SALSA SALBITXADA (Salsa pels calçots)

La Salbitxada amb calçots o ...pa!

La temporada de calçots ensopega els mesos més freds de l'any que és quan trobem les cebes en el seu punt. Cebes tendres que a força de "calçar-les" amb terra creixen llargues i espigades buscant el sol...
És ja una tradició multitudinaria la seva festa i s'en fan arreu i, també, de qualsevol manera. Estem en el temps de tot s'hi val, ja se sap.
Els calçots més enllà del 15 de març és consideren calçots vells i per tant, els millors es troben entre finals de gener, tot  febrer i primeres setmanes de març.
Sobtats al foc directe i  sobre sarments de vinyes, a l'aire lliure. Embolicats en paper de diari (o estraça) en paquets de deu o dotze unitats, reservats amontegats uns paquets a sobre dels altres per tal de que la mateixa escalfor residual els acabi de coure mentre esperen que tothom sigui al voltant de la taula a peu dret i amb un recipient de salsa a prop... Aquest és el destí dels bons calçots!
També s'anomenen calçots els que són congelats desde l'any passat, als cuits amb carbó o fins i tot als que, passats de dies, ja són més més cebes tendres que una altre cosa...
Altra cosa és que el "soul" de les calçotades és fumar-se i embrutar-se les mans. No n'hi ha prou amb els pitets que s'han posat de rabiosa moda, però podem arribar a considerar-los una peça simpàtica, que ara, junt amb el pitet, també hi van de regal uns guants quirúrgics per tal de no embrutar-nos les mans.
Amb pitet, guants i asseguts a taula també anem de calçotada, sí, però... a una altre tipus molt diferent!!
Jo sóc #moltfan de les calçotades com sempre s'han fet. Mai m'he fet una taca que no marxi més  ni m'he embrutat les mans fins al punt que sigui insuportable i, per descomptat, els calçots entren millor a peu dret! Qui sap si d'aquí no res, a costat dels pitets i guants ens hi trobarem el raspall de dents i la pasta. Ep! de mida viatge, això si! :)

Aquí us deixo la recepta de la salsa. De fórmules n'hi han mil però si en voleu fer la original no totes serveixen. Proveu aquesta aviam que tal! Ja em direu. És molt fàcil!

Ingredients:

• 6 tomàquets vermells forts i grans 
• 1 cabessa d'alls
• 1/2 l. oli d'oliva
• 200 grs. d'avellanes torrades i pelades
• 1 cullerada de postre  de polpa de nyora
• sal 

Escalivar els alls i els tomàquets amb el gratinador del forn. És un moment.
Mentrestant pelar les avellanes que poden ser també part d'ametlles. Personalment, jo l'he fet sempre només amb avellanes.
Quan els tomàquets i els alls estàn escalivats pelar els tomàquets treure'n les llavors . Pelar també els alls.
Posar la carn dels tomàquets i quatre alls dins d'un recipient i abocar-hi una mica d'oli d'oliva suau i passar-hi la batedora (minipimer). Afegir-hi la cullerada de polpa de nyora ( ara ja la venen en pots de vidre) i els fruits secs. Triturar amb l'ajut de més oli. Acabar amb els ingredients. Ha de quedar una salsa homogènia i lligada.Tastar, rectificar de sal i reservar. Si resulta fluixa de gust d'all sempre podreu afegir-ne la resta de la cabessa.
Distribuir en  recipients al llarg de la taula. Els recipients seràn compartits per varies persones i han de ser recipients amb certa cabuda.

• Els tomàquets porten un tall a la pell per tal de pelar-els millor un cop escalivats.
• Els alls s'escaliven sense pelar
• El gratinador quasibé a de tocar als ingredients.
• L'oli pot ser verge si a vosaltres us agrada .Personalemnt penso que queda massa fort de gust.
• Els tomàquets que siguin grans i forts.
• La salsa es guarda dies però anirà canviant de consistència.El fruit sec s'estovarà

Escalivant

FEBRER : escoltar-nos

Els matins grisos, humits, freds i fangosos fan que el mes més curt ens sembli el més llarg. Però... hi han també les millors tardes que s'allarguen cada dia un xic i els seus colors rosats són inigualables!
Febrer és doncs un més de contradiccions i per tant , per estar segurs d'alguna cosa, haurem de seguir (encara que titubejant) passos no del tot certs. Haurem d'agafar aire, esperar, i estar atents per reconèixer els nostres impulsos més romàntics. Aquells que ens dicta el cor. D'aquesta manera, i no d'una altre, estarem segurs de al menys una cosa : De estar fent  el què, no gaire en el fons, creiem que hem de fer.
Si escoltem atents potser sentirem la necessitat d'encetar un llibre plè d'intrigues que a vegades s'ens escapen pàgines enllà, encara que això sigui a canvi d'abandonar el que ara tenim entre mans. També podem notar les ganes de cambiar el caminar, o còrrer, pel ballar... És possible que poguem escoltar també com el cor ens esperona a acceptar ( i d'una vegada per totes!) que la xocolata s'ens posa divinament al igual que les corves...
En fi, crec que febrer és un mes ideal per dedicar-lo a escoltar-nos i a complaure'ns, tenint en compte que cuidar d'un mateix res té a veure amb l'egoisme!
Qualsevol té una llista secreta d'impulsos a l'abast. Escoltem-nos.



Respira , espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refes-te, la vida, el món t'esperen...
Guanyar-nos el destí només depén de nosaltres.
Andreu Rifé

GRATINAT DE COLIFLOR AMB OU ESCALFAT

Dels gratinats d'hivern amb més senzillesa.

De les verdures-flors comestibles, la coliflor és de les més espectaculars.
La seva textura tendre i el seu gust i color molt neutre fà, d'aquest ram de petits flocs blanquinosos, una verdura ideal per a moltes preparacions. És una verdura de rigorós hivern i per això, ara, és quan es troba en el seu millor moment. Cal aprofitar-ho!
Un gratinat com aquest com a plat únic ens refà del fred i ens revitalitza. Ens mima.
Una recepta de cuina amable.

Ingredients per a dues persones:

1 coliflor petita
4-6 filets d'anxova de qualitat (opcional)
2 ous

Beixamel:

30 grs. de mantega
20 grs. de farina
300 c.c. de llet
sal, pebre i nou moscada

formatge parmesà ratllat

Preparació:

Posar a bollir aigua amb sal i, quan aranqui el bull, posar-hi els brots de coliflor rentats.
Deixar bollir fins que siguin tendres ( uns cinc minuts aproximadament). Escòrrer i refrescar sota l'aigua freda. La coliflor ha de quedar tova però sencera.
Preparar una beixamel clareta fent fondre la mantega en un recipient al foc, afegint la farina i quan aquesta sigui totrrada, abocant-hi la llet. Remenar fins que espessi i aromatitzar amb sal, pebre i nou moscada. Reservar.

Repartir els flocs de coliflor en recipients individuals i posar-hi al mig un ou cru  amb una mica de sal. Gratinar un parell de minuts fins que la clara de l'ou canviï de color de crua a cuita. Quan l'ou sigui cuit treure del forn i posar-hi unes anxoves de qualitat a trossos just abans d'abocar una generosa quantitat de beixamel clareta al damunt. Empolvorar amb formatge parmesà i tornar a gratinar fins que agafi un preciós color daurat.
Servir inmediatament dient alló de : "Alerta amb el plat que crema" :) i acompanyat d'una amanida.

La barreja de la coliflor amb l'ou que queda escalfat, la salsa blanca aromatitzada i els trossets d'anxova... fan d'aquest senzill recull d'ingredients, quelcom superior.

A disfrutar!

Els brots coliflor bollint en aigua i sal

L'ou cru a punt de entrar al gratinador

La barreja de gustos i textures és molt encertada.

• Comprovar el punt de la cocció de la coliflor travessant el tronc amb la punta d'un ganivet.
• La beixamel es pot aclarir (si es necesari) amb més  llet.
• Les anxoves, o el tipus de formatge, són ingredients opcionals.

GENER : preservar

... Últimament, i com si no haguessim avançat en el temps desde els inmemorials, hi ha coses que s'ens escapen de les mans com a éssers humans, com a persones. Guerres de les de sempre sense sentit aparent a les que ningú fà cabal per rutinaries... Estafadors dels de sempre que aprofiten la seva posició per, en més o menys mesura, sortir-ne beneficiats sense pensar a qui perjudiquen, com sempre. Violències que fan preguntar-nos si distem gaire dels homes de les cavernes. Gent que, en plè segle XXI, passa gana pels nostres carrers, proporcionant-nos així una imatge comparable a la de certs episodis de l'història que tots preferim oblidar...
Davant d'això, i per sobreviure moralment per sobre de tot, l'únic que a mi s'em acut és procurar preservar el que tinc més a prop. Si cadascú cuida del que té al seu voltant, tot anirà millor. Tindrem un lloc on sempre podrem tornar.
Preservar no és gens fàcil però ningú ens va dir que ho seria.  Una familia, en segons quins moments, és molt complicat de preservar. També ho són uns amics en segons quines situacions  i  un entorn saludable és igualment difícil de mantenir. Peró tant si és tracta de vetllar per una cosa com per l'altre no estem mai sols, sempre  hem de comptar  amb la voluntat dels demés en mantenir el lligam i que vé a sumar-se a la nostra.
Aquest any, sense pretendre allunyar-nos tant d'aquest món fins al punt de desaparèixer, haurem de fer per manera de trobar  un espai on el tempo sigui un altre. Una dimensió paralel.la que ens permeti recuperar i retornar l'erotisme, les bones intencions i maneres a la nostra vida particular i íntima per així impremtar-ho en qualsevol cosa que anem a realitzar.

Us deixo un microconte que vaig escriure fa pocs dies i que té rel.lació amb aquest Pensament de Gener.

"No donava mai prou temps al sentiment per tal que aquest l'embolcallés i establís, entre ell i el món, un tel de plaer."

#microcontes
àngels, gener 2013

Busquem doncs aquest temps per tal de poder preservar.


"Next year Baby ..."
Jamie Cullum
Una gran cançó que m'ha semblat molt adient!

BONA ENTRADA D'ANY 2013 (Nadal 2012)

"Avui, la melangia d'abans d'acabar l'any, ens fa la visita anual... Moment de confiar i no jutjar. L'entusiasme tornarà."

#microcontes
àngels, desembre 2012

Amb aquest microconte volia reflectir l'estat d'ànim de molts de nosaltres (i del tot habitual) en els dies que precedeixen al final, al tancament, de l'any.
Després d'un tensat esforç i d'una sobtada eufória festiva, la baixada d'energía i d'entusiasme és del tot natural però aquesta ens vé en un moment que no sembla natural ni convenient. Ens vé just a l'hora de fer balanços personals de guanys i pèrdues, a l'hora de repassar les nostres espectatives que són encara endreçades, una darrera l'altre, en un llista feta just fa un any...Podem haver sofert una pèrdua important  i pot molt ben ser que no ens en poguem deslliurar. Es difícil renunciar a dolor que en aquestes alçades de la vida ja ens és un amic conegut...i no ens vigoritza gaire.
Amb tot això...tractem-nos doncs amb amabilitat. Com diu el meu conte, no ens jutjem severament. Confiem. Recuperarem el pas que ara tenim sincopat i llavors, l'entusiasme tornarà.


"El sol escalfa en la casa de la Caritat amb tanta lluminositat com en la casa del ric. La neu es fon al mateix temps al devant de les seves portes."

Henry David Thoreau 

Que passeu amb pas ferm del 2012 al 2013!!
Confiant, sobretot , confiant...

ESPATLLA DE XAI FARCIDA DE FOIE I TÓFONA (Nadal 2012)

Espatlla amb peres al forn, verdures rostides i puré de patates a part. #clàssic

Una recepta molt fàcil i de les que sempre tenen èxit.
Els ingredients són poquissims i la preparació, molt simple.

Ingredients:

• 1 espatlla de xai desossada ( 4 persones)
• 50 grs. de foie mi-cuit
• 1 pot petit de tófona
• sal, pebre i 150 c.c. de vi d'Oporto
• cordill i herbes aromàtiques

• 2 cebes
• 2 tomàquets
• 1 branca d'apit
• 4 grans d'all
• el ossos de desossar l'espatlla
• herbes aromàtiques

Preparació:

Demaneu que us desossin l'espatlla completament i amaniu-la per dins i fora amb sal, pebre i el vi d'Oporto. Escampeu per dins els daus de foie i també la tófona tallada petita.
Enrotlleu, lligeu i, entre els fils, poseu-hi un ramet d'herbes així com romaní i farigola. Amaniu una mica més amb sal, pebre i la resta d'Oporto. Disposeu l'espatlla dins d'un recipient envoltada de les verdures trocejades i reserveu 24 hores tapada amb film transparent.
Passades 24 hores, treure l'espatlla del recipient i, damunt del foc, fer-la enrossir junt amb els seus  ossos  amb oli i mantega i seguidament, posar al forn a rostir uns 20 minuts a 200º  donant-li la volta a la meitat de cocció.
Envoltar l'espatlla amb les verdures de la maceració, regar amb una mica més d'Oporto  i deixar que rosteixi tot junt una mitja hora més. En total fer-la coure aproximadament una hora al forn i sempre destapada.
Treure del forn i deixar refredar una mica. Deslligar l'espatlla i tallar a talls gruixuts. Disposar-la en una safata de servir envoltada de l'acompanyament.
Servir regada amb l'oli resultant i ( si es vol) amb la verdura rostida. A més pot ser acompanyada de peres al forn i un bon puré de patates (com era en aquest cas) o qualsevol altre ingredient  que a vosaltres us agradi tal com bolets o altres tipus de purés, petites tartaletes amb full ...#imaginació !!

Espatlla desossada, amanida, i a punt de ser farcida 

Farcida i lligada.amanida i a punt de ser macerada 24h.

A macerar amb les verdures al voltant

UNA ORIGINAL FELICITACIÓ (Nadal 2012)

Unes flors de Nadal fetes d'una manera que ningú endevinarà.

Amb la part que normalment llencem d'un enciam, una mica de pintura plàstica i unes cartolines podem fer-nos les felicitacions de Nadal aquest any.
Els petits ens hi poden ajudar !!!:)
Proveu a fer l'estampació amb bases diferents. Diferents tipus d'enciams, endivies , bases d'apit (queden unes grans flors precioses!)
El mateix sistema serviria per estampar roba : samarretes, tovalloles, estovalles...Llavors, és clar, la pintura hauría de ser l'adient per roba.

Aquí us deixo les imatges perquè l'explicació quasibé sobra, oi?

COSES DOLCES ( Nadal 2012 )

Decorat només amb glassejat blanc i unes "perles".

Simplement decorades amb el  fondant i  el glassejat (que ara ja en podem trobar de preparats a les botigues) tothom s'hi pot atrevir doncs, explicar la manera de fer fondant o glassejat per aquí i que quedés bé.... seria complicat!

Les galetes són del tot comestibles però serveixen perfectament per fer bonic a l'arbre de Nadal o a qualsevol lloc.
És la mateixa fòrmula base de l'any passat.

Ja sabeu:

• 100 grs. de mantega
• 100 grs. de sucre
• 300 grs. de farina
• 3 cullerades de llet
• 1 ou
• una mica de vainilla en pols (opcional)
• 1 culleradeta de llevat
• una mica de sal 
• la ratlladura de mitja llimona (opcional)

Teniu l'explicació a les galetes del Nadal passat però us deixo unes imatges que la completen. Mireu a la pestanya de "A la cuina amb tu" i allà també les trobareu!

Barrejar tots  els ingredients

Treballar sobre el marbre.

Tallar  les figures i coure al forn.

Deixar refredar sobre una reixa.

Quan ja tingueu les galetes fetes només falta fer volar l'imaginació al decorar-les.
Amb l'ajut del fondant i el glassejat (comprats) podem estirar, retallar , enganxar i dibuixar  per tal de crear bonics efectes festius. Si a més, fem servir fondants de diferents colors i altres cosetes, el resultat pot ser espectacular!
Els nens són grans imaginadors i les seves idees cal tenir-les en compte!:)
Existeixen al mercat infinitat de cosetes per decorar...
Aneu un dia a investigar i veureu!

Amb el fondant tenyit, glassejat blanc i sucre  al damunt.

Tenyir el fondant base que  és blanc.

Estirar fondant per troquel.lar i  decorar.

El fondant s'enganxa humitejant una mica la galeta.

Una safata plena de coses bones i boniques!!

ERA MOLT ENDREÇADA... #microconte

Com qui endreça del terra un trencaclosques, ella estava acostumada a plegar peces i a posar-les sense sentit dins d'una bonica caixa resistent. Llavors l'agafava fort, i amb un gest que ja coneixia de memòria, guardava la caixa dins el seu cor junt amb més de també boniques, unes grans i d'altres més petites, que feien goig ben arranglerades...
Caixes totes no tornades a obrir mai més per la por de ser conscient de que les peces havien deixat d'encaixar entre elles.
Endreçat tot per sempre doncs. L'inmensa majoria de vegades el ser just sense empitjorar les coses, és impossible.

àngels, desembre 2012
#microconte

DESEMBRE (Nadal 2012)

L'any s'acaba i s'acaba també el pensar què podria haver sigut...i, com sempre (i per molt que ens hi esforcem), per a la majoria, ho farà d'una manera frenètica.
Shhhhhht!...Guarnim un arbre i fem el pessebre,  preparem el tió amb la manta calentona i posem-l'hi les peles de mandarina cap al vespre per menjar. Asseguem-nos sense por als genolls del Patge Reial com quan érem petits. Aquest any..., també hem sigut bons!
Ja tenim una edat i sabem sobradament que els desitjos no canvien les coses, però també sabem que acceptar les situacions, sí les fà variar. Acceptem doncs les nostres situacions, siguin quines siguin, sense esperar-ne gaire més.
Per exemple, desembre: 
Mes de batibulls i emocions contradictòries?... Sí!
Mes de comprar en excés, de tenir la sensació que no arribem, de que, en acabar, tot plegat ens vaigi una mica més estret ? També!
Acceptem-ho ja ara,  i tot serà molt més portable.

El Nadal arribarà tant si estem a punt  com si no però marxarà vint-i-quatre o quaranta-vuit  hores després...Així que, ànims! Podrem soportar-ho!
Ara, tenim dies per dedicar-nos a disfrutar de la certesa fantàstica de que, Nadal ( amb majúscules),  és a les portes!