LECTURES D' ART I LITERATURA

En la relació entre art i literatura, una sempre ha alimentat a l'altre i a l'inversa.
Hi va haver una època en que, els artistes plàstics, reivindicaven més categoria per tal de equiparar-se als poetes i escriptors, acosseguint així el poder anar junts de braçet fins a principis del segle XX, on cada disciplina va agafar diferents camins però, un sempre un molt aprop de l'altre.
L'eterna pregunta ha sigut sempre la mateixa: Quina de les dues vessants té més capacitat d'expressió? Què en penseu vosaltres??
Per descomptat que de sempre ha tingut més adeptes la pintura, doncs al ser representada per signes icónics (imatges) i no lingüistics, és molt menys arbritaria. Un quadre, o una escultura, arriba molt més a públic de tota mena que no pas ho fa un llibre o un redactat.
La pintura es capta per molts més sentits que l'escriptura. Moltissims escriptors s'han inspirat en l'art, per escriure però, també és cert, que moltissims pintors s'han inspirat en l'escriptura, per pintar. Tenim un clar exemple en Rilke, molts dels seus llibres són inspiració de Cezanne i també  en una figura molt més propera a nosaltre i actual: Miquel Barceló, doncs en moltes de les  seves obres s'hi poden sospitar clarament les influencies literàries.
Sabent que pot  ser una explicació molt més extensa i entesa, ens ha de quedar clar que pintura i literatura fa relativament molt poc que han deixat de ser quasibé una sola cosa. Tenint en compte que durant moltissim temps molts pintors també eren escultors, inventors o  arquitectes,  no ens ha d'extranyar que grans escriptors de prosa fossin també poetes o músics. Tots eren, simple i  bàsicament, Artistes.
El que ens segueix fascinant d'una obra d'art ( ja sigui escultòrica, pintòrica o literària), el que realment fà que una obra d'art ens atrapi, és la certessa de que, en aquella obra, hi ha un pensament,una idea clara de voler fer saber.
Qui escriu, pinta o esculpeix, construeix el seu pensament per a nosaltres, bé sigui amb paraules o bé, a partir d'un model no verbal. Algunes obres d'art fan com si ens haguessin de dir alguna cosa, quan en realitat no ens diuen res... Aquesta fascinació, aquesta espera, és el que ens atrapa d'elles.

A mi m'agrada llegir encara que per res em considero una devoradora de llibres i  en quan a la pintura, sé bé que és el que m'atrau i el que no. Reconec que molts cops no m'atrauen les coses que no entenc. Em falta molt entrenament per entendre segons què. Hi ha segons què... en requereix un munt, de coneixement!
L'any passat vaig trobar un curs al Ateneu Barcelonés que unificava art i literatura i m'hi vaig apuntar de cap. En vaig treure molt profit. Es clar que, podria estar dos o tres anys més i encara no m'ho acabaria! Realment és tot plegat molt extens...
Va ser un curs que em va situar les obres universals en el temps, els estils dins d'una època i em va aclarir molts conceptes. Curs molt plè d'informació i bons companys dels qui guardo molt bon record doncs tots compartiem les mateixes inquietuds. El recomano a tothom!!!
Per tal de fer-nos més fàcil el fet d'interpretar les obres segons van ser creades per els seus autors,  la profesora ens omplia d'informació complementaria al curs. Era una gran professora. Era la profesora ideal.
L'últim dia vem fer una excursió a peu per Barcelona per tal de disfrutar de l'escultura a l'aire lliure de la ciutat. Obres d'art amagades sota de bancs o en racons que mai hagués imaginat. Un gran plaer!
Us deixo aquí les referencies als llibres que, a mi, em van ajudar més, i d'una manera molt distesa, a saber mirar desde un altre punt de vista.

**El primer que us recomano parla de  l'evolució conjunta de l'art i literatura en el temps.
Què va ser primer, una imatge pintada en una paret d'una cova o una paraula escrita? Com feien els tints els prehistórics? Perquè pintaven a les profunditats de les fosques coves? Sabieu que aprofitaven les ombres de les torxes per crear figures mòbils?
Un bàrbar en el jardí
Z.Herbert
LaBreu edicions 2009
Un recorregut desde les primeres pintures a les parets  de Lascaux fins on ens parla del Valle de los Caidos dient-nos que és "una obra maestra de suprema  fealdad..." No us el perdeu! Es tracta d'un llibre de viatge.Viatge per llocs molt poc coneguts. Passem per la majoria de llocs sense conèixer res...

**Un altre llibre (també petit) és :
El enigma de la luz
Cees Nooteboom
Siruela
Passejades per diferents museus del món en busca de l'embruix de les grans obres universals. En busca d'alló que alimenta la nostra ànima. M'encanta!

**Crec de totes, totes, que es tracta d'un llibre de lectura obligada a petites dosis, tranquilament :
Cómo saborear un cuadro
Victor Stoichita
Ensayos de Arte Catédra,2009
Ens mostra la manera com hem de mirar un quadre. En què ens hem de fixar quan el tenim devant i en que no cal que ens hi trenquem les banyes. Revelador de matissos i cautivador per la seva claredat.

Tots tres són llibres a llegir, si voleu, fins i tot , a capitols saltats.
Obrir aleatòriament i aprendre. Simplement.