TARDOR 2012

Fageda de la Vall d'Irati. La més gran fageda d'Europa i visita obligada a la tardor.
S'acabat l'olor dels prèssecs de vinya, de les maduixes o de les àcides piruletes. Ara toquen les intensitats de les mores, dels gerds o les pomes verdes...
Les jaquetes molloses, damunt de  mimosos jerseis tots de colors tèbis, ens enfundaràn aviat en abraçades matineres.
És també temps d'untoses llesques de pa torrat i melmelades espesses. Bols fumejants entre mans abans de  formatges fosos i postres de cullera.
Hem esgotat les ànsies de les frívoles lectures que ens han parlat d'ombres i d'altres ciències ficcions. Ara, toca el deixar pas a lletres d'aquelles que ens retenen de veritat clavats on siguem. Pas a lletres potser no tant "conegudes" mediàticament o, fins i tot, ja llegides tres vegades per pur plaer.
Ha començat la tardor fa unes hores i amb ella, començes els dies que jo prefereixo de tot l'any. Rebuscant una mica per sobre he pogut trobar moltissimes referencies d'escriptors, inventors i, sobretot, pintors, que al llarg de l'història també han trobat en la Tardor, el seu tempo ideal. Serà que la tardor és per excel.lencia temps de melangíes i sensualitats cada any canviants i, com de tots ja és sabut, la melàngia i la sensualitat han sigut els trets humans que més bellesa han inspirat en qualsevol expressió artística. Serà que la Tardor és també per excel.lència  temps d'una mena de romanticisme estrany, on tot tendeix a ser efímer. Tot tendeix, irremediablement, a l'hivern.
La tardor  sempre ha sapigut de desitjos ocults i ha intuït perfectament quins són els camins per arribar a polsar les cordes que activen les sensibilitats més adormides...

B.W. Overstreet ens va deixar ja en el 1947 una petita mostra del què per a ell amagava el temps que hem encetat. Aquí en teniu un trocet :

"Aniversaris secrets del cor, tendres gràcies, reparadores migdiades amb coixins d'olor, dies de pastissets de poma, tardes d'increibles crepuscles..."

No ens hi resistim. El que sentim a la boca de l'estòmac és tardor, simplement.


3 comentaris:

  1. Bon dia què bonic i tant cert. La tardor amb els seus canvis de colors i tonalitats,... és la tardor.

    ResponElimina
  2. Per mi tambe es la estacio més maca. La que amaga mes misteri.Les persones misterioses, som de tardor!!!

    Albert Comas

    ResponElimina
  3. Tornes a reviure Àngels amb les descripcions apassionades. Sensualitat, interiors, detalls de vida, misteris...
    Felicitats!

    Jordi

    ResponElimina

comentaris