AMANIDES (4) : AMANIDA TÈBIA DE MONGETES TENDRES

Una amanida amb base de verdura 

Una amanida tèbia inspirada per la devallada de temperatura d'aquest matí.
Mongeta tendre barrejada amb uns ingredients que aviat ens resultaràn massa lleugers, massa faltats de fècula...
Triant la mongeta verda  d'aquesta recepta, l'aire era molt més fresc que darrerament el que m'ha permés fixar-me en el seu color i en el soroll que feien en trencar-se. Un color verd únic i un soroll de tendre inconfusible.
La calor ens priva de molts plaers senzills. Al menys, a mi.
Un cop triades les he bollit en aigua i sal just el temps de fer-les cruixents i les he escorregut i refrescat sota d'aigua freda.
A part, mentre bollien, he tallat tomàquets madurs a trossets. Avui eren dos preciosos tomàquets de "Pit de monja". Tomàquets faltats de llavors i que vesteixen una fina pell que desapareix a la boca. Uns tomàquets que val la pena tastar abans de que s'acabi la calor del tot...
Junt amb els tomàquets hi he posat una llauna gran de tonyina en oli d'oliva esmicolada i un parell d'ous durs tallats petits.
Quan la mongeta ha estat a punt, l'he abocat dins el bol on l'esperaven la resta d'ingredients.
He preparat una vinagreta amb olí ,vinagre, sal, pebre i mostassa en gra. He abocat  part de la vinagreta en el bol i he barrejat. He posat l'amanida en un recipient blanc de servir i he acabat  d'abocar-hi la vinagreta. Espolsant amb fulles orenga i  tapant amb un paper film, l'he deixat reposar.
Es seveix a temperatura ambient o freda. Jo, avui, l'he servit a temperatura ambient.
Inspireu-vos en afegir a la mongeta altres ingredients i tindreu tantes amanides com imaginació!

Tomàquet "Pit de monja"

UN CLÀSSIC PASTÍS D'ESTIU

Una recepta amb mil versions diferents per fer.

No deixeu que marxi la calor sense haver fet una de les receptes d'estiu més acolorides i del  agrad de tothom ( petits i grans) que existeix : Un pastís de pa de motlle farcit amb el que tingueu en aquell moment més a mà.
Com moltissimes receptes simples aquesta bé pot ser una recepta amb un gran resultat o, una recepta qualsevol, tirant a poc passable...
La qualitat del pa i dels altres ingredients que feu servir en marcarà la diferencia.
El pà de motlle ha de ser del forner i a més, tallat de través. El  tomàquet natural, una bona tonyina en oli d'oliva, unes fulles d'enciam trocadero ( o fulla roure), una bona maionesa... Tot a punt per fer aquesta vistosa recepta que, per temps que passi,  sempre és un:" Oh!" assegurat.
Aquí és plè amb rodalles de tomàquet, tonyina, olives, blat de moro,  formatge, enciam...Recordeu untar llesca de pa amb una fina capa de maionesa o salsa de tomàquet, abans de farcir-la.
Un cop farcit, posar-el sobre una superficie plana amb un pes al damunt per tal de que "soldi". Una superficie plana també al damunt amb un paquet d'arrós ens servirà. Retirar el pes a la mitja hora.
Tallar les vores per tal de treure la crosta del pa i donar-l'hi una forma més acurada.
Cobrir amb maionesa i acabar posant al damunt (i amb gracia) ingredients que també facin bonic. Reservar a la nevera fins el moment de servir.
Si heu untat cada pis de pa i ha estat ben premsat no tindreu cap problema de tallar-el amb un ganivet de serra. Les parts que en feu  han de ser d'uns dos dits o més per tal de que, al plat de cadascú, quedi el tall dret.

El pa, un cop farcit, l'hem de premsar

                               

• El pa de motlle que sigui de forner i tallat al través
• La maionesa suau i el tomàquet de qualitat
• Els tomàquets al punt de madurs tallats prims
• La tonyina en oli d'oliva i escorreguda
• Arrós, formatge, pernil, pollastre fred, escalivada...#idees

Tallar les vores per a una millor presentació i textura.

AGOST

El vent acarona casa meva tangencialment. L'hi bufa les parets i les finestres, però no la penetra.
He passat la nit més calorosa que recordo i el poc vent que ha bufat de matinada ho ha fet, com sempre, en la direcció equivocada.
Portem mig agost i tinc la sensació de que ha sigut un mes atolondrat, extremadament calorós i agobiant molt abans d'arribar als migdies.
La calor ens convida al no fer res, a l'ombra, al gelat, a dormir quan ens vé de gust i a menjar el què el cos ens demana i, quan ho fà.
L'abandonament és l'estat preferit dels entusiastes de l'agost...
A mi no m'agrada la calor. Ni la calor ni claror excessiva o sigui que en aquest mes només puc estar receptiva i reflexiva i confiant que aquesta calma ompli el meu diposit d'energia creativa...
Tot i ser un mes que fà de parèntesi, al agost també s'ens revelen coses que hi havien preparades per nosaltres. Coses que no eren pel mes de març o l'octubre eren, precisament, per l'agost i són aquestes les que donaràn peu i graó al començament de setembre.
De sempre les curiositats ens esperen on no s'ens havia ocorregut mirar abans però, hi han curiositats que ens assalten, curiositats que s'ens planten al mig i ens desafien...
A vegades l'agost és entremeliat com cap mes de l'any.
Marxo uns dies en busca del fred i d'uns colors menys brillants. D'una calma més activa.
Fins ara...

JULIOL

...I com qui no vol la cosa, ja som a Juliol mes set. Calorós i sofocant, Juliol!
Comença l'olor intensa d'untoses cremes broncejadores i de cabells molls i, tot i que el mes ha començat refrescant, res ens fa sospitar que en seguirà la línea !
Com cada mes, el Juliol, transforma els dies en  petites delícies. Però no tot el dia... Mai és tot el dia ni per a tota la vida el que veiem transformar-se en felicitat, sino només els moments realement exquisits.
Hi han époques a la vida en les que sabem (i creiem ) estar en una mena d'"estat de gràcia" i d'altres...sabem molt bé que n'estem privats. Quan som en el primer estat som capaços de realitzar qualsevol cosa amb lleugeresa i naturalitat mentres que, en l'altre... ens va just de saber quin peu posar abans de quin.
 Arribat a aquest punt de l'any tots necessitem de recursos simples  que ens facin tornar a l'equilibri. "Satisfacció personal" ha de ser la nostra única intenció a patir de... ja!
Els plaers sensuals de l'estiu ens ajudaran a repostar les forçes que a aquestes alçades ens manquen i considero que el més de juliol és molt adient per començar a retrobar-les ( tot i que ja sabeu que jo sóc clarissimament molt, molt més de tardor!)
Passejades matineres per la platja, llargs esmorzars tranquils, gelats inesperats...Converses animades abans de sopars de sobretaules disteses... Música agradable que s'ens emporta els peus, companyia sense complicacions ni expectatives del tot inútils...(Això últim, és la meva pedra a la sabata: Les espectatives...)
Arriba el moment de deixar de banda grans projectes i aspiracions...Sería fantàstic poder abandonar també telèfons i agendes.
Els nostres desitjos es simplifiquen i, a més, es fan realitat, si tenim la sort de tenir les necessitats bàsiques cobertes. Disfrutem!
Bon mes de Juliol!

AMANIDES (3): CESAR

Amanida de cruixents, mantegosos salats i fulles verdes.

Una amanida Cesar diferent. Com actualitzada.
Molts cops les coses més simples poden ser les més encertades si les disfrutem  com cal. Aquesta recepta i l'estiu tenen... #feeling.

Un dels secrets d'aquesta amanida és el formatge parmesà que hi és en dues versions: ratllat i a encenalls.
La combinació de les fulles verdes amb el formatge i una vinagreta molt aromàtica fan, de l'amanida que ens ocupa, una ideal companya d'unes torrades amb anxoves que aquí són el substitut perfecte (i moolt necessari) dels trossets de pa fregit que porten totes les amanides comercials d'aquest tipus.
Ah! la meva versió... no té pollastre.
L'amanida porta el nom del restaurant on va ser inventada i, al contrari del que pot semblar, no és un llegat dels romans ni res semblant!
La recepta data dels anys 20 i  va ser creada  al hotel Cesar Palace de Tijuana, (Mèxic) per un dels germans Cardini (cuiners del restaurant del hotel) en homenatge al seu germà mort.
Aquí us deixo la base, on s'hi pot afegir pollastre, pernil en dolç, bolets  o qualsevol altre ingredient que volgueu vosaltres però conscients que així, ens apartem de la recepta ortodoxa.
Com passa amb  totes les receptes, apropar-se a la recepta original, és assegurar l'èxit.
Amanida que es serveix a temperatura ambient per tal de no tant sols trobar el gust propi dels ingeredients, sino les textures que els hi corresponen.
Per mi, bastant més que un plat d'amanida!

Ingredients

• Llesques de pa de baguette torrades
• Sal gruixuda
• Pebre acabat de moldre
• anxoves a filets
• un raig d'oli

Vinagreta

• 1 gra d'all, tallat petit
• 1 rovell d'ou
• 2 cullerades de parmesà ratllat
• 1 culerada de suc de llimona
• 1 culleradeta de mostassa de Dijon
• Una cullerada de salsa Worcestershire (salsa en ampolla que es troba amb la Perrins i similars)
• Sal Maldon
• 150 c.c. d'oli

Amanida

• Enciam fulla de roure o trocadero (enciam tou)
• Parmesà en pols
• encenalls de parmesà

Disposar les fulles verdes i el parmesà a encenalls en un recipient amb cabuda. Empolvorar amb el parmesà ratllat i reservar.
Preparar la vinagreta  barrejant amb el rovell d'ou, el gra d'all trinxat petit, el formatge ratllat, el suc de llimona, la cullerada de salsa Worcestershire, una mica de sal i l'oli.
Preparar unes llesquetes da pa torrat i posar-hi una anxova al damunt i un raig d'oli sal i pebre.
Amanir les fulles i el formatge amb la vinagreta. Remenar. Acabar amb les torrades amb anxoves i servir.

• Les llesques de baguette es poden torrar amb el gratinador del forn si voleu.
• El formatge parmesà ratllat, que sigui  ratllat en pols.
• Per fer la vinagreta us serà molt pràctic posar tots els ingredients dins d'un pot amb tapa  i sacssejar-el.
• No deixeu de fer l'amanida per no trobar la salsa Worcestershire!! La salsa li dona un gust característic però sense ella es també ideal.

AMANIDES (2): GREGA

L'estiu  aromàtic al plat.

Una amanida sense cap fulla verda...
Daurats crostons de pa barrejats amb olives de Kalamata també passades pel foc...
Cogombre, petits tomàquets i làmines de ceba vermella, barrejat tot amb trossos de formatge grec Feta.
Per últim, l'anet trinxat i la vinagreta simple, fan d'aquesta amanida una clara estampa de blaus, pedra i ombres.
Una frescor d'estiu esclatant!


Ingredients:

• 2 llesques de pa eixut tallades a trossos regulars
• 100 grs. d'olives negres de Kalamata (regió de Grècia)
• Oli d'oliva 

Per l'amaniment:

• 150 c.c. d'oli d'oliva
• 2 cullerades de vinagre fosc
• Sal Maldon i pebre acabat de moldre

Amanida:

• Tomàquets Cherry( alguns sencers i alguns partits)
• 1 cogombre pelat i tallat petit
• 3 cullerades d'anet trinxat (pot ser sec)
• 1 ceba vermella petita tallada a làmines fines
• 1 tall gruixut de formatge Feta ( Típic formatge grec)

Fregir els crostons de pa i les olives dins d'una paella amb dos dits d'oli calent. Deixar escórrer sobre paper absorvent.
Barrejar l'oli amb el vinagre dins d'un recipient i assaonar amb la sal i el pebre.
Combinar els tomàquets Cherry amb  el cogombre tallat , l' anet trinxat i la ceba a làmines  i el formatge a trossos en un gran bol. Amanir amb la vinagreta i remenar.
Disposar en un plat o safata i  acabar-la amb el pa i les olives.

• Les olives de Kalamata tenen un caracteristic color negre-morat.
• El pa val més que sigui una mica eixut sempre que volgueu fer-el fregit.
• L'oli sempre d'oliva.
• Aquesta amanida si que pot deixar-se amb l'amaniment posat  una bona estona abans.

AMANIDES (1) : WALDORF

Un plat únic o, en menys quantitat, un acompanyament perfecte.

Amanida que combina fruits secs i frecos amb un amaniment molt especial.
Aquesta amanida va ser creada al 1890 en el  hotel neoyorquí, Waldorf. L'hotel  era l'actual Waldorf Astoria i, juntament amb els Ous a la Benedictine, l'amanida fa d'aquest hotel una font de creacions genuines.
L'amanida no té cap ingredient que ara mateix no poguem tenir a casa o trobar a la cantonada. És la combinació de productes i els petits detalls els que fan d'unes fulles i poc més, un plat amb encant i sobretot, amb un gran nom propi.


Ingredients:

Uns grans de raïm negre
oli
sucre

Amaniment:

1 cullerada de ceba tallada petita
1 cullerada de vinagre blanc
1/2 cullerada de ratlladura de llimona
1 cullerada de suc de llimona
un pessic de cumí en pols
150 c.c.d'oli d'oliva
sal i pebre en gra

Per l'amanida:

Fulles d'escarola i alguna fulla d'apit
Poma fuji o starking
100 grs. de nous pelades


En una paella fer-hi coure els grans de raïm amb un raig d'oli i una cullerada de sucre. Deixar fins  que caramelitzin i reservar fins que refredin.
Disposar l'amanida en un bol: Les fulles d'escarola, les fulles d'apit i si voleu, fulles lleugeres d'un altre tipus.
Escampar-hi les nous, la poma tallada a làmines finissimes i per últim posar-hi els grans de raïm tallats per la meitat si són molt grans.
A última hora amanir amb l'amaniment fet amb els ingredients indicats barrejats dins d'un recipient. Abans de servir espolsar amb sal Maldon o similar.

Els grans de raïm  caramelitzant.

• A l'amaniment s'hi pot afegir un parell de cullerades de maionesa lleugera.
• El raïm tindrà un lluent color preciós i un gust molt dolç que contrastarà perfectament amb la resta.
• La vinagreta d'amanir és de llimona. Si hi afegiu la maionesa queda un amaniment molt més suau de gust però més carregós. La Waldorf amb maionesa també és un clàssic.
• L'amanida pot estar preparada amb hores de temps però amanir-la, ho hem de fer a última hora, com qualsevol.

Si algú de vosaltres té l'oportunitat de viatjar a NY destineu un mati - migdia a anar al bufet  de Brunch del Waldorf.

No us perdeu similar espectacle que és de les coses bones de la vida...
Sempre es sap a l'hora que s'hi entra però mai a la que s'en sortirà. Lo ideal es anar-hi sobre les onze del matí i  sense presses. Ah! I no feu plans fins al vespre si us plau.

UNA MICA D'INFORMACIÓ : AMANIDES

Aliments en el seu estat natural sense guarnicions innecessaries, tal com també m'agrada cada cop més la gent :  en estat natural i sense artificis.
Què ha passat amb les simples amanides de fulles tendres i verdes? Semblen haber desaparegut derrotades per la novelle cuisine i els seus adeptes.
Fins fa poc les amanides eren una sezilla composicó d'herbes, un pur vinagre , oli i sal i, en pocs casos, pebre comú. L'amanida era l'acompanyament perfecte a plats contundents i sopes o també formaven, elles soles, un àpat.
Les amanides segueixen comformant un plat lleuger per migdies atrefegats o per sopars frugals o bé l'acompanyament d'altres plats que ho mereixin. Les proporcions poden ser petites o abundoses depenen de cada ocasió.
En les amanides no esta tot inventat, encara que ho sembli. Només  fa falta un esperit curiós per incorporar variacions esquisides a alló que d'una manera natural es converteix en rutina. Però alerta...doncs vivim obsessionats d'una insaciable fam de sensacions cada cop mes fortes i això ens porta a cometre molts errors. De la mateixa manera que molts cops  ja no n'hi ha prou amb una caricia subtil  o amb el simple plaer de pell contra la pell, a vegades exigim massa a l'hora de satisfer les nostres apetencies gastronómiques precipitant així receptes totalment desvirtualitzades i fora de tot equilibri.
Em fa moltissima il.lusió deixar-vos aquí receptes d'amanides simples però també d'amanides amb noms propis que han fet d'elles Amanides clàssiques a tot el món. Amanides, però, que de tant voltar d'aqui cap allà, han anant deixant ingredients i maneres de fer per tot arrreu. Aquí us escriuré les originals receptes d'aquestes últimes per tal de que pogueu disfrutar-ne. Altres receptes serán més actuals però totes pensades per poder disfrutar de l'espontanietat o l'impuls de canviar, treure o posar, algun ingredient a últimissima hora. Perqué l'improvització és la que ho fa tot més divertit i, per descomptat, d'això es tracta tot.

L'amanida Waldorf, la Grega, la Caesar, la d'espinacs amb ou potxat,..una amanida de pasta diferent...

Gràcies.

PAS MAL...

"Está muy bien que no sepamos lo atractivas que somos... Cuando insisten confesaremos que tenemos unos cuantos rasgos anatómicos agradables como unos hombros bonitos, unas piernas fuertes o unos tobillos esbeltos, pero la mayoría subestimamos estúpidamente nuestro verdadero e inherente aspecto físico. Nunca somos del todo conscientes de todos nuestros encantos reales: como sorbemos el té, como cantamos desentonando, como bailamos hasta las tres de la madrugada, con qué gracia nos recogemos el pelo, como de amplia és nuestra sonrisa...
Seamos sinceras: todas somos tímidas. En privado, casi todas tenemos una opinión muy poco halagadoras de nuestro físico. Y con razón. Constantemente nos recuerdan que nuestro cuerpo no tiene las medidas de los estrictos cánones de belleza y perfección actuales. Tanto és así que en nuestros días malos, nuestros micros internos, nos querrían hacernos creer que tenemos pecho de pichón, o que somos jorobadas cómo las gàrgolas de Notre Dame.
...Hoy en día , la vision fugaz del reflejo de nuestra imagen es un hecho muy habitual y , sin embargo, todavía dudamos en reconocer a la persona del espejo como nuestro alter ego.Si nos fijamos en la similitud de los ojos ,vemos a alguien que parece tan sorprendida como nosotras. A medio metro de distancia se encuentra una perfecta desconocida, una gemela idéntica de cuya existencia nada sabíamos"

Veronique Vienne
The Art of imperfection
Simple Ways of Make peace with yourself

La traducció d'un paràgraf d'un deliciós llibret comprat no recordo on ni quan: Simple ways of make peace...

JUNY

El sol de les dotze del migdia ja no s'aguanta. L'herba és més lluent i els colors dels balcons són indiscutiblement més alegres. Juny entra sense fer enrenou i arrossegant als mesos d'estiu al seu darrera.
Em proposo disfrutar de lo que no és acabat, de lo gloriosament imperfecte, de lo improvitzat. L'imatge de les vacances es dibuixa dins meu molt confosa i clarament diferent a la d'altres anys  a aquestes alçades, però seràn vacances i he d'aprofitar-les encara que sigui de peus dins d'una galleda. Tots de peus dins la mateixa!
A l'estiu, els moments que fins ara han sigut qüotidians són moments de màgia si simplement ens els mirem sense intervenir-hi molt. Per a mi és un difícil exercici, però amb grans resultats.
Us aconsello despenjar quadres, treure pesades cortines , buidar estanteries i taules  de coses inútils per tal d'experimentar una mena de plenitud del no res. Sóc una fan de l'ordre per falta del què provoca el desordre!
A punt els grans recipents de colors alegres per amanides i a punt, també, parrilles i barbacoes. El cuinar lent queda aparcat (però latent)  uns mesos. Ara toquen estovalles primes i clares. Temps de  molt poques complicacions, de  sobretaules a les fosques i de riallades espontànies...
Ara toquen sensacions a l'abast de qualsevol amb esperit lleuger.
Bon mes de Juny!