"Está muy bien que no sepamos lo atractivas que somos... Cuando insisten confesaremos que tenemos unos cuantos rasgos anatómicos agradables como unos hombros bonitos, unas piernas fuertes o unos tobillos esbeltos, pero la mayoría subestimamos estúpidamente nuestro verdadero e inherente aspecto físico. Nunca somos del todo conscientes de todos nuestros encantos reales: como sorbemos el té, como cantamos desentonando, como bailamos hasta las tres de la madrugada, con qué gracia nos recogemos el pelo, como de amplia és nuestra sonrisa...
Seamos sinceras: todas somos tímidas. En privado, casi todas tenemos una opinión muy poco halagadoras de nuestro físico. Y con razón. Constantemente nos recuerdan que nuestro cuerpo no tiene las medidas de los estrictos cánones de belleza y perfección actuales. Tanto és así que en nuestros días malos, nuestros micros internos, nos querrían hacernos creer que tenemos pecho de pichón, o que somos jorobadas cómo las gàrgolas de Notre Dame.
...Hoy en día , la vision fugaz del reflejo de nuestra imagen es un hecho muy habitual y , sin embargo, todavía dudamos en reconocer a la persona del espejo como nuestro alter ego.Si nos fijamos en la similitud de los ojos ,vemos a alguien que parece tan sorprendida como nosotras. A medio metro de distancia se encuentra una perfecta desconocida, una gemela idéntica de cuya existencia nada sabíamos"
Veronique Vienne
The Art of imperfection
Simple Ways of Make peace with yourself
La traducció d'un paràgraf d'un deliciós llibret comprat no recordo on ni quan: Simple ways of make peace...
JUNY
El sol de les dotze del migdia ja no s'aguanta. L'herba és més lluent i els colors dels balcons són indiscutiblement més alegres. Juny entra sense fer enrenou i arrossegant als mesos d'estiu al seu darrera.
Em proposo disfrutar de lo que no és acabat, de lo gloriosament imperfecte, de lo improvitzat. L'imatge de les vacances es dibuixa dins meu molt confosa i clarament diferent a la d'altres anys a aquestes alçades, però seràn vacances i he d'aprofitar-les encara que sigui de peus dins d'una galleda. Tots de peus dins la mateixa!
A l'estiu, els moments que fins ara han sigut qüotidians són moments de màgia si simplement ens els mirem sense intervenir-hi molt. Per a mi és un difícil exercici, però amb grans resultats.
Us aconsello despenjar quadres, treure pesades cortines , buidar estanteries i taules de coses inútils per tal d'experimentar una mena de plenitud del no res. Sóc una fan de l'ordre per falta del què provoca el desordre!
A punt els grans recipents de colors alegres per amanides i a punt, també, parrilles i barbacoes. El cuinar lent queda aparcat (però latent) uns mesos. Ara toquen estovalles primes i clares. Temps de molt poques complicacions, de sobretaules a les fosques i de riallades espontànies...
Ara toquen sensacions a l'abast de qualsevol amb esperit lleuger.
Bon mes de Juny!
Em proposo disfrutar de lo que no és acabat, de lo gloriosament imperfecte, de lo improvitzat. L'imatge de les vacances es dibuixa dins meu molt confosa i clarament diferent a la d'altres anys a aquestes alçades, però seràn vacances i he d'aprofitar-les encara que sigui de peus dins d'una galleda. Tots de peus dins la mateixa!
A l'estiu, els moments que fins ara han sigut qüotidians són moments de màgia si simplement ens els mirem sense intervenir-hi molt. Per a mi és un difícil exercici, però amb grans resultats.
Us aconsello despenjar quadres, treure pesades cortines , buidar estanteries i taules de coses inútils per tal d'experimentar una mena de plenitud del no res. Sóc una fan de l'ordre per falta del què provoca el desordre!
A punt els grans recipents de colors alegres per amanides i a punt, també, parrilles i barbacoes. El cuinar lent queda aparcat (però latent) uns mesos. Ara toquen estovalles primes i clares. Temps de molt poques complicacions, de sobretaules a les fosques i de riallades espontànies...
Ara toquen sensacions a l'abast de qualsevol amb esperit lleuger.
Bon mes de Juny!
QUATRE QUARTS AMB POMA
 |
| Un pastís fet en un moment quasibé sense adonar-me'n. |
 |
| Textura mollosa i humida. Plaer assegurat. |
Qui esperava per fer un pastís per berenar o esmorzar mot fàcil i ràpid, aquesta és la seva recepta.
Fàcil de fer, ràpid de preparar i també, i molt interessant, memoritzable. El seu nom vé precisament de les com estan repartits els seus ingredients: En quarts. Un quart de cada i en total, quatre més les pomes.
|
Som-hi doncs? Som-hi!
Ingredients:
- 4 ous
- 250 grs. de sucre
- 250 grs. de farina +1 culleradeta de llevat
- 250 grs. de mantega
- 3 pomes golden no molt verdes
Preparació:
Barrejar, amb una batedora elèctrica, els ous sencers amb el sucre i afegir-hi la mantega fosa però mai calenta. Per últim, i amb l'ajut d'un estri delicat, posar-hi la farina amb el llevat passada per un colador fi. Afegir-hi les pomes tallades a trossets petits i barrejar-ho tot suaument.
Abocar-ho tot plegat en un motlle untat de mantega i amb un paper vegetal a la base per tal de desmotllar-el millo. Enfornar a 170º durant 35-40 minuts.
Deixar refredar i reposar.
L'endemà es molt millor ( Si l'amagueu potser arribarà a l'endemà!)
- Amb la meitat d'ingredients fem el pastís la meitat de gran
- La mantega no pot quedar desfeta com oli si no desfeta com una pomada clara.
- El sucre pot ser moreno
- La cullerada de llevat es sempre de postre
- Les pomes poden ser sense pelar
- També poden ser peres en comptes de pomes
COLORS EN ROBA
 |
| Una garlanda colorida que fa estiu. |
Va ser l'aniversari de la petita de la casa. El temps ens permet cada any poder-el celebrar al exterior. Tinc sempre molts retalls de roba i vaig pensar en una manera de poder-ne treure profit!!!La ventatja de fer-les en roba i no en paper es aquesta: són molt més durables i el seu moviment molt més gràcil.
Ja us dic, uns triangles fets de robes diverses, un troç de cordill, cola d'enganxar roba i una estoneta, han donat això com a resultat.Aquí ho teniu per quan volgueu.
CAPACITATS
No eren les seves mans les més destres ni el seu cos el quin més sabia però, de manera extranya, ella era conscient que això precisament, jugava al seu favor.
Topar amb mans que li expliquessin coses o amb cossos que li donessin peu, l'hi era quasi tant fàcil com respirar.
Era la seva capacitat de sorpresa la que la feia realment desitjable.
#microcontes
àngels, Abril 2011
Topar amb mans que li expliquessin coses o amb cossos que li donessin peu, l'hi era quasi tant fàcil com respirar.
Era la seva capacitat de sorpresa la que la feia realment desitjable.
#microcontes
àngels, Abril 2011
MAIG. L'ALTRE HISTORIA D'EVA...
"Déjame que te cuente la otra história de Eva. Eva hizo una cosa muy hermosa y valiente. Alargó el brazo más allá del mandato de Dios Padre, tomó la manzana del árbol y mordió la carne madura y en su punto. Supo que era buena y se la ofreció a Adán para que también probase su bondad. En ese momento, Adán y Eva despertaron de su sueño primordial y sus ojos se abrieron. Vieron la belleza de sus cuerpos en el esplendor de la propia luz de ellos.
Eva fue sabia desde el primer momento... porque fue capaz de escuchar con atención. Eva escuchó y, bajo el clamor de la voz del Padre que le decía que cumpliera sus órdenes sin cuestionárselas, también oyó los susurros más tenues de una vida más verdadera. Eva simplemente eligió otra forma de vida, según su conciencia, y tomó su fruto. En aquel momento Eva bendijo a todas las generaciones con el don de poder participar en la creación de su propio mundo...Eva supo "asir" la manzana. Tuvo la grandeza de corazón necesaria para alargar la mano haciendo frente a toda razón.
Eva tuvo valor porque sabía que, al comer el fruto de una vida consciente, viviría tanto el sufrimiento como la dicha."
ROGER HOUDSEN
Soul and Sensuality
Returning the Erotic to Everyday Life
No trobeu que és un conte fantàstic?? Jo sí!
Eva fue sabia desde el primer momento... porque fue capaz de escuchar con atención. Eva escuchó y, bajo el clamor de la voz del Padre que le decía que cumpliera sus órdenes sin cuestionárselas, también oyó los susurros más tenues de una vida más verdadera. Eva simplemente eligió otra forma de vida, según su conciencia, y tomó su fruto. En aquel momento Eva bendijo a todas las generaciones con el don de poder participar en la creación de su propio mundo...Eva supo "asir" la manzana. Tuvo la grandeza de corazón necesaria para alargar la mano haciendo frente a toda razón.
Eva tuvo valor porque sabía que, al comer el fruto de una vida consciente, viviría tanto el sufrimiento como la dicha."
ROGER HOUDSEN
Soul and Sensuality
Returning the Erotic to Everyday Life
No trobeu que és un conte fantàstic?? Jo sí!
QUICHE LORRAINE
 |
| Una preparació salada capaç de solventar moltes ocasions |
El seu nom traduït sería : Coca de la Lorena (regió del nord de França).
Es tracta d'un pastís saltat amb una base cruixent i plé d'un batut fet d'ous i llet, donant com a resultat un contrast deliciós.
Els seus ingredients poden ser moltissims però, el batut que l'omple sempre és la mateix: ous, llet i crema de llet.
La primera quiche que s'en té constancia data del 1600, però sense més ingredients que la base , els ous i la llet. Prove-ho un dia afegint una mica de sucre i veureu quin postre més especial acompanyant, per exemple, un gelat.
Ingredients:
- 1pasta brisa (Rana si pot ser)
- 150 c.c. de llet
- 100c.c. de crema de llet
- 2 ous sencers
- 1 culleradeta de fècula (Maizena)
- 50 grs. de pernil dolç tallat prim
- 50 grs. de formatge emmental tallat prim o ratllat
Folrrar un motlle (de base desmotllable) amb la pasta brisa.
Fer una batut amb els ous sencers, la llet , la crema de llet i la "Maizena" desfeta amb una mica de la mateixa llet. Assaonar amb sal i pebre amb generositat. Batre i reservar.
Omplir la base de la tarta amb el pernil dolç, posar-hi al damunt el formatge i abocar el batut d'ous que hem fet anteriorment. Enfornar a 170º uns 25-30 minuts.
Deixar refredar i desmotllar.
Servir a temperatura ambient, o calenta, acompanyant a una amanida, a una crema o a poca cosa més.
- M'es impossible explicar-vos l'elaboració de la pasta brisa per escrit. I això que és quelcom molt fàcil! Però penso que la que venen dona molt bon resultat.
- Els ingredients poden ser moltissims però la base cruixent i el batut han de ser sempre els mateixos.
- Proveu a farcir-la amb espàrrecs escaldats i pernil ibèric o amb espinacs, panses i pinyons o amb... bacó, ceba caramel-litzada i formage. Recordeu, no varieu el batut Ja em direu!
 |
| Folrrar el motlle amb la pasta |
 |
| Posar-hi el farcit i abocar-hi el batut |
PENSAR EN ELS DIES DE PLUJA
 |
| Uns papers, unes pintures plàstiques i una estona. |
Si bé els seus colors i sorolls són els meus preferits, quan tinc la casa "plena" de nenes un dia que plou, el "què fer?" es planteja sovint.
Ous, farina, sucre i mantega ens ofereixen sempre moltes possibilitats.També l'armari de pintures i pinzells de totes époques i mides ens inspira juntament amb el calaix de les cintes i papers de colors que , de tant plé, no tanca mai prou.
Entretenir als petits (i no tant petits) de la casa una tarda de pluja tenint a mà un parell de calaixos plens de bons remeis és, de ben segur, potenciar la seva sensibilitat i talent i si som obsevadors, una ocasió d'intuïr també les seves inclinacions. La cuina, les manualitats, les petites labors compartides amb els més petits ens proporcionen estones molt reveladores! Ja pot ploure tot el que vulgui si saps que dins aquella bonica caixa hi trobaràs tot el necessari per dedicar una estona simplement a crear.
En aquesta ocasió es tractava de rumiar i elaborar en poca estona un centre de la taula per Pasqua. Jo vaig llençar una petita suggerencia i la meva filla gran va orquestar tota la resta. Tot el mèrit és seu. En tres hores ho va tenir llest.
Uns ous retallats en cartró, decorats a gust de cadascuna, posats dins d'un cistell i voltats d'un grapat de l'herba de la Brownie ( una conilleta que tenim) van fer un preciós centre i també, una tarda que ja no ens la pren ningú!
 |
| Totes a la feina! |
 |
| Pitbull Egg...!! Si li diem, ens ve a veure! |
CORONA DE CACAU I GINGEBRE
 |
| Per esmorzar o berenar o ...entrehores. |
Molt fàcil de preparar i amb éxit segur. Ideal per portar quan anem a casa d'algú o de cap de setmana. Un pastís dels que s'en diuen "de viatge": Pastissos de llarga duració i perfectes per transportar.
Ingredients:
- 125 grs. de mantega
- 150 grs. de sucre moreno
- 50 c.c. d'aigua
- 3 ous grans
- 2 cullerades de gingebre ratllat
- 175 grs. de farina
- 50 grs. de cacau en pols
- 1 culleradeta de llevat
- un pesic de sal
- un pessic de canyella en pols
- 50 c.c. de crema de llet
Salsa :
- 100grs. de mantega
- 2 rovells d'ou
- 75 grs. de sucre moreno
- 50 c.c. de Bourbon o Curaçao
 |
| Motlle amb forma de corona si no, del mig sempre queda cru. |
Untar el motlle amb mantega i empolvorar-el amb cacau.
Posar la mantega, l'aigua i el sucre moreno en un recipient al foc fins que tot sigui líquid. Deixar refredar.
Posar els ous sencers, el gingebre ratllat, la farina, el cacau, la sal, la canyella i la crema de llet en un altre recipient i remenar fins que combini.
Quan la primera preparación sigui freda, barrejar-la a la segona i omplir-ne el motlle. Coure al forn uns 30-35 minuts a 170º amb l'aire. Deixar refredar dins el motlle. Els motlles de silicona són ideals.
Salsa:
Posar la mantega, els rovels l d'ou, el sucre i el licor en un recipient. Fer-ho coure al foc com si d'una crema es tractés durant uns cinc minuts aproximadament i sense deixar de remenar amb batedor.
Servir en gerra o salsera.
- El gingebre el trobareu a botigues de dietètica. Es pela i es ratlla amb un ratllador fi. És un ingredient que dona al pastís un aroma molt especial. L'alleugereix, el fa fresc i estimulant. Si no s'hi posa no passa absolutament res.
- És important fer aquest pastís en forma de corona doncs al ser molt dens, la forma del motlle ens ajuda molt a coure'l del mig.
- El cacau ha de ser cacau pur no val Colacao o similars.
- Per la salsa podeu fer servir els dos tipus de licors o bé, no fer-ne servir cap o regar-el simplement amb crema de llet tèbia.
- El pastís es serveix regat amb una mica de salsa al damunt i la resta amb gerra a part.
ABRIL
 |
| Troncs llenyosos d'hivern. |
Aquest matí em mirava una planta que tinc enfilada a una paret. Els seus troncs són llenyosos i despullats a l'hivern.Troncs amb un aspecte molt retorçat que res fa sospitar que per dins hi corri alguna cosa de profit. En mirar-los detingudament avui, ja he pogut veure-hi petitissimes despuntades de verd. Un verd brillant i amb ganes d'anar a més. Per mi, és un petit miracle que m'encanta descobrir cada any!
Per descomptat que d'ara en endevant, els dies boirosos tendiran a desaparèixer i els guanyaràn de carrer els dies clars, els dies plens de llum. Aprofitem-ho i deixem la nostra ànima entreoberta, disposta a a donar la benvinguda a tot el que és nou. Brotem altre cop i en sentits desconeguts fins ara.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)