DONES NO TAN BONES...

  Cada dia més sovint topo amb dones que s'em presenten sense cap entrebanc com a dones perfectes. És com si la crisi general que vivim últimament, les fes surar més que a ningú.
Dones capaçes de nedar entre canalla i conduïr pel camí que és correcte a adolescents sense, per això, deixar fer molt esport  tot portant una casa com la millor de les governantes... A part, es clar, de  cuinar com els àngels i  estalviar com la millor de les ratetes presumides. Capaçes,com no, de divertir-se a tota hora i, amb la que està caient, capaçes de mossegar públicament la mà que les alimenta i desmerèixer als quatre vents a les de qui els hi fa el llit, renta, estén i planxa.
Dones amb també amb la virtut de semblar estar sempre impecables desde las set del mati i, com no podia ser d'altre manera, que disfruten insiuant que la seva vida íntima és envejable dins del seu matrimoni i també, fora.
Apaga y vámonos!! (o si ho preferiu: Apaga i marxem!)
La meva edat ja em permet la llicencia de desconfiar  de qualsevol  dona capaç d'ensenyar-me més amunt del genoll però al mateix temps incapaç d'ensenyar-me un trosset de la seva ànima veritable!
Tinc la gran sort de conèixer també algunes ànimes de debó, dones reals amb les que val la pena compartir i que per la seva exclusivitat, són les que passen més desapercebudes a ulls inexperts.


3 comentaris:

  1. A Manresa també hi han d'aquestes?? Bufff..!!

    ResponElimina
  2. Si, però ull!! També hi han dones molt autèntiques! I moltes!!

    ResponElimina
  3. Suposo que deu ser necessari en aquesta vida que hi hagi persones no tant persones, que hi farem!

    Gràcies a elles també trobem les bones. Si no, com sabríem qui són les bones i qui les dolentes?

    Mitjançant la comparació ens adonem del bé i del mal, també.

    Ens cal conèixer els dos camps per a poder-los distingir també.

    Ara bé, un cop après i reconegut, està bé apartar-nos de les "males" i apropar-nos a les "bones".

    No cal dir, que això afecta a les dones i als homes! En tot els llocs hi ha de tot!!!

    Sempre he escoltat les dites que diuen:

    "Perro ladrador, poco mordedor" o "Dime de que presumes y te diré de que careces"

    I realment són ben certes,

    Endavant i a buscar les bones energies!!!


    Núria M.

    ResponElimina

comentaris