tag:blogger.com,1999:blog-45468570371715230202024-03-05T20:22:24.012+01:00Coses Meves...Escriu. Escriu encara que pensis que no se't dóna bé, et coneixeràs millor a tu mateix.àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.comBlogger128125tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-34727111502815610742013-08-13T20:12:00.000+02:002013-08-14T08:26:56.873+02:00ESTIU: Ànima sensualAmb la calor d'aquests dies trobo poquíssims esquitxos d'inspiració per poder escriure res.<br />
És com si tingués embotat el cap o tal vegada, massa prima l'ànima. No aconsegueixo superar l'aversió a la llum clara i a les altes temperatures. Cada any em va en augment el desig de estar lluny de la claror i de la calor al mateix temps.<br />
Calor i claror. T'has fixat que les dues paraules es diferencien molt poc entre si? Si més no, és curiós...<br />
Ara, el cel és gris, ha fet uns quants trons llunyans i plou una mica. Crec fermament que és per això m'ha vingut al cap una cosa que vaig pensar que t'explicaria. Aprofito, i ho faig!<br />
Fa uns dies passejant per la llibreria vaig tenir a les mans un de tants llibres de la secció de cuina. Deixa'm que et comenti que el Tema, el de la cuina, sembla ultimament haver proliferat exageradament sobretot en el que fa a la sobreedició de llibres de dolços. És temps d'anar molt alerta, doncs les preciosissimes il.lustracions ens fan passar per alt les precises explicacions que de fet, és el què realement importa d'un llibre de cuina, oi? O no?<br />
Bé, com et deia, vaig tenir el plaer d'embadelir-me una estona dins d'un llibre i aquest, era de formatges. La qualitat del paper, la de les fotografies, la composició del llibre en general, van fer que em passessin deu minuts en dos segons.<br />
Els formatges em van inspirar a pensar més enllà i ara, després de uns dies, el que vaig pensar em serveix per escriure't una mica.<br />
Realment el tema no té a veure amb l'estiu en concret però si amb l'idea de festa, d'esbarjo, doncs a mi el fet de pensar en formatges em porta directe a l'idea de vins i, l'associació de les dues idees, automàticament, a la de de reunió amb amics!<br />
M'agrada provar vins.Vins blancs com el paper amb un tó d'or verdós..., també més torrats amb gust de mantega o els de color cirera amb aquella transparencia de fruites.<br />
Quelcom similar em passa amb els formatges. Cremosos, curats, de cabra, els blaus...<br />
Qualsevol excusa és bona per reunir-se al voltant d'un assortiment de formatges acompanyat de bons vins en una taula on tot hi sembli posat per pura casualitat...<br />
El venedor de vins ens pot aconsellar a l 'hora de comprar però aquí et deixo una combinació de formatges i vins que he trobat molt adient i que et pot servir per qualsevol ocasió.<br />
<br />
<ul>
<li>Brie tendre, Camembert, Edam amb Cabernet Sauvignon , Merlot o Pinot Noir</li>
<li>Emmental, Gouda, Gruyère amb Chardonay, Riesling, Gewürztraminer, Sauvingnon blanc</li>
<li>Mozzarella amb Pinot Blanc</li>
<li>Cabra, Feta, i altres formatges de vaca u ovella amb Sauvignon blanc</li>
<li>Formatge blau, Gorgonzola, Roquefort amb Sauternes, Riesling o un vi negre afruitat i dolç</li>
<li>Parmesà o Provolone amb Chianti o un Burdeos</li>
<li>Stilton o Chedar amb Oporto o Moscatell</li>
</ul>
<div>
També aquí tens algunes referències que em venen al cap segura que me'n deixo moltissimes!</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Cabernet Sauvignon : <b>Santa Digna</b>, Bodegues Torres, Xile </div>
<div>
Merlot, rosat : <b>Gran Caus</b>, Can Ràfols dels Caus, Penedés </div>
<div>
Pinot Noir, rosat : <b>Gra a gra</b>, Gramona, Penedés</div>
<div>
<b>Cava Codorniu Rosat Pinot Noir Brut</b>, Codorniu, St.Sadurní de Noya</div>
<div>
Pinot blanc (Chardonay): <b>Chardonay Jaume Mesquida, </b>Jaume Mesquida, Mallorca<br />
Sauvignon blanc: <b>Palacio de Bornos</b>, Palacio de Bornos, Rueda<br />
<b> Martivillí</b>, Angel Lorenzo Cachazo, Rueda<br />
<b>Fransola, </b>Bodegues Torres, Penedés<br />
<b> El Blanc Picapoll de Jaume Vilanova</b>, Mas de Sant Iscle, Bages<br />
<b>Gesamí</b>, Gramona,Penedés<br />
Riesling,blanc: <b>Sumarroca</b>, Bodegues Sumarroca, Llimiana (Pallars Jussà)<br />
<b>Waltraud,</b>Bodegues<b> </b>Torres, Penedés<br />
<b> Vi de Glaç</b> (Muscat), Gramona, Penedés<br />
Vi negre afruitat: <b>Beaujolais nouveau</b><br />
<b> Marmellans, </b>Celler de Capçanes, Montsant<br />
Moscatell: <b>Moscatell de Montbrió del Camp (</b>preciosa ampolla<b>)</b><br />
<b><br /></b>
Podriem seguir amb incontables noms i denominacions. Segur que tens alguna referencia per afegir-hi!<br />
Pensa que no només hem de tastar el vi, també es tracta de veure'l. Res de vidres fumats o de colors i, per descomptat, res de gots de plàstic! Una taula simple amb copes grans i de vidre trasparent on el color dels vins ja sigui una primera pista de com anirà tot el que el segueix.<br />
Procura unes estovalles de color clar i amb els minims estampats. Tot hi lluirà molt més.<br />
Serveix els formatges per families i acompanyats de fruita fresca o seca però adient. Prèssecs, cireres, maduixes, nous, panses, albercocs, raïm...<br />
Fes mini paneres de diferents tipus de pans i no oblidis d'escampar petites forquilles i ganivets per arreu. Aquest cop fes servir plats petits i convida ( amb l'exemple) a que tothom s'animi a omplir-los poc i sovint.<br />
Glaçoneres i recipients on deixar les ampoles de vi ... Res simètric però tot estudiat encara que no ho sembli.<br />
Organitzar taules simples, menjars simples, conviden a deleitar-nos en el nostre plaer. Res de tot això té a veure amb un tema econòmic i sí en creure en el plaer personal.<br />
<br />
Tens una ànima sensual que sap de que parlo encara que faci calor? Segur que sí...Tens visualitzat quin és el detonant que la fa bellugar?<br />
<br />
<b><br /></b>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
<div>
</div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-7922287734302181912013-06-06T11:02:00.002+02:002013-08-09T19:44:03.451+02:00JUNY : EquilibrarBen bé sembla que ningú s'adoni del que fem hora rere hora, i és que... el bon temps ja és aquí!!<br />
La llibertat de l'estiu s'intueix. L'improvització, el temps de lo imperfecte ja es respira. Comença la temporada de lo entremaliat.<br />
A mi l'estiu no m'agrada gaire. La calor, la claror, el soroll... i també potser tingui a veure a que improvitzar,el que es diu improvitzar, no és lo meu, encara que en comptades ocasions ho pugui semblar. En canvi, m'encanta la gent capaç de ser despreocupada fins al punt de fer coses perqué sí i ara per ara, tot i que la seva actitud em provoca un sentiment d'inseguretat difícil de gestionar i dissimular. És curiós...amb el pas dels anys puc dir que he sigut ( i sóc) com un petit iman per aquest tipus de persones el que em fa creure que a ells també les hi va bé algú com jo a prop amb qui, per molt que ells improvitzin, l'atzar i els "per què sí" hi seràn sempre relatius. El mix resulta quasibé sempre exitós!<br />
A vegades m'atabalo en excés per petites esquerdes en mi mateixa, per coses a canviar, a millorar... i no penso que absolutament ningú al meu voltant es rasga les vestidures si em deixo caure en elles de tant en tant. Lo realment important és doncs,que jo deixi de fer-ho...<br />
Descobrir el valor de quelcom que en principi ens pot semblar deteriorat, aprendre a ser l'agulla del paller o l'ovella negra, desaprendre a ser gris... La ment necessita una predisposició per apreciar les coses tal com són i dependrà de nosaltres (i només de nosaltres) el reduir pas i cambiar equilibris entre el ser i el fer i, sobretot, depén només de nosaltres el disfrutar, més que l'intentar perfeccionar.<br />
L'estiu és per mi el temps ideal per començar a practicar. Per mi és una època plena de reptes.<br />
Aquesta filosofia de tarannà que sembla tan moderna té un nom i milers d'anys: Wabi-sabi, i és l'art subtil de sentir-se en pau amb un mateix i amb el que l'envolta.<br />
Apa doncs, a disfrutar del Juny!<br />
<br />
<br />
<br />àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-76603782219779975492013-04-09T17:24:00.001+02:002013-04-09T21:15:48.472+02:00CROQUETES (Aquest cop, de pollastre)<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvvX9-adzcYXTuUYTrH5Q38xZSLZWVSLaIyNHKyM0CVPiTgPgiF9N-BpwD4DqQalxweYIHl67ZvrmS4fIxywX8O3eVQkILyJlEj_v4QttulCo30H9Xz74r4Ggqhw9NjLrwGVMfF1junLo/s1600/IMG_8115.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvvX9-adzcYXTuUYTrH5Q38xZSLZWVSLaIyNHKyM0CVPiTgPgiF9N-BpwD4DqQalxweYIHl67ZvrmS4fIxywX8O3eVQkILyJlEj_v4QttulCo30H9Xz74r4Ggqhw9NjLrwGVMfF1junLo/s640/IMG_8115.jpg" width="475" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Unes bones croquetes.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Mal m'està dir-ho però les croquetes em queden molt bé!!:) i és que les croquetes, són de fer quedar molt bé a tothom.<br />
Penso que una croqueta ha de ser moooolt dolenta per que algú la deixi a mig mossegar a la vora del plat...<br />
La croqueta és l'embolcall perfecte per quasibé qualsevol cosa, per això poden ser del que es vulgui.<br />
L'idea és barrejar una beixamel espessa amb un ingredient protagonista ja sigui triat per l'ocasió o que hagui sobrat d'una preparació anterior.<br />
Les croquetes van sorgir com a recepta d'aprofitament i crec que és bona opció a tenir present doncs pot ser haurem de tornar a recordar les delicioses receptes que cuiden de la nostra butxaca.<br />
Aquí us deixo la meva fórmula per què, com en moltes coses, la fórmula de les croquetes és de cadascú. Jo les faig així, i vosaltres ? De què les feu? Com ??<br />
<br />
<b>Ingredients:</b><br />
<ul>
<li>3 quarters de pollastre de la cuixa. Oberts però amb l'os (Mig quilo de carn aprox.)</li>
<li>2 tomàquets vermells sencers</li>
<li>1 ceba grossa tallada en sis trossos</li>
<li>1 cabeça d'alls escapçada</li>
<li>150 c.c. d'Oporto ( o un altre tipus de vi)</li>
<li>1 cullerada sopera de sucre</li>
<li>1 fulla de llorer</li>
<li>1 branca de julivert</li>
<li>sal, pebre, llimona i oli d'oliva 0,4</li>
</ul>
En un recipient amb oli fer-hi enrossir el pollastre amanit amb sal, pebre i llimona. Quan tingui bon color posar-hi la ceba trocejada, els tomàquets només punxats, la cabeça d'alls escapçada i les herbes. Deixar semi-tapat que es rosteixi tot plegat durant una mitja hora. Anar-ho tombant de tant en tant.<br />
Quan el conjunt tingui un color de guisat, augmentar la temperatura del foc, posar-hi el sucre i regar amb l'Oporto. Semi -tapar i continuar la cocció quinze minuts més. Deixar refredar en el mateix recipient.<br />
L'apecte i resultat és el d'un petit guisat.<br />
Quan la carn sigui freda s'ha d'esmicolar i trinxar. Jo faig servir un aparell tipus picadora 1,2,3 (per entendre'ns) també ho podeu fer a mà però llavors... fareu molt poques croquetes a l'any doncs hi ha molta feina!<br />
Barrejats amb la carn de polastre també hi poso algún dels alls , la ceba i els tomàquets del rostit.<br />
El grau de trinxat depén del gust de cadascú. A mi m'agrada que es trobin els trossets de pollastre dins la croqueta.<br />
En aquest punt, i en el mateix recipient del rostit, hem de fer la beixamel espessa:<br />
<br />
<ul>
<li>40 grs. de mantega</li>
<li>50 grs. de farina</li>
<li>1/2 l. de llet</li>
<li>sal, pebre i nou moscada</li>
</ul>
<ul>
<li>farina blanca</li>
<li>ou batut </li>
<li>pa ratllat</li>
</ul>
<br />
Fer desfer la mantega al foc, posar-hi la farina i enrossir-la, abocar-hi la llet. Remenar fins que espessi. Assaonar amb sal, pebre i, si voleu, nou moscada.<br />
Afegir-hi el trinxat de pollastre i remenar damunt del foc un moment fins que quedi barrrejat. Retirar i deixar refredar.<br />
Fer porcions de 20 grs. aproximadament. Donar-hi la forma a mà i passar-les per farina blanca, ou batut i pa ratllat.<br />
Fregir en oli fumejant o congelar directament.<br />
<br />
<br />
<ul>
<li>Amb aquesta quantitat d'ingredients surten unes 30 croquetes.</li>
<li>El pa ratllat ha de ser sense torrar.</li>
<li>L'ou batut sencer ( rovell i clara)</li>
<li>Si voleu fer croquetes d'un altre tipus només heu de canviar els ingredients respectant les quantitats. Mig quilo de bolets, mig quilo de bacallà...</li>
<li>El dia que feu croquetes feu el rostit al matí i la resta a la tarda o bé el rostit al vespre i la resta al matí. Feu-ho en dos tandes, us serà molt menys carregós.</li>
<li>Realment surten unes croquetes bonissimes que res tenen a veure amb les de compra i són infinitament més económiques.</li>
</ul>
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4GtcvrxMU3IAqjio5p6f-JEvm0yxeBmQJkFPFZ8NWaij1S0FRlRDYsAxYbOlISK7RR8ML_s8btpn2TS8ofPh6uA9XApFWZaqZM8HbSzhH05iqAr2yfxt9ZmaYo_2MRiI4rM2n2la6pU8/s1600/IMG_8097.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4GtcvrxMU3IAqjio5p6f-JEvm0yxeBmQJkFPFZ8NWaij1S0FRlRDYsAxYbOlISK7RR8ML_s8btpn2TS8ofPh6uA9XApFWZaqZM8HbSzhH05iqAr2yfxt9ZmaYo_2MRiI4rM2n2la6pU8/s320/IMG_8097.jpg" width="238" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQe565tOHdbbqSUUPzPI2Yg76PkYGnPayLIYx7sQYuWtPYbfODsCoYwANqjrT_SsTqrlDJZ8Pt9au4dKmmnDDUKY3yQVVkPDyjOtXzCp-MzUxUTartBSX2q_GrVrFach8hI7ZLa6LIQ5U/s1600/IMG_8098.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQe565tOHdbbqSUUPzPI2Yg76PkYGnPayLIYx7sQYuWtPYbfODsCoYwANqjrT_SsTqrlDJZ8Pt9au4dKmmnDDUKY3yQVVkPDyjOtXzCp-MzUxUTartBSX2q_GrVrFach8hI7ZLa6LIQ5U/s200/IMG_8098.jpg" width="149" /></a><br />
Rostit de pollastre amanit. Quan té bon color afegir-hi les verdures i seguir la cocció. Sempre semi-tapat. En aquest cas tenia un tall de llom que també hi va fer de bó.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglAmbmDTsAv6vt5WIjsss5WpHiDXKIaVskFADOrUBchlS28jegqEPNgjb3EKv7s1W6dIaN5m-HGBGATY4xcHatPQBXfBr-RLXrKYT-Qd5M7uHLs-Pp_EKu6knHUtEMr51Kf2pfc94K9iY/s1600/IMG_8099.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglAmbmDTsAv6vt5WIjsss5WpHiDXKIaVskFADOrUBchlS28jegqEPNgjb3EKv7s1W6dIaN5m-HGBGATY4xcHatPQBXfBr-RLXrKYT-Qd5M7uHLs-Pp_EKu6knHUtEMr51Kf2pfc94K9iY/s320/IMG_8099.JPG" width="320" /></a>Destriar la carn i trinxar-la junt amb la ceba, el tomàquet i algun all del mateix rostit. Trinxar al vostre gust.<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4YUodkNS2ln7e9n-semKva2hudQ9V3XnSg0ZdE-t3qwHjngvUwBf2NIuANBYtEZzTlURouZ_Sv0VsnMEtQOmMOeMid4RTOB5S35TORFcbIEDRX-KiPg1xxv8NE2RxEFNAjwhsGhAr9ds/s1600/IMG_8111.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4YUodkNS2ln7e9n-semKva2hudQ9V3XnSg0ZdE-t3qwHjngvUwBf2NIuANBYtEZzTlURouZ_Sv0VsnMEtQOmMOeMid4RTOB5S35TORFcbIEDRX-KiPg1xxv8NE2RxEFNAjwhsGhAr9ds/s400/IMG_8111.jpg" width="297" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL12xslzg8JFqj-JSQEKYwJrKQQylKNF8HU2QM21eyylASrgsfJaAKelT2BJpT1BeIG_Pu7E5zqK4BLKONXTclYLP6R5AoUrTHrqfnIEIBqiPTagUwaKpgqU1JX6Frm94o_4GhOzDzwDA/s400/IMG_8113.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Passar per farina blanca, ou batut i pa ratllat</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVHlta8cXLhVLeRQi4OVaw4keOdniE98GBGkof3lp_Zchjgorr_67ZMzG9JTN5u9aa977RQqnzLghx_I8naTxf0hAMk6FxzEYL7fMc7Ir6_iPGLQXsVm2VmwbqgXC0m4bHHOk7Y5LXUUQ/s1600/IMG_8114.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVHlta8cXLhVLeRQi4OVaw4keOdniE98GBGkof3lp_Zchjgorr_67ZMzG9JTN5u9aa977RQqnzLghx_I8naTxf0hAMk6FxzEYL7fMc7Ir6_iPGLQXsVm2VmwbqgXC0m4bHHOk7Y5LXUUQ/s400/IMG_8114.jpg" width="298" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Reservar per congelar o fregir directament</td></tr>
</tbody></table>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL12xslzg8JFqj-JSQEKYwJrKQQylKNF8HU2QM21eyylASrgsfJaAKelT2BJpT1BeIG_Pu7E5zqK4BLKONXTclYLP6R5AoUrTHrqfnIEIBqiPTagUwaKpgqU1JX6Frm94o_4GhOzDzwDA/s1600/IMG_8113.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a>Fer porcions de pasta d'uns 20 grs. aproximandament. Donar-hi la forma.àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-23039321401280295452013-04-05T20:23:00.003+02:002013-05-20T19:04:28.615+02:00ABRIL : Serenor.<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh35WQVaX6CMma5sZXapAoDUwbtNXmxERNt7B8pCE5Re4JI95JS8XZ6jOpLIn_qeCGUZsa1iIkgnB1Q2D7QX6BELShH3LVNnncKeImJcFS3fCO1zvVpa7eakhS1cwKBm8KSX7eGWvxkk-0/s1600/IMG_7866.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="475" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh35WQVaX6CMma5sZXapAoDUwbtNXmxERNt7B8pCE5Re4JI95JS8XZ6jOpLIn_qeCGUZsa1iIkgnB1Q2D7QX6BELShH3LVNnncKeImJcFS3fCO1zvVpa7eakhS1cwKBm8KSX7eGWvxkk-0/s640/IMG_7866.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">No hi haurà sípia per tants pèsols! :)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
Fa dies que no escric i és que no vull desaprofitar el privilegi de poder escriure només i quan en sento la necessitat. No m'agradaria convertir aquest plaer en una obligació, perquè d'obligacions...ja en tinc d'altres!<br />
A Manresa el març va acabar plujosament i veig que l'abril comença més o menys d'igual manera. Els que em coneixeu sabeu que jo sóc més JO quan plou, quan tots els colors són més apagats, més pesants. No puc dir, doncs, que aquests dies em desagradin, ans al contrari!<br />
Quan el cel escampi tots sabem que les tardes seran ja clarament més llargues i tot semblarà indicar que hi ha una mena de resurrecció general.<br />
Les astènies primaverals comencen a ser anomenades doncs, el voler restaurar la serenor en les fites quotidianes, sembla voler acabar amb les nostres forces a aquestes alçades d'any. També ens pesa el que ja han passat tres mesos del començament del dos mil tretze i ens toca reconèixer que molts dels propòsits que tant vem donar per fets aleshores són encara per encetar allà, on van nèixer.<br />
L'acceptar que hi ha coses que no canviaran per molt que ens hi esforcem, és un repte íntim del que ningú ens en farà cap menció especial si mai el fem nostre. Mai ens sentirem prou reconegut l'esforç que fem en acceptar tal i com són segons quines coses. Fa molt pocs dies he fet quaranta-set anys i aquest fet ja em dóna la llicència, i la distància suficient, per assegurar segons què.<br />
El concepte de la serenitat que desitjo en aquest moment res té a veure amb donar per fet que les coses no poden canviar. Crec fermament que podem canviar la qualitat de la nostra existència i a la vegada restaurar l'equilibri en el nostre dia a dia, encara que això ens porti a buscar el que no tenim i per tant, a trobar el que no esperem.<br />
Molts cops penso que les meves energies es dispersen massa, amb bona intenció, és clar, però en massa direccions. Hauria de ser capaç d'enfocar millor. Si no som capaços de ser suficientment serens hauríem d'actuar com si ho fóssim fins a viure plenament en el paper, oi? He de seguir practicant...<br />
Molts de nosaltres representem tres o quatre personatges al dia i és realment difícil que ment, cos i esperit siguin en tot moment en sintonia amb el que ens envolta. Qualsevol tipus de ritual tranquil.litzador que inventem ens farà bé. La nostra tria serà l'encarregada de proporcionar-nos l'energia que ens sembla mancar. Crec que la serenitat n'és la clau.<br />
Us confesso que un petit tros de terra, que m'està posant molts reptes, és el que ara em té enfangada! (Aquests dies de pluja, mai més ben dit!)<br />
Em toca aprendre a fer els canals del reg amb eines totes estranyes per mi, a plantar segons les llunes, a saber que algunes flors, a part de maques, són ideals per fer venir papallones que acaben amb segons quins pulgons...<br />
Preparar, plantar, mimar per poder veure néixer i créixer, és en definitiva pel que poden servir uns poquíssims metres quadrats de bona terra. L'adquisició més simple i encantadora que he fet en molts anys.<br />
Un trosset de terra que, si vull, puc no posar-hi res i anar-hi només a gaudir dels preciosos horts veïns o bé, puc treballar-la una mica destriant el que no convé del que hi fa falta, per tal de ser part activa de petits miracles.<br />
Jo trio, però tot d'una manera tranquil.la, sense cap obligació, que és com val la pena disfrutar dels privilegis.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-6897019565243725442013-03-06T17:20:00.002+01:002013-04-05T20:25:23.092+02:00MARÇ: Simplificar....M'inspira confiança i m'agrada molt la gent poc complicada que disfruta menjant i gaudeix dels plaers d'una bona sobretaula amb la mateixa intensitat que en repararar en els detalls que la composen i l'intenció que hi tenen. M'agrada la gent atenta i alhora capaç de mostrar-se distesa.<br />
Penso que per compartir un àpat amb garanties de satisfacció plena s'ha d'estar en un estat d'ànim positiu i si no, plenament disposat a rebre'l quan arribi. Aconseguir aquest estat no és fàcil i per això quan es dona, ho valoro moltissim!<br />
Ànim positiu...Tots tenim les nostres "bitlles" per jugar quan ens convé. Poden ser diverses: cantar, cuinar, llegir, fer esport, fins i tot el treballar pot ser una d'elles i totes poden ser en un moment donat vàlvules d'escapament interioritzades per tal de treure part de pressió de dins les nostres particulars "olles" i així adquirir un ànim simplement més predisposat.<br />
Diuen els orientals que simplement canviant de lloc nou coses del nostrre voltant qüotidià, també farem que el nostre entorn flueixi d'una manera més àgil i per tant, el nostre estat d'ànim en surti beneficiat. Un mirall que cada matí ens recorda massa coses pendents, un llum que omple qualsevol racó d'agresivitat, un objecte comprat (ja no sabem ni a on) que només fà que confirmar-nos el mal gust que vàrem tenir... Tots els subtils missatges negatius que rebem del nostre mirall, llum u objecte, ens perjudiquen i molt.<br />
Com entesos estètica ambiental rel.lacionada amb el benestar emocional, ens aconsellerien de familiaritzar-nos amb quelcom molt simple a primera vista: El buit.<br />
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
La seva teoria seria la de crear espais buits al nostre voltant plens de possibilitats on, i perquè no, les ombres de lo molt poc, siguin també protagonistes de l'escena.<br />
Aquesta teoria mil.lenaria la fan aplicable també a la propia persona: Poques complicacions i compliments. Dins nostre només grans espais buits amb diferents possibilitats.<br />
L'influència directa del nostre estat emocional en el nostre estat físic és sobradament provada, tant és així que en técniques i metodologies orientals s'enmirallen moltes de les noves corrents de medicina curativa que ens poden semblar contemporànies.<br />
Ja sabem, doncs, a simplificar per fora tant com poguem i (i no menys important) a fer-ho també, per dins.<br />
Bon març!</div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<br /></div>
àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-88968740051771771722013-02-28T13:46:00.001+01:002013-02-28T19:27:28.460+01:00SALSA SALBITXADA (Salsa pels calçots)<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSkVlbVkguMu1S-YXEOqH7lk8p3j7yQODZejbRmCsXBpGeIDrI-IEAeG3W9T-xlx8CXURR-c2TKiRrmILiY8Qyhsm1MiugYa-zXMJNx-vAsLaESyJ8kihBm_oRLPD5jQd7tvTpiJhHD54/s1600/IMG_7323.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSkVlbVkguMu1S-YXEOqH7lk8p3j7yQODZejbRmCsXBpGeIDrI-IEAeG3W9T-xlx8CXURR-c2TKiRrmILiY8Qyhsm1MiugYa-zXMJNx-vAsLaESyJ8kihBm_oRLPD5jQd7tvTpiJhHD54/s640/IMG_7323.jpg" width="476" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Salbitxada amb calçots o ...pa!</td></tr>
</tbody></table>
La temporada de calçots ensopega els mesos més freds de l'any que és quan trobem les cebes en el seu punt. Cebes tendres que a força de "calçar-les" amb terra creixen llargues i espigades buscant el sol...<br />
És ja una tradició multitudinaria la seva festa i s'en fan arreu i, també, de qualsevol manera. Estem en el temps de tot s'hi val, ja se sap.<br />
Els calçots més enllà del 15 de març és consideren calçots vells i per tant, els millors es troben entre finals de gener, tot febrer i primeres setmanes de març.<br />
Sobtats al foc directe i sobre sarments de vinyes, a l'aire lliure. Embolicats en paper de diari (o estraça) en paquets de deu o dotze unitats, reservats amontegats uns paquets a sobre dels altres per tal de que la mateixa escalfor residual els acabi de coure mentre esperen que tothom sigui al voltant de la taula a peu dret i amb un recipient de salsa a prop... Aquest és el destí dels bons calçots!<br />
També s'anomenen calçots els que són congelats desde l'any passat, als cuits amb carbó o fins i tot als que, passats de dies, ja són més més cebes tendres que una altre cosa...<br />
Altra cosa és que el "soul" de les calçotades és fumar-se i embrutar-se les mans. No n'hi ha prou amb els pitets que s'han posat de rabiosa moda, però podem arribar a considerar-los una peça simpàtica, que ara, junt amb el pitet, també hi van de regal uns guants quirúrgics per tal de no embrutar-nos les mans.<br />
Amb pitet, guants i asseguts a taula també anem de calçotada, sí, però... a una altre tipus molt diferent!!<br />
Jo sóc #moltfan de les calçotades com sempre s'han fet. Mai m'he fet una taca que no marxi més ni m'he embrutat les mans fins al punt que sigui insuportable i, per descomptat, els calçots entren millor a peu dret! Qui sap si d'aquí no res, a costat dels pitets i guants ens hi trobarem el raspall de dents i la pasta. Ep! de mida viatge, això si! :)<br />
<br />
Aquí us deixo la recepta de la salsa. De fórmules n'hi han mil però si en voleu fer la original no totes serveixen. Proveu aquesta aviam que tal! Ja em direu. És molt fàcil!<br />
<br />
<b><u>Ingredients:</u></b><br />
<br />
<br />
<ul>
<li>6 tomàquets vermells forts i grans </li>
<li>1 cabessa d'alls</li>
<li>1/2 l. oli d'oliva</li>
<li>200 grs. d'avellanes torrades i pelades</li>
<li>1 cullerada de postre de polpa de nyora</li>
<li>sal </li>
</ul>
<br />
<br />
Escalivar els alls i els tomàquets amb el gratinador del forn. És un moment.<br />
Mentrestant pelar les avellanes que poden ser també part d'ametlles. Personalment, jo l'he fet sempre només amb avellanes.<br />
Quan els tomàquets i els alls estàn escalivats pelar els tomàquets treure'n les llavors . Pelar també els alls.<br />
Posar la carn dels tomàquets i quatre alls dins d'un recipient i abocar-hi una mica d'oli d'oliva suau i passar-hi la batedora (minipimer). Afegir-hi la cullerada de polpa de nyora ( ara ja la venen en pots de vidre) i els fruits secs. Triturar amb l'ajut de més oli. Acabar amb els ingredients. Ha de quedar una salsa homogènia i lligada.Tastar, rectificar de sal i reservar. Si resulta fluixa de gust d'all sempre podreu afegir-ne la resta de la cabessa.<br />
Distribuir en recipients al llarg de la taula. Els recipients seràn compartits per varies persones i han de ser recipients amb certa cabuda.<br />
<br />
<br />
<ul>
<li>Els tomàquets porten un tall a la pell per tal de pelar-els millor un cop escalivats.</li>
<li>Els alls s'escaliven sense pelar</li>
<li>El gratinador quasibé a de tocar als ingredients.</li>
<li>L'oli pot ser verge si a vosaltres us agrada .Personalemnt penso que queda massa fort de gust.</li>
<li>Els tomàquets que siguin grans i forts.</li>
<li>La salsa es guarda dies però anirà canviant de consistència.El fruit sec s'estovarà</li>
</ul>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0cduqrt7UM64YMgdOQoapp49lUDSUgU7NL7jV8XWphlXF4o6ZdBTljgczkGDrG7HinuRcMovJ6QCdxJ541EcTgpRGGfsu0FFMDw-SdB0SHPxTYBpEZfhEpXn8WaSdgpEjgDrPWHb4oaU/s1600/IMG_7318.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0cduqrt7UM64YMgdOQoapp49lUDSUgU7NL7jV8XWphlXF4o6ZdBTljgczkGDrG7HinuRcMovJ6QCdxJ541EcTgpRGGfsu0FFMDw-SdB0SHPxTYBpEZfhEpXn8WaSdgpEjgDrPWHb4oaU/s320/IMG_7318.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Escalivant</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRhsjkzu_mWjWFpG40mjuok2nqtdpRkK_Y76XMwbZ3neKLZqd9oo-o_xXm-vHMMzGVlCa0HXeRTiVHOrIYFb06rlXJI_-lMF19VkIgiduLowRF-RHZIqbsmSyVWBwnHKYojJR0LUTsnYo/s1600/IMG_7320.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRhsjkzu_mWjWFpG40mjuok2nqtdpRkK_Y76XMwbZ3neKLZqd9oo-o_xXm-vHMMzGVlCa0HXeRTiVHOrIYFb06rlXJI_-lMF19VkIgiduLowRF-RHZIqbsmSyVWBwnHKYojJR0LUTsnYo/s320/IMG_7320.jpg" width="239" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx35w-Vt4T6EjDXSfbXXto1bScmjZoAWAX2YnkFSs_Kj8swHUz_fYuUCsTvMFvGSciNVEp_jfOQuYwC5ESWnES8rrLXGu1AbzqmH7ueU14M9OBfxYTAW5VGQ1n_XC_oEkvephyphenhyphenIJzVNfw/s1600/IMG_7317.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx35w-Vt4T6EjDXSfbXXto1bScmjZoAWAX2YnkFSs_Kj8swHUz_fYuUCsTvMFvGSciNVEp_jfOQuYwC5ESWnES8rrLXGu1AbzqmH7ueU14M9OBfxYTAW5VGQ1n_XC_oEkvephyphenhyphenIJzVNfw/s320/IMG_7317.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFVvNaqx2oaW8pEcXyqw53Y6zBdr_c4HT97VXNpX_B1RDX2x-WBfDS-qjATGMbx2YpkWaX6Y-OGyWWNjDF0nHnX9mICDzSpKsv_kxu0haCcTeWP_ID-NaeuCiKNKDb5qqfoVIqz9pwymY/s1600/IMG_7319.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFVvNaqx2oaW8pEcXyqw53Y6zBdr_c4HT97VXNpX_B1RDX2x-WBfDS-qjATGMbx2YpkWaX6Y-OGyWWNjDF0nHnX9mICDzSpKsv_kxu0haCcTeWP_ID-NaeuCiKNKDb5qqfoVIqz9pwymY/s320/IMG_7319.jpg" width="239" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-50459789260080558022013-02-04T15:13:00.003+01:002013-04-09T17:57:16.797+02:00FEBRER : escoltar-nosEls matins grisos, humits, freds i fangosos fan que el mes més curt ens sembli el més llarg. Però... hi han també les millors tardes que s'allarguen cada dia un xic i els seus colors rosats són inigualables!<br />
Febrer és doncs un més de contradiccions i per tant , per estar segurs d'alguna cosa, haurem de seguir (encara que titubejant) passos no del tot certs. Haurem d'agafar aire, esperar, i estar atents per reconèixer els nostres impulsos més romàntics. Aquells que ens dicta el cor. D'aquesta manera, i no d'una altre, estarem segurs de al menys una cosa : De estar fent el què, no gaire en el fons, creiem que hem de fer.<br />
Si escoltem atents potser sentirem la necessitat d'encetar un llibre plè d'intrigues que a vegades s'ens escapen pàgines enllà, encara que això sigui a canvi d'abandonar el que ara tenim entre mans. També podem notar les ganes de cambiar el caminar, o còrrer, pel ballar... És possible que poguem escoltar també com el cor ens esperona a acceptar ( i d'una vegada per totes!) que la xocolata s'ens posa divinament al igual que les corves...<br />
En fi, crec que febrer és un mes ideal per dedicar-lo a escoltar-nos i a complaure'ns, tenint en compte que cuidar d'un mateix res té a veure amb l'egoisme!<br />
Qualsevol té una llista secreta d'impulsos a l'abast. Escoltem-nos.<br />
<br />
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<i>Respira , espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refes-te, la vida, el món t'esperen...</i><br />
<i>Guanyar-nos el destí només depén de nosaltres.</i><br />
<i><b>Andreu Rifé</b></i><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://3.gvt0.com/vi/KXp_7ErOHZc/0.jpg" height="266" width="320"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/KXp_7ErOHZc&fs=1&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="http://www.youtube.com/v/KXp_7ErOHZc&fs=1&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-11085247783112211562013-01-23T07:00:00.000+01:002013-01-23T11:31:36.891+01:00GRATINAT DE COLIFLOR AMB OU ESCALFAT<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizpSW5o-1nChQl07huJAyCmeBgcskoa-L0X78BX1K1h1MM22hYx1w-tTYgFnXtRjdwDc5BNXZhHBTI6ZxU5Av2FeLf3BE1nhSUZN-p5sYUm5qS4VXdAz7ZRHMLaPFI1OQGxP-j0utjlj8/s1600/IMG_6932.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizpSW5o-1nChQl07huJAyCmeBgcskoa-L0X78BX1K1h1MM22hYx1w-tTYgFnXtRjdwDc5BNXZhHBTI6ZxU5Av2FeLf3BE1nhSUZN-p5sYUm5qS4VXdAz7ZRHMLaPFI1OQGxP-j0utjlj8/s640/IMG_6932.jpg" width="450" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dels gratinats d'hivern amb més senzillesa.</td></tr>
</tbody></table>
De les verdures-flors comestibles, la coliflor és de les més espectaculars.<br />
La seva textura tendre i el seu gust i color molt neutre fà, d'aquest ram de petits flocs blanquinosos, una verdura ideal per a moltes preparacions. És una verdura de rigorós hivern i per això, ara, és quan es troba en el seu millor moment. Cal aprofitar-ho!<br />
Un gratinat com aquest com a plat únic ens refà del fred i ens revitalitza. Ens mima.<br />
Una recepta de cuina amable.<br />
<br />
<u><b>Ingredients per a dues persones:</b></u><br />
<br />
1 coliflor petita<br />
4-6 filets d'anxova de qualitat (opcional)<br />
2 ous<br />
<br />
<u><b>Beixamel:</b></u><br />
<u><br /></u>
30 grs. de mantega<br />
20 grs. de farina<br />
300 c.c. de llet<br />
sal, pebre i nou moscada<br />
<br />
formatge parmesà ratllat<br />
<br />
<b><u>Preparació</u>:</b><br />
<br />
Posar a bollir aigua amb sal i, quan aranqui el bull, posar-hi els brots de coliflor rentats.<br />
Deixar bollir fins que siguin tendres ( uns cinc minuts aproximadament). Escòrrer i refrescar sota l'aigua freda. La coliflor ha de quedar tova però sencera.<br />
Preparar una beixamel clareta fent fondre la mantega en un recipient al foc, afegint la farina i quan aquesta sigui totrrada, abocant-hi la llet. Remenar fins que espessi i aromatitzar amb sal, pebre i nou moscada. Reservar.<br />
<br />
Repartir els flocs de coliflor en recipients individuals i posar-hi al mig un ou cru amb una mica de sal. Gratinar un parell de minuts fins que la clara de l'ou canviï de color de crua a cuita. Quan l'ou sigui cuit treure del forn i posar-hi unes anxoves de qualitat a trossos just abans d'abocar una generosa quantitat de beixamel clareta al damunt. Empolvorar amb formatge parmesà i tornar a gratinar fins que agafi un preciós color daurat.<br />
Servir inmediatament dient alló de : "Alerta amb el plat que crema" :) i acompanyat d'una amanida.<br />
<br />
La barreja de la coliflor amb l'ou que queda escalfat, la salsa blanca aromatitzada i els trossets d'anxova... fan d'aquest senzill recull d'ingredients, quelcom superior.<br />
<br />
A disfrutar!<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVMwas1u-YQZzyCQTNT3zEH9HtZ4QysBkf5Hv9ehZmNWbJp3GafgMYvsnBTqufnS58k21jx0A-mIacWHyh-MENjfoEsi8YgZ29PwyJGSCgBwOMT95FKxXRfBiHrIZq54qkdeLFCMf6XoM/s1600/IMG_6928.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVMwas1u-YQZzyCQTNT3zEH9HtZ4QysBkf5Hv9ehZmNWbJp3GafgMYvsnBTqufnS58k21jx0A-mIacWHyh-MENjfoEsi8YgZ29PwyJGSCgBwOMT95FKxXRfBiHrIZq54qkdeLFCMf6XoM/s320/IMG_6928.JPG" width="239" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els brots coliflor bollint en aigua i sal</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNA4-OxSjw1-5SEMIOLDQFSxaa9oKnTdr2O8m9Ov-1pyvs8sXocev_bY6PiGkfT0t9x-wqVeY9AQDtdkRWgid_D-GpJau39QDnW5e2LgAJbNMK8uZ3HLLcg6VWpxTWfQ2UEF0Fp8rT1tw/s1600/IMG_6929.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNA4-OxSjw1-5SEMIOLDQFSxaa9oKnTdr2O8m9Ov-1pyvs8sXocev_bY6PiGkfT0t9x-wqVeY9AQDtdkRWgid_D-GpJau39QDnW5e2LgAJbNMK8uZ3HLLcg6VWpxTWfQ2UEF0Fp8rT1tw/s320/IMG_6929.jpg" width="232" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'ou cru a punt de entrar al gratinador</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfdY7Vd6JEP4ylw_YOZ7_885zygdFLwIi3gGbTMSno6ngjMg0kbSw75J1ptloB2E4of0jK2lggM_BI6HL5rjqswXrKTNd6IKUOh6xgIGFE2inE3Bp0_RBF8BaavEykROGA34FP2nf6bPM/s1600/IMG_6933.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfdY7Vd6JEP4ylw_YOZ7_885zygdFLwIi3gGbTMSno6ngjMg0kbSw75J1ptloB2E4of0jK2lggM_BI6HL5rjqswXrKTNd6IKUOh6xgIGFE2inE3Bp0_RBF8BaavEykROGA34FP2nf6bPM/s320/IMG_6933.jpg" width="291" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La barreja de gustos i textures és molt encertada.</td></tr>
</tbody></table>
<ul>
<li>Comprovar el punt de la cocció de la coliflor travessant el tronc amb la punta d'un ganivet.</li>
<li>La beixamel es pot aclarir (si es necesari) amb més llet.</li>
<li>Les anxoves, o el tipus de formatge, són ingredients opcionals.</li>
</ul>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-43466996229365778182013-01-22T13:31:00.001+01:002013-04-09T17:57:37.059+02:00GENER : preservar... Últimament, i com si no haguessim avançat en el temps desde els inmemorials, hi ha coses que s'ens escapen de les mans com a éssers humans, com a persones. Guerres de les de sempre sense sentit aparent a les que ningú fà cabal per rutinaries... Estafadors dels de sempre que aprofiten la seva posició per, en més o menys mesura, sortir-ne beneficiats sense pensar a qui perjudiquen, com sempre. Violències que fan preguntar-nos si distem gaire dels homes de les cavernes. Gent que, en plè segle XXI, passa gana pels nostres carrers, proporcionant-nos així una imatge comparable a la de certs episodis de l'història que tots preferim oblidar...<br />
Davant d'això, i per sobreviure moralment per sobre de tot, l'únic que a mi s'em acut és procurar preservar el que tinc més a prop. Si cadascú cuida del que té al seu voltant, tot anirà millor. Tindrem un lloc on sempre podrem tornar.<br />
Preservar no és gens fàcil però ningú ens va dir que ho seria. Una familia, en segons quins moments, és molt complicat de preservar. També ho són uns amics en segons quines situacions i un entorn saludable és igualment difícil de mantenir. Peró tant si és tracta de vetllar per una cosa com per l'altre no estem mai sols, sempre hem de comptar amb la voluntat dels demés en mantenir el lligam i que vé a sumar-se a la nostra.<br />
Aquest any, sense pretendre allunyar-nos tant d'aquest món fins al punt de desaparèixer, haurem de fer per manera de trobar un espai on el tempo sigui un altre. Una dimensió paralel.la que ens permeti recuperar i retornar l'erotisme, les bones intencions i maneres a la nostra vida particular i íntima per així impremtar-ho en qualsevol cosa que anem a realitzar.<br />
<br />
Us deixo un microconte que vaig escriure fa pocs dies i que té rel.lació amb aquest Pensament de Gener.<br />
<br />
<b>"No donava mai prou temps al sentiment per tal que aquest l'embolcallés i establís, entre ell i el món, un tel de plaer."</b><br />
<b><br /></b>
<b>#microcontes</b><br />
<b>àngels, gener 2013</b><br />
<br />
Busquem doncs aquest temps per tal de poder preservar.<br />
<br />
<br />
<i><b>"Next year Baby ..."</b></i><br />
<b>Jamie Cullum</b><br />
<b>Una gran cançó que m'ha semblat molt adient!</b><br />
<b><br /></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/gGg6-ZtZ-Uw?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-39455030258365447682012-12-31T09:59:00.000+01:002013-01-22T22:29:29.530+01:00BONA ENTRADA D'ANY 2013 (Nadal 2012)"Avui, la melangia d'abans d'acabar l'any, ens fa la visita anual... Moment de confiar i no jutjar. L'entusiasme tornarà."<br />
<br />
#microcontes<br />
àngels, desembre 2012<br />
<br />
Amb aquest microconte volia reflectir l'estat d'ànim de molts de nosaltres (i del tot habitual) en els dies que precedeixen al final, al tancament, de l'any.<br />
Després d'un tensat esforç i d'una sobtada eufória festiva, la baixada d'energía i d'entusiasme és del tot natural però aquesta ens vé en un moment que no sembla natural ni convenient. Ens vé just a l'hora de fer balanços personals de guanys i pèrdues, a l'hora de repassar les nostres espectatives que són encara endreçades, una darrera l'altre, en un llista feta just fa un any...Podem haver sofert una pèrdua important i pot molt ben ser que no ens en poguem deslliurar. Es difícil renunciar a dolor que en aquestes alçades de la vida ja ens és un amic conegut...i no ens vigoritza gaire.<br />
Amb tot això...tractem-nos doncs amb amabilitat. Com diu el meu conte, no ens jutjem severament. Confiem. Recuperarem el pas que ara tenim sincopat i llavors, l'entusiasme tornarà.<br />
<br />
<br />
<i>"El sol escalfa en la casa de la Caritat amb tanta lluminositat com en la casa del ric. La neu es fon al mateix temps al devant de les seves portes."</i><br />
<br />
<b>Henry David Thoreau </b><br />
<br />
Que passeu amb pas ferm del 2012 al 2013!!<br />
Confiant, sobretot , confiant...àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-54200758260853682352012-12-20T16:44:00.004+01:002013-01-22T16:54:39.383+01:00ESPATLLA DE XAI FARCIDA DE FOIE I TÓFONA (Nadal 2012)<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDb_Nm6MAGWulrH87ovfhAQQDn_XIK2Obhg3yQAeCMyzPzk0gONosjDNTrUKAU-CKow8VK8D8EyBwmkubzITOFxOCzzBfL_0KlLOoJJVWM4-7k2xtCM90igwnDakj1ITxlurt9aoQ_acY/s1600/IMG_6452.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDb_Nm6MAGWulrH87ovfhAQQDn_XIK2Obhg3yQAeCMyzPzk0gONosjDNTrUKAU-CKow8VK8D8EyBwmkubzITOFxOCzzBfL_0KlLOoJJVWM4-7k2xtCM90igwnDakj1ITxlurt9aoQ_acY/s640/IMG_6452.jpg" width="476" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Espatlla amb peres al forn, verdures rostides i puré de patates a part. #clàssic</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Una recepta molt fàcil i de les que sempre tenen èxit.<br />
Els ingredients són poquissims i la preparació, molt simple.<br />
<br />
<b><u>Ingredients:</u></b><br />
<br />
<br />
<ul>
<li>1 espatlla de xai desossada ( 4 persones)</li>
<li>50 grs. de foie mi-cuit</li>
<li>1 pot petit de tófona</li>
<li>sal, pebre i 150 c.c. de vi d'Oporto</li>
<li>cordill i herbes aromàtiques</li>
</ul>
<br />
<br />
<br />
<ul>
<li>2 cebes</li>
<li>2 tomàquets</li>
<li>1 branca d'apit</li>
<li>4 grans d'all</li>
<li>el ossos de desossar l'espatlla</li>
<li>herbes aromàtiques</li>
</ul>
<b><u>Preparació:</u></b><br />
<br />
Demaneu que us desossin l'espatlla completament i amaniu-la per dins i fora amb sal, pebre i el vi d'Oporto. Escampeu per dins els daus de foie i també la tófona tallada petita.<br />
Enrotlleu, lligeu i, entre els fils, poseu-hi un ramet d'herbes així com romaní i farigola. Amaniu una mica més amb sal, pebre i la resta d'Oporto. Disposeu l'espatlla dins d'un recipient envoltada de les verdures trocejades i reserveu 24 hores tapada amb film transparent.<br />
Passades 24 hores, treure l'espatlla del recipient i, damunt del foc, fer-la enrossir junt amb els seus ossos amb oli i mantega i seguidament, posar al forn a rostir uns 20 minuts a 200º donant-li la volta a la meitat de cocció.<br />
Envoltar l'espatlla amb les verdures de la maceració, regar amb una mica més d'Oporto i deixar que rosteixi tot junt una mitja hora més. En total fer-la coure aproximadament una hora al forn i sempre destapada.<br />
Treure del forn i deixar refredar una mica. Deslligar l'espatlla i tallar a talls gruixuts. Disposar-la en una safata de servir envoltada de l'acompanyament.<br />
Servir regada amb l'oli resultant i ( si es vol) amb la verdura rostida. A més pot ser acompanyada de peres al forn i un bon puré de patates (com era en aquest cas) o qualsevol altre ingredient que a vosaltres us agradi tal com bolets o altres tipus de purés, petites tartaletes amb full ...#imaginació !!<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ7aFa8AgEjn-nvhikcXr3IqdqjiFsIPRld1T-e0ytYAfuZ7TzE2fkryrQDLkjyX-P3zl1U9vN8JJw9cWSyW2iETcT1Ipm8NbLp9LHDP7deO5q6IN3XcYTlTgBMNVHTiaOG9YLuL_Qr3c/s1600/IMG_6415.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ7aFa8AgEjn-nvhikcXr3IqdqjiFsIPRld1T-e0ytYAfuZ7TzE2fkryrQDLkjyX-P3zl1U9vN8JJw9cWSyW2iETcT1Ipm8NbLp9LHDP7deO5q6IN3XcYTlTgBMNVHTiaOG9YLuL_Qr3c/s320/IMG_6415.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Espatlla desossada, amanida, i a punt de ser farcida </td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ2oKo8sO0tGGLIivTtmvGZvoEU37iKIvlrX3Lo1GUzivAD_RHducQZViZZDxFZPo2-ccJa97KUr8DL-WhEj0J8EsjaLtB5I254Gz-OROCIQhyQfLcO1ZOvGPUydzzk0U9AtkoVFlFIFI/s1600/IMG_6538.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ2oKo8sO0tGGLIivTtmvGZvoEU37iKIvlrX3Lo1GUzivAD_RHducQZViZZDxFZPo2-ccJa97KUr8DL-WhEj0J8EsjaLtB5I254Gz-OROCIQhyQfLcO1ZOvGPUydzzk0U9AtkoVFlFIFI/s320/IMG_6538.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Farcida i lligada.amanida i a punt de ser macerada 24h.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiD5Bz303XAxZz6QgRC7VSOdZcQoiJ_K3S5qFWl9wPbeQDuyy1KyIMz-wOajIH0qsvTSYo_If90jauHOWm_jD1-EXawh6MEDu5MJLSVwG3fOiQGUsFmwB5wZKJsfs_ogC_Kd_QUquT4Rs/s1600/IMG_6441.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiD5Bz303XAxZz6QgRC7VSOdZcQoiJ_K3S5qFWl9wPbeQDuyy1KyIMz-wOajIH0qsvTSYo_If90jauHOWm_jD1-EXawh6MEDu5MJLSVwG3fOiQGUsFmwB5wZKJsfs_ogC_Kd_QUquT4Rs/s320/IMG_6441.jpg" width="237" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A macerar amb les verdures al voltant</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<div style="text-align: -webkit-auto;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-46196394978235463562012-12-14T15:26:00.000+01:002012-12-15T09:29:03.586+01:00UNA ORIGINAL FELICITACIÓ (Nadal 2012)<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7lIGn0G7-vUxWB4e4H3Ygh7uVmrwrYmQZf9KPHkzrAi6llRzGybf3parqv54vlkLEUuPj9ERb-mFto7K1rRBjLwXxaSSdO1laqks-UxctmtTlYQ_LOxv1vZwZsLPxaf8xqpXra2tfWcs/s1600/IMG_6433.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7lIGn0G7-vUxWB4e4H3Ygh7uVmrwrYmQZf9KPHkzrAi6llRzGybf3parqv54vlkLEUuPj9ERb-mFto7K1rRBjLwXxaSSdO1laqks-UxctmtTlYQ_LOxv1vZwZsLPxaf8xqpXra2tfWcs/s640/IMG_6433.jpg" width="478" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Unes flors de Nadal fetes d'una manera que ningú endevinarà.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Amb la part que normalment llencem d'un enciam, una mica de pintura plàstica i unes cartolines podem fer-nos les felicitacions de Nadal aquest any.<br />
Els petits ens hi poden ajudar !!!:)<br />
Proveu a fer l'estampació amb bases diferents. Diferents tipus d'enciams, endivies , bases d'apit (queden unes grans flors precioses!)<br />
El mateix sistema serviria per estampar roba : samarretes, tovalloles, estovalles...Llavors, és clar, la pintura hauría de ser l'adient per roba.<br />
<br />
Aquí us deixo les imatges perquè l'explicació quasibé sobra, oi?<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfP81paXPTVdHcQkCvvT2DTNm1qHr3lLpmZPyVY4uoUrlq8Z-z9OjmUHhTZpnIZzOymkx246Jzk3xDCVbc4E936u5n00VQM7x9oOsFeYN7HNe3pmMoJgsfn09ZsBusqyYhycFqZaY1sCc/s1600/IMG_6422.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfP81paXPTVdHcQkCvvT2DTNm1qHr3lLpmZPyVY4uoUrlq8Z-z9OjmUHhTZpnIZzOymkx246Jzk3xDCVbc4E936u5n00VQM7x9oOsFeYN7HNe3pmMoJgsfn09ZsBusqyYhycFqZaY1sCc/s320/IMG_6422.jpg" width="259" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJY33TTg46_LDMKUQ53J7JlU5LkifYyCO1vgMuaQarxxe8Futtep26y9Jy7IV8FYzIBYfEnOccvpsG0x-_P1gC38QPMgI5GEXUCPv5JgA9GNK3xtPkNQCCdnD_Pyv2DFbWc8gbIOAtvAU/s1600/IMG_6425.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJY33TTg46_LDMKUQ53J7JlU5LkifYyCO1vgMuaQarxxe8Futtep26y9Jy7IV8FYzIBYfEnOccvpsG0x-_P1gC38QPMgI5GEXUCPv5JgA9GNK3xtPkNQCCdnD_Pyv2DFbWc8gbIOAtvAU/s320/IMG_6425.jpg" width="220" /></a><br />
<br />àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-31955271356499321552012-12-11T12:53:00.001+01:002012-12-11T13:37:22.744+01:00COSES DOLCES ( Nadal 2012 )<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3yWxizsQWo6c34TI-tsCOcZIRtTi9DUEh9YKunrwIA61MTy2Rh9H_z8NGf9b2MzOcWQ57Fg-Hq_BQfvqXjcBe3K6Uy0Fy1t0XKiGuW7lsAdej4PxPlztWBCnYpEeon4n3orbV0VlsHZY/s1600/IMG_6310.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3yWxizsQWo6c34TI-tsCOcZIRtTi9DUEh9YKunrwIA61MTy2Rh9H_z8NGf9b2MzOcWQ57Fg-Hq_BQfvqXjcBe3K6Uy0Fy1t0XKiGuW7lsAdej4PxPlztWBCnYpEeon4n3orbV0VlsHZY/s640/IMG_6310.jpg" width="473" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Decorat només amb glassejat blanc i unes "perles".<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;">Simplement decorades amb el fondant i el glassejat (que ara ja en podem trobar de preparats a les botigues) tothom s'hi pot atrevir doncs, explicar la manera de fer fondant o glassejat per aquí i que quedés bé.... seria complicat!</span></td></tr>
</tbody></table>
Les galetes són del tot comestibles però serveixen perfectament per fer bonic a l'arbre de Nadal o a qualsevol lloc.<br />
És la mateixa fòrmula base de l'any passat.<br />
<br />
Ja sabeu:<br />
<br />
<br />
<br />
<ul>
<li>100 grs. de mantega</li>
<li>100 grs. de sucre</li>
<li>300 grs. de farina</li>
<li>3 cullerades de llet</li>
<li>1 ou</li>
<li>una mica de vainilla en pols (opcional)</li>
<li>1 culleradeta de llevat</li>
<li>una mica de sal </li>
<li>la ratlladura de mitja llimona (opcional)</li>
</ul>
Teniu l'explicació a les galetes del Nadal passat però us deixo unes imatges que la completen. Mireu a la pestanya de "A la cuina amb tu" i allà també les trobareu!<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaPUn_LWmhQgsAViB3nDBo_hH-vlAtnYiCLw618Qcw4Qj1xCAR49cf5XyTmB66rTk2XuRx4n55h_m2jk3X3v1MMNegW6oVBkfPJWKrD2T2eXhBWz2wo0xoMoP85uMvx9sdzp5YNkCnLmY/s1600/IMG_6267.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaPUn_LWmhQgsAViB3nDBo_hH-vlAtnYiCLw618Qcw4Qj1xCAR49cf5XyTmB66rTk2XuRx4n55h_m2jk3X3v1MMNegW6oVBkfPJWKrD2T2eXhBWz2wo0xoMoP85uMvx9sdzp5YNkCnLmY/s320/IMG_6267.JPG" width="238" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barrejar tots els ingredients</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1AJ_QR8vy6zlMTYQRWMMdhkzllXJqV56fjcpEyLmjM_ffqbeI0bvPUYhTb8ZrkOBu3I7pMSn8Uq9EWDGW-LNvPTiz1lWewG9Vgpi3SasrHpJ3CbOoUx0EGJI8WLlGrix288_sX6sGU1o/s1600/IMG_6268.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1AJ_QR8vy6zlMTYQRWMMdhkzllXJqV56fjcpEyLmjM_ffqbeI0bvPUYhTb8ZrkOBu3I7pMSn8Uq9EWDGW-LNvPTiz1lWewG9Vgpi3SasrHpJ3CbOoUx0EGJI8WLlGrix288_sX6sGU1o/s200/IMG_6268.jpg" width="149" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Treballar sobre el marbre.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgiTq2jfOf5rs0m7SOFwheKENtUGqbyZ9ZNkzv0W-nqJzEenPDuOJepf9z7ysiirDtxYfeB-8SK9f14H04-ekEhETJcZMw1u8_Izrh29Jki5unp2NJ6ciMamRk6g_FBT7F8nEg3ws1dgM/s1600/IMG_6289.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="149" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgiTq2jfOf5rs0m7SOFwheKENtUGqbyZ9ZNkzv0W-nqJzEenPDuOJepf9z7ysiirDtxYfeB-8SK9f14H04-ekEhETJcZMw1u8_Izrh29Jki5unp2NJ6ciMamRk6g_FBT7F8nEg3ws1dgM/s200/IMG_6289.JPG" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tallar les figures i coure al forn.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDliAir_gUNYebjOqb1AfmXh2SsKWI9iOYn_aSSkaamPDor51uNwuT0MpmUnbNt0ID_qv8L1SUBuL-cWHeZZNbbOvU756PndghR9rWuY5B4eYNmwWbOtrIs3GzQTtkx9chw0WOcLc6ALg/s1600/IMG_6291.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="149" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDliAir_gUNYebjOqb1AfmXh2SsKWI9iOYn_aSSkaamPDor51uNwuT0MpmUnbNt0ID_qv8L1SUBuL-cWHeZZNbbOvU756PndghR9rWuY5B4eYNmwWbOtrIs3GzQTtkx9chw0WOcLc6ALg/s200/IMG_6291.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Deixar refredar sobre una reixa.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
Quan ja tingueu les galetes fetes només falta fer volar l'imaginació al decorar-les.<br />
Amb l'ajut del fondant i el glassejat (comprats) podem estirar, retallar , enganxar i dibuixar per tal de crear bonics efectes festius. Si a més, fem servir fondants de diferents colors i altres cosetes, el resultat pot ser espectacular!<br />
Els nens són grans imaginadors i les seves idees cal tenir-les en compte!:)<br />
Existeixen al mercat infinitat de cosetes per decorar...<br />
Aneu un dia a investigar i veureu!<br />
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJEdrqYVzns2JA05QNrrx8NQisRSathImxdi30aU3DQrs0U4JTHMWkhwPKooipmZeQlWB9Rcn3mEHL7uSV1k0hpPNn62W56im3rVboZ0BxE9Z2DfxtNMdXWqXIwpgcfzuFqf22sWTJRa0/s1600/IMG_6301.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJEdrqYVzns2JA05QNrrx8NQisRSathImxdi30aU3DQrs0U4JTHMWkhwPKooipmZeQlWB9Rcn3mEHL7uSV1k0hpPNn62W56im3rVboZ0BxE9Z2DfxtNMdXWqXIwpgcfzuFqf22sWTJRa0/s640/IMG_6301.jpg" width="476" /></a></div>
Amb el fondant tenyit, glassejat blanc i sucre al damunt.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPDfRxYt_8MljpuA7d0n1nl4OH_mW40W-anrQuy6A0vyRtPjxd2OzDaOpaL7mPAuTCLmlqgMZFCRVjbINY7VeJ-8k1NrXPbIcD1AzsJ0XxUr1HafRXGWujds-jTNaI9fF0uxO4SpTDwE4/s1600/IMG_6271.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="154" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPDfRxYt_8MljpuA7d0n1nl4OH_mW40W-anrQuy6A0vyRtPjxd2OzDaOpaL7mPAuTCLmlqgMZFCRVjbINY7VeJ-8k1NrXPbIcD1AzsJ0XxUr1HafRXGWujds-jTNaI9fF0uxO4SpTDwE4/s200/IMG_6271.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tenyir el fondant base que és blanc.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRLVjwtj0jeLhDUt8s0rBIaTdmOsI6xn5TYt2Y1KUoV_fX201sz0ZeGtuAhZCTnfH8o0tK9m8vganO-H6jU6p_ICVo2eHpuoxVjwGHqNPr79yl21eJiiUt8QFOx8Y_AoHJMxWVlzGob7k/s1600/IMG_6292.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRLVjwtj0jeLhDUt8s0rBIaTdmOsI6xn5TYt2Y1KUoV_fX201sz0ZeGtuAhZCTnfH8o0tK9m8vganO-H6jU6p_ICVo2eHpuoxVjwGHqNPr79yl21eJiiUt8QFOx8Y_AoHJMxWVlzGob7k/s200/IMG_6292.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Estirar fondant per troquel.lar i decorar.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgglIXk-nYtxgvs_g4u766O9J9h4me9DokmnHwKA_ZQzqXdHoRAf0c3HTEzYnaBS3rHd-jDYg3rGcEFwACUn4291Ok07hPQCEAQt8ny_ylpaCbiV-DOQgkBb8OKU9STEhGVCwefLtno54M/s1600/IMG_6293.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgglIXk-nYtxgvs_g4u766O9J9h4me9DokmnHwKA_ZQzqXdHoRAf0c3HTEzYnaBS3rHd-jDYg3rGcEFwACUn4291Ok07hPQCEAQt8ny_ylpaCbiV-DOQgkBb8OKU9STEhGVCwefLtno54M/s320/IMG_6293.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El fondant s'enganxa humitejant una mica la galeta.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6qsKzLCtU_6_VICnBVdEjI2NYFWCrzJC15XEjhKHa-VXboJG3bV2vCZ6BkXHv7Q1N4rhvQGbn42MRU_da-539zp5Y33EgtUVHbeWuA_UxeKrpI5Hc9rlkfmQRAsTwRMzqaaIXEqUNhsQ/s1600/IMG_6313.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6qsKzLCtU_6_VICnBVdEjI2NYFWCrzJC15XEjhKHa-VXboJG3bV2vCZ6BkXHv7Q1N4rhvQGbn42MRU_da-539zp5Y33EgtUVHbeWuA_UxeKrpI5Hc9rlkfmQRAsTwRMzqaaIXEqUNhsQ/s320/IMG_6313.jpg" width="239" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una safata plena de coses bones i boniques!!</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-34065014752726507492012-12-11T11:20:00.001+01:002012-12-14T17:08:28.592+01:00ERA MOLT ENDREÇADA... #microconteCom qui endreça del terra un trencaclosques, ella estava acostumada a plegar peces i a posar-les sense sentit dins d'una bonica caixa resistent. Llavors l'agafava fort, i amb un gest que ja coneixia de memòria, guardava la caixa dins el seu cor junt amb més de també boniques, unes grans i d'altres més petites, que feien goig ben arranglerades...<br />
Caixes totes no tornades a obrir mai més per la por de ser conscient de que les peces havien deixat d'encaixar entre elles.<br />
Endreçat tot per sempre doncs. L'inmensa majoria de vegades el ser just sense empitjorar les coses, és impossible.<br />
<br />
àngels, desembre 2012<br />
#microconteàngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-25557256612454088102012-12-01T07:42:00.003+01:002012-12-11T11:08:09.251+01:00DESEMBRE (Nadal 2012)L'any s'acaba i s'acaba també el pensar què podria haver sigut...i, com sempre (i per molt que ens hi esforcem), per a la majoria, ho farà d'una manera frenètica.<br />
Shhhhhht!...Guarnim un arbre i fem el pessebre, preparem el tió amb la manta calentona i posem-l'hi les peles de mandarina cap al vespre per menjar. Asseguem-nos sense por als genolls del Patge Reial com quan érem petits. Aquest any..., també hem sigut bons!<br />
Ja tenim una edat i sabem sobradament que els desitjos no canvien les coses, però també sabem que acceptar les situacions, sí les fà variar. Acceptem doncs les nostres situacions, siguin quines siguin, sense esperar-ne gaire més.<br />
Per exemple, <b>desembre: </b><br />
Mes de batibulls i emocions contradictòries?... <b>Sí!</b><br />
Mes de comprar en excés, de tenir la sensació que no arribem, de que, en acabar, tot plegat ens vaigi una mica més estret ? <b>També!</b><br />
Acceptem-ho ja ara, i tot serà molt més portable.<br />
<br />
El Nadal arribarà tant si estem a punt com si no però marxarà vint-i-quatre o quaranta-vuit hores després...Així que, ànims! Podrem soportar-ho!<br />
Ara, tenim dies per dedicar-nos a disfrutar de la certesa fantàstica de que, Nadal ( amb majúscules), és a les portes!<br />
<br />àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-15006719940932924122012-12-01T06:54:00.000+01:002012-12-01T19:47:33.126+01:00CALENDARI D'ADVENT 2012 (Nadal 2012)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvr8RKTEIIEdhBAg3D5dn0hgr7W6hmKGykJPcH_3VCc3y57ar4RXG_uPWY4KieaNupipCIwKuGUoTr479oPsppKf5ZUXlz5Szd2RXZI_DnacXSZNlsngobVdqnZNvEyARccbzxop1MgUc/s1600/IMG_6226.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvr8RKTEIIEdhBAg3D5dn0hgr7W6hmKGykJPcH_3VCc3y57ar4RXG_uPWY4KieaNupipCIwKuGUoTr479oPsppKf5ZUXlz5Szd2RXZI_DnacXSZNlsngobVdqnZNvEyARccbzxop1MgUc/s640/IMG_6226.JPG" width="530" /></a></div>
<br />
<br />
El calendari d'aquest any recorda moltissim al de l'any passat, però en comptes de sobres són bossetes i en comptes d'adhesius amb els números escrits, aquests són escrits amb guix a la pissarra.<br />
Aprofitant que a la cuina hi tinc una paret adient, aquest any ho he fet així. L'any que vé, ja veure'm!<br />
L'inspiració m'ha vingut de lluny (on hi fa molt fred) i de part de la meva filla gran, la Clara, que és una estupenda i resolutiva imaginadora!!<br />
Ja ho veieu: Uns cordills, unes bosses de paper, uns llaços, unes herbes aromàtiques i poca cosa més.<br />
Ah, si! Les cosetes per omplir les bosses! Ja sabeu: xuxes, unes entrades, uns vals per alguna cosa, simples paraules...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimFB5tYLs6zMFjUPeSrWolC1ecnTtwiVQOFoU4pJsVnkkvbxMG9ZzNBLUXaBpt_p7GWw88SjlioZRReP7BKIOEYkbHX92QJgBhUIT25K__imITGS9QlkUk7kSUmwFxHtxu9oTONd0SpQg/s1600/IMG_6199.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimFB5tYLs6zMFjUPeSrWolC1ecnTtwiVQOFoU4pJsVnkkvbxMG9ZzNBLUXaBpt_p7GWw88SjlioZRReP7BKIOEYkbHX92QJgBhUIT25K__imITGS9QlkUk7kSUmwFxHtxu9oTONd0SpQg/s320/IMG_6199.JPG" width="320" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRe1xMpvYLLhWEqpP1ekVQtYrBe9yvt2ixwomeBx8WnQuQDV28E5F_6SGH7tL-2stflqjNNE0NAMX6_t4vBKXJ9WErrPL2pGM07LpXe8w28yD9SNIOEyhVTkizMG4ATzYXu_sX0hUcAnE/s1600/IMG_6200.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRe1xMpvYLLhWEqpP1ekVQtYrBe9yvt2ixwomeBx8WnQuQDV28E5F_6SGH7tL-2stflqjNNE0NAMX6_t4vBKXJ9WErrPL2pGM07LpXe8w28yD9SNIOEyhVTkizMG4ATzYXu_sX0hUcAnE/s320/IMG_6200.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Sobretot els números desendreçats! És més divertit!:)àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-33961292300021193482012-11-28T12:44:00.002+01:002012-11-29T06:45:32.381+01:00ESPELMES GEBRADES (Nadal 2.012)<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfiXeom-SvQkRIvfbHX_bsLiOcogkxI5zlzJDbOYQUstxiD-oKm5OJOdvumZVNe3wLjxSH-Uq-BRzai8I1dNmon8R8moEX7LYuPIYR27aaNIjwhpcCKBU3ho3StpErmsOi6qTi_ZuzETU/s1600/IMG_6158.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfiXeom-SvQkRIvfbHX_bsLiOcogkxI5zlzJDbOYQUstxiD-oKm5OJOdvumZVNe3wLjxSH-Uq-BRzai8I1dNmon8R8moEX7LYuPIYR27aaNIjwhpcCKBU3ho3StpErmsOi6qTi_ZuzETU/s640/IMG_6158.PNG" width="425" /></a></div>
M'agrada la simplicitat del detall.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Amb sucre comú , cola blanca i un pinzell podem donar a les espelmes un aire molt més hivernal. Un treball per compartir amb els petits de la casa donada la seva simplicitat.<br />
Trieu espelmes de un color que contrasti emb el color blanc del sucre. Amb un pinzell escampeu una fina (i irregular) capa de cola blanca a l'espelma i després passeu-la rodolant per damunt de sucre.<br />
Veureu que el sucre queda enganxat a la cola d'una manera molt fàcil canviant totalment (i en un instant) el seu aspecte.<br />
Posades sobre una base també coberta amb sucre li donarà a tot plegat un bonic efecte.<br />
Un ràpida manualitat de Nadal amb un gran resultat.<br />
<br />
Proveu amb espelmes de diferents colors i mides... Ja en teniu l'idea ara, atreviu-vos!<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9yHtfB8RcKrkWaORK6K9DmvAc0PcoW2VnUJ9WxST9_5yNiaWu_YIwwXqjeK37ZcbqnmZno8A4xTKAZLe5yfuhcPKpi5NZFmQPBrJqLc21EJc-OwHak4JtHE3Ia0aaDVhIElvxVt76vpA/s1600/IMG_6139.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9yHtfB8RcKrkWaORK6K9DmvAc0PcoW2VnUJ9WxST9_5yNiaWu_YIwwXqjeK37ZcbqnmZno8A4xTKAZLe5yfuhcPKpi5NZFmQPBrJqLc21EJc-OwHak4JtHE3Ia0aaDVhIElvxVt76vpA/s400/IMG_6139.jpg" width="298" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Molts pocs ingredients</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMlGUEA6Wbgn_FzluUmMwOP_9LdZBf-urTiZGTJJG8KSDzetnMcUJpf5viesDgiNwYSq5Fau9clUOzIlLatYVNTirwOTkNvtf4_ETmIASxGU717f2_8Zy8TC4mLEVInTojteNPtmT2s5Q/s1600/IMG_6145.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMlGUEA6Wbgn_FzluUmMwOP_9LdZBf-urTiZGTJJG8KSDzetnMcUJpf5viesDgiNwYSq5Fau9clUOzIlLatYVNTirwOTkNvtf4_ETmIASxGU717f2_8Zy8TC4mLEVInTojteNPtmT2s5Q/s400/IMG_6145.jpg" width="298" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Feu rodolar l'espelma sobre el sucre.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlBSBQkD5NpmGUz6JoaLe8fiiCofv8p-XICfymyBMid7slxtrY07kx6DdRk7e7mzcItPsp-0d89RoTYLe0IfFk7J0WxV8YOmArhmaLYskcm8F2XTxqWlheVH2gBGaom-RFfuv6ymnEZKo/s1600/IMG_6153.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlBSBQkD5NpmGUz6JoaLe8fiiCofv8p-XICfymyBMid7slxtrY07kx6DdRk7e7mzcItPsp-0d89RoTYLe0IfFk7J0WxV8YOmArhmaLYskcm8F2XTxqWlheVH2gBGaom-RFfuv6ymnEZKo/s400/IMG_6153.JPG" width="400" /></a></div>
<br /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un detall adient a qualsevol racó</td></tr>
</tbody></table>
àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-15193995648266900462012-11-21T13:05:00.002+01:002012-11-22T11:24:57.506+01:00CREMA DE PORROS I PATATES<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKHQAoby6A4GDrN4V0hYo7sR9Ky5fZRP-v79dtI9JJhdt9l_yaQSYGza3QAiW2hSIrwm17gE3iuXoryvRz_6JKac8iHlKLFmN7Ub1Em1L1KMz1Q1n5PnKM_XRjLr7QUrwwMn89QHqmIR0/s1600/IMG_6106.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKHQAoby6A4GDrN4V0hYo7sR9Ky5fZRP-v79dtI9JJhdt9l_yaQSYGza3QAiW2hSIrwm17gE3iuXoryvRz_6JKac8iHlKLFmN7Ub1Em1L1KMz1Q1n5PnKM_XRjLr7QUrwwMn89QHqmIR0/s640/IMG_6106.jpg" width="478" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El meu dinar m'espera...</td></tr>
</tbody></table>
Altrament anomenada Vichyssoise quan es serveix freda. Aquesta és, de ben segur, la crema de verdures més estesa i més coneguda arreu.<br />
Una crema de porros, cebes i patates que calenta també és bonissima. En calent seria un greu error anomenar-la Vichyssoise o sigui que n'hi direm: Crema de porros i patates, encara que només en canviï la temperatura.<br />
El fet de que al principi es faci servir mantega i que, al final, s'hi afageixi una mica de crema de llet, li dona un toc del tot francés a part, es clar, de fer-la més cremosa i suau.<br />
El seu nom prové de la regió de Vichy i diuen que va ser un cuiner francés d'aquesta regió instal.lat a NY qui la va redescobrir recordant les sopes que menjava de petit refredades amb llet, et... voilà la Vichyssoise!!<br />
Seguint la genuina recepta em proposo deixar-vos aquí una de les meves cremes preferides. Us he dit alguna vegada que jo sóc terriblement fan de les sopes?<br />
Doncs si! Jo viuria de sopes i formatges! Bé,.. i algun que altre vinet!:)<br />
<br />
<b><u>Ingredients:</u></b><br />
<ul>
<li>3 porros (només la part més blanca)</li>
<li>1 ceba (millor tendre o de Figueres)</li>
<li>1 gra d'all</li>
<li>2 patates blanques de mida mitjana</li>
<li>oli i 30 grs. de mantega</li>
<li>Aigua</li>
<li>150 c.c. de crema de llet (opcional)</li>
</ul>
<b><u>Preparació:</u></b><br />
<br />
En un recipient amb cabuda, i damunt del foc, posar-hi l'oli i el tall de mantega. Quan la mantega sigui desfeta posar-hi la part blanca dels porros laminada prima, l'all també laminat i la ceba igualment tallada. Salar i, a foc mig, deixar que tot s'estovi. Anar remenant fins que la farsa sigui molt feta. Aquest pas és molt important. Cap pressa.<br />
Mentrestant pelar i laminar tranquil.lament les patates. Afegir-les al recipient i remenar. Afegir sal i pebre. Semi tapar i tornar a deixar una estona per tal que les patates siguin quasi desfetes.<br />
Si heu fet el primer pas a consciència i heu tallat les patates primes, veureu que és un moment.<br />
Quan tot és quasi desfet, afegir-hi l'aigua (l'aigua a de sobrepassar tres dits el sofregit) i deixar que bulli suau durant uns deu minuts. Triturar amb la batedora. Afegir, si voleu, 150 c.c. de crema de llet i rectificar de sal i pebre. Servir o deixar refredar.<br />
<ul>
<li>En fer el sofregit de les cremes no es pot tenir mai pressa. És un pas importantissim.</li>
<li>La mantega no es pot substituir per margarina. Si de cas, poseu-hi només oli.</li>
<li>Ha de tenir un punt interessant de pebre.</li>
<li>Si la voleu guardar per dos o tres dies jo hi aniria posant la crema de llet cada cop que l'escalfés. Els làctics es tornen agres amb els canvis de temperatura.</li>
<li>L'aigua millor que sigui mineral.</li>
<li>També es pot fer amb caldo en comptes d'aigua, però llavors treu molt el gust original dels ingredients.</li>
</ul>
<div>
<br /></div>
<div>
Una cancó que parla de menjar, de viure, i que m'ha acompanyat fins aquí.<br />
Una delícia!</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/g8-TqoOK4ow?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-29640644542510211852012-11-19T19:26:00.001+01:002012-12-11T11:21:43.834+01:00QÜESTIÓ DE PRISMA #microconteModulava la seva veu en veure'l. També modulava els gestos i el tarannà per tal de fer-lo seu...<br />
Sempre ho havia fet i sempre sense esforç. Ho feia d'una manera que li era com natural, com adquirida en el plaer i sense adonar-se'n. Una manera interioritzada sense cap obligació ni pressa.<br />
<i>-Et domina</i>- li deien gent i consciència...<br />
Ella, mig somreia perquè sabia que modulada era, per damunt de moltes coses, més ella que de cap altre manera.<br />
<br />
#microcontes<br />
àngels, novembre 2012<br />
<br />
<br />àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-8426790424309066562012-11-13T16:25:00.001+01:002013-01-23T19:18:25.734+01:00PASTA FRESCA AMB TOMÀQUETS I PARMESÀ<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhviNUtrpy75XSVBiMXBBwPN0HPCFvHDXZYh9e2QzNNENas0GWhaClAcgAmV6yKTfCbjJ60cIe2PHUzMw-QAvyLw8pf9nbCTYaGWow2BYGtZxPFPGMjlg-i5yxY9s4zRTWRYv8Drhw11E/s1600/IMG_6027.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="476" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhviNUtrpy75XSVBiMXBBwPN0HPCFvHDXZYh9e2QzNNENas0GWhaClAcgAmV6yKTfCbjJ60cIe2PHUzMw-QAvyLw8pf9nbCTYaGWow2BYGtZxPFPGMjlg-i5yxY9s4zRTWRYv8Drhw11E/s640/IMG_6027.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ingredients bàsics+ Cuina simple= Resultat amable. Sempre resulta </td></tr>
</tbody></table>
Serà que vaig veure "El Padrino II" l'altre dia i vaig reparar amb l'imatge on la Sra. Andolini cuina delicadament la pasta en un petit i fosc espai pel seu marit i amics, o que dissabte van fer un reportatge interessantissim sobre el món de la pasta a l'orient i també a Itàlia, que fà dies que tinc desitg de pasta simple i avui, he vist el desitg fet realitat!!<br />
La pasta, junt amb l'arrós, és l'ingredient més utilitzat arreu del món formant part de dietes tant diverses com persones existim.<br />
El seu origen no és clar però tot apunta que els xinesos van ser les pioners en la seva elaboració. Està clar que la feien amb fècules d'arrós que, al passar a occident, van convertir-se en fècules de blat i així van anar diversificant cadascuna al seu ritme i estil, omplint el món que coneixem.<br />
La pasta té un alt contitngut en hidrats de carboni el que dona a l'instant una descàrrega energètica com molt pocs aliments fan, fent-la així indispensable en dietes baixes de proteines com podria ser una dieta vegana i també en dietes per persones que necessitin una punta d'energia quasi instantània, com poden ser algunes dietes per esportistes. Ara, en les dietes, també s'han substituit les propietats de la pasta per altres històries de resultats poc provats. Ja veure'm!<br />
La seva preparació sempre és molt senzilla: Bullida en aigua i sal i escorreguda la tenim a punt per qualsevol acompanyament partint d'un raig d'oli.<br />
Aqui us deixo la que jo he preparat aquest migdia i, val a dir, que una de les meves preferides.<br />
Tagliatelle amb tomàquet i parmesà. Un retorn a l'origen i a la qualitat del producte. Productes que podem trobar a menys de cinquanta metres de casa nostre amb totes les condicions.<br />
<br />
Necessiteu mimos? Pasta per tutti!<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvBFRud9quikvulBR2-ECzuEP6trTBc66dyXxN4hsHPvbCgrg2e-RvyO4FSKJMdDu6IyfwaSVCtpwF9H6LSS5pZ_vOx1IIdKPvbPTG-3f3OctXa3i8mk3VOLCcaa_-7eFVPoRpI7_STxg/s1600/IMG_6030.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvBFRud9quikvulBR2-ECzuEP6trTBc66dyXxN4hsHPvbCgrg2e-RvyO4FSKJMdDu6IyfwaSVCtpwF9H6LSS5pZ_vOx1IIdKPvbPTG-3f3OctXa3i8mk3VOLCcaa_-7eFVPoRpI7_STxg/s400/IMG_6030.jpg" width="296" /></a><b><u>Ingredients per dues persones</u></b> ( Mida romàntica) :)<br />
<br />
250 grs. de pasta fresca sense farciment<br />
aigua, sal i un raig d'oli d'oliva<br />
<br />
6 tomàquets de pera, vermells<br />
3 grans d'all<br />
5-6 fulles d'alfàbrrega fresca<br />
2 fulles de sàlvia<br />
una mica de julivert<br />
25 grs,. de mantega<br />
oli<br />
<br />
<b><u>Preparació:</u></b><br />
<br />
Trocejem els tomàquets i pelem i trocejem els alls toscament.<br />
En una paella amb oli calent hi fem donar un parell de volts als alls, posant-t'hi a continuació els trossos de tomàquet. Remenar el resultat de tant en tant fins aconseguir una salsa homogènia. Afegir-hi sal, pebre i sucre. A última hora una cullerada de mantega. Tastar i rectificar. Reservar.<br />
Mentrestant tindrem una gran olla d'aigua bullint i, quan ho faci, hi posarem la sal i el raig d'oli. L'aigua ha de ser molt abundant.La pasta ha de poder bellugar-se dins el recipient amb total naturalitat. La sal també ha de ser abundant. Es conten 10 grs. (una cullerada sopera) per litre d'aigua.<br />
Quan l'aigua bull s'hi posa la sal i inmediatament, la pasta. Remenar amb cullera de fusta i esperar a que sigui cuita al dente. Si es pasta fresca més de tres minus és massa i si és seca, més de vuit, un pecat.<br />
Escòrrer la pasta en una escorredora amplia i ,si es fa servir d'inmediat, no cal passar-hi aigua freda però sino, és obligatori passa-hi aigua per tal que deixi de coure.<br />
Disposar en un recipient a punt de servir. Posar-hi un raig d'oli, remenar i portar a la taula amb la salsa de tomàquet al costat, el parmesà en un tros i el seu ratllador.<br />
Servir la pasta a cada plat, abocar-hi la salsa i deixar que cadascú es ratlli el formatge parmesà al moment i al gust.<br />
El formatge parmesà de tots els ingredients no és pas el que menys importancia té.<br />
De parmesà nosaltres en podem trobar principalment de dos tipus, un de més car i un d'infinitament més barat. El bó és el car. Parmigiano Reggianno sempre és el millor. El Grana Padanno és un formatge amb una acceleració de curació provocada que resulta atractiva, però que hem de ser conscients de que, de parmesà de debó, en té poquissim<br />
<br />
Un cop tenim el plat davant, amb aquest espectacle de gust i colors, només queda exclamar: Bravo!!<br />
<br />
Us deixo aquí un vals que, a la recepta, hi va ideal...El coneixeu?<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/1aV9X2d-f5g?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-89602824293939982932012-11-08T12:36:00.000+01:002012-11-09T12:30:35.414+01:00L'ESPERANÇA NO CAL PER SER FELIÇ. CAL SOMIAR.Joan Margarit, el meu poeta predilecte, parlava del seu nou llibre en una entrevista al programa "Els matins".<br />
La presentadora no va estar a l'alçada (ni molt menys) d'un home capaç de transmetre tant en tan poc.<br />
De fet, per mi, la presentadora d'aquest programa no està a l'alçada mai de quasibé res, però hi han moments que sap dissimular i així va fent. Fins i tot, durant l'entrevista, va reconèixer no haver-se mirat encara el llibre en qüestió...Us ho podeu creure?<br />
En fi...Fent un esforç per evitar sentir i veure a la interlocutora, vaig poder copçar a un Margarit entregat com sempre, tossut , brusc, irònic i solitari. Un Joan Margarit que segons com em recorda a mi...<br />
Com ell va dir, res a veure té ser brusc i solitari amb ser mal carat, dolent o mala persona. Més aviat té a veure amb tot el contrari però entendre-ho, no és a l'abast de tothom.<br />
Era allà per presentar-nos el seu nou llibre de poemes :"Es perd el senyal" del que en va extreure dos de magnífics que llegits per ell van ser, ja llavors, un dels millors moments de la meva setmana.<br />
Com sempre, paraules entenedores que posades d'una manera o d'una altre poden dir tant com poguem, o volguem, imaginar.<br />
<br />
La seva poesia és trista, intensa. És : de "tristesa acollidora". Així la defineix ell mateix. Nascuda, sense que es noti , d'un procés de planificació, tria i repós. D'un procés on el cervell anàlogic li encaixa amb l'analític, a la perfecció. Actualment és el nostre millor poeta de llarg i val la pena tenir-lo molt en compte.<br />
<br />
Escriure poesia deu ser tant difícil i a la vegada... tant satisfactori!!<br />
Un poema es bó si al llegir-el dius : Aquest sóc jo!! El poema que t'identifica, és un bon poema.<br />
La poesia d'en Margarit m'arriba especialment molt a dins i és per aixó que, per mi, és el millor poeta de parla catalana.<br />
Poesia que fa somiar, pensar i somriure entre llàgrimes. És com ell: brusca, dura i clara però també i a la vegada, d'una dolçor a entendre molt poc habitual.<br />
Els temes que tracta són sempre quotidians. Pot parlar-nos tant d'una finestra que dona a una platja deserta com d'una cadira de rodes que s'encalla a la blanca sorra convertint-la així en l'impediment insalvable per tal de recòrrer els maleïts últims metres fins a l'aigua...<br />
<br />
A mig matí vaig sortir a buscar el poemari a la llibreria que més a mà tinc. No sabien de que els hi parlava... No el vaig trobar.<br />
La sensació que vaig tenir és coneguda per mi, doncs molts cops em passa que l'instint de sortir a buscar un llibre quasibé sense pentinar, em fa tornar a casa sense ell.<br />
Hauria de saber conduïr aquesta emoció i no en sé. Hauria de saber que no trobar segons quines novetats és habitual en aquest lloc gris on visc però, no m'hi acostumo. Quan em passa, m'agrada pensar que no em tronarà passar... Segueixo somiant.<br />
Avui al matí he tornat al mateix lloc i m'agrada pensar que el llibre m'esperava a mi. El que vaig sentir ahir al no trobar-lo va ser intens, si, però us asseguro que el que he sentit avui al veure'l, no ha sigut menys.<br />
No es poden triar les intensitats de les emocions ni tampoc el caire. Quan et pesen les emocions, et pesen en tots els sentits i a més, és inútil intentar evitar-les.<br />
"<b>L'esperança no cal per ser feliç</b>, a vegades fins i tot és un parany. Però els somnis... Els somnis i l'il.lusió són imprescindibles"<br />
Això deia Ell a "Els matins" i jo, hi pujo de peus.<br />
<br />
Aqui us deixo un dels dos poemas que va recitar.<br />
Llegiu més enllà de les paraules si podeu. Enteneu la metàfora de Beethoven que hi sembla posada sense solta ni volta. Disfruteu.<br />
<br />
<b><u>Es perd el senyal</u></b><br />
<br />
No tinguis pietat del que has estat,<br />
perquè la pietat és massa breu:<br />
no dóna temps a construir-hi res.<br />
De nit, en un petit aeroport,<br />
veus com un avió s'està enlairant.<br />
Va perdent el senyal.<br />
Sents el convenciment de que estàs vivint<br />
uns anys sense esperances que JA són<br />
el més feliços de la teva vida.<br />
Hi ha una altre poesia, hi serà sempre,<br />
com hi ha una altre música.<br />
La de Beethoven sord. Quan es perd la senyal.<br />
<br />
<br />
<br />
Quan irremediablement perdem el senyal, quan el temps ens passi, hi hauràn altres coses, sonarà una altre música... Beethoven va fer les millors sinfonies en perdre el seu senyal vital: l'oída. En el silenci quasi absolut, i en els somnis més tenebrosos, va imaginar les millors meravelles sense entrebancs.<br />
Així doncs, seguim somiant!<br />
Aquest és el missatge que jo trobo amagat en aquestes 12 ratlles. I tu? Què hi veus?<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-61071064304041971472012-09-25T08:16:00.000+02:002013-05-21T17:48:49.164+02:00ÉS EN EL SILENCIÉs en el silenci quan s'escolta dins nostre el só de l'emoció en pensar les infinites possibilitats que se'ns estenen al devant com un llençol. Sentiment que, de compartir, es dil.lueix irremediablement...<br />
<b>És en el silenci</b>, i no en el bullici, on ens sembla tot possible.<br />
Per altre banda, l'esclatant emoció íntima és poc amiga de la solitud i sovint confiem els nostres somnis a d'altres i d'inmediat, la seva llógica falta de mateix entusiasme, comença a fer canviar el color del que fins llavors, per nosaltres, ho omplia tot fins al cap de munt.<br />
Tot són consells pel propi bé i tots amb bona intenció, però sense voler comformen molts cops un relat negatiu que ens inunda d'un llot massa pesat.<br />
Pensar massa ha frustrat més somnis que totes les circumstàncies perilloses que el destí hagués pogut posar en el camí dels mateixos. Així que, una de dues... o vivim els nostres somnis intimament o, si els compartim, hem d'estar disposats a trencar, pactar, assumir, negociar, demanar, acceptar...<br />
Dificil tria, oi? A vegades l'única opció del tot saludable és mantenir-nos surant en el rigurós Silenci.àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-81118873139866459252012-09-22T21:15:00.000+02:002012-11-01T11:17:55.495+01:00TARDOR 2012<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXAjfQ4Gq9b0giRtKyTb1uFIB4HO8bcbTLAsTeqm8YRAlTgiCb1SfT4Ty2eFadV2XToQPem-kX403gwwffoI-1z6oKnUV0yT6ec99Uy2eLfyyKxrocVk022HcZq-PtAfmDai5G9uixEP4/s1600/DSC06854.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXAjfQ4Gq9b0giRtKyTb1uFIB4HO8bcbTLAsTeqm8YRAlTgiCb1SfT4Ty2eFadV2XToQPem-kX403gwwffoI-1z6oKnUV0yT6ec99Uy2eLfyyKxrocVk022HcZq-PtAfmDai5G9uixEP4/s640/DSC06854.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fageda de la Vall d'Irati. La més gran fageda d'Europa i visita obligada a la tardor.</td></tr>
</tbody></table>
S'acabat l'olor dels prèssecs de vinya, de les maduixes o de les àcides piruletes. Ara toquen les intensitats de les mores, dels gerds o les pomes verdes...<br />
Les jaquetes molloses, damunt de mimosos jerseis tots de colors tèbis, ens enfundaràn aviat en abraçades matineres.<br />
És també temps d'untoses llesques de pa torrat i melmelades espesses. Bols fumejants entre mans abans de formatges fosos i postres de cullera.<br />
Hem esgotat les ànsies de les frívoles lectures que ens han parlat d'ombres i d'altres ciències ficcions. Ara, toca el deixar pas a lletres d'aquelles que ens retenen de veritat clavats on siguem. Pas a lletres potser no tant "conegudes" mediàticament o, fins i tot, ja llegides tres vegades per pur plaer.<br />
Ha començat la tardor fa unes hores i amb ella, començes els dies que jo prefereixo de tot l'any. Rebuscant una mica per sobre he pogut trobar moltissimes referencies d'escriptors, inventors i, sobretot, pintors, que al llarg de l'història també han trobat en la Tardor, el seu tempo ideal. Serà que la tardor és per excel.lencia temps de melangíes i sensualitats cada any canviants i, com de tots ja és sabut, la melàngia i la sensualitat han sigut els trets humans que més bellesa han inspirat en qualsevol expressió artística. Serà que la Tardor és també per excel.lència temps d'una mena de romanticisme estrany, on tot tendeix a ser efímer. Tot tendeix, irremediablement, a l'hivern.<br />
La tardor sempre ha sapigut de desitjos ocults i ha intuït perfectament quins són els camins per arribar a polsar les cordes que activen les sensibilitats més adormides...<br />
<br />
B.W. Overstreet ens va deixar ja en el 1947 una petita mostra del què per a ell amagava el temps que hem encetat. Aquí en teniu un trocet :<br />
<br />
"<i>Aniversaris secrets del cor, tendres gràcies, reparadores migdiades amb coixins d'olor, dies de pastissets de poma, tardes d'increibles crepuscles..."</i><br />
<br />
No ens hi resistim. El que sentim a la boca de l'estòmac és tardor, simplement.<br />
<br />
<br />àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-34500895424052220092012-09-05T16:57:00.001+02:002012-09-05T17:06:06.356+02:00AMANIDES (5): SÍNDRIA, FORMATGE DE CABRA I ALFÀBREGA...<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsOe3EyXbtEaNt-ai1-6xVYjm84lMsjGBdb9JI1W5BJVSaZYZJ4zlcburaJE8nhcrwXxABO9JNAMqCVjPJk833qn7ULjagRBUBTr2zQWgnhENMy9e6vVk84gsXF5ukbAQu0rnzGxDEcJc/s1600/IMG_5286.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsOe3EyXbtEaNt-ai1-6xVYjm84lMsjGBdb9JI1W5BJVSaZYZJ4zlcburaJE8nhcrwXxABO9JNAMqCVjPJk833qn7ULjagRBUBTr2zQWgnhENMy9e6vVk84gsXF5ukbAQu0rnzGxDEcJc/s640/IMG_5286.jpg" width="476" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una combinació curiosa...</td></tr>
</tbody></table>
No arriba a recepta d'amanida i és entremig d'un entrant i un postre...<br />
Una recepta que no és recepta i un postre que no ho és del tot? Èxit segur!<br />
Com a recordatori només animar-vos a que proveu aquesta combinació abans de que les síndries s'acabin deixant pas a les carbasses.<br />
Daus de síndria, formatge de cabra esmicolat, fulles dàlfàbrega trinxades, un raig d'oli, un de vinagre balsàmic i unes escates de sal.<br />
Serviu-la a temperatura ambient, si pot ser en bols individuals, i disfruteu.<br />
Amanida tèbia per fer ...ja!àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4546857037171523020.post-37435823974575264502012-09-01T08:28:00.001+02:002012-11-01T11:17:40.912+01:00SETEMBREComençarem a oblidar les lletres de les cançons de l'estiu i, el que ens farà ballar d'aquí res, serà d'una tonalitat clarament més greu, més intensa, i d'una cadencia més lenta. Tot plegat ens durà a poder Trobar...<br />
M'agrada pensar en totes les tardes que han de venir. És com si en algun lloc m'esperés un temps més hàbil que cap altre per ensenyar-me coses.<br />
En aquest temps m'és més fàcil disfrutar del que en Joan Margarit anomena les "tendres misericórdies" que no trobo ni a la primavera ni, per descomptat, a l'estiu ni enmig del cru hivern. Temps de begudes calentes, de xerrades, tardes de cine, de tèbies matinades, de música en silenci, de companyies entranyables, d'escapades, de plujes tèbies per sorpresa...<br />
El dies que venen inspiren quietud de pensaments. No podrien venir plens de cosa millor després del sorollós estiu...<br />
La temperatura i claror seran més propicies per poder escriure o dibuixar qualsevol cosa, per jugar amb el que ens és misteriós i així deixar pas a lo inexplicable.Temps ideal per apostar per la coincidencia i fer-la nostra. Tot lo subtil em sembla molt més fàcil a partir d'ara.<br />
...Intentar deixar de buscar i començar a Trobar ja sembla una necessitat més imperiosa a aquestes alçades de l'any. I és que, quan només estem dedicats a buscar, res ens és suficient i només veiem el que ens falta i llavors el que tenim ens sembla pàlid i poc satisfactori...<br />
El temps de buscar s'ha acabat amics! Ara comença el temps de Trobar i res d'això que us explico té a veure amb una idea d'abandonament personal a la voluntat del que ens envolta, més aviat és una idea que ens ha d'esperonar a tot el contrari.<br />
<br />
Bon Setembre per encetar!àngelshttp://www.blogger.com/profile/01889097662523949137noreply@blogger.com2