És en el silenci quan s'escolta dins nostre el só de l'emoció en pensar les infinites possibilitats que se'ns estenen al devant com un llençol. Sentiment que, de compartir, es dil.lueix irremediablement...
És en el silenci, i no en el bullici, on ens sembla tot possible.
Per altre banda, l'esclatant emoció íntima és poc amiga de la solitud i sovint confiem els nostres somnis a d'altres i d'inmediat, la seva llógica falta de mateix entusiasme, comença a fer canviar el color del que fins llavors, per nosaltres, ho omplia tot fins al cap de munt.
Tot són consells pel propi bé i tots amb bona intenció, però sense voler comformen molts cops un relat negatiu que ens inunda d'un llot massa pesat.
Pensar massa ha frustrat més somnis que totes les circumstàncies perilloses que el destí hagués pogut posar en el camí dels mateixos. Així que, una de dues... o vivim els nostres somnis intimament o, si els compartim, hem d'estar disposats a trencar, pactar, assumir, negociar, demanar, acceptar...
Dificil tria, oi? A vegades l'única opció del tot saludable és mantenir-nos surant en el rigurós Silenci.
Somiar no és amic del viure.
ResponEliminaAlbert Sensat
Hola Albert !!
EliminaEs pot somiaren silenci..Si saps conduïr-ho és el millor!
Meravellós relat del que és una realitat. Elssomnis somnis són.
ResponEliminaAnna.
Deixem que els somnis, somnis siguin i dediquem-nos a viure i conformar-nos amb el que tenim, que segurament en molts casos és més del que molts somiarien de tenir i no solament material. Malgrat perseguir és un bon exercici si no es torna obsessiu.
ResponEliminaI ja esta! He dit! ;)
Jordi
Somiar és millor si es fà en petit comité. Com més petit millor!!!
EliminaUna abraçada!!
Que fácil es el proclamar el sin sentido de los sueños .Esos sueños forman parte de la intimidad de uno mismo,llena un vacio que irremediablemente todos tenemos...dejar de soñar,por que??... quien deja de soñar,pierde esa emoción de hacerse realidad...deja de existir... Bonito blog. Felicidades.
ResponEliminaEstoy de acuerdo. Soñar es del todo necesario y, saber compartir los sueños en su justa medida para que no desaparezcan ...todo un reto!
EliminaGracias, un abrazo!!
Mi catalán es muy básico y autodidacta, conseguido gracias en parte a mi afición a los blogs.
ResponEliminaEl tuyo (el blog) me encanta. Enhorabuena.
Como opinión, los sueños compartidos son más fáciles de llevar a cabo, los secretos, de llevarse a cabo, son más gratificantes...
De cualquier manera no dejemos de soñar NUNCA.
Un saludo.
Buenas noches Kary !
EliminaEl expresarme en catalán responde a una pura necesidad de escribir en el idioma que siento...Agradezco tu esfuerzo por leer en un idioma que no te és conocido y espero poder seguir alentándote a seguir practicando!!!:)
Gracias por tu comentario y si, a seguir soñando!!!