UNS BONS CALAMARS ROMANA

Per a la Montse amb una abraçada!
No és tant fàcil fer uns calamars a la romana, primerament perquè hi ha moltes maneres de fer-els i d'entrada ja ens costa decidir quina escollir!
Arrebossat tou? Cruixent? Gruixut-lleuger ?  Molt lleuger? Transparent?...Tots tenen la mateixa base: Ou, sal, farina i líquid.
L'ou serà sencer si volem l'arrebossat tou i, només farem servir la clara, si el volem cruixent. En aquest últim cas haurem d'afegir una mica de colorant per tal que els calamars ens quedin de bon color.

La recepta base de la pasta de fregir pot ser aquesta:
  •  1 ou (sencer o només la clara)
  • sal (com si fessiu una truita)
  • 2 cullerades de farina normal
  • 3 cullerades d'aigua amb gas (o cervesa)

  En un recipient fer-hi batre l'ou sencer (o sols  la clara si voleu un arrebossat més cruixent), afegir-hi la farina i barrejar. Abocar-hi el líquid i posar-hi la sal. Remenar.
La pasta de fregir ha de quedar espessa i un bon truc és sucar-hi una cullera sopera. La pasta ha de tapissar totalment l'esquena de la cullera sense que rellisqui avall. Reservar en fred fins el moment de fer-la servir.
Rentar i tallar els calamars a rodalles no molt amples. Eixugar-les molt bé i extendre-les sobre una superficie amb paper absorvent per tal de que les rodalles no quedin gens humides. Salar i passar-les  per farina blanca, banyar-les dins la pasta de fregir amb l'ajut d'una forquilla i fregir en abundant oli calent.
Jo faig servir un cassonet petit  d'acer inoxidable i cada cop en fregeixo quatre o cinc, no més.
Al sortir de l'oli, deixar els calamars sobre paper absorvent altre cop.

Podem jugar a canviar el tipus de farina, fins i tot a provar a fregir amb tèmpura. En aquest cas, és fà la pasta sense ou i amb aigua molt freda. L'arrebossat llavors es totalment transparent. De la tèmpura ja en parlarem un altre dia. Necessita d'una explicació a part!
Podeu també provar de fer-los un dia amb aigua amb gas i un altre dia amb cervesa, aviam que us sembla!

Els calamars a la romana és un d'aquells "plats" que agraden a la majoria i que amb una amanida i poc més, solventen un àpat. Una petita preparació que sempre vé de gust . Una preparació rodona!:)



4 comentaris:

  1. Mmmmmm! Són exactactament com sempre se han fet els calamars a casa meva! Jo faig amb aigua i llevat que ve a ser l'aigua amb gas .Bona idea!

    Anna

    ResponElimina
  2. Exactamanet Anna! El llevat substitueix al gas! Prova-ho amb Vichy o cervesa! Ja em diràs!
    Gràcies!

    ResponElimina
  3. Una vegada vaig fer, però no recordo com era la recepta. El resultat nefast :( no em sembla fácil agafar el truc, però estic farta de menjar els congelats que semblan de goma :( m'hauré d'arriscar.
    Un petó. I moltes gràcies!

    ResponElimina
  4. Els calamars a la romana es un dels meus plats preferits, el inconvenient es que esquitxen molt i per aixo no els faig casi mai i nomes els menjo a fora de casa!!! Ara els fare tal i com ho has explicat - es que no t´has deixat cap detall!!-jo no hi posava l´aigua amb gas. Aixo ho faig quan fregeixo esberginies rebossades.Teresa

    ResponElimina

comentaris