"HALLOWEEN" NO ENS ÉS TANT EXTRANY ( o no ens ho hauría de ser!)

Una foto que m'encanta de fa  ja ...uns anys.

El proper dia 1 celebrarem, com cada any, la diada que fa homenatge als nostres morts.

És el dia en que vius i morts ens intercanviem experiències. Els vius visitem als nostres morts i ells...ens tornen la visita.

Això ha sigut així desde temps inmemorials, en moltes cultures i sense tenir en compte religions de cap tipus.

Carbasses, esquelets d'ossos repelats i bruixes juntament amb els  mètodes per fer el apropament entre vius i morts més fàcil, han sigut desde sempre presents en aquesta diada.

La tradició prové dels primers pobles celtes del nord d'Europa, amants d'una mena de  simbolismes que, a mi  personalment, m'han cridat sempre l'atenció. Totes les tradicions celtes són d'una bellesa rústica i misteriosa sense artificis.

Els seus cants invocaven a  Déus de la natura que avui en dia semblen haver-nos deixat de la mà. Treballaven la pedra en decoracions  funeraries convertint-les així, en eternes. Els dissenys dels seus   objectes de fusta han perdurat fins avui canviant només la seva intenció i  sabem que s'entretenien en fer guarniments delicadissims amb flors per damunt de les taules o  entrades de les cases en celebracions i, com no, pels cabells  o vestits  de les dónes amb l'única intenció de fer més evident la seva feminitat . El costum de posar flors sobre un llit en espera d'un bon moment és també és un costum celta. Tot plegat disseny de fà milers  i milers d'anys capaç de donar ànima als actes quotidians. El disseny doncs,  tenia la mateixa intenció que en els nostres dies.

Entre els seus costums es trobava també la de posar espelmes en recipients naturals per tal de mostrar als morts el camí de tornada a casa. Durant els dies de final d'estiu les carbasses eren buidades, les fustes treballades  i qualsevol recipient amb ànima fet servir per albergar-hi una flama amb una intenció concreta i clara.

Les carbasse,s en totes les seves formes, eren sempre excedent dels horts doncs eren part molt important en l'alimentació d'animals i també van esdevenir un bonissim recipient per guardar la flama que guiava en el camí als del més enllà.

Dels celtes de milers d'anys abans de l'era cristiana s'en van extendre els costums arreu d'Europa i del posar flames al peu de les portes, dins de naps o carbasses per tal de recordar als que ja no hi són, s'en va fer aviat una estesa tradició.

Es creia que els fruits o recipients que contenien la flama eren receptacles sagrats per cridar als esperits. Fixeu-vos que el geni surt d'una llanterna i que en moltíssims llocs del món s'utilitzen carbasses en els rituals funeraris. Receptacles, doncs, especials.

A Catalunya es té constancia d'aquest costum desde el segle XIV. La flama era preservada dins d'una carbassa o també dins d'un càntir. La nit del dia 1 era considerada la nit de retrobament i així la flama i, fins i tot, les  ofrenes de menjar al difunt,  només venien a fer-ho tot plegat més possible.

D'aquesta manera entenem que la canalla disfressats que truquen a la nostra porta avui en dia demanant caramels, no representen res més que les ànimes que han trobat el camí de tornada...

Pensar que Halloween es un invent americà es fruit de la pura ignorancia.

La festa de difunts és una tradició Celta que vem fer nostra i fa tantissim que simplement, ja haviem oblidat.

No ens equivoquem : a Catalunya acondicionavem espelmes en carbasses i passavem nits engunioses fa moltissims més anys dels que ens volen fer creure.

Els panellets i les castanyes són tradició nostra també, però més contemporània.

Un altre dia us en parlaré!