DIJOUS GRAS

Avui es celebra el Dijous Gras o, altrament dit, el Dijous Llarder.
Dia que cau sempre en el dijous (evident!) de la setmana  abans del dimecres de cendra i dóna per inagurats uns dies de disbauxa emocional i física: El Carnaval.
En els seus inicis i, intuint els temps de restriccions que venien amb la Quaresma, el Dijous Gras feia arribar-nos els dies on tot era permés. Els plaers de la carn eren abundosos, doncs es sabia molt bé que en els dies veniders en serien molt escassos.
Les festes  de carnaval de sempre han sigut  festes paganes on els excessos atenien a les inmediates restirccions d'una Quaresma que, d'un temps cap aquí, ha perdut tota substància. Avui en dia els grans excessos  (que aquests sí que han anat a més) ja no atenen a res, doncs la Quaresma ja res té a veure amb el que era.
Proveu de preguntar a un nen que significa el carnaval, d'on vé la tradició... Segurament primer li haureu d'explicar en que consisteix la Quaresma...Deixe-ho estar, que es posi la disfressa i que corri a disfrutar!! Moltes de les nostres tradicions més arrelades com ara el Nadal , El Carnaval, Tots Sants, la Mona de Pasqua, el Diumenge de Rams, fins i tot les festes Majors dels pobles (que són les festes dels seus sants), són tradicions que venen d'uns valors que estan en desús, llavors, intentar explicar segons què és molt difícil. Desapareixeran doncs?...Sí, en el sentit autèntic, jo diria que ja han començat a fer-ho.
En aquests dies es feia acopi d'ous i del menjar més gras que hi havia a les cases i s'en feien preparacions diverses com ara  truites, pans, pastissos, coques, que es compartien o s'intercanviaven amb els veins afegint-hi vi i taronges. Les reunions al voltant d'aquests aliments tenien un ambient totalment distés.
A tot Catalunya és celebra aquest dia i a cada zona tenen el seu plat, o recepta autóctona. La Fogasseta: un pa rodó farcit de truita bonissima de carn  i alls tendres o carxofa. Les xatonades de Vilanova, amb les seves truites tradicionals i coques de llardons. L'olla podrida, la merenga, el greixons, l'ensaimada de sobrassada...Tots productes ben contundents per a una diada com la d'avui.
Ja ho sabeu, si voleu seguir amb la tradició de moltissims, moltissims, anys enrera no deixeu avui de disfrutar dels productes del porc combinats amb ous i molta alegria.
Aquesta tradició tant untosa està destinada a tenir pocs adeptes, doncs la carn i greixos en totes les seves versions  (junt amb el pa), són cada cop ingredients més proscrits en la nostra dieta. Aquest any per Nadal vaig sentir la bestiessa de que hi han pares que no deixen cagar el tió als seus fills perquè estan convençuts de que és un acte que incita el maltracte animal...Penso que sempre els hi quedarà ballar-li una bio-dansa al voltant! En fi, ara això últim no tenia res a veure amb el tema o, si...? Tradicions, mentalitats...
Com us deia, el que sí que cada cop te més adeptes és el carnaval que segueix al dijous en qüestió. S'en fan a tot arreu, a quasibé tots els col-legis tenen el seu dia i n'hi han de tots colors però per descomptat que tots amb un sentit molt diferent del genuí, doncs la Quaresma, com a tal, ja no priva de res a quasibé ningú.
Personalment mai m'ha agradat el carnaval. Em violenta molt veure a persones adultes a les que tinc tot l'any per "persones adultes" saltant i bricant vestides, per exemple, de bebés amb bolquers i xumet o..., sense anar tant lluny, veure a la dependenta de la llibreria (tant estirada ella ) vestida de pingüi i ficada tantissim en el seu paper. Les persones amb una màscara ens transformem i això, fora d'un molt petit comité (on, fins i tot, ho puc arribar a trobar molt atractiu), em fa més aviat por.
Bé, no sóc gens de carnaval però sí de dijous gras! Avui per sopar truita de botifarres , pa amb tomàquet i xató!