No eren les seves mans les més destres ni el seu cos el quin més sabia però, de manera extranya, ella era conscient que això precisament, jugava al seu favor.
Topar amb mans que li expliquessin coses o amb cossos que li donessin peu, l'hi era quasi tant fàcil com respirar.
Era la seva capacitat de sorpresa la que la feia realment desitjable.
#microcontes
àngels, Abril 2011
Simplement genial.
ResponEliminaQué bonito Ángels! Un beso.
ResponElimina...desitjable" i capaç d´entendre qualsevol cosa.
ResponEliminaUna preciositat! Tot ànima tu! Un petó!
ResponEliminaEmocionant. Vibrant. Excitant.
ResponEliminaGran relat curt d'una llarga historia!
Anna S.
Un relato digno de ser ser aprendido de memoria.
ResponEliminaRosa Maria Pich
He plorat.
ResponEliminaEmma