AMANIDES (4) : AMANIDA TÈBIA DE MONGETES TENDRES

Una amanida amb base de verdura 

Una amanida tèbia inspirada per la devallada de temperatura d'aquest matí.
Mongeta tendre barrejada amb uns ingredients que aviat ens resultaràn massa lleugers, massa faltats de fècula...
Triant la mongeta verda  d'aquesta recepta, l'aire era molt més fresc que darrerament el que m'ha permés fixar-me en el seu color i en el soroll que feien en trencar-se. Un color verd únic i un soroll de tendre inconfusible.
La calor ens priva de molts plaers senzills. Al menys, a mi.
Un cop triades les he bollit en aigua i sal just el temps de fer-les cruixents i les he escorregut i refrescat sota d'aigua freda.
A part, mentre bollien, he tallat tomàquets madurs a trossets. Avui eren dos preciosos tomàquets de "Pit de monja". Tomàquets faltats de llavors i que vesteixen una fina pell que desapareix a la boca. Uns tomàquets que val la pena tastar abans de que s'acabi la calor del tot...
Junt amb els tomàquets hi he posat una llauna gran de tonyina en oli d'oliva esmicolada i un parell d'ous durs tallats petits.
Quan la mongeta ha estat a punt, l'he abocat dins el bol on l'esperaven la resta d'ingredients.
He preparat una vinagreta amb olí ,vinagre, sal, pebre i mostassa en gra. He abocat  part de la vinagreta en el bol i he barrejat. He posat l'amanida en un recipient blanc de servir i he acabat  d'abocar-hi la vinagreta. Espolsant amb fulles orenga i  tapant amb un paper film, l'he deixat reposar.
Es seveix a temperatura ambient o freda. Jo, avui, l'he servit a temperatura ambient.
Inspireu-vos en afegir a la mongeta altres ingredients i tindreu tantes amanides com imaginació!

Tomàquet "Pit de monja"

UN CLÀSSIC PASTÍS D'ESTIU

Una recepta amb mil versions diferents per fer.

No deixeu que marxi la calor sense haver fet una de les receptes d'estiu més acolorides i del  agrad de tothom ( petits i grans) que existeix : Un pastís de pa de motlle farcit amb el que tingueu en aquell moment més a mà.
Com moltissimes receptes simples aquesta bé pot ser una recepta amb un gran resultat o, una recepta qualsevol, tirant a poc passable...
La qualitat del pa i dels altres ingredients que feu servir en marcarà la diferencia.
El pà de motlle ha de ser del forner i a més, tallat de través. El  tomàquet natural, una bona tonyina en oli d'oliva, unes fulles d'enciam trocadero ( o fulla roure), una bona maionesa... Tot a punt per fer aquesta vistosa recepta que, per temps que passi,  sempre és un:" Oh!" assegurat.
Aquí és plè amb rodalles de tomàquet, tonyina, olives, blat de moro,  formatge, enciam...Recordeu untar llesca de pa amb una fina capa de maionesa o salsa de tomàquet, abans de farcir-la.
Un cop farcit, posar-el sobre una superficie plana amb un pes al damunt per tal de que "soldi". Una superficie plana també al damunt amb un paquet d'arrós ens servirà. Retirar el pes a la mitja hora.
Tallar les vores per tal de treure la crosta del pa i donar-l'hi una forma més acurada.
Cobrir amb maionesa i acabar posant al damunt (i amb gracia) ingredients que també facin bonic. Reservar a la nevera fins el moment de servir.
Si heu untat cada pis de pa i ha estat ben premsat no tindreu cap problema de tallar-el amb un ganivet de serra. Les parts que en feu  han de ser d'uns dos dits o més per tal de que, al plat de cadascú, quedi el tall dret.

El pa, un cop farcit, l'hem de premsar

                               

• El pa de motlle que sigui de forner i tallat al través
• La maionesa suau i el tomàquet de qualitat
• Els tomàquets al punt de madurs tallats prims
• La tonyina en oli d'oliva i escorreguda
• Arrós, formatge, pernil, pollastre fred, escalivada...#idees

Tallar les vores per a una millor presentació i textura.

AGOST

El vent acarona casa meva tangencialment. L'hi bufa les parets i les finestres, però no la penetra.
He passat la nit més calorosa que recordo i el poc vent que ha bufat de matinada ho ha fet, com sempre, en la direcció equivocada.
Portem mig agost i tinc la sensació de que ha sigut un mes atolondrat, extremadament calorós i agobiant molt abans d'arribar als migdies.
La calor ens convida al no fer res, a l'ombra, al gelat, a dormir quan ens vé de gust i a menjar el què el cos ens demana i, quan ho fà.
L'abandonament és l'estat preferit dels entusiastes de l'agost...
A mi no m'agrada la calor. Ni la calor ni claror excessiva o sigui que en aquest mes només puc estar receptiva i reflexiva i confiant que aquesta calma ompli el meu diposit d'energia creativa...
Tot i ser un mes que fà de parèntesi, al agost també s'ens revelen coses que hi havien preparades per nosaltres. Coses que no eren pel mes de març o l'octubre eren, precisament, per l'agost i són aquestes les que donaràn peu i graó al començament de setembre.
De sempre les curiositats ens esperen on no s'ens havia ocorregut mirar abans però, hi han curiositats que ens assalten, curiositats que s'ens planten al mig i ens desafien...
A vegades l'agost és entremeliat com cap mes de l'any.
Marxo uns dies en busca del fred i d'uns colors menys brillants. D'una calma més activa.
Fins ara...