ESTIU: Ànima sensual

Amb la calor d'aquests dies trobo poquíssims esquitxos d'inspiració per poder escriure res.
És com si tingués embotat el cap o tal vegada, massa prima l'ànima. No aconsegueixo superar l'aversió a la llum clara i a les altes temperatures. Cada any em va en augment el desig de estar lluny de la claror i de la calor al mateix temps.
Calor i claror. T'has fixat que les dues paraules es diferencien molt poc entre si? Si més no, és curiós...
Ara, el cel és gris, ha fet uns quants trons llunyans i plou una mica. Crec fermament que és per això  m'ha vingut al cap una cosa que vaig pensar que t'explicaria. Aprofito, i ho faig!
Fa uns dies passejant per la llibreria vaig tenir a les mans un de tants llibres de la secció de cuina. Deixa'm que et comenti que el Tema, el de la cuina, sembla ultimament haver proliferat exageradament sobretot en el que fa a la sobreedició de llibres de dolços. És temps d'anar molt alerta, doncs les preciosissimes il.lustracions ens fan passar per alt les precises explicacions que de fet, és el què realement importa d'un llibre de cuina, oi? O no?
Bé, com et deia, vaig tenir el plaer d'embadelir-me una estona dins d'un llibre i aquest, era de formatges. La qualitat del paper, la de les fotografies, la composició del llibre en general, van fer que em passessin deu minuts en dos segons.
Els formatges em van inspirar a pensar més enllà i ara, després de uns dies, el que vaig pensar em serveix per escriure't una mica.
Realment el tema no té a veure amb l'estiu en concret però si amb l'idea de festa, d'esbarjo, doncs a mi el fet de pensar en formatges em porta directe a l'idea de vins i, l'associació de les dues idees, automàticament, a la de de reunió amb amics!
M'agrada provar vins.Vins blancs com el paper amb un tó d'or verdós..., també més torrats amb gust de mantega o els de color cirera amb aquella transparencia de fruites.
Quelcom similar em passa amb els formatges. Cremosos, curats, de cabra, els blaus...
Qualsevol excusa és bona per reunir-se al voltant d'un assortiment de formatges acompanyat de bons vins en una taula on tot hi sembli posat per pura casualitat...
El venedor de vins ens pot aconsellar a l 'hora de comprar però aquí et deixo una combinació de formatges i vins que he trobat molt adient i que et pot servir per qualsevol ocasió.

• Brie tendre, Camembert, Edam amb Cabernet Sauvignon , Merlot o Pinot Noir
• Emmental, Gouda, Gruyère amb Chardonay, Riesling, Gewürztraminer, Sauvingnon blanc
• Mozzarella amb Pinot Blanc
• Cabra, Feta, i altres formatges de vaca u ovella amb Sauvignon blanc
• Formatge blau, Gorgonzola, Roquefort amb Sauternes, Riesling o un vi negre afruitat i dolç
• Parmesà o Provolone amb Chianti o un Burdeos
• Stilton o Chedar amb Oporto o Moscatell

També aquí tens algunes referències que em venen al cap segura que me'n deixo moltissimes!

Cabernet Sauvignon :         Santa Digna, Bodegues  Torres, Xile 

Merlot, rosat :                     Gran Caus, Can Ràfols dels Caus, Penedés 

Pinot Noir, rosat :               Gra a gra, Gramona, Penedés

                                           Cava Codorniu Rosat Pinot Noir Brut, Codorniu, St.Sadurní de Noya

Pinot blanc (Chardonay):    Chardonay Jaume Mesquida, Jaume Mesquida, Mallorca
Sauvignon blanc:                Palacio de Bornos, Palacio de Bornos, Rueda
                                            Martivillí, Angel Lorenzo Cachazo, Rueda
                                            Fransola, Bodegues Torres, Penedés
                                            El Blanc Picapoll de Jaume Vilanova, Mas de Sant Iscle, Bages
                                            Gesamí, Gramona,Penedés
Riesling,blanc:                    Sumarroca, Bodegues Sumarroca, Llimiana (Pallars Jussà)
                                           Waltraud,Bodegues Torres, Penedés
                                           Vi de Glaç (Muscat), Gramona, Penedés
Vi negre afruitat:                Beaujolais nouveau
                                           Marmellans, Celler de Capçanes, Montsant
Moscatell:                           Moscatell de Montbrió del Camp (preciosa ampolla)

Podriem seguir amb incontables noms i denominacions. Segur que tens alguna referencia per afegir-hi!
Pensa que no només hem de tastar el vi, també es tracta de veure'l. Res de vidres fumats o de colors i, per descomptat, res de gots de plàstic! Una taula simple amb copes grans i de vidre trasparent on el color dels vins ja sigui una primera pista de com anirà tot el que el segueix.
Procura unes estovalles de color clar i amb els minims estampats. Tot hi lluirà molt més.
Serveix els formatges per families i acompanyats de fruita fresca o seca però adient. Prèssecs, cireres, maduixes, nous, panses, albercocs, raïm...
Fes mini paneres de diferents tipus de pans i no oblidis d'escampar petites forquilles i ganivets per arreu. Aquest cop fes servir plats petits i convida ( amb l'exemple) a que tothom s'animi a omplir-los poc i sovint.
Glaçoneres i recipients on deixar les ampoles de vi ... Res simètric però tot estudiat encara que no ho sembli.
Organitzar taules simples, menjars simples, conviden a deleitar-nos en el nostre plaer. Res de tot això té a veure amb un tema econòmic i sí en creure en el plaer personal.

Tens una ànima sensual que sap de que parlo encara que faci calor? Segur que sí...Tens visualitzat quin és el detonant que la fa bellugar?

                        

JUNY : Equilibrar

Ben bé sembla que ningú s'adoni del que fem hora rere hora, i és que... el bon temps ja és aquí!!
La llibertat de l'estiu s'intueix. L'improvització, el temps de lo imperfecte ja es respira. Comença la temporada de lo entremaliat.
A mi l'estiu no m'agrada gaire. La calor, la claror,  el soroll... i també potser tingui a veure a que improvitzar,el que es diu improvitzar, no és lo meu, encara que en comptades ocasions ho pugui semblar. En canvi, m'encanta la gent capaç de ser despreocupada fins al punt de fer coses perqué sí i ara per ara, tot i que la seva actitud em provoca un sentiment d'inseguretat difícil de gestionar i dissimular. És curiós...amb el pas dels anys puc dir que he sigut ( i sóc) com un petit iman per aquest tipus de persones el que em fa creure que a ells també les hi va bé algú com jo a prop amb qui, per molt que ells improvitzin,  l'atzar i els "per què sí" hi seràn sempre relatius. El mix resulta quasibé sempre exitós!
A vegades m'atabalo en excés per petites esquerdes en mi mateixa, per coses a canviar, a millorar... i no penso que absolutament ningú al meu voltant es rasga les vestidures si em deixo caure en elles de tant en tant. Lo realment important és doncs,que jo  deixi de fer-ho...
Descobrir el valor de quelcom que en principi ens pot semblar deteriorat, aprendre a ser l'agulla del paller o l'ovella negra, desaprendre a ser gris... La ment necessita una predisposició per apreciar les coses tal com són i dependrà de nosaltres (i només de nosaltres) el reduir pas i cambiar equilibris entre  el ser i el fer i, sobretot,  depén només de nosaltres el  disfrutar, més que l'intentar perfeccionar.
L'estiu és per mi el temps ideal per començar a practicar. Per mi és una època plena de reptes.
Aquesta filosofia de tarannà que sembla tan moderna té un nom i milers d'anys: Wabi-sabi, i és l'art subtil de sentir-se en pau amb un mateix i amb el que l'envolta.
Apa doncs, a disfrutar del Juny!

CROQUETES (Aquest cop, de pollastre)

Unes bones croquetes.

Mal m'està dir-ho però les croquetes em queden molt bé!!:)  i és que les croquetes, són de fer quedar molt bé a tothom.
Penso que una croqueta ha de ser moooolt dolenta per que algú la deixi a mig mossegar a la vora del  plat...
La croqueta és l'embolcall perfecte per quasibé qualsevol cosa, per això poden ser del que es vulgui.
L'idea és barrejar una beixamel espessa amb un ingredient protagonista ja sigui triat per l'ocasió o que hagui sobrat d'una preparació anterior.
Les croquetes van sorgir com a recepta d'aprofitament i crec que és bona opció a tenir present doncs pot ser haurem de tornar a recordar les delicioses receptes que cuiden de la nostra butxaca.
Aquí us deixo la meva fórmula per què, com en moltes coses, la fórmula de les croquetes és de cadascú. Jo les faig així, i vosaltres ? De què les feu? Com ??

Ingredients:

• 3 quarters de pollastre de la cuixa. Oberts però amb l'os (Mig quilo de carn aprox.)
• 2 tomàquets vermells sencers
• 1 ceba grossa tallada en sis trossos
• 1 cabeça d'alls escapçada
• 150 c.c. d'Oporto ( o un altre tipus de vi)
• 1 cullerada sopera de sucre
• 1 fulla de llorer
• 1 branca de julivert
• sal, pebre, llimona i oli d'oliva 0,4

En un recipient amb oli fer-hi enrossir el pollastre amanit amb sal, pebre i llimona. Quan tingui bon color posar-hi la ceba trocejada, els tomàquets només punxats, la cabeça d'alls escapçada i les herbes. Deixar semi-tapat que es rosteixi tot plegat durant una mitja hora. Anar-ho tombant de tant en tant.
Quan el conjunt tingui un color de guisat, augmentar la temperatura del foc, posar-hi el sucre i regar amb l'Oporto. Semi -tapar i continuar la cocció quinze minuts més. Deixar refredar en el mateix recipient.
L'apecte i resultat és el d'un petit guisat.
Quan la carn sigui freda s'ha d'esmicolar i trinxar. Jo faig servir un aparell tipus picadora 1,2,3 (per entendre'ns)  també ho podeu fer a mà però llavors... fareu molt poques croquetes a l'any doncs hi ha molta feina!
Barrejats amb la carn de polastre també hi poso algún dels alls , la ceba i els tomàquets del rostit.
El grau de trinxat depén del gust de cadascú. A mi m'agrada que es trobin els trossets de pollastre dins la croqueta.
En aquest punt, i en el mateix recipient del rostit, hem de fer la beixamel espessa:

• 40 grs. de mantega
• 50 grs. de farina
• 1/2 l. de llet
• sal, pebre i nou moscada

• farina blanca
• ou batut 
• pa ratllat

Fer desfer la mantega al foc, posar-hi la farina i enrossir-la, abocar-hi la llet. Remenar fins que espessi. Assaonar  amb sal, pebre i, si voleu, nou moscada.
Afegir-hi el trinxat de pollastre i remenar damunt del foc un moment fins que quedi barrrejat. Retirar i deixar refredar.
Fer porcions de 20 grs. aproximadament. Donar-hi la forma a mà i passar-les per farina blanca, ou batut i pa ratllat.
Fregir en oli fumejant o congelar directament.

• Amb aquesta quantitat d'ingredients surten unes 30 croquetes.
• El pa ratllat ha de ser sense torrar.
• L'ou batut sencer ( rovell i clara)
• Si voleu fer croquetes d'un altre tipus només heu de canviar els ingredients respectant les quantitats. Mig quilo de bolets, mig quilo de bacallà...
• El dia que feu croquetes feu el rostit al matí i la resta a la tarda o bé el rostit al vespre i la resta al matí. Feu-ho en dos tandes, us serà molt menys carregós.
• Realment surten unes croquetes bonissimes que res tenen a veure amb les de compra i són infinitament més económiques.

 Rostit de pollastre amanit. Quan té bon color afegir-hi les verdures i seguir la  cocció. Sempre semi-tapat. En aquest cas tenia un tall de llom que també hi va fer de bó.

Destriar la carn i trinxar-la junt amb la ceba, el tomàquet i algun all del mateix rostit. Trinxar al vostre gust.

Passar per farina blanca, ou batut i pa ratllat

Reservar per congelar o fregir directament

Fer porcions de pasta d'uns 20 grs. aproximandament. Donar-hi la forma.

ABRIL : Serenor.

No hi haurà sípia per tants pèsols! :)

Fa dies que no escric i és que no vull desaprofitar el privilegi de poder escriure només i quan en sento la necessitat. No m'agradaria convertir aquest plaer en una obligació, perquè d'obligacions...ja en tinc d'altres!
A Manresa el març va acabar plujosament i veig que l'abril comença més o menys d'igual manera. Els que em coneixeu sabeu que jo sóc més JO quan plou, quan tots els colors són més apagats, més pesants. No puc dir, doncs, que aquests dies em desagradin, ans al contrari!
Quan el cel escampi tots sabem que les tardes seran ja clarament més llargues i tot semblarà indicar que hi ha una mena de resurrecció general.
Les astènies primaverals comencen a ser anomenades doncs, el voler  restaurar la serenor en les fites quotidianes, sembla voler acabar amb les nostres forces a aquestes alçades d'any. També ens pesa el que ja  han passat tres mesos del començament del dos mil tretze i ens toca reconèixer que molts dels propòsits que tant vem donar per fets aleshores són encara per encetar allà, on van nèixer.
L'acceptar que hi ha coses que no canviaran per molt que ens hi esforcem, és un repte íntim del que ningú ens en farà cap menció especial si mai el fem nostre. Mai ens sentirem prou reconegut l'esforç que fem en acceptar tal i com són segons quines coses. Fa molt pocs dies he fet quaranta-set anys i aquest fet ja em dóna la llicència, i la distància suficient, per assegurar segons què.
El concepte de la serenitat que desitjo en aquest moment res té a veure amb donar per fet que les coses no poden canviar. Crec fermament que podem canviar la qualitat de la nostra existència i a la vegada restaurar l'equilibri en el nostre dia a dia, encara que això ens porti a buscar el que no tenim i per tant, a trobar el que no esperem.
Molts cops penso que les meves energies es dispersen massa, amb bona intenció, és clar, però  en massa direccions. Hauria de ser capaç d'enfocar millor. Si no som capaços de ser suficientment serens hauríem d'actuar com si ho fóssim fins a viure plenament en el paper, oi? He de seguir practicant...
Molts de nosaltres representem tres o quatre personatges al dia i és realment difícil que ment, cos i esperit siguin en tot moment en sintonia amb el que ens envolta. Qualsevol tipus de ritual tranquil.litzador que inventem ens farà bé. La nostra tria serà l'encarregada de proporcionar-nos l'energia que ens sembla mancar. Crec que la serenitat n'és la clau.
Us confesso que un petit tros de terra, que m'està posant molts reptes, és el que ara em té enfangada! (Aquests dies de pluja, mai més ben dit!)
Em toca aprendre a fer els canals del reg amb eines totes estranyes per mi, a plantar segons les llunes, a saber que algunes flors, a part de maques, són ideals per fer venir papallones que acaben amb segons quins pulgons...
Preparar, plantar, mimar per poder veure néixer i créixer, és en definitiva pel que poden servir uns poquíssims metres quadrats de bona terra. L'adquisició més simple i encantadora que he fet en molts anys.
Un trosset de terra que, si vull, puc no posar-hi res i anar-hi només a gaudir dels preciosos horts veïns o bé, puc treballar-la una mica destriant el que no convé del que hi fa falta, per tal de ser part activa de petits miracles.
Jo trio, però tot d'una manera tranquil.la, sense cap obligació, que és com val la pena disfrutar dels privilegis.

MARÇ: Simplificar.

...M'inspira confiança i m'agrada molt la gent poc complicada que disfruta menjant i gaudeix dels plaers d'una bona sobretaula amb la mateixa intensitat que en repararar en els detalls que la composen i l'intenció que hi tenen. M'agrada la gent atenta i alhora capaç de mostrar-se distesa.
Penso que per compartir un àpat amb garanties de satisfacció plena s'ha d'estar en un estat d'ànim positiu i si no, plenament disposat a rebre'l quan arribi. Aconseguir aquest estat no és fàcil i per això quan es dona, ho valoro moltissim!
Ànim positiu...Tots tenim les nostres "bitlles" per  jugar quan ens convé. Poden ser diverses: cantar, cuinar, llegir, fer esport, fins i tot el treballar pot ser una d'elles i totes poden ser en un moment donat vàlvules d'escapament interioritzades per tal de treure part de pressió de dins les nostres particulars "olles" i així adquirir un ànim simplement més predisposat.
Diuen els orientals que simplement canviant de lloc nou coses del nostrre voltant qüotidià, també farem que el nostre entorn flueixi d'una manera més àgil i per tant, el nostre estat d'ànim en surti beneficiat. Un mirall que cada matí ens recorda massa coses pendents, un llum que omple qualsevol racó d'agresivitat, un objecte comprat (ja no sabem ni a on) que només fà que confirmar-nos el mal gust que vàrem tenir... Tots els subtils missatges negatius que rebem del nostre mirall, llum u objecte, ens perjudiquen i molt.
Com entesos estètica ambiental rel.lacionada amb el benestar emocional, ens aconsellerien de familiaritzar-nos amb quelcom molt simple a primera vista:  El buit.

La seva teoria seria la de crear espais buits al nostre voltant plens de possibilitats on, i perquè no, les ombres de lo molt poc, siguin també protagonistes de l'escena.
Aquesta teoria mil.lenaria la fan aplicable també a la propia persona: Poques complicacions i compliments. Dins nostre només grans espais buits amb diferents possibilitats.
L'influència directa del nostre estat emocional en el nostre estat físic és sobradament provada, tant és així  que en  técniques i metodologies orientals s'enmirallen moltes de les noves corrents de medicina curativa que ens poden semblar contemporànies.
Ja sabem, doncs, a simplificar per fora tant com poguem  i (i no menys important) a fer-ho també, per dins.
Bon març!

SALSA SALBITXADA (Salsa pels calçots)

La Salbitxada amb calçots o ...pa!

La temporada de calçots ensopega els mesos més freds de l'any que és quan trobem les cebes en el seu punt. Cebes tendres que a força de "calçar-les" amb terra creixen llargues i espigades buscant el sol...
És ja una tradició multitudinaria la seva festa i s'en fan arreu i, també, de qualsevol manera. Estem en el temps de tot s'hi val, ja se sap.
Els calçots més enllà del 15 de març és consideren calçots vells i per tant, els millors es troben entre finals de gener, tot  febrer i primeres setmanes de març.
Sobtats al foc directe i  sobre sarments de vinyes, a l'aire lliure. Embolicats en paper de diari (o estraça) en paquets de deu o dotze unitats, reservats amontegats uns paquets a sobre dels altres per tal de que la mateixa escalfor residual els acabi de coure mentre esperen que tothom sigui al voltant de la taula a peu dret i amb un recipient de salsa a prop... Aquest és el destí dels bons calçots!
També s'anomenen calçots els que són congelats desde l'any passat, als cuits amb carbó o fins i tot als que, passats de dies, ja són més més cebes tendres que una altre cosa...
Altra cosa és que el "soul" de les calçotades és fumar-se i embrutar-se les mans. No n'hi ha prou amb els pitets que s'han posat de rabiosa moda, però podem arribar a considerar-los una peça simpàtica, que ara, junt amb el pitet, també hi van de regal uns guants quirúrgics per tal de no embrutar-nos les mans.
Amb pitet, guants i asseguts a taula també anem de calçotada, sí, però... a una altre tipus molt diferent!!
Jo sóc #moltfan de les calçotades com sempre s'han fet. Mai m'he fet una taca que no marxi més  ni m'he embrutat les mans fins al punt que sigui insuportable i, per descomptat, els calçots entren millor a peu dret! Qui sap si d'aquí no res, a costat dels pitets i guants ens hi trobarem el raspall de dents i la pasta. Ep! de mida viatge, això si! :)

Aquí us deixo la recepta de la salsa. De fórmules n'hi han mil però si en voleu fer la original no totes serveixen. Proveu aquesta aviam que tal! Ja em direu. És molt fàcil!

Ingredients:

• 6 tomàquets vermells forts i grans 
• 1 cabessa d'alls
• 1/2 l. oli d'oliva
• 200 grs. d'avellanes torrades i pelades
• 1 cullerada de postre  de polpa de nyora
• sal 

Escalivar els alls i els tomàquets amb el gratinador del forn. És un moment.
Mentrestant pelar les avellanes que poden ser també part d'ametlles. Personalment, jo l'he fet sempre només amb avellanes.
Quan els tomàquets i els alls estàn escalivats pelar els tomàquets treure'n les llavors . Pelar també els alls.
Posar la carn dels tomàquets i quatre alls dins d'un recipient i abocar-hi una mica d'oli d'oliva suau i passar-hi la batedora (minipimer). Afegir-hi la cullerada de polpa de nyora ( ara ja la venen en pots de vidre) i els fruits secs. Triturar amb l'ajut de més oli. Acabar amb els ingredients. Ha de quedar una salsa homogènia i lligada.Tastar, rectificar de sal i reservar. Si resulta fluixa de gust d'all sempre podreu afegir-ne la resta de la cabessa.
Distribuir en  recipients al llarg de la taula. Els recipients seràn compartits per varies persones i han de ser recipients amb certa cabuda.

• Els tomàquets porten un tall a la pell per tal de pelar-els millor un cop escalivats.
• Els alls s'escaliven sense pelar
• El gratinador quasibé a de tocar als ingredients.
• L'oli pot ser verge si a vosaltres us agrada .Personalemnt penso que queda massa fort de gust.
• Els tomàquets que siguin grans i forts.
• La salsa es guarda dies però anirà canviant de consistència.El fruit sec s'estovarà

Escalivant

FEBRER : escoltar-nos

Els matins grisos, humits, freds i fangosos fan que el mes més curt ens sembli el més llarg. Però... hi han també les millors tardes que s'allarguen cada dia un xic i els seus colors rosats són inigualables!
Febrer és doncs un més de contradiccions i per tant , per estar segurs d'alguna cosa, haurem de seguir (encara que titubejant) passos no del tot certs. Haurem d'agafar aire, esperar, i estar atents per reconèixer els nostres impulsos més romàntics. Aquells que ens dicta el cor. D'aquesta manera, i no d'una altre, estarem segurs de al menys una cosa : De estar fent  el què, no gaire en el fons, creiem que hem de fer.
Si escoltem atents potser sentirem la necessitat d'encetar un llibre plè d'intrigues que a vegades s'ens escapen pàgines enllà, encara que això sigui a canvi d'abandonar el que ara tenim entre mans. També podem notar les ganes de cambiar el caminar, o còrrer, pel ballar... És possible que poguem escoltar també com el cor ens esperona a acceptar ( i d'una vegada per totes!) que la xocolata s'ens posa divinament al igual que les corves...
En fi, crec que febrer és un mes ideal per dedicar-lo a escoltar-nos i a complaure'ns, tenint en compte que cuidar d'un mateix res té a veure amb l'egoisme!
Qualsevol té una llista secreta d'impulsos a l'abast. Escoltem-nos.



Respira , espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refes-te, la vida, el món t'esperen...
Guanyar-nos el destí només depén de nosaltres.
Andreu Rifé

GRATINAT DE COLIFLOR AMB OU ESCALFAT

Dels gratinats d'hivern amb més senzillesa.

De les verdures-flors comestibles, la coliflor és de les més espectaculars.
La seva textura tendre i el seu gust i color molt neutre fà, d'aquest ram de petits flocs blanquinosos, una verdura ideal per a moltes preparacions. És una verdura de rigorós hivern i per això, ara, és quan es troba en el seu millor moment. Cal aprofitar-ho!
Un gratinat com aquest com a plat únic ens refà del fred i ens revitalitza. Ens mima.
Una recepta de cuina amable.

Ingredients per a dues persones:

1 coliflor petita
4-6 filets d'anxova de qualitat (opcional)
2 ous

Beixamel:

30 grs. de mantega
20 grs. de farina
300 c.c. de llet
sal, pebre i nou moscada

formatge parmesà ratllat

Preparació:

Posar a bollir aigua amb sal i, quan aranqui el bull, posar-hi els brots de coliflor rentats.
Deixar bollir fins que siguin tendres ( uns cinc minuts aproximadament). Escòrrer i refrescar sota l'aigua freda. La coliflor ha de quedar tova però sencera.
Preparar una beixamel clareta fent fondre la mantega en un recipient al foc, afegint la farina i quan aquesta sigui totrrada, abocant-hi la llet. Remenar fins que espessi i aromatitzar amb sal, pebre i nou moscada. Reservar.

Repartir els flocs de coliflor en recipients individuals i posar-hi al mig un ou cru  amb una mica de sal. Gratinar un parell de minuts fins que la clara de l'ou canviï de color de crua a cuita. Quan l'ou sigui cuit treure del forn i posar-hi unes anxoves de qualitat a trossos just abans d'abocar una generosa quantitat de beixamel clareta al damunt. Empolvorar amb formatge parmesà i tornar a gratinar fins que agafi un preciós color daurat.
Servir inmediatament dient alló de : "Alerta amb el plat que crema" :) i acompanyat d'una amanida.

La barreja de la coliflor amb l'ou que queda escalfat, la salsa blanca aromatitzada i els trossets d'anxova... fan d'aquest senzill recull d'ingredients, quelcom superior.

A disfrutar!

Els brots coliflor bollint en aigua i sal

L'ou cru a punt de entrar al gratinador

La barreja de gustos i textures és molt encertada.

• Comprovar el punt de la cocció de la coliflor travessant el tronc amb la punta d'un ganivet.
• La beixamel es pot aclarir (si es necesari) amb més  llet.
• Les anxoves, o el tipus de formatge, són ingredients opcionals.

GENER : preservar

... Últimament, i com si no haguessim avançat en el temps desde els inmemorials, hi ha coses que s'ens escapen de les mans com a éssers humans, com a persones. Guerres de les de sempre sense sentit aparent a les que ningú fà cabal per rutinaries... Estafadors dels de sempre que aprofiten la seva posició per, en més o menys mesura, sortir-ne beneficiats sense pensar a qui perjudiquen, com sempre. Violències que fan preguntar-nos si distem gaire dels homes de les cavernes. Gent que, en plè segle XXI, passa gana pels nostres carrers, proporcionant-nos així una imatge comparable a la de certs episodis de l'història que tots preferim oblidar...
Davant d'això, i per sobreviure moralment per sobre de tot, l'únic que a mi s'em acut és procurar preservar el que tinc més a prop. Si cadascú cuida del que té al seu voltant, tot anirà millor. Tindrem un lloc on sempre podrem tornar.
Preservar no és gens fàcil però ningú ens va dir que ho seria.  Una familia, en segons quins moments, és molt complicat de preservar. També ho són uns amics en segons quines situacions  i  un entorn saludable és igualment difícil de mantenir. Peró tant si és tracta de vetllar per una cosa com per l'altre no estem mai sols, sempre  hem de comptar  amb la voluntat dels demés en mantenir el lligam i que vé a sumar-se a la nostra.
Aquest any, sense pretendre allunyar-nos tant d'aquest món fins al punt de desaparèixer, haurem de fer per manera de trobar  un espai on el tempo sigui un altre. Una dimensió paralel.la que ens permeti recuperar i retornar l'erotisme, les bones intencions i maneres a la nostra vida particular i íntima per així impremtar-ho en qualsevol cosa que anem a realitzar.

Us deixo un microconte que vaig escriure fa pocs dies i que té rel.lació amb aquest Pensament de Gener.

"No donava mai prou temps al sentiment per tal que aquest l'embolcallés i establís, entre ell i el món, un tel de plaer."

#microcontes
àngels, gener 2013

Busquem doncs aquest temps per tal de poder preservar.


"Next year Baby ..."
Jamie Cullum
Una gran cançó que m'ha semblat molt adient!

BONA ENTRADA D'ANY 2013 (Nadal 2012)

"Avui, la melangia d'abans d'acabar l'any, ens fa la visita anual... Moment de confiar i no jutjar. L'entusiasme tornarà."

#microcontes
àngels, desembre 2012

Amb aquest microconte volia reflectir l'estat d'ànim de molts de nosaltres (i del tot habitual) en els dies que precedeixen al final, al tancament, de l'any.
Després d'un tensat esforç i d'una sobtada eufória festiva, la baixada d'energía i d'entusiasme és del tot natural però aquesta ens vé en un moment que no sembla natural ni convenient. Ens vé just a l'hora de fer balanços personals de guanys i pèrdues, a l'hora de repassar les nostres espectatives que són encara endreçades, una darrera l'altre, en un llista feta just fa un any...Podem haver sofert una pèrdua important  i pot molt ben ser que no ens en poguem deslliurar. Es difícil renunciar a dolor que en aquestes alçades de la vida ja ens és un amic conegut...i no ens vigoritza gaire.
Amb tot això...tractem-nos doncs amb amabilitat. Com diu el meu conte, no ens jutjem severament. Confiem. Recuperarem el pas que ara tenim sincopat i llavors, l'entusiasme tornarà.


"El sol escalfa en la casa de la Caritat amb tanta lluminositat com en la casa del ric. La neu es fon al mateix temps al devant de les seves portes."

Henry David Thoreau 

Que passeu amb pas ferm del 2012 al 2013!!
Confiant, sobretot , confiant...