M'agrada la música clàssica però reconec que no tota i no tota, per igual. N'hi ha fins i tot que no m'agrada gens. Sempre m'han molestat les notes molt agudes i els asincopats.
Així com aquest temps que vé em fa pensar ens uns colors concrets, igualment em porta a escoltar un tipus de música i no un altre.
Així com aquest temps que vé em fa pensar ens uns colors concrets, igualment em porta a escoltar un tipus de música i no un altre.
Em ve de gust deixar enrera el reggaeton de l'estiu amb el que m'he enxampat ballant sense esperar-m'ho i també treure'm del cap la idea de que el Sr. Pitbull és ja com de la família!
Canviar de registre musical, sovint ha estat la meva efectiva medicina alternativa. El cos m'ho demana i quan ho fa, hi paro atenció.
Parlar de Mahler és un compromís per qualsevol que no sigui un gran entès tant en la seva música i en tota la música clàssica contemporània. Per mi, és un gran compromís doncs! No sóc entesa en música de cap tipus. El que sí puc dir és que n'he escoltat i sé perfectament la música que em fan vibrar i la que no. Mahler em fa vibrar i intentaré explicar-te el perquè.
Mahler m'agrada per molt més però, per no allargar-me, escriuré que m'agrada perquè penso que la seva és una música Intensa amb majúscules i jo neccessito, a vegades, intensitats d'una mena que trobo, per exemple, en el seu tipus de música. Em remou per dins.
M'encanta el fet de que moltes de les seves obres acabin en una nota silenci. Aquesta última "nota" les fa...grans. Les deixa com en suspens...Ens deixen imaginar.
No us puc ajudar si en voleu saber gaire més. Sabeu que Wikipedia pot fer la resta!
Sé que era jueu i que la seva obra va ser menyspreuada, per aquest fet, durant moltíssim temps. El més important que ens va deixar van ser les seves nou sinfonies complertes i la número deu sense acabar del tot.
Sé que era jueu i que la seva obra va ser menyspreuada, per aquest fet, durant moltíssim temps. El més important que ens va deixar van ser les seves nou sinfonies complertes i la número deu sense acabar del tot.
La que m'agrada a mi més és la cinquena i si quan l'escolto dóna la casualitat de que plou, és perfecte. Aquesta, és clar, és una gran casualitat! Però jo tinc la solució i ho faig al revés: quan plou, l'escolto.
Per a mi Mahler va ser el que va posar l'etiqueta de solemnitat a les marxes, sobretot a les fúnebres, i s'ha dit de la seva música, en més d'una ocasió, que podria molt ben ser la que escoltarem quan entrem al cel. I jo penso, si llavors ja la sabem tararejar...millor que millor!! O no?
Aquí us deixo un trosset de la cinquena sinfonia de Mahler en el que no s'escolten, però, les primeres notes que per mi són imperdonables de totes totes...
Si l'escolteu, que sigui en una estona tranquil.la i a poder ser, solitària. Doneu-l'hi tres minuts per créixer i disfruteu.
Un tweet d'aquest matí em deia : -La melancolía es el placer de estar triste -Victor Hugo
Sí, penso que la melangia té bastant a veure amb un plaer no a l'abast de tothom i, com diria en Joan Margarit, la tristesa que el proporciona és una tristesa sempre, sempre acollidora.
La cinquena sinfonía es va fer molt cèlebre després de que participar com a banda sonora d'una de les grans pel.licules de l'história del cinema. "Mort a Venècia" va ser, per excel.lencia, qui va donar a conèixer al gran públic l'obra de Mahler. Pel.licula d' impressionant ambientació on la cinquena de Mahler hi va com anell al dit.
Disfruteu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
comentaris