CREMA DE PORROS I PATATES

El meu dinar m'espera...

Altrament anomenada Vichyssoise quan es serveix freda. Aquesta és, de ben segur, la crema de verdures més estesa i més coneguda arreu.
Una crema de porros, cebes i patates que calenta també és bonissima. En calent seria un greu error anomenar-la Vichyssoise o sigui que n'hi direm: Crema de porros i patates, encara que només en canviï la temperatura.
El fet de que al principi es faci servir mantega i que, al final, s'hi afageixi una mica de crema de llet, li dona un  toc del tot francés a part, es clar,  de fer-la més cremosa i suau.
El seu nom prové de la regió de Vichy i diuen que va ser un cuiner francés d'aquesta regió instal.lat a NY qui la va redescobrir recordant les sopes que menjava de petit refredades amb llet, et... voilà la Vichyssoise!!
Seguint la genuina recepta em proposo deixar-vos aquí una de les meves cremes preferides. Us he dit alguna vegada que jo sóc terriblement fan de les sopes?
Doncs si! Jo viuria de sopes i formatges! Bé,.. i algun que altre vinet!:)

Ingredients:

• 3 porros (només la part més blanca)
• 1 ceba (millor tendre o de Figueres)
• 1 gra d'all
• 2 patates blanques de mida mitjana
• oli i 30 grs. de mantega
• Aigua
• 150 c.c. de crema de llet (opcional)

Preparació:

En un recipient amb cabuda, i damunt del foc, posar-hi l'oli i el tall de mantega. Quan la mantega sigui desfeta posar-hi la part blanca dels porros laminada prima, l'all també laminat i la ceba igualment tallada. Salar i, a foc mig, deixar que tot s'estovi. Anar remenant fins que la farsa sigui molt feta. Aquest pas és molt important. Cap pressa.
Mentrestant pelar i laminar tranquil.lament les patates. Afegir-les al recipient i remenar. Afegir sal i pebre. Semi tapar i tornar a deixar una estona per tal que les patates siguin quasi desfetes.
Si heu fet el primer pas a consciència i heu tallat les patates primes, veureu que és un moment.
Quan tot és quasi desfet, afegir-hi l'aigua (l'aigua a de sobrepassar tres dits el sofregit) i deixar que bulli suau durant uns deu minuts. Triturar amb la batedora. Afegir, si voleu, 150 c.c. de crema de llet i rectificar de sal i pebre. Servir o deixar refredar.

• En fer el sofregit de les cremes no es pot tenir mai pressa. És un pas importantissim.
• La mantega no es pot substituir per margarina. Si de cas, poseu-hi només oli.
• Ha de tenir un punt interessant de pebre.
• Si la voleu guardar per dos o tres dies jo hi aniria posant la crema de llet cada cop que l'escalfés. Els làctics es tornen agres amb els canvis de temperatura.
• L'aigua millor que sigui mineral.
• També es pot fer amb caldo en comptes d'aigua, però llavors treu molt el gust original dels ingredients.

Una cancó que parla de menjar, de viure, i que m'ha acompanyat fins aquí.
Una delícia!