MARÇ

Encetem el mes de Març com qui enceta ja la primavera: amb migdies càlids pel sol i tardes ja no tant fosques. L'encetem enmig de grans incerteses i desesperances a tots nivells. Aquest any serà realment difícil que la primavera sigui, per a la majoria, sinónim d'un renéixer sense que intentar-ho suposi un gran esforç.
Serà qüestió de simplificar la nostra vida per tal de fer-la més plena i tot això sense esperar que cap trompeta soni en prendre aquesta decisió. No crec que la resignació sigui el que ens porti a un lloc que valgui més la pena, la resignació no ens allunyarà de la grisor en la que som ficats. No ni ha prou en voler treure profit de les coses tal i com estan ara. Hem d'anar bastant més ellà!
Hem d'aprendre el nou valor dels cèntims. Hem de descobrir nous camins per tal de crear-nos una seguretat personal i, com diu un escrit del 1930 (época de la Gran Depressió): "De ser especialistes en gastar ens hem de convertir en especialistes en viure".
No esperem doncs tromepetes al nostre pas cap al canvi ni tant sols esperem grans moments de felicitat i fem cas als que ens diuen que la felicitat és un estat mental i també als que ens aconsellen que deixem de pensar que les coses que escapen del nostre control, ens portaràn la tranquilitat.
Penso que el què realment acaba amb nosaltres,amb les nostres forces, no és la pura tragedia si no la confusió, el no saber, l'esperar en và...Posem tot l'ordre que poguem i no esperem res, doncs.

La primavera és a les portes i no hem de deixar que les nostres carencies acaparin les nostres energies!

Bon Març!

10 comentaris:

  1. Me ha gustado la positividad y optimismo que destila tu escrito, Angels, enhorabuena. Un beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cómo te dije, me alegro de haber escrito algo similar a lo que una mayoría piensa.
      Gracias Izaskun!

      Elimina
  2. D'acord al 100%. El gran repte de saber canviar d'objectius o mes dificil encara marcar-los, tan acostumats com estem a la rutina.
    Toni B.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt difícil canviar d'objectius i , encara més, marcar-els, desde dins la rutina en la que som ficats. Per mi que el primer que s'ha de fer és sortir de la rutina i després intentar-ho!
      Jo hi estic disposada!

      Gràcies Toni pel teu comentari!

      Elimina
  3. Qué be escrius Angels!M'ha agradat molt lleguir el que has escrit i tenim que pensar aixi per tirar endevant en aquesta época que ens toca viure.Teresa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Teresa!
      És simplement el que crec i el que sento. Dit d'una manera o d'una altre, hauría de ser el discurs de tothom!

      Gràcies pel teu comentari!

      Elimina
  4. Ojalà que aixó que has escrit fos el discurs general! Això i res més.

    Mercé.

    ResponElimina
  5. Gràcies pel teu comentari Mercé.
    Estic segura que si al llevar-nos veiessim, sentissim, oloressim coses així, o similars, ...viuriem les coses molt diferents!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Hola Àngels,

    Si em permets, m'agradaria dir que no a la resignació, però si a mentalitzar-nos que el nostre umbral material no té ja cap valor. Hauríem de ser tots més humils i aprendre a viure amb moltes menys coses superficials. Envoltar-nos dels nostres, dels qui més estimem i ens estimen i ajudar-nos mútuament uns als altres.
    Oblidar-nos o almenys intentar-ho, de tot lo dolent que ens estant dient dia a dia i que l'únic que ens proporciona és molta por, molta inseguretat, molt desànim, etc.
    Tot això fa que no puguem ser feliços.
    Si ens imaginem un moment com seria el dia a dia sense por, veurem que haurem aconseguit ser feliços. Per què doncs, no els hi regalem la por a tots aquells que encara no s'han enterat com estan les coses i es queixen davant les retallades que altres anem patint des d'anys enrere, però que com a empreses privades a les que potser pertanyem, no els hi preocupava aleshores?
    Penso que la unió fa la força i hauríem d'anar tots a una i no només queixar-nos quan ens afecta a nosaltres directament, no?
    Així que ara és moment d'apretar-nos tots el cinturó i treballar molt i molt i des del molt d'hora, com diu en Guardiola, per intentar sortir-nos-en tots plegats.
    Una bona dosis d'humilitat i sacrifici i endavant que segur que ho podem fer!!!

    Bon març a tothom,

    Núria M.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deixant de banda molt tòppics...ser feliç no passa per que acabi aquesta crisi, com també ho pots deixar de ser per culpa d'ella. Bones paraules i bon receptari de bacallà...que pel bacallà també passa la felicitat !!!...en cuinar-lo, vull dir...juas...no penseu malament.
      Bé, ja callo.

      Elimina

comentaris