ROD STEWART I AMY BELLE

Ahir cuinava el sopar amb en Rod de fons i pensava que, realment, hi han hagut molt poques veus i personatges com ell!
M'agrada la seva veu com esquerdada, com carregada de moltes coses ( i no totes saludables...) M'agrada el seu eternitzat tallat de cabell i també, i molt, com es mou.
Un día vaig trobar aquest video on comparteix una cançó preciosa i així va ser que va passar a ser banda sonora de la meva vida durant una bona temporada.

Ell és en Rod i ella, l'Amy.
Quants Rods i Amies hi deuen haver al món!... Però dubto molt que n'hi hagin un parell com aquests i, encara dubto més, que junts facin sonar una sola cançó d'aquesta manera.
En Roderick David Stewart deu voltar els 70 i pocs anys i us vaig a dir que m'agrada igual ( o més) que  en fa vint, quan cantava alló de Forever young, cançó que va fer seva de totes, totes!
Ell  m'en fa adonar de que és del tot possible trobar interessantissims a senyors d'una estupenda edat!!
Pensar que és un personatge del que s'han vengut més de 150 milions de copies dels seus treballs, està aviat dit...
Bé, no cal ara explicar-vos vida i miracles d'aquest Sir. Sí, Sir, doncs en té el títol com Sir Elton John , Sir Sean Connery , Sir Mike Jagger , Sir Paul McCartney... Podeu, vosaltres mateixos, saber de la seva história a internet on segurament la  trobareu molt precisa. Jo només volia donar-vos l'oportunitat d'escoltar una cançó que em té el cor robat.
Ella, és  l'Amy. Una noia de la que costa molt saber-ne alguna cosa.
Cantant de música folk nascuda al any 69 a Glasgow i que era pràcticament desconeguda fins que precisament aquesta actuació que teniu aquí la va llençar a una fama que ha aprofitat a la seva manera. Una veu que fa esgarrifar i un posat que enamora...
Rod la va sentir un dia cantant al carrer i la va convidar  acompanyar-el  al seu concert a la Royal Albert House de Londres. A partir de llavors, l'Amy, ha colaborat amb moltissims altres artistes.

Tot això està molt bé però... en aquest video hi ha una tercera persona que també em té el cor robat i que vé a fer ombra a unes veus tant impressionants. Es tracta de la noia saxofonista. Una espectacular noia rossa que de cop s'aixeca i enmudeix a tothom amb només les tres primeres notes del seu instrument. L'Amy queda muda també.De tots és sabut que  no hi ha res millor que una dona per enmudir-ne a una altre...
El nom de la saxofonista no fa ni dues hores que l'han descobert per mi. A mi m'era impossible! La noia es diu Katja Rieckermann i l'hem de recordar. Ara que ho he mirat, té també un historial que no deixa a ningú indiferent. Busqueu, busqueu!
Al final de la cançó podeu veure el gest de la saxofonista endressant el seu instrument...Qui fa callar a qui? Difícil tria!
Moltissims cops, simplement, no cal triar.

Durant unes curtes i delicioses vacances vaig estar en un hotel que va resultar ser l'hotel preferit de Rod Stewart arreu del món per la seva tranquilitat.
Després de sopar, els clients que hi erem, anavem a una sala que donava a una terrassa a pendre una copa abans de sortir a fer l'última passejada. A la sala ens hi esperava un fosc piano de mitja cua i un noi que el tocava molt bé. Cada nit algú dels assistents s'arrencava a cantar animat per un mini-públic expectant. A mi no em va costar gens decidir-m'hi i a la segona nit ja vaig ser de peu al costat del pianista i triant les cançons per cantar. Aquesta si, aquesta no....
No us penseu..tenia el meu públic!!
A vegades he pensat que potser en aquell mateix piano, en Roderick, durant les seves vacances, també ha fet passar bones estones als tertulians de turno...Qui sap?!

Disfruteu d'un lloc preferencial a la Royal Albert House.


6 comentaris:

  1. Una canço preciosa i una imatge exclusiva.Unplaer per els sentits com tot en aquest blog!

    Mercé

    ResponElimina
    Respostes
    1. No fa gaire que vaig descobrir el video per casualitat i també vaig trobar que era per guardar!
      Gràcies per el teu comentari!

      Elimina
  2. Una passada!!Quina cançó mès bonica!Gràcies Angels, per que he recordat vells temps.La música no te edat,hem fa sentir el mateix que sentía quan era adolescent.No fa molt vaig escoltar una versió d'en Rod Stewart cantant amb l'Ana Belén ,ell amb anglés i ella amb castellá.També molt bonica.Teresa

    ResponElimina
  3. Gràcies Teresa! Si ,les cançons ens porten molts cops a la seva voluntat! Per això ni han que no hem de perdre de vista!!

    ResponElimina

comentaris