AMANIDA DE FULLES VERDES AMB MANGO I GAMBES

   Fa dies que no escric i simplement és per que penso que els meus últims  escrits eren mereixedors d'un respir. Escrits que han tingut moltissim éxit i que aquí seguiràn  per si voleu tornar-hi a fer una ullada.
Avui us deixo una combinació original però que estic segura que us sorprendrà en positiu.
És una amanida tèbia de mango i gambes.
Les nostres amanides han d'anar agafant temperatura per què nosaltres n'anirem perdent. No cal, a partir d'ara, que les menjem directament sortides de nevera doncs això ens provocarà una sensació molt poc agradable en dies de fred.
El mango és una fruita que convida a rumiar a què s'assembla el seu gust, a què ens recorda la seva textura. Per mi és la combinació d'un préssec amb una pruna i també, segons com, em recorda al meló madur. El seu gust , i  sobretot la seva textura, són incomparables. Normalment quan els comprem sempre són verds i necessiten tres o quatre dies embolicats amb paper per agafar el punt óptim de maduresa.
Hi ha un llibre que, amb el mango com a protagonista, fa un recorregut per vida i costums d'una familia a l'India. És un preciós llibre amb una intens colorido a  portada: L'Estació dels aromes de Amulya Malladi. Entremig de les históries s'hi poden trobar receptes i anècdotes molt recomanables sobré la fruita que avui és la reina de la recepta: el mango. La seva humilitat passa per damunt de la de la sabuda personalitat de les  gambes donant-li, per mi, el paper protagonista.
La combinació de fulles verdes, unes gambes -o llagostins- fetes a la planxa , unes llesques de mango al punt de madur junt amb una vinagreta feta amb oli, llimona , pebre en gra de colors (si en teniu) , sal Maldon i julivert trinxat, fan d'aquesta combinació, una combinació molt agradable.

Mango, fulles verdes i gambes...
Aqui teniu doncs l' idea per avui. Bon diumenge!

Pienso que nuetras tres necesidades bàsicas- la comida ,la seguridad  y el amor- se hallan tan entrelazadas, que no podemos pensar en una separada de las demàs.
                                                                                                                M.F.K. Fisher


3 comentaris:

  1. QUINA BONA PINTA MAMA!:)
    Clara

    ResponElimina
  2. Plat exquisit. És una combinació de colors i sabors molt encertada. Gràcies per la idea!!Teresa

    ResponElimina
  3. Gràcies Teresa i Clara!! La " pinta" és bonissima però el gust la supera!! :)

    ResponElimina

comentaris