"Avui, la melangia d'abans d'acabar l'any, ens fa la visita anual... Moment de confiar i no jutjar. L'entusiasme tornarà."
#microcontes
àngels, desembre 2012
Amb aquest microconte volia reflectir l'estat d'ànim de molts de nosaltres (i del tot habitual) en els dies que precedeixen al final, al tancament, de l'any.
Després d'un tensat esforç i d'una sobtada eufória festiva, la baixada d'energía i d'entusiasme és del tot natural però aquesta ens vé en un moment que no sembla natural ni convenient. Ens vé just a l'hora de fer balanços personals de guanys i pèrdues, a l'hora de repassar les nostres espectatives que són encara endreçades, una darrera l'altre, en un llista feta just fa un any...Podem haver sofert una pèrdua important i pot molt ben ser que no ens en poguem deslliurar. Es difícil renunciar a dolor que en aquestes alçades de la vida ja ens és un amic conegut...i no ens vigoritza gaire.
Amb tot això...tractem-nos doncs amb amabilitat. Com diu el meu conte, no ens jutjem severament. Confiem. Recuperarem el pas que ara tenim sincopat i llavors, l'entusiasme tornarà.
"El sol escalfa en la casa de la Caritat amb tanta lluminositat com en la casa del ric. La neu es fon al mateix temps al devant de les seves portes."
Henry David Thoreau
Que passeu amb pas ferm del 2012 al 2013!!
Confiant, sobretot , confiant...
ESPATLLA DE XAI FARCIDA DE FOIE I TÓFONA (Nadal 2012)
 |
| Espatlla amb peres al forn, verdures rostides i puré de patates a part. #clàssic |
Una recepta molt fàcil i de les que sempre tenen èxit.
Els ingredients són poquissims i la preparació, molt simple.
Ingredients:
- 1 espatlla de xai desossada ( 4 persones)
- 50 grs. de foie mi-cuit
- 1 pot petit de tófona
- sal, pebre i 150 c.c. de vi d'Oporto
- cordill i herbes aromàtiques
- 2 cebes
- 2 tomàquets
- 1 branca d'apit
- 4 grans d'all
- el ossos de desossar l'espatlla
- herbes aromàtiques
Demaneu que us desossin l'espatlla completament i amaniu-la per dins i fora amb sal, pebre i el vi d'Oporto. Escampeu per dins els daus de foie i també la tófona tallada petita.
Enrotlleu, lligeu i, entre els fils, poseu-hi un ramet d'herbes així com romaní i farigola. Amaniu una mica més amb sal, pebre i la resta d'Oporto. Disposeu l'espatlla dins d'un recipient envoltada de les verdures trocejades i reserveu 24 hores tapada amb film transparent.
Passades 24 hores, treure l'espatlla del recipient i, damunt del foc, fer-la enrossir junt amb els seus ossos amb oli i mantega i seguidament, posar al forn a rostir uns 20 minuts a 200º donant-li la volta a la meitat de cocció.
Envoltar l'espatlla amb les verdures de la maceració, regar amb una mica més d'Oporto i deixar que rosteixi tot junt una mitja hora més. En total fer-la coure aproximadament una hora al forn i sempre destapada.
Treure del forn i deixar refredar una mica. Deslligar l'espatlla i tallar a talls gruixuts. Disposar-la en una safata de servir envoltada de l'acompanyament.
Servir regada amb l'oli resultant i ( si es vol) amb la verdura rostida. A més pot ser acompanyada de peres al forn i un bon puré de patates (com era en aquest cas) o qualsevol altre ingredient que a vosaltres us agradi tal com bolets o altres tipus de purés, petites tartaletes amb full ...#imaginació !!
 |
| Espatlla desossada, amanida, i a punt de ser farcida |
 |
| Farcida i lligada.amanida i a punt de ser macerada 24h. |
 |
| A macerar amb les verdures al voltant |
UNA ORIGINAL FELICITACIÓ (Nadal 2012)
 |
| Unes flors de Nadal fetes d'una manera que ningú endevinarà. |
Amb la part que normalment llencem d'un enciam, una mica de pintura plàstica i unes cartolines podem fer-nos les felicitacions de Nadal aquest any.
Els petits ens hi poden ajudar !!!:)
Proveu a fer l'estampació amb bases diferents. Diferents tipus d'enciams, endivies , bases d'apit (queden unes grans flors precioses!)
El mateix sistema serviria per estampar roba : samarretes, tovalloles, estovalles...Llavors, és clar, la pintura hauría de ser l'adient per roba.
Aquí us deixo les imatges perquè l'explicació quasibé sobra, oi?
 |
COSES DOLCES ( Nadal 2012 )
 |
| Decorat només amb glassejat blanc i unes "perles". Simplement decorades amb el fondant i el glassejat (que ara ja en podem trobar de preparats a les botigues) tothom s'hi pot atrevir doncs, explicar la manera de fer fondant o glassejat per aquí i que quedés bé.... seria complicat! |
És la mateixa fòrmula base de l'any passat.
Ja sabeu:
- 100 grs. de mantega
- 100 grs. de sucre
- 300 grs. de farina
- 3 cullerades de llet
- 1 ou
- una mica de vainilla en pols (opcional)
- 1 culleradeta de llevat
- una mica de sal
- la ratlladura de mitja llimona (opcional)
 |
| Barrejar tots els ingredients |
 |
| Treballar sobre el marbre. |
 |
| Tallar les figures i coure al forn. |
 |
| Deixar refredar sobre una reixa. |
Quan ja tingueu les galetes fetes només falta fer volar l'imaginació al decorar-les.
Amb l'ajut del fondant i el glassejat (comprats) podem estirar, retallar , enganxar i dibuixar per tal de crear bonics efectes festius. Si a més, fem servir fondants de diferents colors i altres cosetes, el resultat pot ser espectacular!
Els nens són grans imaginadors i les seves idees cal tenir-les en compte!:)
Existeixen al mercat infinitat de cosetes per decorar...
Aneu un dia a investigar i veureu!
 |
 |
| Tenyir el fondant base que és blanc. |
 |
| Estirar fondant per troquel.lar i decorar. |
 |
| El fondant s'enganxa humitejant una mica la galeta. |
 |
| Una safata plena de coses bones i boniques!! |
ERA MOLT ENDREÇADA... #microconte
Com qui endreça del terra un trencaclosques, ella estava acostumada a plegar peces i a posar-les sense sentit dins d'una bonica caixa resistent. Llavors l'agafava fort, i amb un gest que ja coneixia de memòria, guardava la caixa dins el seu cor junt amb més de també boniques, unes grans i d'altres més petites, que feien goig ben arranglerades...
Caixes totes no tornades a obrir mai més per la por de ser conscient de que les peces havien deixat d'encaixar entre elles.
Endreçat tot per sempre doncs. L'inmensa majoria de vegades el ser just sense empitjorar les coses, és impossible.
àngels, desembre 2012
#microconte
Caixes totes no tornades a obrir mai més per la por de ser conscient de que les peces havien deixat d'encaixar entre elles.
Endreçat tot per sempre doncs. L'inmensa majoria de vegades el ser just sense empitjorar les coses, és impossible.
àngels, desembre 2012
#microconte
DESEMBRE (Nadal 2012)
L'any s'acaba i s'acaba també el pensar què podria haver sigut...i, com sempre (i per molt que ens hi esforcem), per a la majoria, ho farà d'una manera frenètica.
Shhhhhht!...Guarnim un arbre i fem el pessebre, preparem el tió amb la manta calentona i posem-l'hi les peles de mandarina cap al vespre per menjar. Asseguem-nos sense por als genolls del Patge Reial com quan érem petits. Aquest any..., també hem sigut bons!
Ja tenim una edat i sabem sobradament que els desitjos no canvien les coses, però també sabem que acceptar les situacions, sí les fà variar. Acceptem doncs les nostres situacions, siguin quines siguin, sense esperar-ne gaire més.
Per exemple, desembre:
Mes de batibulls i emocions contradictòries?... Sí!
Mes de comprar en excés, de tenir la sensació que no arribem, de que, en acabar, tot plegat ens vaigi una mica més estret ? També!
Acceptem-ho ja ara, i tot serà molt més portable.
El Nadal arribarà tant si estem a punt com si no però marxarà vint-i-quatre o quaranta-vuit hores després...Així que, ànims! Podrem soportar-ho!
Ara, tenim dies per dedicar-nos a disfrutar de la certesa fantàstica de que, Nadal ( amb majúscules), és a les portes!
Shhhhhht!...Guarnim un arbre i fem el pessebre, preparem el tió amb la manta calentona i posem-l'hi les peles de mandarina cap al vespre per menjar. Asseguem-nos sense por als genolls del Patge Reial com quan érem petits. Aquest any..., també hem sigut bons!
Ja tenim una edat i sabem sobradament que els desitjos no canvien les coses, però també sabem que acceptar les situacions, sí les fà variar. Acceptem doncs les nostres situacions, siguin quines siguin, sense esperar-ne gaire més.
Per exemple, desembre:
Mes de batibulls i emocions contradictòries?... Sí!
Mes de comprar en excés, de tenir la sensació que no arribem, de que, en acabar, tot plegat ens vaigi una mica més estret ? També!
Acceptem-ho ja ara, i tot serà molt més portable.
El Nadal arribarà tant si estem a punt com si no però marxarà vint-i-quatre o quaranta-vuit hores després...Així que, ànims! Podrem soportar-ho!
Ara, tenim dies per dedicar-nos a disfrutar de la certesa fantàstica de que, Nadal ( amb majúscules), és a les portes!
CALENDARI D'ADVENT 2012 (Nadal 2012)
El calendari d'aquest any recorda moltissim al de l'any passat, però en comptes de sobres són bossetes i en comptes d'adhesius amb els números escrits, aquests són escrits amb guix a la pissarra.
Aprofitant que a la cuina hi tinc una paret adient, aquest any ho he fet així. L'any que vé, ja veure'm!
L'inspiració m'ha vingut de lluny (on hi fa molt fred) i de part de la meva filla gran, la Clara, que és una estupenda i resolutiva imaginadora!!
Ja ho veieu: Uns cordills, unes bosses de paper, uns llaços, unes herbes aromàtiques i poca cosa més.
Ah, si! Les cosetes per omplir les bosses! Ja sabeu: xuxes, unes entrades, uns vals per alguna cosa, simples paraules...
Sobretot els números desendreçats! És més divertit!:)
ESPELMES GEBRADES (Nadal 2.012)
 |
Amb sucre comú , cola blanca i un pinzell podem donar a les espelmes un aire molt més hivernal. Un treball per compartir amb els petits de la casa donada la seva simplicitat.
Trieu espelmes de un color que contrasti emb el color blanc del sucre. Amb un pinzell escampeu una fina (i irregular) capa de cola blanca a l'espelma i després passeu-la rodolant per damunt de sucre.
Veureu que el sucre queda enganxat a la cola d'una manera molt fàcil canviant totalment (i en un instant) el seu aspecte.
Posades sobre una base també coberta amb sucre li donarà a tot plegat un bonic efecte.
Un ràpida manualitat de Nadal amb un gran resultat.
Proveu amb espelmes de diferents colors i mides... Ja en teniu l'idea ara, atreviu-vos!
 |
| Molts pocs ingredients |
 |
| Feu rodolar l'espelma sobre el sucre. |
 |
| Un detall adient a qualsevol racó |
CREMA DE PORROS I PATATES
 |
| El meu dinar m'espera... |
Una crema de porros, cebes i patates que calenta també és bonissima. En calent seria un greu error anomenar-la Vichyssoise o sigui que n'hi direm: Crema de porros i patates, encara que només en canviï la temperatura.
El fet de que al principi es faci servir mantega i que, al final, s'hi afageixi una mica de crema de llet, li dona un toc del tot francés a part, es clar, de fer-la més cremosa i suau.
El seu nom prové de la regió de Vichy i diuen que va ser un cuiner francés d'aquesta regió instal.lat a NY qui la va redescobrir recordant les sopes que menjava de petit refredades amb llet, et... voilà la Vichyssoise!!
Seguint la genuina recepta em proposo deixar-vos aquí una de les meves cremes preferides. Us he dit alguna vegada que jo sóc terriblement fan de les sopes?
Doncs si! Jo viuria de sopes i formatges! Bé,.. i algun que altre vinet!:)
Ingredients:
- 3 porros (només la part més blanca)
- 1 ceba (millor tendre o de Figueres)
- 1 gra d'all
- 2 patates blanques de mida mitjana
- oli i 30 grs. de mantega
- Aigua
- 150 c.c. de crema de llet (opcional)
En un recipient amb cabuda, i damunt del foc, posar-hi l'oli i el tall de mantega. Quan la mantega sigui desfeta posar-hi la part blanca dels porros laminada prima, l'all també laminat i la ceba igualment tallada. Salar i, a foc mig, deixar que tot s'estovi. Anar remenant fins que la farsa sigui molt feta. Aquest pas és molt important. Cap pressa.
Mentrestant pelar i laminar tranquil.lament les patates. Afegir-les al recipient i remenar. Afegir sal i pebre. Semi tapar i tornar a deixar una estona per tal que les patates siguin quasi desfetes.
Si heu fet el primer pas a consciència i heu tallat les patates primes, veureu que és un moment.
Quan tot és quasi desfet, afegir-hi l'aigua (l'aigua a de sobrepassar tres dits el sofregit) i deixar que bulli suau durant uns deu minuts. Triturar amb la batedora. Afegir, si voleu, 150 c.c. de crema de llet i rectificar de sal i pebre. Servir o deixar refredar.
- En fer el sofregit de les cremes no es pot tenir mai pressa. És un pas importantissim.
- La mantega no es pot substituir per margarina. Si de cas, poseu-hi només oli.
- Ha de tenir un punt interessant de pebre.
- Si la voleu guardar per dos o tres dies jo hi aniria posant la crema de llet cada cop que l'escalfés. Els làctics es tornen agres amb els canvis de temperatura.
- L'aigua millor que sigui mineral.
- També es pot fer amb caldo en comptes d'aigua, però llavors treu molt el gust original dels ingredients.
Una cancó que parla de menjar, de viure, i que m'ha acompanyat fins aquí.
Una delícia!
Una delícia!
QÜESTIÓ DE PRISMA #microconte
Modulava la seva veu en veure'l. També modulava els gestos i el tarannà per tal de fer-lo seu...
Sempre ho havia fet i sempre sense esforç. Ho feia d'una manera que li era com natural, com adquirida en el plaer i sense adonar-se'n. Una manera interioritzada sense cap obligació ni pressa.
-Et domina- li deien gent i consciència...
Ella, mig somreia perquè sabia que modulada era, per damunt de moltes coses, més ella que de cap altre manera.
#microcontes
àngels, novembre 2012
Sempre ho havia fet i sempre sense esforç. Ho feia d'una manera que li era com natural, com adquirida en el plaer i sense adonar-se'n. Una manera interioritzada sense cap obligació ni pressa.
-Et domina- li deien gent i consciència...
Ella, mig somreia perquè sabia que modulada era, per damunt de moltes coses, més ella que de cap altre manera.
#microcontes
àngels, novembre 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)