NIT DE CAP D'ANY 2011

S'acosta una nit especial. Una nit on, molt sovint, el soroll de la festa ens fa sentir...aïllats, encara que només sigui per uns instants. A mi em passa. Hi ha un moment de la nit que és com si m'ho mirés tot, i a tothom, per damunt i és llavors quan un sentiment extrany m'aclapara...
La nit de Cap d'Any de ben segur deu ser en la que , de tot l'any, hi ha més interés per estar ben acompanyat i distret fins a la matinada. La pressió per tal de passar-ho bé i disfrutar per força, és terrible!!! Aixó sól, ja ens condiciona.
Deixe'm aquest any de costat la pressió i sentim l'ocasió amb el cor : S'ha acabat un any  i en comença un de nou. És així de simple.
Mentalitzem-nos que és el Nostre any el que acaba  i  no el de la gent que crida esfereida al nostre voltant. No importa si tot és a punt per disfrutar més o menys, el que realment importa és la consciencia del moment.
Vestim-nos per a la ocasió, preparem un sopar (o un berenar-sopar si tenim nens!) al nostre gust i en comptes de les campanades deixem que s'escolti la música que ens ha fet emocionar aquest any, tinguem presents les fotos que ens facin recordar bons moments. Pensem en les persones que ens han importat últimament i també en les que em perdut el contacte involuntariament.
Jo he fet incorporacions importantissimes a la meva agenda aquest any però també l'he alleugerit  de contactes del tot inecessaris... Involuntariament també he perdut algún contacte que penso recuperar tant bon punt passin les festes. Ho prometo!
Pensem en alguna cosa nova per fer el proper any. Busquem persones que comparteixin les nostres mateixes inquietuds. Anar molt més al cinema, llegir més i millor, decidir-me , ara si, a fer algun tipus de voluntariat a hores perdudes, apuntar-me a un curs de pintura a l'oli...Veure'm!

Hi ha una frase que m'agrada moltissim i per això la tinc bastant present. A més, us puc assegurar que es compleix fil per randa!

Hi han cops que la vida ens sorprén i pot passar qualsevol cosa , fins i tot aquella , precisament, que estavem esperant.
Ellen Glasgow

Per això mateix us dic que confiem i, encara que hagi arribat l'hora de marxar d'aquest any, recordem que ens esperen 365 dies nous per disfrutar, per exemple, del gust d'un menjar, de l'olor d'un cabell acabat de rentar, del só d' una cançó que segur ens farà tremolar, de l'estona amb un bon llibre, de... la xocolata !!
Doncs és simplement això, l'espectativa de 365 dies plens de petits plaers és el que ens toca celebrar intimament a cadascú de nosaltres!!!  La resta??...La resta ja ens la trobarem!

Gràcies a tots els que entreu a veure que hi ha de nou per aquí, de tant en tant!

...El  meu Blog era només una molt llunyana idea fa un any i ara, després de tres mesos i poc, és una realitat cada dia amb més forma!
Veieu?! La vida em va sorprendre posant-me a una persona al davant , i a unes altres al voltant , que m'hi van portar de la mà. Gràcies Àlex!!, Abel, Clara, Marta i, com no, Maria!

                                UN MOLT BON ANY 2012  A TOTHOM!!!!!!!!!!

XOCOLATA CALENTA PER A NENES I NENS CRESCUDETS

Una seducció irresistible i del tot confessable. O no.
Una seducció hivernal de bon matí o a mitja tarda, pot molt ben ser una beguda a base de llet.
LLet calenta... amb una bona racció de xocolata negra!
Res de succedanis de cacau en pols o similars. Ja ens ha passat l'edat! No creus? Tenim llicència per una bona tassa de xocolata, xocolata! (També podeu fer-la amb aigua)
La xocolata de tots és sabut que dispara la producció de feniletilamina que és un agent químic cerebral que eleva l'estat d'ànim. La xocolata és doncs un aliment amb moltissima càrrega emocional i és per això que les dones (en general) ens sentim sempre més tenades a ella que els homes (diuen!). L'emoció ens pot als xocolaters...
Quan una persona es deprimeix o, simplement l'alteració de les hormones la visita, la necessitat de feniletilamina augmenta i una mica de xocolata a temps resulta ideal. Si llavors reprimim aquesta tentació...al final caiem en una espiral que ens porta a la saturació i llavors  als sentiments de  culpa i, per tant, als "càstigs" imposats per nosaltres mateixos.
No podem viure eternanament en un cercle d'excessos i privacions!!! Això s'ha acabat...
La xocolata ens afavoreix a tots)! Confiem en els nostres instints i disfrutem!!!!!



Xocolata per a dos (o per a un, dos cops. )
  • 100c.c. de nata per montar freda de la nevera
  • 1 cullerada gran de sucre (opcional)

  • 120 grs. de xocolata negra de bona qualitat
  • 2 tasses de llet sencera ( no escatimeu en calories, si us plau!) o bé, aigua mineral.


En un recipient no molt gran posar-hi la nata i el sucre. Barrejar i montar fins que agafi consistència.
Ratllar la xocolata i reservar-ne dues cullerades. En un cassó fer-hi esclafar la llet o l'aigua  i abocar-hi la xocolata ratllada  i anar remenant fins que bulli i agafi consistència.
Abocar la xocolata desfeta  en una tassa i posar-hial damunt  la nata muntada. Empolvorar amb la xocolata ratllada reservada  i... a disfrutar!
Un plaer que, com en la majoria de casos, en secret, s'en disfruta el doble! ;)

RISOTTO DE CEPS

Risotto de ceps. #especialistesenviure!
Últimament els arrossos s'han posat de tremenda moda. Caldosos, a l'estil oriental en petits bols, en makis o sushis i  també, com no, fets en risotto.
Arròs, en italià, és "riso" o sigui que la paraula "risotto" vé a voler dir, arrosejat : Una manera de fer l'arròs.
Per fer un bon risotto necessitem molt pocs ingredients: Ceba, all, vi blanc, arròs de qualitat, formatge parmesà, mantega,  oli, sal i pebre i caldo. Aquests són el ingredients que necessitem per fer el risotto blanc, o bàsic, que és bonissim!
En el cas de la recepta d'avui, el farem amb ceps. L'ingredient principal pot anar variant però el sistema de fer risotto sempre és el mateix. Animeu-vos a inventar!!

Ingredients per a quatre persones:

200 grs. d'arròs Bomba ( Carnaloni o Aborio)
1 ceba tallada molt petita
1 all tallat petit
150 c.c. de vi blanc
25-30 grs. de ceps secs posats a estovar en aigua calenta una 1/2 h.
150 grs. de mantega
150 grs. de formatge parmesà ratllat. (Millor ratllat x vosaltres)
oli d'oliva
2 l.de caldo fluix o aigua filtrada

En un recipient amb capacitat per cuinar l'arròs posar-hi una mica d'oli i 25 grs. de mantega i fer-hi coure lentament  la ceba tallada petita ( Per coure-la  més ràpid hi posarem sal i la taparem)
Quan la ceba es cuita posar-hi l'all, també tallat, i donar-hi un parell de voltes. Augmentar la temperatura del recipient i abocar-hi el vi , deixar-el reduir i tot seguit posar-hi els ceps estovats, escorreguts i tallats a trossos. Reservar-ne l'aigua.
Quan els ceps siguin ben sofregits, posar-hi l'arròs mesurat i remenar fins que tot  hagi agafat escalfor. En aquest punt es recomanable deixar la preparació una estona amb el foc apagat (foto 2).Per això jo sempre suggereixo fer fins aquí al matí per el migdia o al migdia per el vespre. Quan us hi torneu a posar només us faltarà abocar-hi l'aigua de bolliciò.
Quan ens disposem a acabar el plat farem bollir dos litres de caldo de pollastre molt fluix( o simplement aigua que sigui d'ampolla o filtrada) En aquest líquid hi afegirem el resultant de fer estovar els ceps.
Quan tenim el sofregit amb  l'arròs calent i el líquid bollint, podem començar el procès de cocció:
L'aigua a l' arròs s'hi va posant mica en mica. Cullerot a cullerot. Cada cop hem d'esperar a que l'arròs s'assequi per tornar-hi. Remenar sovint per tal de que l'arròs deixi anar el midó que ens el farà untós. Són disset minuts justos de cocciò. En aquest temps podem rectificar de sal i pebre i preparar 125 grs. de mantega ( la resta l'he fet servir molt al principi, per el sofregit)  i 100 de formatge parmesa ratllat ( la resta es ratllarà sobre el risotto acabat)
Quan falten cinc minuts per acabar la cocció, posar-hi la mantega a trossos i el parmesà ratllat i remenar. Acabar la cocció i reservar tapat un parell de minuts sense foc. Servir en plats fondos i no molta quantitat ja que no només és arròs si no que és un plat molt més complert!
Ratllar, al damunt de cada plat servit, una quantitat generosa de parma.

. L'arròs Bomba o Carnaloni us garantitza una cocció molt al dente. Per les seves característiques aguanta molt bé l'estona de repós i no dona mai la sensació de covar-se. Aquest tipus d'arròs és pot fer servir per lers nostres preparacions habituals com poden ser paelles o arrossos blancs simplement bollits donant-els-hi una textura molt superior.
. La manera que aboqueu el líquid a l'arròs per coure'l és molt important. A l'arròs del risotto l'hi heu de fer passar sed: Quan el veieu sec, un altre cullerot d'aigua i així fins que passin els disset minuts. Al final, l'arrós ha de quedar caldós  i podreu afegir líquid de cocció si cal.
. Remeneu molt sovint mentre és cou l'arròs és important doncs és la manera que tenim per fer que el gra desprengui el midó.
. Deixeu reposar dos minuts tapat un cop està acabat.
. Aneu amb compte amb la sal, doncs el formatge parmesà és un formatge amb gust intens.

1.Ceba, all, vi blanc, ingredient (cep), arròs, caldo, mantega i parmesà.
2.En aquest punt podem deixar el sofregit una bona estona.







EL MEU DIA DE NADAL DE FA QUARANTA ANYS .2

En aquell menjador, doncs, cada any hi cagavem el tió, disfrutavem del dinar de Nadal i deixàvem passar l'estona al voltant d'una taula plena de coses dolces i ampolles enigmàtiques.
De l'imatge i el record que tinc d'aquells dies em deu venir la meva mini obsessió per les paneres de Nadal.
Desde sempre m'hagués agrada't rebre'n una un dia. Jo vaig ser petita en una época en que amigues meves, filles de metges i d'altres professions amb reconeixement especial, m'explicaven que a casa seva les paneres hi eren a parells i que les tenien totes en fila en el passadis.
L'imatge que va ser capaç de transmetre'm la panera que guarnia la meva àvia, em va portar a idealitzar-les totes.
Em semblava un regal extraordinari, plè de creativitat en quan a composició. Encara ara, els aparadors de paneres o lots de Nadal( cada dia menys abundants), em fan fer passos de més fins que em tenen amb el nas en el seu vidre glaçat. El catàlegs de paper lluent i gruixut amb olor d'impremta i plens d'estàtiques fotos i descripcions detallades del que contenien les paneres, van ser un dels meus passatemps de Nadal durant mots anys . M'al.lucinaven les més grans,les de tres pisos i el seu contingut no em cabia al cap. Algún psicóleg potser podria posar-hi etiqueta a aquest desitg...
He tingut molts regals sorpenents a la meva vida però mai, una panera. Recordo amb carinyo que, quan festejavem, el meu marit, en saber la meva deria, em va fer portar un lot preciós amb tons de blau guarnit amb boles i llaços molt bonics. Aquesta vegada és la vegada que més a prop he estat de tenir una panera de Nadal.
Als meus ulls la panera de Nadal reflexa l'abundancia concentrada en un extraordinari escenari més o menys gran depenent dels pisos que aquesta tingui, però sempre extraordinari. Oferir una panera com a regal  és per a mi un acte de bonissima voluntat i rebre'l ha de ser, abans que res, un acte de respecte.
Ara, al final d'aquest relat, us revelo que em va portar a escriure'l.bVa ser un " click "de matinada.

Cada any, desde en fa tres o quatre, em trobo davant de casa amb una imatge que remou per dins i em trasllada a moments i records  tendres, com el que us he explicat, però que per altra banda em provoca un sentiment que no m'agrada gens.
La foto que veieu a sota de tot és feta a les set del mati del dia 20 de Desembre (cinc dies abans de Nadal!! ).
Una de les mes grans i més boniques paneres que deuen existir totalment desprovista de tot lo material  que contenia. La panera té intactes tots els llaços i guarniments, tota la celofana feta tires i, no sé si m'hi acostés, si encara hi trobaria la tarja de felicitació! Per la gran etiqueta sé que el regal vé cada any d'una coneguda xarcuteria de Barcelona.
S'ha de ser...molt poc delicat per tal de que t'arribi un regal així per els volts de Nadal  i, només arribar, dignar-te a treure el que conté i tota la resta deixar-la entre un contenidor i un cotxe. Això si, la persona  que ho fa cada any, té una delicadesa. La delicadesa de fer-ho de nit i de no deixar-la abandonada a prop de casa seva.
Sóc conscient de que aquesta panera, un cop han passat festes, es un estorb, però carai! al menys espera a que passin festes per despullar-la de guarniments i portar-la al abocador, que és on li corespón ser!Doncs no. Cada any la tinc davant de casa i, per més Inri, s'hi està alguns dies. Vaig veient com es va desmontant mica en mica fins que al cap d'una setmana, més o menys, desapareix del tot.
Hi han anys que la veig  mullar-se sota la pluja i d'altres, alguna canalla escampa la celofana per mig carrer. Últimament també em xoca molt l'imatge que provoca un objecte similar tan a prop d'algú que remena dins el contenidor per tal de trobar-hi quelcom que li faci servei... Dantesc!

La qüestió és que en sortir de casa el vint de desembre una gran panera de Nadal, abandonada davant de la porta de casa meva,  em va provocar el  "click" que em va fer recordar,  i em va fer esciure, tot el que heu llegit.


Un acte de...poc respecte per i cap a moltes coses.

EL MEU DIA DE NADAL DE FA QUARANTA ANYS .1

El menjador de casa els meus avis no era molt gran però allà, tot  hi cabia.
Entrant, just a la paret de la  dreta, un moble amb calaixos i armaris baixos de portes corredisses. El moble  tenia també armaris alts amb altres portes de vidre que em separaven dels  lluents trofeus que el meu avi havia guanyat jugant al billar.
Al mig del menjador , una ferma taula de fusta amb sis cadires i just a l'altre banda hi cabia també un moble més baix amb una ràdio gran de l'època i un armari-bar que, en obrir-el fent servir una petita clau, tenia una llum grogosa. LLum que es multiplicava per culpa de les seves parets de mirall donant, al armari en qüestió, una categoria d'armari molt especial. L'olor d'aquell armari també la tinc present. Era una olor dolça, olor al sucre dels borratxos de les safates de reposteria. Damunt d'aquest moble, unes fotografies amb diferents tonalitats que anaven dels colors vius als desdibuixats per el temps. Tots records darrera vidres, uns més bons que d'altres.
A part dels mobles amb els peus a terra hi havia també un rellotge de paret que feia un soroll només perceptible a oides no acostumades. Rellotge que ens marcava els segons amb insistencia mentre un pèndol li seguia el ritme.
La màquina de cosir també hi era present. Una màquina de cosir que, el dia de Nadal, era amagada dins del mateix moble. La meva àvia era gran cosidora de tota classe de projectes. Qualsevol cosa que us passi per el cap ella podia fer-ho possible. La creativitat era lo seu. Recordo els calaixos d'aquell moble plens de botons, de fills entortolligats i ...d'esqueles. Un dia us explicaré perquè feia servir la meva àvia les esqueles. Una utilitat molt digne, sempre ho he pensat. Original si, però molt digne.
Tenim doncs un menjador amb taula i cadires , un moble alt amb portes i calaixos i  just a l'altre banda un moble baix amb l'armari olorós .  També tenim la màquina de cosir i el rellotge de paret que ja en aquell temps m'advertia que tot alló desapareixeria un dia però a mi  llavors no em pertocava interpretar-ho.
Per Nadal en aquell  menjador també hi cabia el tió. Un tió fet per el meu pare amb orelles vermelles i ulls pintats que encara avui et miren et posis on et posis i com et posis. El tió era sempre tapat per que no agafés fred i fart de mandarines i pells de patata...Un tió caganer com pocs! Caganer de caramels, biberons amb nissos, ristres d'alls de papers sedosos blancs i taronges... i també petites joguines.Al final  sempre al final cagava patates i cebes  i, quan això passava, sabiem que per aquell any el tió  habia descarregat tot el que portava a dins. Un petó i fins l'any que vé!
Aquest tió segueix sent el mateix que, juntament amb les meves filles i nebots, faig cagar encara ara.Té la mateixa mirada!

Seguint amb el menjador us he de dir que hi havia una paret oberta a una galeria per on entrava l'única claror i que donava a un petit pati voltat de jardineres de pedra, on plantes naturals, i plantes que no ho eren, convivien en armonia. Era un jardi sempre amb bon color.
En aquesta galeria, i de cara al menjador, hi havia  una taula de marbre amb uns peus de ferro forjat. Uns cargols i uns trenats preciosos fets a mà per el meu avi  i que sostenien un marbre blanc vetejat amb fines esquerdes de negre i gris. Al damunt, com presidint-ho tot, la meva àvia feia cada any un guarniment de Nadal del que guardo molt bon record: Feia una gran Panera de Nadal.
Una panera de vímet que cada any,  guarnida amb diferents llaços o repintada,  presidia el nostre dinar de Nadal. Cada dia de festes que passava la Panera era més buida i és que, de fet, aquesta és l'idea de la panera. El nostre recipient de l'abundància, era a la galeria.

La Panera tenia una gran nansa que la convertia als meus ulls de cinc anys en una imponent imatge.  Entremig de la celofana transparent feta tires no hi faltaven galetes, llonganisses, bosses de pinyons ensucrats, llaunes de prèssec en almivar , una pinya i més coses típiques de l'epoca. Peró... hi havia dues coses curioses que sempre he recordat especialment: Una és l' important la quantitat de ampolles de cava, vi i licors. Uns licors especials que fa moltissim que no veig. Un, era l'ampolla de  Calisay amb la seva forma especial, l'altre la de rom escartxat amb aquelles branques ensucrades a dins que no em cansava de mirar, la de Marie Brizart ... També  hi havia  una ampolla d'un líquid blau que em fascinava. El meu avi era un amant de la bona taula ja en aquella época i no concebia un àpat sense el seu goteig final de ampolles semi-precioses. Un plaer d'una altre època sense dubte!
Una altre cosa curiosissima de la panera de la meva  àvia eren  els torrons. Com que els torrons també eren part important del seu contingut ella se les havia ingeniat per tenir unes fustes de mida i gruix d'una barra de torro que embolicava amb cura i n'omplia la panera! Els torrons semblaven intactes al final del Nadal! La panera seguia fent el seu goig.Era una bonissima idea! Els papers que feia servir per embolicar els torrons també els recordo. Eren uns papers de colors metàlics. Hi havien, doncs, torrons blaus , vermells i , com no, també de color  daurat. Em fascinaven.
La panera de Nadal presidia les festes i veure-la plena ens donava l'alegria de saber que alló que contenia era absolutament Tot, per nosaltres!
Un menjador plè de coses i gent arribats a celebrar el  migdia de Nadal.

Continuarà...

El tió de quan jo era petita continua baixant de les muntanyes cada any!

UN BONISSIM TRUC D'ÚLTIMA HORA

Un bon truc, o millor dit: El Truc.
Truc per treure les taques de les copes a última hora. Taques que ben poden ser de l'aigua de rentar-les  i que fan posar tant de mal humor quan falta poquisim per seure a la taula!!
No podem fer servir productes netejadors doncs deixen olor. Fer servir un drap amb aigua ens porta molta feina ja que em de fer-ne servir un de sec després i a més hi ha el perill de que tampoc quedin bé del tot. Fer servir l'alè ( jo ho he vist a fer!) i un drap és, a part d'inútil, no correcte...o sigui que aqui teniu la solució:
Un recipient d'aigua bollint i un drap de cotó gruixut.

Poseu la copa boca avall damunt del vapor d'aigua i passeu el drap de cotó inmediatament. El vapor mulla la copa lo just per tal de que, amb una passada de drap sec, quedi perfecte i per altre banda la temperatura del vapor farà que les copes quedin lluents i netes, com noves.
El truc també ens serveix per els coberts però en copes el resultat és més espectacular per lo evident.

Recordeu : aigua bollint i un drap gruixut de cotó.


Jo, quan començo a parar la taula, ja poso l'aigua a bollir.

PETIT PRE-POSTRE DE NADAL




Un petit detall que us farà....inolvidables!!
Aquí teniu un petit pre-postre per abans de menjar torrons. Segons quin postre ens omple massa per disfrutar com cal de la tradició. Aquest és un petit detall ideal per abans dels dolços més esperats i a més, el trobo preciós. La combinació de maduixa i xocolata és de les més sugerents i la nata només vé a...millorar-ho.

Fet amb una base de pa de pessic de xocolata toquelada en forma de cilindre, una maduixa escapçada i una mica de nata montada lleugerament.
Podeu comprar la base feta o fer-la vosaltres mateixos. Per posar la nata podeu fer servir una bossa de plàstic per a ús alimentari com he fet jo.

Troquelar el pa de pessic amb l'ajut d'un cilindre o a ganivet.
Us imagineu una safata llarga plena d'aquestes monades una ben bé al costat de l'altre?  Us asseguro que fà un efecte espectacular!! L'èxit és segur! Animeu-vos-hi doncs!
Ningú pot dir que fer això costa molt i a canvi els somriures de aprobació seràn moltissims. Disfrutareu tots!
També per a un esmorzar, un berenar...Un regal!:)



Reservar a la nevera fins abans de servir

UNS GALETS BEN FARCITS

El primer galet ja és a punt de bollir cins minuts amb el caldo.
És també tradicció nostra però és una tradicció diguem... més aviat contemporània que, en comptes de presentar a taula la "pilota" tallada  i envoltada de careta, botifarres, gallina, costella de tocino, braons de xai, verdures i gra, també siguin els propis galets els que s'omplin amb el farcit de carn  i es serveixin amb el caldo.
Aquesta modalitat fa un plat més delicat, més elegant i amb la consistència més adequada a que després vingui un segon contundent.
El problema és que els galets, segons com, no  queden ben farcits i tot depén de petites coses que us explicaré.
Primer hem de trobar la pasta adient. Un galet gros ( no tant com el que m'està a punt de mossegar a la foto!!:)) i de pasta gruixuda. Aneu alerta amb la qualitat de la pasta . Segons com no aguanten el procés de bollició i es deformen abans de fer-se. Una bona pasta italiana té el resultat garantit.
Feu la barreja per la carn de la manera habitual: Tocino i vedella a parts iguals ,ou sencer , sal, pebre all i julivert, pinyons torrats i molla de pa remullada amb llet i escorreguda. Posar-hi tanta molla de pa com per obtenir una barreja consistent. No fer servir pa ratllat. LLavors serà inmenjable.
Bollir en aigua sal i oli els galets buits durant uns 10-12 minuts. Treure'ls de l'aigua i fer-els escórrer. Omplir, amb l'ajut d'una cullera, amb la carn procurant que no quedin molt plens, doncs el farcit augmentarà en coure.
Abans de bollir-els amb el caldo sellar el farcit amb farina blanca, presinonat lleugerament el galet contra una superficie amb la farina. Aquesta tonteria evitarà que es buidin al coure.

Quan el caldo és colat  fer-el bollir i posar-hi, amb compte, els galets farcits. Coure durant cinc minuts més, deixar reposar dins el caldo deu minuts i ja els tenim a punt!!


Soposo que no desapareixaré!!!
Petita recepta feta tot escoltant al  Michael Buble cantant "All I want for Christmas is you"...
Segur que si li posessim un plat de caldo amb galets d'aquests disfrutaria com el que més i qui sap... potser  ens cantaria als postres!

PENSO EN EL NADAL (2011)

Avui, m'he llevat molt d'hora per ser diumenge.
M'agrada aixecar-me abans que ningú els dies de festa i disfrutar de saber que tots dormen encara als seus llits i que, mig a les fosques i en silenci, tinc encara ben bé un parell d'hores per això, per disfrutar del fet d'estar amb tots però sola.
Tot el que m'envolta em fa pensar ja en el Nadal i he començat a practicar el meu esport preferit que és començar llistes i llistetes de coses a fer . És això, l'imaginar-me fa una estona aquí ara amb una gran tassa de café amb llet calent al costat, el que m'ha fet sortir del llit aquest matí.
Penso en el Nadal i, tot i que és una época de l'any que m'encanta, noto que tinc dos sentiments completament oposats: angoixa i expectació.
Miro al meu voltant i tinc tres enormes caixes aqui terra amb etiquetes que em diuen que dins hi guarden coses de  Nadal ( coses que ja hauria d'haber-ne fet tria al endreçar-les!). Sé també que als armaris hi tinc encara regals per embolicar i roba per classificar i donar...També sé que haurem de montar l'arbre de Nadal avui, peti qui peti. El pessebre no sé si el deixarem per entre setmana: senzillament no em dona la vida!
...Per molt que ho vulgui les situació no canviarà, però acceptar que això que sento ara no és res més que quelcom molt similar al que sento cada any, potser ho suvaitzarà tot plegat.
Amb els anys s' assumeix que el comformar-se no és fracassar del tot, oi?
He d'acceptar que el Nadal també és això que m'envolta i sento: una emocionant barreja entre el caos i el silenci.
El preciós mes de desembre: batibull d'emocions que a vegades exterioritzem (uns més que d'altres) amb mal de cap, llàgrimes, compres compulsives , àpats inpropis, gestos d'una generositat exagerada...

...Què demaneu vosaltres al Nadal quan us quedeu a soles com jo ara??...Més crédit a la tarja? Un vestit que no us vaigi estret? Inspiració divina per el dinar de Nadal?...Em nego a pensar que això és el que ens desitgen amics i coneguts quan ens diuen: -Bon Nadal!- Jo, no és el que desitjo a ningú!!
Mireu...penso que mentalitzar-nos de que el Nadal  vindrà i passarà tant si volem com si no, i que de modo intens dura només 48 hores, ens farà molt bé en moments d'agobiament!
Disfrutem doncs d'aquesta realitat!
Assimilaré avui aquesta idea i en disfrutaré  i ara, abans de que es llevin, vaig a obrir la primera caixa aviam. En concret una que posa...: "Nadal -Boles". Més clar, aigua:)!

Fins aviat!

MOSSEC DOLÇ :))

Figures adients.


Unes mossec dolç per fer en un moment, sols o amb ajuda dels mes petits .
Res de formules complicades ni ingredients que no tenim. Les galetes de: disposats, llestos...ja!


Ingredients:

120 grs.de mantega estovada +175 grs. de sucre
1 ou sencer + 1 clara ( el rovell el reservem per pintar)
350 grs. de farina blanca+ una cullerada de postre de llevat en pols  + una polsim de sal
canyella i gingebre en pols, nou noscada i sucre avainillat. Tot plegat especies que ens recorden Nadal. En total una cullerada de postres.
1 cullerada sopera de ratlladura de llimona

En un recipient, amb la mantega feta pomada ( no líquida), posar-hi el sucre i remenar ( foto1) i quan sigui homogeni, posar-hi l'ou sencer i la clara. Continuar remenant fins aconsseguir una massa fina. Afegir-hi les espècies i la farina, junt amb el llevat, en dos vegades. Treballar amb suavitat. Abocar damunt el marbre que haurem empolsinat de farina i treballar una mica més, lleugerament (foto 2). Formar una bola amb la massa (a la que afegirem farina si s'ens enganxa) embolicar i guardar a la nevera durant una hora, temps que podreu aprofitar per conectar el forn a 150º i netejar el que hagueu pogut embrutar per tal de fer lloc pera la part més artística.
Quan ha passat l'estona es divideix la massa en dos o tres trossos i, amb l'ajut d'un corró, s'esten fins a obtenir un gruix d'un cm. aproximadament. S'en troquelen les formes. Com que s'acosta Nadal, aqui hem troquelat, angelets, cors , rens ,estels...(Foto 3).
Disposar les formes sobre una safata d'alumini amb un paper vegetal sense untar amb mantega (foto 4). Pintar lleugerament les formes amb el rovell reservat. Enfornar uns 25 minuts/ mitja hora.
Al sortir del forn deixar-les refredar sobre una reixa (foto 5)

Guardar les galetes en un recipient hemétic i... lluny, molt lluny!!!

1.mantega  tova + sucre+ ous
2.treballar lleugerament amb farina+llevat +espècies...


3.Estirar i troquelar figures planes d'un cm. de gruix.

4.Disposar sobre safata de forn amb paper.

5. Quan surten del forn, refredar sobre una reixa.







UN PARTICULAR PAISATGE NADALENC


El resultat és garantit.







Aquí teniu un entretingut i sorprenent treball per fer amb els més petits. Una bola de neu -en aquest cas, de purpurina-.
Només farà falta un pot de vidre, aigua destil-lada, unes gotes de glicerina líquida (que trobareu a la farmàcia), purpurina i les figueretes de plàstic com a protagonistes.
Després de netejar el pot de vidre podeu decorar-el amb pintura plàstica. Com que s'acosta Nadal  la tapa del pot i la base tenen motius adients. La pintura plàstica serà una bona tria, doncs s'esborra amb facilitat i no taca la roba. També podeu utilitzar la que s'anomena  pintura de bombeta, que fà que els colors siguin transparents. Faria també un bonic efecte segur.

Amb l'ajut d'una cola instantània enganxeu els vostres personatges a l'envers de la tapa. Ompliu amb aigua destil-lada el pot de vidre junt amb unes tres o quatre gotes de glicerina líquida per tal de fer-la més densa. Posar-hi la purpurina i remenar, retirar-ne  l'excés si és dona el cas.
Tancar el pot i provar l'efecte. Al tancar definitivament,abans, encolar la rosca, així segur que no vesa!
Al girar el pot, aquest, passi el que passi, sempre us ensenyarà un bonic paisatge. Paisatge que haureu creat vosaltres! Qui de vosaltres no s'ha quedat encantat alguna vegada amb quelcom semblant? A mi em passa sempre!
A les botigues de joguines trobareu figuretes de tot tipus per triar. Fins i tot també en pastisseries podeu trobar el que imagineu.
Pots amb diferents formes, mides i paisatges faràn de qualsevol racó, un racó especial.
Endevant doncs amb un treball que entretindrà a menuts i grans una bona estona!
Molts pocs ingredients per passar una tarda.