"Está muy bien que no sepamos lo atractivas que somos... Cuando insisten confesaremos que tenemos unos cuantos rasgos anatómicos agradables como unos hombros bonitos, unas piernas fuertes o unos tobillos esbeltos, pero la mayoría subestimamos estúpidamente nuestro verdadero e inherente aspecto físico. Nunca somos del todo conscientes de todos nuestros encantos reales: como sorbemos el té, como cantamos desentonando, como bailamos hasta las tres de la madrugada, con qué gracia nos recogemos el pelo, como de amplia és nuestra sonrisa...
Seamos sinceras: todas somos tímidas. En privado, casi todas tenemos una opinión muy poco halagadoras de nuestro físico. Y con razón. Constantemente nos recuerdan que nuestro cuerpo no tiene las medidas de los estrictos cánones de belleza y perfección actuales. Tanto és así que en nuestros días malos, nuestros micros internos, nos querrían hacernos creer que tenemos pecho de pichón, o que somos jorobadas cómo las gàrgolas de Notre Dame.
...Hoy en día , la vision fugaz del reflejo de nuestra imagen es un hecho muy habitual y , sin embargo, todavía dudamos en reconocer a la persona del espejo como nuestro alter ego.Si nos fijamos en la similitud de los ojos ,vemos a alguien que parece tan sorprendida como nosotras. A medio metro de distancia se encuentra una perfecta desconocida, una gemela idéntica de cuya existencia nada sabíamos"
Veronique Vienne
The Art of imperfection
Simple Ways of Make peace with yourself
La traducció d'un paràgraf d'un deliciós llibret comprat no recordo on ni quan: Simple ways of make peace...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges
MAIG. L'ALTRE HISTORIA D'EVA...
"Déjame que te cuente la otra história de Eva. Eva hizo una cosa muy hermosa y valiente. Alargó el brazo más allá del mandato de Dios Padre, tomó la manzana del árbol y mordió la carne madura y en su punto. Supo que era buena y se la ofreció a Adán para que también probase su bondad. En ese momento, Adán y Eva despertaron de su sueño primordial y sus ojos se abrieron. Vieron la belleza de sus cuerpos en el esplendor de la propia luz de ellos.
Eva fue sabia desde el primer momento... porque fue capaz de escuchar con atención. Eva escuchó y, bajo el clamor de la voz del Padre que le decía que cumpliera sus órdenes sin cuestionárselas, también oyó los susurros más tenues de una vida más verdadera. Eva simplemente eligió otra forma de vida, según su conciencia, y tomó su fruto. En aquel momento Eva bendijo a todas las generaciones con el don de poder participar en la creación de su propio mundo...Eva supo "asir" la manzana. Tuvo la grandeza de corazón necesaria para alargar la mano haciendo frente a toda razón.
Eva tuvo valor porque sabía que, al comer el fruto de una vida consciente, viviría tanto el sufrimiento como la dicha."
ROGER HOUDSEN
Soul and Sensuality
Returning the Erotic to Everyday Life
No trobeu que és un conte fantàstic?? Jo sí!
Eva fue sabia desde el primer momento... porque fue capaz de escuchar con atención. Eva escuchó y, bajo el clamor de la voz del Padre que le decía que cumpliera sus órdenes sin cuestionárselas, también oyó los susurros más tenues de una vida más verdadera. Eva simplemente eligió otra forma de vida, según su conciencia, y tomó su fruto. En aquel momento Eva bendijo a todas las generaciones con el don de poder participar en la creación de su propio mundo...Eva supo "asir" la manzana. Tuvo la grandeza de corazón necesaria para alargar la mano haciendo frente a toda razón.
Eva tuvo valor porque sabía que, al comer el fruto de una vida consciente, viviría tanto el sufrimiento como la dicha."
ROGER HOUDSEN
Soul and Sensuality
Returning the Erotic to Everyday Life
No trobeu que és un conte fantàstic?? Jo sí!
MAGDALENES
 |
| Un ou: tres-quatre magdalenes petites. |
Marcel Proust escribia això en el seu "En busca del temps perdut", segurament encara amb el plaer dins la boca.
La mida ideal són dues mossegades i per això la dolçor hi pot ser intensa. Els ingredients són bàsics i senzills però a la vegada... molt sensuals, fent aixì que altres preparacions més complicades ens semblin, sempre més, massa empalagoses.
N'existeixen infinites variacions i sobretot s'han posat de moda en la seva versió americana prenent el nom de Muffins o cupcakes( si són decorades).
Cupcakes : Enormes pseudo-magdalenes fetes d'aquesta mida per servir com a base de decoracions impossibles i, molts cops, inmenjables.
Uns petits motlles de paper i uns ingredients humils, existens en qualsevol cuina, ens poden fer experimentar qualsevol tarda d'aquestes el mateix que va sentir en Proust aquella vegada: El sublim plaer dels ingredients més bàsics.
Dues cullerades de massa mai han provocat tant plaer.
Tinguem present doncs, que sempre ens quedaran les magdalenes per disfrutar de la simplicitat de debò.
Benvinguda primavera!
Ingredients (per a 4 magdalenes)
- 1 ou
- 30 grs. de sucre
- 30 grs. de farina
- 40 grs. de mantega
- una mica de vainilla en pols
- sucre glass
Barrejar l'ou sencer amb el sucre i esponjar amb un estri de fusta fins que augmenti de volum.També podeu fer servir la batedora amb les varilles.
Posar-hi la farina en dos o tres cops i remenar suaument amb un batedor i per últim, posar-hi la mantega tova feta pomada líquida (no oli). Afegir-hi la vainilla en pols, o sucre avainillat, i acabar de remenar.
Omplir fins una mica més de la meitat els motlles de paper. Si són prims, fer servir dos motlles en comptes d'un. Enfornar a 150 Cº uns quinze minuts i deixar-les enrrossir a 170 Cº cinc minuts més.Treure i deixar sobre una reixa a refredar. Empolvorar-les amb sucre glass si voleu.
- Aquestes magdalenes són d'estil francés. Són fetes amb mantega. Les aragoneses (també bonissimes) són fetes amb oli d'oliva.
- Aquestes magdalenes no porten llevat. Les fa crèixer el mateix ou i per aixó, el primer pas d'ou i sucre, és important que sigui ben fet. No són magdalenes que quedin molt altes. Ens recorden bastant als Financiers.
- Guardar en un lloc hermètic.
- Si voleu fer vuit , dotze o setze magdalenes, només heu de multiplicar els ingredients proporcionalment i n'obtindreu la fórmula.
LLICENCIATS EN CUINA?
Sabem de llicenciats en química, física, dret... i, d'un temps ençà ( i "in crescendo"), ens fa l'efecte que els nostres cuiners han de ser també llicenciats en cuina per fer el que fan. Cap on anem...? Per què no li donem la volta a tot plegat?? De veritat que cal?
Potser comença a ser hora de que la teoria, que s'estén com taca d'oli, sigui vox populi enervada:
Els cuiners han de ser per davant de tot, aixó, cuiners.
No m'agrada pensar que pot arribar un dia que, a banda de cuiners, hagin de ser catedràtics no se sap gairebé de què, biólegs o, fins i tot, semblants a metges.
Un dia vaig llegir que no és pot teoritzar ni publicar a tort i a dret sobre la sobre la teoria quàntica de la explosió de la croqueta líquida dins la cavitat bucal. Tenien molta raó i n oobstant s'esta fent quelcom semblant.
Els cuiners són cuiners, la seva feina es cuinar i no tant profetitzar sobre temes que cada cop semblen menys relacionats amb l'alimentació.
Crec que el que sería interessantissim és rebre lliçons de deontologia culinaria i també d' aplicació de l'etica comercial en relació a la qualitat- preu dels plats amb amb els que ens deleiten.
Fan falta molts aliments arreu del món per no sentir un rebombori d'estómac al pensar en menjar de postres per exemple: Pluja (sense el pronom, que sona més intens!) de torró avellanat sobre gelat de les primerenques flors d'espígol que reposa sobre un cruixent de farina de balt serraí. Tot empolvorat de cristalls de sal asseccada al sol matiner de cara a la .....
És senzillament, obscé i insultant!
Aquesta teminologia (menys exagerada,es clar!), aquesta manera de fer, va tenir el seu moment, la seva época i el seu autor. Va ser una revolució llançada al vent que crec que els cuiners que comencen han de saber interioritzar i deixar passar simplement perqué el seu moment: ja va ser. Si algú pot seguir en aquesta linea és el seu impulsor i quatre més de comptats però, si us plau, a l'inmensa majoria que esferifiquen sense sentit, que fan servir el nitrógen líquid com aigua de maig i extranys recipients que s'han inventat sobre la marxa..., jo els hi diria que l'èxit crec que rau en tornar a buscar l'essència d'un bon fricandó o d'unes patates amb sípia. No ho creieu?
Jo, si m'hi dediqués, intentaria fer això: donar-hi completament la volta.
Ja hi ha grans cuiners que fa temps que hi aposten. Carles Gaig n'es un, i dels bons. En el seu restaurant La Fonda- de Bcn- els millors plats tradicionals són a taula. L'inmensa majoria de bons cuiners del nord no han deixat de fer la cuina que han fet sempre, això si , millorant dintre d'uns límits aprofitant tot l'avanç possible.
Potser comença a ser hora de que la teoria, que s'estén com taca d'oli, sigui vox populi enervada:
Els cuiners han de ser per davant de tot, aixó, cuiners.
No m'agrada pensar que pot arribar un dia que, a banda de cuiners, hagin de ser catedràtics no se sap gairebé de què, biólegs o, fins i tot, semblants a metges.
Un dia vaig llegir que no és pot teoritzar ni publicar a tort i a dret sobre la sobre la teoria quàntica de la explosió de la croqueta líquida dins la cavitat bucal. Tenien molta raó i n oobstant s'esta fent quelcom semblant.
Els cuiners són cuiners, la seva feina es cuinar i no tant profetitzar sobre temes que cada cop semblen menys relacionats amb l'alimentació.
Crec que el que sería interessantissim és rebre lliçons de deontologia culinaria i també d' aplicació de l'etica comercial en relació a la qualitat- preu dels plats amb amb els que ens deleiten.
Fan falta molts aliments arreu del món per no sentir un rebombori d'estómac al pensar en menjar de postres per exemple: Pluja (sense el pronom, que sona més intens!) de torró avellanat sobre gelat de les primerenques flors d'espígol que reposa sobre un cruixent de farina de balt serraí. Tot empolvorat de cristalls de sal asseccada al sol matiner de cara a la .....
És senzillament, obscé i insultant!
Aquesta teminologia (menys exagerada,es clar!), aquesta manera de fer, va tenir el seu moment, la seva época i el seu autor. Va ser una revolució llançada al vent que crec que els cuiners que comencen han de saber interioritzar i deixar passar simplement perqué el seu moment: ja va ser. Si algú pot seguir en aquesta linea és el seu impulsor i quatre més de comptats però, si us plau, a l'inmensa majoria que esferifiquen sense sentit, que fan servir el nitrógen líquid com aigua de maig i extranys recipients que s'han inventat sobre la marxa..., jo els hi diria que l'èxit crec que rau en tornar a buscar l'essència d'un bon fricandó o d'unes patates amb sípia. No ho creieu?
Jo, si m'hi dediqués, intentaria fer això: donar-hi completament la volta.
Ja hi ha grans cuiners que fa temps que hi aposten. Carles Gaig n'es un, i dels bons. En el seu restaurant La Fonda- de Bcn- els millors plats tradicionals són a taula. L'inmensa majoria de bons cuiners del nord no han deixat de fer la cuina que han fet sempre, això si , millorant dintre d'uns límits aprofitant tot l'avanç possible.
Si voleu disfrutar d'una altre manera del plaent món de la gastronomia us recomano uns quants llibres de narrativa i unes pel.licules de tardes bones. En una altre ocasió us recomanaré llibres més histórics, o crítics sobre cuina, també molt interessants.
LLibres:
* Confessiones de un xef , Anthony Bourdain
El relat ens porta, de la mà del seu excèntric protagonista( i escriptor), als interessants rera cuines buscant l'àpat perfecte.Un llenguatge provocador ens farà ser dins d'un ambient de drogues i sexe poc imaginable.
* Paris era una festa, Ernest Hemingway
Una descripció del Paris de 1920 on l'escriptor reviu una época de pobresa però d'inmensa felicitat .El tema gastronòmic hi és molt present amb anècdotes divertides i curioses.
LLibres:
* Confessiones de un xef , Anthony Bourdain
El relat ens porta, de la mà del seu excèntric protagonista( i escriptor), als interessants rera cuines buscant l'àpat perfecte.Un llenguatge provocador ens farà ser dins d'un ambient de drogues i sexe poc imaginable.
* Paris era una festa, Ernest Hemingway
Una descripció del Paris de 1920 on l'escriptor reviu una época de pobresa però d'inmensa felicitat .El tema gastronòmic hi és molt present amb anècdotes divertides i curioses.
*Como agua para chocolate Laura Esquivel
Grans àpats preparats amb sensualitat extrema. Millor el llibre que la pel.licula. Detalls incomparables.
Grans àpats preparats amb sensualitat extrema. Millor el llibre que la pel.licula. Detalls incomparables.
*El año de los espaguetis Haruki Murakami
Deliciós conte que ens transporta a la cuina d'un noi al que la soletat el porta a cuinar espaguetis continuament i de milers formes possibles.Té l'excusa perfecte per sentir-se útil i aillar-se del món. Escusa, per altre banda, recurrent en molts cuiners.
Pel.licules:
Deliciós conte que ens transporta a la cuina d'un noi al que la soletat el porta a cuinar espaguetis continuament i de milers formes possibles.Té l'excusa perfecte per sentir-se útil i aillar-se del món. Escusa, per altre banda, recurrent en molts cuiners.
Pel.licules:
- El festin de Babette Reflexionar sobre la felicitat de les coses senzilles. Molt recomanable.
- La Gran Bouffe Marcello Mastroianni ,Michel Piccoli...Una joia
- Julia and Julie Sensibilitat que travessa temps i circumstàncies
- Deliciosa Martha (la versio original, si us plau!!) Treball i constancia d'una dona introvertida. La seva vida canvia quan la seva germana mor i s'ha de fer càrrec de la seva neboda.
- Xocolat Conte preciós on la xocolata desperta a un poble que viu aturat en el passat. La protagonista, Juliette Binoche, els fara tornar a sentir i a vegades, perillosament...
NOMÉS PER AVUI
Només per avui intentaré viure exclusivament el dia sense voler resoldre el problema de la meva vida d'una sola vegada.
Només per avui tindré cura del meu aspecte: seré corrrecte en les meves maneres , no criticaré a ningú ni pretendré millorar, ni disciplinar a ningú si no a mi mateix.
Només per avui seré feliç en la certesa de que he estat creat per a la felicitat en aquest món.
Només per avui m'adaptaré a les circumstàncies sense pretendre que els circumstàncies s'adaptin a mi.
Només per avui decicaré deu minuts del meu temps a una bona lectura, recordant que com l'aliment és necesari per el cos, la lectura ho és per l'ànima.
Només per avui faré una bona acció i no ho dire a ningú.
Només per avui faré una cosa que no desitgi fer i si em sento ofés en els meus sentiments, procuraré que ningu s'en assebenti.
Només per avui em faré un programa detallat. Potser no l'acompliré del tot però m'el proposaré i em preservaré de dues calamitats: la pressa i la indecissió.
Només per avui creuré fermament (encara que els circumstàncies em demostrin el contrari) que la Divina Providencia s'ocupa de mi com si no existís res més al món.
Només per avui no tindré pessimisme ni temors. De manera particular no tindré por a gaudir del que és bell i creuré cegament en la bondat de la gent.
...Això que acabeu de llegir, ben podria ser el fragment d'un llibre dels que actualment estàn tant a l'abast anomenats "d'autoajuda". El text podria pertànyer a un llibre molt actual sense cap etiqueta que fes notar el pes d'un tipus d'inclinació concreta de tendència política o religiosa. Un text tret, doncs, de qualsevol lloc amb només ganes clares d'infondre l'optimisme de viure que tantes vegades ens convé...
No és així. El text que acabeu de llegir és un fragment del diari personal del Papa Joan XXIII anomenat també, el Papa bó. Diari que va comencar a escriure a l'edat de catorze anys: Diari de les ànimes, i que és plè de recomanacions entenedores i atemporals.
Trobo que és un text preciós, tant d'estructura com d'intenció, per quasibé aprendre de memoria com si d'un mantra es tractés. Indicacions personals plenes del sentit comú.Sentit comú... que tanta falta ens fa!!
A vegades m'arriben a les mans coses com aquesta que, inmediatament després de llegir-les, ja sé que em val la pena tenir-les a prop per si de cas. Aquí us ho deixo escrit per quan volgueu.
Només per avui tindré cura del meu aspecte: seré corrrecte en les meves maneres , no criticaré a ningú ni pretendré millorar, ni disciplinar a ningú si no a mi mateix.
Només per avui seré feliç en la certesa de que he estat creat per a la felicitat en aquest món.
Només per avui m'adaptaré a les circumstàncies sense pretendre que els circumstàncies s'adaptin a mi.
Només per avui decicaré deu minuts del meu temps a una bona lectura, recordant que com l'aliment és necesari per el cos, la lectura ho és per l'ànima.
Només per avui faré una bona acció i no ho dire a ningú.
Només per avui faré una cosa que no desitgi fer i si em sento ofés en els meus sentiments, procuraré que ningu s'en assebenti.
Només per avui em faré un programa detallat. Potser no l'acompliré del tot però m'el proposaré i em preservaré de dues calamitats: la pressa i la indecissió.
Només per avui creuré fermament (encara que els circumstàncies em demostrin el contrari) que la Divina Providencia s'ocupa de mi com si no existís res més al món.
Només per avui no tindré pessimisme ni temors. De manera particular no tindré por a gaudir del que és bell i creuré cegament en la bondat de la gent.
...Això que acabeu de llegir, ben podria ser el fragment d'un llibre dels que actualment estàn tant a l'abast anomenats "d'autoajuda". El text podria pertànyer a un llibre molt actual sense cap etiqueta que fes notar el pes d'un tipus d'inclinació concreta de tendència política o religiosa. Un text tret, doncs, de qualsevol lloc amb només ganes clares d'infondre l'optimisme de viure que tantes vegades ens convé...
No és així. El text que acabeu de llegir és un fragment del diari personal del Papa Joan XXIII anomenat també, el Papa bó. Diari que va comencar a escriure a l'edat de catorze anys: Diari de les ànimes, i que és plè de recomanacions entenedores i atemporals.
Trobo que és un text preciós, tant d'estructura com d'intenció, per quasibé aprendre de memoria com si d'un mantra es tractés. Indicacions personals plenes del sentit comú.Sentit comú... que tanta falta ens fa!!
A vegades m'arriben a les mans coses com aquesta que, inmediatament després de llegir-les, ja sé que em val la pena tenir-les a prop per si de cas. Aquí us ho deixo escrit per quan volgueu.
AMANIDA DE FULLES VERDES AMB MANGO I GAMBES
Fa dies que no escric i simplement és per que penso que els meus últims escrits eren mereixedors d'un respir. Escrits que han tingut moltissim éxit i que aquí seguiràn per si voleu tornar-hi a fer una ullada.
Avui us deixo una combinació original però que estic segura que us sorprendrà en positiu.
És una amanida tèbia de mango i gambes.
Les nostres amanides han d'anar agafant temperatura per què nosaltres n'anirem perdent. No cal, a partir d'ara, que les menjem directament sortides de nevera doncs això ens provocarà una sensació molt poc agradable en dies de fred.
El mango és una fruita que convida a rumiar a què s'assembla el seu gust, a què ens recorda la seva textura. Per mi és la combinació d'un préssec amb una pruna i també, segons com, em recorda al meló madur. El seu gust , i sobretot la seva textura, són incomparables. Normalment quan els comprem sempre són verds i necessiten tres o quatre dies embolicats amb paper per agafar el punt óptim de maduresa.
Hi ha un llibre que, amb el mango com a protagonista, fa un recorregut per vida i costums d'una familia a l'India. És un preciós llibre amb una intens colorido a portada: L'Estació dels aromes de Amulya Malladi. Entremig de les históries s'hi poden trobar receptes i anècdotes molt recomanables sobré la fruita que avui és la reina de la recepta: el mango. La seva humilitat passa per damunt de la de la sabuda personalitat de les gambes donant-li, per mi, el paper protagonista.
La combinació de fulles verdes, unes gambes -o llagostins- fetes a la planxa , unes llesques de mango al punt de madur junt amb una vinagreta feta amb oli, llimona , pebre en gra de colors (si en teniu) , sal Maldon i julivert trinxat, fan d'aquesta combinació, una combinació molt agradable.
Aqui teniu doncs l' idea per avui. Bon diumenge!
Pienso que nuetras tres necesidades bàsicas- la comida ,la seguridad y el amor- se hallan tan entrelazadas, que no podemos pensar en una separada de las demàs.
M.F.K. Fisher
Avui us deixo una combinació original però que estic segura que us sorprendrà en positiu.
És una amanida tèbia de mango i gambes.
Les nostres amanides han d'anar agafant temperatura per què nosaltres n'anirem perdent. No cal, a partir d'ara, que les menjem directament sortides de nevera doncs això ens provocarà una sensació molt poc agradable en dies de fred.
El mango és una fruita que convida a rumiar a què s'assembla el seu gust, a què ens recorda la seva textura. Per mi és la combinació d'un préssec amb una pruna i també, segons com, em recorda al meló madur. El seu gust , i sobretot la seva textura, són incomparables. Normalment quan els comprem sempre són verds i necessiten tres o quatre dies embolicats amb paper per agafar el punt óptim de maduresa.
Hi ha un llibre que, amb el mango com a protagonista, fa un recorregut per vida i costums d'una familia a l'India. És un preciós llibre amb una intens colorido a portada: L'Estació dels aromes de Amulya Malladi. Entremig de les históries s'hi poden trobar receptes i anècdotes molt recomanables sobré la fruita que avui és la reina de la recepta: el mango. La seva humilitat passa per damunt de la de la sabuda personalitat de les gambes donant-li, per mi, el paper protagonista.
La combinació de fulles verdes, unes gambes -o llagostins- fetes a la planxa , unes llesques de mango al punt de madur junt amb una vinagreta feta amb oli, llimona , pebre en gra de colors (si en teniu) , sal Maldon i julivert trinxat, fan d'aquesta combinació, una combinació molt agradable.
 |
| Mango, fulles verdes i gambes... |
Pienso que nuetras tres necesidades bàsicas- la comida ,la seguridad y el amor- se hallan tan entrelazadas, que no podemos pensar en una separada de las demàs.
M.F.K. Fisher
Subscriure's a:
Missatges (Atom)