NOMÉS PER AVUI

Només per avui intentaré viure exclusivament el dia sense voler resoldre el problema de la meva vida d'una sola vegada.
Només per avui tindré cura del meu aspecte: seré corrrecte en les meves maneres , no criticaré a ningú  ni pretendré millorar, ni disciplinar a ningú si no a mi mateix.
Només per avui seré feliç en la certesa de que he estat creat per a la felicitat en aquest món.
Només per avui m'adaptaré a les circumstàncies sense pretendre que els circumstàncies s'adaptin a mi.
Només per avui decicaré deu minuts del meu temps a una bona lectura, recordant que com l'aliment és necesari per el cos, la lectura ho és per l'ànima.
Només per avui faré una bona acció i no ho dire a ningú.
Només per avui faré una cosa que no desitgi fer  i si em sento ofés en els meus sentiments, procuraré que ningu s'en assebenti.
Només per avui em faré un programa detallat. Potser no l'acompliré del tot però m'el proposaré i em preservaré de dues calamitats: la pressa i la indecissió.
Només per avui creuré fermament (encara que els circumstàncies em demostrin el contrari) que la Divina Providencia s'ocupa de mi com si no existís res més al món.
Només per avui no tindré pessimisme ni temors. De manera particular no tindré por a gaudir del que és bell i creuré cegament en la bondat de la gent.

   ...Això que acabeu de llegir, ben podria ser el fragment d'un llibre dels que actualment estàn tant a l'abast anomenats "d'autoajuda". El text podria pertànyer a un llibre molt actual sense cap etiqueta que fes notar el pes d'un tipus d'inclinació concreta de tendència política o religiosa. Un text tret, doncs, de qualsevol lloc amb només ganes clares d'infondre l'optimisme de viure que tantes vegades ens convé...
No és així. El text que acabeu de llegir és  un fragment del diari personal del Papa Joan XXIII anomenat també, el Papa bó. Diari que va comencar a escriure a l'edat de catorze anys: Diari de les ànimes, i que és plè de recomanacions entenedores i atemporals.
Trobo que és un text preciós, tant d'estructura com d'intenció, per quasibé aprendre de memoria com si d'un mantra es tractés. Indicacions personals plenes del sentit comú.Sentit comú... que tanta falta ens fa!!
A vegades m'arriben a les mans coses com aquesta que, inmediatament després de llegir-les, ja sé que em val la pena tenir-les a prop per si de cas. Aquí us ho deixo escrit per quan volgueu.

8 comentaris:

  1. Només per avui i si convé, demà ho tornarè a intentar..
    Gràcies per compartir algo no al abast de tohom

    Carles

    ResponElimina
  2. Una gran pauta de conducta que sin duda traspasa fronteras de creencias, colores y tiempo.

    Rosa María Luengo

    ResponElimina
  3. Si tots tinguesim present tant sols algun d´aquets proposits cada dia, l´actitud de la societat , en general, canviara i per tant el mon seria una mica millor. Tot directament proporcional. El buscare i el imprimire per tenir.lo present. Teresa

    ResponElimina
  4. Gràcies Carles,Rosa María i Teresa!
    La veritat es que no é si Joan XXIII disfruta del seu èxit 2.0! Ha sigut una entrada que llegit amb grat moltissima gent i per aixó estic contenta!
    Fins aviat!

    ResponElimina
  5. Intentare seguir aquest maravellos escrit com a minim el dia d' avui....i el tindré pressent!!!!
    Un escrit amb molt de fons !!!
    Gràcies per compartir.ho.

    ResponElimina
  6. Són com 10 manaments del saber fer!!

    Si fóssim capaços de practicar-los, quanta felicitat tindríem tots!

    Per què no intentar-ho?


    Núria M.

    ResponElimina
  7. Quin...quin encert seria apredre aquest escrit de memoria!
    Gràcias,

    Joan Soler

    ResponElimina

comentaris