base cruixent i el batut han de ser sempre els mateixos.
  • Proveu a farcir-la amb espàrrecs escaldats i pernil ibèric o amb espinacs, panses i pinyons o amb... bacó, ceba caramel-litzada i formage. Recordeu, no varieu el batut Ja em direu!


Folrrar el motlle amb la pasta


Posar-hi el farcit i abocar-hi el batut