PASTA FRESCA AMB TOMÀQUETS I PARMESÀ

Ingredients bàsics+ Cuina simple= Resultat amable.  Sempre resulta 

Serà que vaig veure "El Padrino II" l'altre dia i vaig reparar amb l'imatge on la Sra. Andolini cuina delicadament  la pasta en un petit i fosc espai pel seu marit i amics, o que dissabte van fer un reportatge interessantissim sobre el món de la pasta a l'orient i també a Itàlia, que fà dies que tinc desitg de pasta simple i avui, he vist el desitg fet realitat!!
La pasta, junt amb l'arrós, és l'ingredient més utilitzat arreu del món formant part de dietes tant diverses com persones existim.
El seu origen no és clar però tot apunta que els xinesos van ser les pioners en la seva elaboració. Està clar que la feien amb fècules d'arrós que, al passar a occident, van convertir-se en fècules de blat i així van anar diversificant cadascuna al seu ritme i estil, omplint el món que coneixem.
La pasta té un alt contitngut en hidrats de carboni el que dona a l'instant una descàrrega energètica com molt pocs aliments fan, fent-la així indispensable en dietes baixes de proteines com podria ser una dieta vegana i també en dietes per persones que necessitin una punta d'energia quasi instantània, com poden ser algunes dietes  per esportistes. Ara, en les dietes,  també s'han substituit les propietats de la pasta per altres històries de resultats poc provats. Ja veure'm!
La seva preparació sempre és molt senzilla: Bullida en aigua i sal i escorreguda la tenim a punt per qualsevol acompanyament partint d'un raig d'oli.
Aqui us deixo la que jo he preparat aquest migdia i, val a dir, que una de les meves preferides.
Tagliatelle amb tomàquet i parmesà. Un retorn a l'origen i a la qualitat del producte. Productes que podem trobar a menys de cinquanta metres de casa nostre amb totes les condicions.

Necessiteu mimos? Pasta per tutti!


Ingredients per dues persones ( Mida romàntica) :)

250 grs. de pasta fresca sense farciment
aigua, sal i un raig d'oli d'oliva

6 tomàquets de pera, vermells
3 grans d'all
5-6 fulles d'alfàbrrega fresca
2 fulles de sàlvia
una mica de julivert
25 grs,. de mantega
oli

Preparació:

Trocejem els tomàquets i pelem i trocejem els alls toscament.
En una paella amb oli calent hi fem donar un parell de volts als alls, posant-t'hi a continuació els trossos de tomàquet. Remenar el resultat de tant en tant fins aconseguir una salsa homogènia. Afegir-hi sal, pebre i sucre. A última hora una cullerada de mantega. Tastar i rectificar. Reservar.
Mentrestant tindrem una gran olla d'aigua bullint i, quan ho faci, hi posarem la sal i el raig d'oli. L'aigua ha de ser molt abundant.La pasta ha de poder bellugar-se dins el recipient amb total naturalitat. La sal també ha de ser abundant. Es conten 10 grs. (una cullerada sopera) per  litre d'aigua.
Quan l'aigua bull s'hi posa la sal i inmediatament, la pasta. Remenar amb cullera de fusta i esperar a que sigui cuita al dente. Si es pasta fresca més de tres minus és massa i si és seca, més de vuit, un pecat.
Escòrrer la pasta en una escorredora amplia i ,si es fa servir d'inmediat, no cal passar-hi aigua freda però sino, és obligatori passa-hi aigua per tal que deixi de coure.
Disposar en un recipient a punt de servir. Posar-hi un raig d'oli, remenar  i portar a la taula amb la salsa de tomàquet al costat, el parmesà en un tros i el seu ratllador.
Servir la pasta a cada plat, abocar-hi la salsa i deixar que cadascú es ratlli el formatge parmesà al moment i al gust.
El formatge parmesà de tots els ingredients no és pas el que menys importancia té.
De parmesà nosaltres en podem trobar principalment de dos tipus, un de més car i un d'infinitament més barat. El bó és el car. Parmigiano Reggianno sempre és el millor. El Grana Padanno és un formatge amb una acceleració de curació provocada que resulta atractiva, però que hem de ser conscients  de que, de parmesà de debó, en té poquissim

Un cop tenim el plat davant, amb aquest espectacle de gust i colors, només queda exclamar: Bravo!!

Us deixo aquí un vals que, a la recepta, hi va ideal...El coneixeu?