Al Mig del Meu camí

Dimecres marxo a fer un tram del Camino de Santiago ( escric "Camino de Santiago" perquè  així es diu.)

Per mi canviar-li el nom per : Camí de Sant Jaume, és com dir-li al Mont Saint Michel :Turó de  Sant Miquel o, molt més proper i casolà,  a la Tarta Tatin : Tarta de poma invertida (hi han restaurants que amb aquest canvi fan més proper el postre!!). Fixe-vos que dic - per mi-,  ho faig per no crear arestes...qui busqui arestes em sembla que s'ha equivocat de blog i de persona. Que cadascú li digui com li sembli millor.

Canviar els noms propis per una qüestió d'idioma és d'un snobisme que em supera. Els noms propis ..són això, propis, i per tant, inalterables.

L'anar a caminar va ser una decisió presa tot parlant amb una persona amb la que tot és molt fàcil. Gent sense complicacions ni cap segona intenció. Algú que he conegut ara de gran quan ja no em calen fer papers per caure bé i  quan la necessitat de tenir amics la modula l'experiència.

M'agraden molt els amics que he fet en els últims sis, set anys i  em fixo que tots han vingut a espetegar al Meu Mig sense buscar-ho i en cisrcumstàncies tant diverses com ho són entre ells.

L'idea primera era marxar ella i jo però com que parlem molt , ara, en comptes de dues, som quatre! 

Les altres dues persones són per mi unes quasi desconegudes a les que sempre he saludat però d'aqui a passar uns dies tan juntes.... sempre havía cregut que hi  anava mooolt tros.

Amb l'edat m'en adono que totes les persones amb les que anem coincidint  tenen alguna cosa que ensenyar-nos, fins i tot  les hi han que sense adonar-se'n ens ensenyen com no ser  si volem seguir sent nosaltres. Llàstima que això només s'aprengui coneixent-les a fons i que això... sempre tingui un preu. Peró tot i així penso que és quelcom positiu.

Tinc ganes de començar l'aventura per saber el perquè ( i no tant el Qui) algú m'ha posat a aquestes tres persones en el Mig del Meu camí. Sé segur que és per treure'n algun profit, per aprendre quelcom de cadascuna... Però, què??

Que ens emportem..?  fara fred o calor? on dinarem...? que farem als vespres...?...És tot emocionant i  molt simple.

Jo, m'encarrego de portar un escrit amb una petita história del Camino ( com que saben que escriure m'agrada!!:)) i és el que em posaré a fer tant bon punt us deixi ara. Ah! i també he de dur un cançoner amb aquelles cançons de vivac...Segur que entre totes  trobem el tó que ja tenim emboirat  i si més no, amb algú que ens hi ajudarà.

Penso compartir el que escrigui d'aqui una mica  i , si puc, un trosset de l'expèriencia cada dia que sospito serà - L'Experiència-. Compartir-ho serà per mi, i d'alguna manera, com fer-ho més real.

Com us he dit més amunt s'em fa intrigant el motiu de  que algú m'hagui posat a aquestes tres persones ( i no unes altres ) al mig de la meva rutina d'octubre perquè n'aprengui alguna cosa però encara s'em planteja algo més original...:  Al mateix temps Jo sóc al seu Mig peró, per ensenyar-els hi ...què?

Ja veure'm!!!