UN COLL DE PUNT AMB GRANS SERRELS





Aquesta setmana un treball fet de mitja que  us ocuparà molt poca estona.

En comptes de bufandes aquesta vegada faig colls de punt,  per variar. N'he vist a les revistes i als aparadors...Vaig bé!

Aquest de la foto, en concret, és fet amb una llana que en el cabdell  ja és de diferents colors i textures i així ja té el que sembla un estampat i mostra encara que no ens compliquem molt a fer el punt. Vaig trobar la llana dels colors exactes que els de l'uniforme de l'escola de la meva filla mitjana. Ara diu que en vol un d'igual peró ... en beig!
Una llana molt gruixuda i unes agulles de 15 són la clau per fer de la labor un passatemps!
A l'hivern les labors de llana són ràpides!
Animeu-vos!

Busqueu la llana amb diferents tons o, si voleu, d'un color llis, peró sobretot... gruixuda!
Aquest coll està treballat amb agulles del 15! que són unes agulles que semblen quasibé per entrar a matar. Peró no els hi agafeu por perquè són molt productives. Cada punt fa creixer un cm. la labor tant d'alt com d'ample.
Fer mitja és potser el que més em relaxa de totes les labors.Veure com per sota els meus braços va sortint el teixit em fa la mateixa il.lusió ara que quan vaig començar.És una il.lusió infantil.
Semblava que la mitja era una cosa destinada a desaparèixer i , com totes les labors últimament, fer mitja ha tornat a posar-se de moda tant a nivell pràctic com terapèutic. No sé quin nivell està a sobre de quin peró la veritat és que sí és una tècnica que el psicólegs recomanen practicar quan es tenen masses cabories al cap.
Només he vist a un home fent mitja en la meva vida. Era hivern i estava assegut en un banc d'un carrer molt conegut que acaba (o comença) en una pista de gel i on, per Nadal, posen un gran arbre plè de llums de  molts colors.


Un treball d'un parell de tardes 
El senyor deuria tenir uns cinquanta i pico (llargs) d'anys , anava molt abrigat i amb molta traça portava ja un parell de pams teixits del que semblava ser una bufanda de color taronja. Era una estampa curiosa  veure'l vestit de gruixut i fosc teixint de taronja. M'en he arrepentit molts cops de no acostar-m'hi a preguntar simplement, que era el que estava fent amb aquell color tant maco...

Sé que hi ha una illa al llac Titicaca (Peru) que es diu Taquile i  on els homes es dediquen a teixir fent mitja a totes hores i per tots els racons. Les dones filen la llana. El poble és plè de colors molt vius entreteixits  donant-l'hi  així un aire de festa contínua. La boira del llac quasibé sempre s'encarrega, peró, de matissar  sorolls i colors amb una patina especial. Esborra també l'impressió de festa continuada fent prevaldre així l'autèntica realitat...

En fi,  la mitja és una altre tècnica de labor a l'abast de qualsevol de nosaltres. Ocupa molt poc espai, podem agafar-la i abandonar-la quan i on vulguem que mai ens tindrà cap retret.

Si fa molt temps que no agafes les agulles, no pateixis què  aixó de fer mitja és com el nedar o  l'anar amb bicicleta: no s'oblida mai! Dret, revés, dret, revés...





3 comentaris:

  1. Hola Àngels, Amb quina facilitat fas que les coses siguin tan fàcils!! No sé d'on podria treure temps per fer coses com les que fas, però em penso que al final el trobaré. Continua si us plau!!! Núria M. a Fet per mi

    ResponElimina
  2. Si que en trobaràs ,Núria. Quan el necessitis el trobaràs!! Continuar? Si,si penso continuar!! ;)! a Fet per mi

    ResponElimina
  3. Precios Angels, et felicito!!! Fa temps que tinc al cap tornar a agafar les agulles, ja siguin les de fer mitja o de cosir, o perqué no el ganxet! M´has de donar una empenta siusplau.... a Fet per mi

    ResponElimina

comentaris