Modulava la seva veu en veure'l. També modulava els gestos i el tarannà per tal de fer-lo seu...
Sempre ho havia fet i sempre sense esforç. Ho feia d'una manera que li era com natural, com adquirida en el plaer i sense adonar-se'n. Una manera interioritzada sense cap obligació ni pressa.
-Et domina- li deien gent i consciència...
Ella, mig somreia perquè sabia que modulada era, per damunt de moltes coses, més ella que de cap altre manera.
#microcontes
àngels, novembre 2012
Bona nit.
ResponEliminaAltre cop ens deleites amb un conte que sembla tret del més profund i en canvi es nota que et brolla entre els dits amb una lleugeresa poc habitual.
Felicitats Ângels!
Joan Castelló