ABRIL : Serenor.

No hi haurà sípia per tants pèsols! :)

Fa dies que no escric i és que no vull desaprofitar el privilegi de poder escriure només i quan en sento la necessitat. No m'agradaria convertir aquest plaer en una obligació, perquè d'obligacions...ja en tinc d'altres!
A Manresa el març va acabar plujosament i veig que l'abril comença més o menys d'igual manera. Els que em coneixeu sabeu que jo sóc més JO quan plou, quan tots els colors són més apagats, més pesants. No puc dir, doncs, que aquests dies em desagradin, ans al contrari!
Quan el cel escampi tots sabem que les tardes seran ja clarament més llargues i tot semblarà indicar que hi ha una mena de resurrecció general.
Les astènies primaverals comencen a ser anomenades doncs, el voler  restaurar la serenor en les fites quotidianes, sembla voler acabar amb les nostres forces a aquestes alçades d'any. També ens pesa el que ja  han passat tres mesos del començament del dos mil tretze i ens toca reconèixer que molts dels propòsits que tant vem donar per fets aleshores són encara per encetar allà, on van nèixer.
L'acceptar que hi ha coses que no canviaran per molt que ens hi esforcem, és un repte íntim del que ningú ens en farà cap menció especial si mai el fem nostre. Mai ens sentirem prou reconegut l'esforç que fem en acceptar tal i com són segons quines coses. Fa molt pocs dies he fet quaranta-set anys i aquest fet ja em dóna la llicència, i la distància suficient, per assegurar segons què.
El concepte de la serenitat que desitjo en aquest moment res té a veure amb donar per fet que les coses no poden canviar. Crec fermament que podem canviar la qualitat de la nostra existència i a la vegada restaurar l'equilibri en el nostre dia a dia, encara que això ens porti a buscar el que no tenim i per tant, a trobar el que no esperem.
Molts cops penso que les meves energies es dispersen massa, amb bona intenció, és clar, però  en massa direccions. Hauria de ser capaç d'enfocar millor. Si no som capaços de ser suficientment serens hauríem d'actuar com si ho fóssim fins a viure plenament en el paper, oi? He de seguir practicant...
Molts de nosaltres representem tres o quatre personatges al dia i és realment difícil que ment, cos i esperit siguin en tot moment en sintonia amb el que ens envolta. Qualsevol tipus de ritual tranquil.litzador que inventem ens farà bé. La nostra tria serà l'encarregada de proporcionar-nos l'energia que ens sembla mancar. Crec que la serenitat n'és la clau.
Us confesso que un petit tros de terra, que m'està posant molts reptes, és el que ara em té enfangada! (Aquests dies de pluja, mai més ben dit!)
Em toca aprendre a fer els canals del reg amb eines totes estranyes per mi, a plantar segons les llunes, a saber que algunes flors, a part de maques, són ideals per fer venir papallones que acaben amb segons quins pulgons...
Preparar, plantar, mimar per poder veure néixer i créixer, és en definitiva pel que poden servir uns poquíssims metres quadrats de bona terra. L'adquisició més simple i encantadora que he fet en molts anys.
Un trosset de terra que, si vull, puc no posar-hi res i anar-hi només a gaudir dels preciosos horts veïns o bé, puc treballar-la una mica destriant el que no convé del que hi fa falta, per tal de ser part activa de petits miracles.
Jo trio, però tot d'una manera tranquil.la, sense cap obligació, que és com val la pena disfrutar dels privilegis.

MARÇ: Simplificar.

...M'inspira confiança i m'agrada molt la gent poc complicada que disfruta menjant i gaudeix dels plaers d'una bona sobretaula amb la mateixa intensitat que en repararar en els detalls que la composen i l'intenció que hi tenen. M'agrada la gent atenta i alhora capaç de mostrar-se distesa.
Penso que per compartir un àpat amb garanties de satisfacció plena s'ha d'estar en un estat d'ànim positiu i si no, plenament disposat a rebre'l quan arribi. Aconseguir aquest estat no és fàcil i per això quan es dona, ho valoro moltissim!
Ànim positiu...Tots tenim les nostres "bitlles" per  jugar quan ens convé. Poden ser diverses: cantar, cuinar, llegir, fer esport, fins i tot el treballar pot ser una d'elles i totes poden ser en un moment donat vàlvules d'escapament interioritzades per tal de treure part de pressió de dins les nostres particulars "olles" i així adquirir un ànim simplement més predisposat.
Diuen els orientals que simplement canviant de lloc nou coses del nostrre voltant qüotidià, també farem que el nostre entorn flueixi d'una manera més àgil i per tant, el nostre estat d'ànim en surti beneficiat. Un mirall que cada matí ens recorda massa coses pendents, un llum que omple qualsevol racó d'agresivitat, un objecte comprat (ja no sabem ni a on) que només fà que confirmar-nos el mal gust que vàrem tenir... Tots els subtils missatges negatius que rebem del nostre mirall, llum u objecte, ens perjudiquen i molt.
Com entesos estètica ambiental rel.lacionada amb el benestar emocional, ens aconsellerien de familiaritzar-nos amb quelcom molt simple a primera vista:  El buit.

La seva teoria seria la de crear espais buits al nostre voltant plens de possibilitats on, i perquè no, les ombres de lo molt poc, siguin també protagonistes de l'escena.
Aquesta teoria mil.lenaria la fan aplicable també a la propia persona: Poques complicacions i compliments. Dins nostre només grans espais buits amb diferents possibilitats.
L'influència directa del nostre estat emocional en el nostre estat físic és sobradament provada, tant és així  que en  técniques i metodologies orientals s'enmirallen moltes de les noves corrents de medicina curativa que ens poden semblar contemporànies.
Ja sabem, doncs, a simplificar per fora tant com poguem  i (i no menys important) a fer-ho també, per dins.
Bon març!

GENER : preservar

... Últimament, i com si no haguessim avançat en el temps desde els inmemorials, hi ha coses que s'ens escapen de les mans com a éssers humans, com a persones. Guerres de les de sempre sense sentit aparent a les que ningú fà cabal per rutinaries... Estafadors dels de sempre que aprofiten la seva posició per, en més o menys mesura, sortir-ne beneficiats sense pensar a qui perjudiquen, com sempre. Violències que fan preguntar-nos si distem gaire dels homes de les cavernes. Gent que, en plè segle XXI, passa gana pels nostres carrers, proporcionant-nos així una imatge comparable a la de certs episodis de l'història que tots preferim oblidar...
Davant d'això, i per sobreviure moralment per sobre de tot, l'únic que a mi s'em acut és procurar preservar el que tinc més a prop. Si cadascú cuida del que té al seu voltant, tot anirà millor. Tindrem un lloc on sempre podrem tornar.
Preservar no és gens fàcil però ningú ens va dir que ho seria.  Una familia, en segons quins moments, és molt complicat de preservar. També ho són uns amics en segons quines situacions  i  un entorn saludable és igualment difícil de mantenir. Peró tant si és tracta de vetllar per una cosa com per l'altre no estem mai sols, sempre  hem de comptar  amb la voluntat dels demés en mantenir el lligam i que vé a sumar-se a la nostra.
Aquest any, sense pretendre allunyar-nos tant d'aquest món fins al punt de desaparèixer, haurem de fer per manera de trobar  un espai on el tempo sigui un altre. Una dimensió paralel.la que ens permeti recuperar i retornar l'erotisme, les bones intencions i maneres a la nostra vida particular i íntima per així impremtar-ho en qualsevol cosa que anem a realitzar.

Us deixo un microconte que vaig escriure fa pocs dies i que té rel.lació amb aquest Pensament de Gener.

"No donava mai prou temps al sentiment per tal que aquest l'embolcallés i establís, entre ell i el món, un tel de plaer."

#microcontes
àngels, gener 2013

Busquem doncs aquest temps per tal de poder preservar.


"Next year Baby ..."
Jamie Cullum
Una gran cançó que m'ha semblat molt adient!

BONA ENTRADA D'ANY 2013 (Nadal 2012)

"Avui, la melangia d'abans d'acabar l'any, ens fa la visita anual... Moment de confiar i no jutjar. L'entusiasme tornarà."

#microcontes
àngels, desembre 2012

Amb aquest microconte volia reflectir l'estat d'ànim de molts de nosaltres (i del tot habitual) en els dies que precedeixen al final, al tancament, de l'any.
Després d'un tensat esforç i d'una sobtada eufória festiva, la baixada d'energía i d'entusiasme és del tot natural però aquesta ens vé en un moment que no sembla natural ni convenient. Ens vé just a l'hora de fer balanços personals de guanys i pèrdues, a l'hora de repassar les nostres espectatives que són encara endreçades, una darrera l'altre, en un llista feta just fa un any...Podem haver sofert una pèrdua important  i pot molt ben ser que no ens en poguem deslliurar. Es difícil renunciar a dolor que en aquestes alçades de la vida ja ens és un amic conegut...i no ens vigoritza gaire.
Amb tot això...tractem-nos doncs amb amabilitat. Com diu el meu conte, no ens jutjem severament. Confiem. Recuperarem el pas que ara tenim sincopat i llavors, l'entusiasme tornarà.


"El sol escalfa en la casa de la Caritat amb tanta lluminositat com en la casa del ric. La neu es fon al mateix temps al devant de les seves portes."

Henry David Thoreau 

Que passeu amb pas ferm del 2012 al 2013!!
Confiant, sobretot , confiant...

DESEMBRE (Nadal 2012)

L'any s'acaba i s'acaba també el pensar què podria haver sigut...i, com sempre (i per molt que ens hi esforcem), per a la majoria, ho farà d'una manera frenètica.
Shhhhhht!...Guarnim un arbre i fem el pessebre,  preparem el tió amb la manta calentona i posem-l'hi les peles de mandarina cap al vespre per menjar. Asseguem-nos sense por als genolls del Patge Reial com quan érem petits. Aquest any..., també hem sigut bons!
Ja tenim una edat i sabem sobradament que els desitjos no canvien les coses, però també sabem que acceptar les situacions, sí les fà variar. Acceptem doncs les nostres situacions, siguin quines siguin, sense esperar-ne gaire més.
Per exemple, desembre: 
Mes de batibulls i emocions contradictòries?... Sí!
Mes de comprar en excés, de tenir la sensació que no arribem, de que, en acabar, tot plegat ens vaigi una mica més estret ? També!
Acceptem-ho ja ara,  i tot serà molt més portable.

El Nadal arribarà tant si estem a punt  com si no però marxarà vint-i-quatre o quaranta-vuit  hores després...Així que, ànims! Podrem soportar-ho!
Ara, tenim dies per dedicar-nos a disfrutar de la certesa fantàstica de que, Nadal ( amb majúscules),  és a les portes!

AGOST

El vent acarona casa meva tangencialment. L'hi bufa les parets i les finestres, però no la penetra.
He passat la nit més calorosa que recordo i el poc vent que ha bufat de matinada ho ha fet, com sempre, en la direcció equivocada.
Portem mig agost i tinc la sensació de que ha sigut un mes atolondrat, extremadament calorós i agobiant molt abans d'arribar als migdies.
La calor ens convida al no fer res, a l'ombra, al gelat, a dormir quan ens vé de gust i a menjar el què el cos ens demana i, quan ho fà.
L'abandonament és l'estat preferit dels entusiastes de l'agost...
A mi no m'agrada la calor. Ni la calor ni claror excessiva o sigui que en aquest mes només puc estar receptiva i reflexiva i confiant que aquesta calma ompli el meu diposit d'energia creativa...
Tot i ser un mes que fà de parèntesi, al agost també s'ens revelen coses que hi havien preparades per nosaltres. Coses que no eren pel mes de març o l'octubre eren, precisament, per l'agost i són aquestes les que donaràn peu i graó al començament de setembre.
De sempre les curiositats ens esperen on no s'ens havia ocorregut mirar abans però, hi han curiositats que ens assalten, curiositats que s'ens planten al mig i ens desafien...
A vegades l'agost és entremeliat com cap mes de l'any.
Marxo uns dies en busca del fred i d'uns colors menys brillants. D'una calma més activa.
Fins ara...

AL BELL MIG DE MOLT POC

   Sabía d'un tren a l'Equador que passa molt a ran de les parades d'un ampli mercat improvitzat en mig del no res.
Sé de mercats sobre barques en rius que, de tantes que n'hi han, el fet de que surin en un riu, només sospita.
Sé de l'estretor, de les olors i colors  del mercat de peix més gran del món i un dia escriuré de lo molt que em va impressionar visitar-el. Peró el que no sabia ni imaginava era que pogués existir quelcom com el que avui us deixo avui aquí.
És una filmació que em va passar una amiga i que mereix ser vista. Sé que si la guardo aquí, la tinc molt a mà.
Un ambientat mercat a Bangkog. Fixeu-vos sobretot amb la passivitat activa de la gent. Passivitat que només pot ser només interioritzada a força de costum. Fixe-vos també en la precisió de l'alçada en que han estat posades verdures i fruites posades en cistells a terra: el tren no en  mou ni una fulla.
La distància que deixa el tren entre ell i el cubículs que fan de rera botiga, és de mig pam. Imagino  el soroll i l'olor que deu ocupar l'ambient del  lloc i només em cap al cap que, el pas d'aquest  tren, és un  habitual  sacseig que ja els hi és necessari.
El que més em sorprèn però és més endevant, un cop el tren ha passat. És com si, en passar, hagués isuflat una energia a tots els que es trobaven al mercat en aquell moment. Es veuen cames que brinquen amb ànsia, braços que tiben de parasols per tal de poder retornar a la penombra.  Gent tornant a seure al peu de les seves colorides parades. Gent que seu hores i hores doblegada, quieta. Gent que seu a esperar, simplement a esperar amb paciència infinita.
El final de la filmació  té uns instants vitals del que podria molt ben ser felicitat. Una felicitat que no entendrem mai i que no es pot comprar.
Un tren que ve a sacsejar al bell mig del molt poc.

EQUINOCCI DE TARDOR - 23 de setembre 2011

Confiem que la calor  anirà ja de baixa i deixem-nos sorprendre per la bellesa dels colors que mica en mica ens envoltaràn per tot arreu canviant els escenaris que tenim per coneguts.
L'equinocci de tardor ja és aqui i amb ell, els seus canvis. Tot convidarà al recolliment fins i tot, les menys hores de sol.
El ritme de vida accelerat que em engegat fa uns dies , les menys hores de sol, el fred ...tot ens influirà i per tant necessitem més que mai d'una dieta, d'un fer  que ens acompanyin en aquest canvi.
Els aliments propis de cada estació són la dieta equilibrada que necessitem. La natura ens proporciona sempre el que ens convé en cada moment i  sempre ha sigut així.
Carbasses i bolets, castanyes, moniatos i codonys...El peix blau i la carn de caça. Les sopes, brous i  cremes.. Temps de "Mmmmm.." de totes totes!
Avui, el dia tindrà la mateixa durada exacte que la nit. És, doncs, un dia en equilibri i un moment ideal per , per què no?, buscar també el nostre. Acceptem doncs , agraïm i triem, com deien abans, el gra de la palla.
Siguem valents de dir -no- al què sabem que no ens convé. Valents d'allunyar-nos de persones o coses  que no ens aporten res positiu. Deixe'm de banda l'idea d'haver d'agradar a tothom: és un impossible.
Menjem només quan tinguem gana i res que no sigui absolutament deliciós i  per últim...fem el Sant Propósit de no complicar-nos la vida!
Jo ho intentaré.., tu no?

àngels