Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fet per mi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fet per mi. Mostrar tots els missatges

UNA ORIGINAL FELICITACIÓ (Nadal 2012)

Unes flors de Nadal fetes d'una manera que ningú endevinarà.

Amb la part que normalment llencem d'un enciam, una mica de pintura plàstica i unes cartolines podem fer-nos les felicitacions de Nadal aquest any.
Els petits ens hi poden ajudar !!!:)
Proveu a fer l'estampació amb bases diferents. Diferents tipus d'enciams, endivies , bases d'apit (queden unes grans flors precioses!)
El mateix sistema serviria per estampar roba : samarretes, tovalloles, estovalles...Llavors, és clar, la pintura hauría de ser l'adient per roba.

Aquí us deixo les imatges perquè l'explicació quasibé sobra, oi?





CALENDARI D'ADVENT 2012 (Nadal 2012)



El calendari d'aquest any recorda moltissim al de l'any passat, però en comptes de sobres són bossetes i en comptes d'adhesius amb els números escrits, aquests són escrits amb guix a la pissarra.
Aprofitant que a la cuina hi tinc una paret adient, aquest any ho he fet així. L'any que vé, ja veure'm!
L'inspiració m'ha vingut de lluny (on hi  fa molt fred) i de part de la meva filla gran, la Clara, que és una estupenda i resolutiva imaginadora!!
Ja ho veieu: Uns cordills, unes bosses de paper, uns llaços, unes herbes aromàtiques i  poca cosa més.
Ah, si! Les cosetes per omplir les bosses! Ja sabeu: xuxes, unes entrades, uns vals per alguna cosa, simples paraules...


Sobretot els números desendreçats! És més divertit!:)

ESPELMES GEBRADES (Nadal 2.012)


M'agrada la simplicitat del  detall.

Amb sucre comú , cola blanca i un pinzell podem donar a les espelmes un aire molt més hivernal. Un treball per compartir amb els petits de la casa donada la seva simplicitat.
Trieu espelmes de un color que contrasti emb el color blanc del sucre. Amb un pinzell escampeu una fina (i irregular) capa de cola blanca a l'espelma  i després passeu-la rodolant per damunt de sucre.
Veureu que el sucre queda enganxat a la cola d'una manera molt fàcil canviant totalment (i en un instant)  el seu aspecte.
Posades sobre una base també coberta amb sucre li donarà a tot plegat un bonic efecte.
Un  ràpida manualitat de Nadal amb un gran resultat.

Proveu amb espelmes de diferents colors i mides... Ja en teniu l'idea ara, atreviu-vos!

Molts pocs ingredients
Feu rodolar l'espelma sobre el sucre.










Un detall adient a qualsevol racó

COLORS EN ROBA

Una garlanda colorida que fa estiu.
Va ser l'aniversari de la petita de la casa. El temps ens permet cada any poder-el celebrar al exterior. Tinc sempre molts retalls de roba i vaig pensar en una manera de poder-ne treure profit!!!
Amb l'ajut d'una plantilla, un cordill d'espart i la meva filla gran,  unes banderoles de colors alegres van fer de garlandes al sortre. Ja les deixaré posades per tal que el vent en faci el que vulgui fins que s'acabi l'estiu.
La ventatja de fer-les en roba i no en paper es aquesta: són molt més durables i el seu moviment molt més gràcil.
Ja us dic, uns triangles fets de robes diverses, un troç de cordill, cola d'enganxar roba i una estoneta, han donat això com a resultat.
Aquí ho teniu per quan volgueu.






PENSAR EN ELS DIES DE PLUJA


Uns papers, unes pintures plàstiques i una estona.

Si bé els seus colors i sorolls són els meus preferits, quan tinc la casa "plena" de nenes un dia que plou, el "què fer?" es planteja sovint.
Ous, farina, sucre i  mantega ens ofereixen sempre moltes possibilitats.També l'armari de pintures i  pinzells de totes époques i mides ens inspira juntament amb el calaix de les cintes i papers de colors que , de tant plé, no tanca mai prou.
Entretenir als petits (i no tant petits) de la casa una tarda de pluja tenint a mà un parell de calaixos plens de bons remeis és, de ben segur, potenciar la seva sensibilitat i talent  i si som obsevadors, una ocasió d'intuïr també les seves inclinacions. La cuina, les manualitats, les petites labors compartides amb els més petits ens proporcionen estones molt reveladores! Ja pot ploure tot el que vulgui si saps que dins aquella bonica caixa hi trobaràs tot el necessari per dedicar una estona simplement a crear.
En aquesta ocasió es tractava de rumiar i elaborar en poca estona un centre de la taula per Pasqua. Jo vaig llençar una petita suggerencia i la meva filla gran va orquestar tota la resta. Tot el mèrit és seu. En tres hores ho va tenir llest.
Uns ous retallats en cartró, decorats a gust de cadascuna, posats dins d'un cistell  i voltats d'un grapat de l'herba de la Brownie ( una conilleta que tenim) van fer un preciós centre i també, una tarda que ja no ens la pren ningú!




Totes a la feina!
Pitbull Egg...!! Si li diem, ens ve a veure!

UN ENVIAMENT URGENT

Heu d'enviar quelcom?
Ahir, la meva filla gran, va veure al blog les magdalenes i després de parlar amb ella de seguida vaig pensar de fer-ne algunes més i fer-els-hi arribar. Està estudiant a fora i això fà que passem algunes estones sense veure'ns.
Ja ho veieu, unes magdalenes posades en una caixa de caixes, per tal de que no es toquin entre elles i, a més, un petit escrit a mà a costat de cadascuna.
Desde no sé quan sempre que veig petits escrits que m'atrauen, els copio i així en tinc llibretetes plenes! Pàgines atepeïdes que han començat a tenir màxim sentit. Han esperat, però, a ser moltes i a ser molt plenes...

Un paquet que segur li farà molta il.lusió. N'hi farà tanta o més que, en a mi, fer-l'hi arribar!


ARRECADES EN ORDRE

Botons de diferents mides ,colors i èpoques.
Es una idea molt simple però de gran efectivitat.
Se us desparellen les arrecades dins de petits batibulls?
Una sol.lució, per tal que arrecades  i tanques no es perdin enmig de la confusió, és aquesta. Fàcil i divertida. Només heu de buscar uns botons i donar una altre utilitat als seus forats!

AROMATITZANT NATURAL

Anís, canyella,llimona i clau...
Un bona idea  per treure qualsevol olor  no desitjada de la cuina, o de qualsevol altre lloc. Olor de menjar, fum , animals..
Aigua en un recipient i a dins, anís estrellat, canyella, llimona i claus d'espècie. Porteu l'aigua a bollir uns minuts i deixeu que l'olor s'escampi sense disfressar altres olors si no, eliminant-les!
Ja em direu!

UN BONISSIM TRUC D'ÚLTIMA HORA

Un bon truc, o millor dit: El Truc.
Truc per treure les taques de les copes a última hora. Taques que ben poden ser de l'aigua de rentar-les  i que fan posar tant de mal humor quan falta poquisim per seure a la taula!!
No podem fer servir productes netejadors doncs deixen olor. Fer servir un drap amb aigua ens porta molta feina ja que em de fer-ne servir un de sec després i a més hi ha el perill de que tampoc quedin bé del tot. Fer servir l'alè ( jo ho he vist a fer!) i un drap és, a part d'inútil, no correcte...o sigui que aqui teniu la solució:
Un recipient d'aigua bollint i un drap de cotó gruixut.

Poseu la copa boca avall damunt del vapor d'aigua i passeu el drap de cotó inmediatament. El vapor mulla la copa lo just per tal de que, amb una passada de drap sec, quedi perfecte i per altre banda la temperatura del vapor farà que les copes quedin lluents i netes, com noves.
El truc també ens serveix per els coberts però en copes el resultat és més espectacular per lo evident.

Recordeu : aigua bollint i un drap gruixut de cotó.


Jo, quan començo a parar la taula, ja poso l'aigua a bollir.

UN PARTICULAR PAISATGE NADALENC


El resultat és garantit.







Aquí teniu un entretingut i sorprenent treball per fer amb els més petits. Una bola de neu -en aquest cas, de purpurina-.
Només farà falta un pot de vidre, aigua destil-lada, unes gotes de glicerina líquida (que trobareu a la farmàcia), purpurina i les figueretes de plàstic com a protagonistes.
Després de netejar el pot de vidre podeu decorar-el amb pintura plàstica. Com que s'acosta Nadal  la tapa del pot i la base tenen motius adients. La pintura plàstica serà una bona tria, doncs s'esborra amb facilitat i no taca la roba. També podeu utilitzar la que s'anomena  pintura de bombeta, que fà que els colors siguin transparents. Faria també un bonic efecte segur.

Amb l'ajut d'una cola instantània enganxeu els vostres personatges a l'envers de la tapa. Ompliu amb aigua destil-lada el pot de vidre junt amb unes tres o quatre gotes de glicerina líquida per tal de fer-la més densa. Posar-hi la purpurina i remenar, retirar-ne  l'excés si és dona el cas.
Tancar el pot i provar l'efecte. Al tancar definitivament,abans, encolar la rosca, així segur que no vesa!
Al girar el pot, aquest, passi el que passi, sempre us ensenyarà un bonic paisatge. Paisatge que haureu creat vosaltres! Qui de vosaltres no s'ha quedat encantat alguna vegada amb quelcom semblant? A mi em passa sempre!
A les botigues de joguines trobareu figuretes de tot tipus per triar. Fins i tot també en pastisseries podeu trobar el que imagineu.
Pots amb diferents formes, mides i paisatges faràn de qualsevol racó, un racó especial.
Endevant doncs amb un treball que entretindrà a menuts i grans una bona estona!
Molts pocs ingredients per passar una tarda.

UN ORIGINAL CALENDARI D'ADVENT





Dins els sobres: gominoles  o petites joguines o, fins i tot, unes paraules.
Advent.
És a punt de començar el mes de desembre, mes en que molts records s'ens fan presents com mai.
Desembre és ( diuen) el mes de l'amor i  l'esperança i per tant, jo vull creure que també és el mes dels possibles miracles.
Quatre setmanes és el temps que tenim per preparar el Nadal: Temps d'Advent.

El cristians utilitzem l'Advent com a temps de reflexió. Els Jueus ( que consideren a Jesús un traidor però que celebren el neixement de Crist) tenen  vuit dies per preparar el seu Hanukkah, o festa de la llum. Els budistes també celebren el Nadal, doncs consideren que Jesús va venir a la terra a posar pau i per aixó s'afegeixen també a la festa.
A totes les religions, el Nadal és clar sinónim d'armonia i pau i també de pràctiques religioses siguin quines siguin. Els àpats abundants i l'alegria, també són una tradicció de molt pes.
L'original  corona d'Advent és la clàssica corona de pi amb espelmes, i llaços vermells que moltissimes vegades a fet bonic damunt les nostres taules o a les nostres portes. Si us hi fixeu, altre cop la claror d'unes espelmes - com desde dins les carbasses-  guien aquest cop, als que som vius, cap al camí de reflexió.

L'Advent és la preparació que jo he viscut sempre doncs, el meu Nadal, ha sigut sempre el cristià. El costum de tenir present un calendari que ens apropa cada dia a la gran festivitat, és un costum estesa de fa moltissims anys. Un calendari d'Advent pot ser un bonic detall decoratiu. Els petits de la casa tenen una emocionant incógnita cada dia  i, els no tant petits, de vegades, també.
Aquest any, ja veieu: un cordill, vint-i-quatre sobres de regal de diferents mides, uns gomets amb els números i unes pinces. A cada extrem del cordill unes fulles de boix (uns llaços, o qualsevol altre detall ) ens dissimularà la punta amb la que ho hem fixat a la paret.
Dins de cada sobre petites sorpreses que ens animaran el dia, si les desvetllem al matí, o ens el premiaran, si ho fem al vespre. Així durant vint-i-quatre dies! Ni un més ni un menys.
Per descomptat els números han d'estar en desordre per tal de que ningú ho tingui fàcil!



Espero haver inspirat un calendari d'Advent diferent!

El Nadal, siguem de la creença que siguem, és present també en les petites coses! Fem-l'ho trobar aquest any, més que mai...

L'HORA DE LA CARBASSA


Fan por ...de veritat!!!!


    El que va començar sent un twit amb una foto sense més, va acabar sent quasibé un "twitcurset" de com preparar una carbassa per la nit de Tots Sants. Va ser molt divertit!
Aprofitant que tinc les fotos deixaré aquí un petit resum de com va anar.

Teniem dues carbasses destinades a convertir-se en cares desentegades i terrorífiques. Eines adients, doncs les carbasses han de ser buidades al màxim i la seva carn es durísima. Ens ajudaven punxons i plantilles i moltes, moltes ganes de posar les mans a dins per extreure'n les llavors...!
El dibuixar , marcar i amb molt de compte treure la fina pell i la dura carn per tal de tenir unes boques i uns ulls esgarrifosos a més del moment màgic de posar l'espelma a dins seguit d' un : ohhhhhh- molt  gran van fer, com cada any, del buidar carbasses, un art!
Va ser una hora i mitja molt distreta i el resultat va ser prou bo.
Les dues carbasses van lluïr enceses tota la Santa nit i l'endemà els racons de casa eren plens de castanyes i panellets, o sigui que les animentes van trobar, sense cap problema, el camí de casa un any més!



2. Treure la carn de carbassa  amb les mans (això es super!!)


1. Tallar la base  i buidar el màxim possible.


4. Treure el que sobra amb molt de compte

 3. Amb un rotulador senyalar i amb un punxo marcar. 

UN DETALL EFÍMER (2011)



A la Mercé que sé que una cosa així...li agradarà!




 M'he llevat i he pensat d'esmorzar fora la terrassa. Una fulla m'ha fet recordar un detall tan...simple.
Un plat de color clar, cacau en pols i un resultat espectacular.
Qualsevol plantilla us serveix, proveu amb diferents fulles, petites culleres o forquilles, qualsevol figura troquelada en paper...
Disposar el model triat sobre la base i amb l'ajut d'un colador cobrir de cacau en pols (sucre llustre, si la base es fosca). Retirar el model i... disfrutar.
Aquest estampat pot acompanyar unes boles de gelat, un tall generós de pastís o simplement unes fruites posades amb gust.

M'encanta per lo delicat, fàcil de fer i també , perquè no, per lo efímer.


UN COLL DE PUNT AMB GRANS SERRELS





Aquesta setmana un treball fet de mitja que  us ocuparà molt poca estona.

En comptes de bufandes aquesta vegada faig colls de punt,  per variar. N'he vist a les revistes i als aparadors...Vaig bé!

Aquest de la foto, en concret, és fet amb una llana que en el cabdell  ja és de diferents colors i textures i així ja té el que sembla un estampat i mostra encara que no ens compliquem molt a fer el punt. Vaig trobar la llana dels colors exactes que els de l'uniforme de l'escola de la meva filla mitjana. Ara diu que en vol un d'igual peró ... en beig!
Una llana molt gruixuda i unes agulles de 15 són la clau per fer de la labor un passatemps!
A l'hivern les labors de llana són ràpides!
Animeu-vos!

Busqueu la llana amb diferents tons o, si voleu, d'un color llis, peró sobretot... gruixuda!
Aquest coll està treballat amb agulles del 15! que són unes agulles que semblen quasibé per entrar a matar. Peró no els hi agafeu por perquè són molt productives. Cada punt fa creixer un cm. la labor tant d'alt com d'ample.
Fer mitja és potser el que més em relaxa de totes les labors.Veure com per sota els meus braços va sortint el teixit em fa la mateixa il.lusió ara que quan vaig començar.És una il.lusió infantil.
Semblava que la mitja era una cosa destinada a desaparèixer i , com totes les labors últimament, fer mitja ha tornat a posar-se de moda tant a nivell pràctic com terapèutic. No sé quin nivell està a sobre de quin peró la veritat és que sí és una tècnica que el psicólegs recomanen practicar quan es tenen masses cabories al cap.
Només he vist a un home fent mitja en la meva vida. Era hivern i estava assegut en un banc d'un carrer molt conegut que acaba (o comença) en una pista de gel i on, per Nadal, posen un gran arbre plè de llums de  molts colors.


Un treball d'un parell de tardes 
El senyor deuria tenir uns cinquanta i pico (llargs) d'anys , anava molt abrigat i amb molta traça portava ja un parell de pams teixits del que semblava ser una bufanda de color taronja. Era una estampa curiosa  veure'l vestit de gruixut i fosc teixint de taronja. M'en he arrepentit molts cops de no acostar-m'hi a preguntar simplement, que era el que estava fent amb aquell color tant maco...

Sé que hi ha una illa al llac Titicaca (Peru) que es diu Taquile i  on els homes es dediquen a teixir fent mitja a totes hores i per tots els racons. Les dones filen la llana. El poble és plè de colors molt vius entreteixits  donant-l'hi  així un aire de festa contínua. La boira del llac quasibé sempre s'encarrega, peró, de matissar  sorolls i colors amb una patina especial. Esborra també l'impressió de festa continuada fent prevaldre així l'autèntica realitat...

En fi,  la mitja és una altre tècnica de labor a l'abast de qualsevol de nosaltres. Ocupa molt poc espai, podem agafar-la i abandonar-la quan i on vulguem que mai ens tindrà cap retret.

Si fa molt temps que no agafes les agulles, no pateixis què  aixó de fer mitja és com el nedar o  l'anar amb bicicleta: no s'oblida mai! Dret, revés, dret, revés...





LA VÀNOVA DE LA MEVA AMIGA


Avui no us ensenyo res fet per mi.
L'altre día us parlava d'ella. Aqui teniu un trosset del que serà un cobrellit espectacular.
És feta d'una amiga experta en labors que un bon día em va demanar que l'hi ensenyés a fer aquesta tècnica  en concret i aixó ens va portar a passar unes tardes entranyables. Cosiem, parlavem, reiem i ens coneixiem, després ho deixavem fins la setmana següent o l'altre sense presses ni compromisos. Un plaer.

Aquesta vànova té seixanta quatre quadres com els que podeu veure a la foto. Cada quadre té disset retalls sobreposats i cosits un amb l'altre.Un autèntic treball de constància i dedicació!
La tècnica és Login Cabin i és qüestió de anar fent tires de diferents robes i certa llargada i unir-les entre elles per anar formant el quadre.Una técnica on tant es fa servir l'agulla de cosir com la planxa. És molt divertida!
Aquesta vànova és una joia doncs és feta tota a mà amb punts que disten entre ells només uns  milímetres. El seu valor és incalculable com ho són els punts que la entreteixeixen.

Molt bé Assumpció! M'encanta com queda i espero poder tornar a passar estones tant agradables en una altre ocasió.

Gràcies.

EL PLAID DEL NOSTRE SOFÀ


 Aquí teniu el que ara tinc entre mans. El plaid del nostre sofà.
Una labor feta amb pedaços de roba que, en combinar-els, fan un bonic efecte. Es una tècnica molt simple doncs, en tallar d'una certa manera les tires de roba i cosir-les en un ordre concret, amb molt poc temps podem tenir un treball preciós.
La labor  comença ja en rumiar què volem fer, per a on i sobretot, a qui va dirigida. Triar les robes, imaginar  les seves possibles combinacions... ja és disfrutar el treball!
Mai hi han dues labors iguals encara que la tècnica sigui la mateixa. Una labor de patch pot arribar a dir molt de la persona que l'està confeccionant. Depenén de l'estació de l'any o, fins i tot , de l'estat d'ànim de la persona que la confecciona, serà a ser una labor o una altre i segurament no  tindrà res a veure.
Quan rebem un regal fet de retalls, rebem molt més que un regal. Rebem uns sentiments amagats entre puntades,  un gust dibuixat  i una dedicació exclusiva de la persona que ens el ofereix. Si sabem llegir entre bastes serà un regal que ens parlarà sempre amablement.

Un treball encara per acabar
S'anomena "Patchwork" a tota técnica d'unió de pedaços de roba ( Patch:pedaç ; Work:treball).Va sorgir en l'època de la Gran Depressió als Estats Units quan les mestresses de casa havien de fer molts esforços per fer subsistir junt amb la seva familia. D'aquesta manera s'han trobat primeres labors fetes amb combinacions de retalls de roba d'antigues cortines menjades pel sol amb trossos d'arpillera dels sacs de les llavors, forman bonics dibuixos i donant vida a altres utilitats així com cobrellits o fins i tot, roba de vestir.
Els que van indagar en l'invent a consciencia , el van refinar i el van donar a conèixer al món, van ser els Amish, comunitat que fins a dia d'avui són els principals productors de artesania d'aquest tipus. D'ells van sortir a la llum les grans técniques ja més decoratives, no tant purament pràctiques,  i que avui segueixen vigents. D'ells són les quasibé totes les mostres actuals pels  grans cobrellits i la roba de la llar.
Existeixen viatges organitzats per anar on encara no fan servir electricitat i on encara circulen en tartanes amb cavalls....Viatges  per tal d'adquirir coneixements bàsics o avançats de les técniques més pures del patch. Quin millor lloc per perdre's que a Salt Lake City i rodalies i que un dels pocs amish que queden  t'ensenyi noves puntades a fer!

Les tècniques del patch (com s'anomena el patchwork col.loquialment) són fàcils però, com tota tècnica,  s'han d'aprendre. Fent servir regles, plantilles i llàpissos de colors (i sense oblidar  el gust personal i l'imaginació) es poden obtenir efectes insospitats.
De tècniques ni han moltes i aquesta que veieu , Roll Square, n'es una de les més senzilles  i amb un resultat espectacular. Amb un parell de tardes, i amb l'ajut de la màquina de cosir,  es pot fer un plaid al vostre gust.
Vaig triar aquestes robes abans de l'estiu i ara em falta només enconxar i enviuar o sigui que aviat el tindré acabat i us el podré tornar a ensenyar.
Un día us parlaré d'una vànova que va fer una meva amiga. Ara que no ens sent us diré que es una joia doncs és una vànova feta tota a mà! Segur que li està quedant preciosa!

Us animo a provar d'anar enganxant trosset a trosset fins on l'imaginació us porti. Existeixen infinitats de cursos en qualsevol racó!

Aquest tipus de labor em fa pensar en dues pel.licules que, per la seva temàtica, us faràn passar una estona entranyable.

Quédate a mi lado  i  Dónde reside el amor.


Dues grans pel-licules molt recomanables per deixar córrer una tarda tardorenca.

Punt darrera punt, lligant un trosset de roba amb l'altre sense pressa i amb il-lusió per disfrutar del resultat ...És què potser no es tracte d'això tot plegat?