PENSO EN EL NADAL (2011)

Avui, m'he llevat molt d'hora per ser diumenge.
M'agrada aixecar-me abans que ningú els dies de festa i disfrutar de saber que tots dormen encara als seus llits i que, mig a les fosques i en silenci, tinc encara ben bé un parell d'hores per això, per disfrutar del fet d'estar amb tots però sola.
Tot el que m'envolta em fa pensar ja en el Nadal i he començat a practicar el meu esport preferit que és començar llistes i llistetes de coses a fer . És això, l'imaginar-me fa una estona aquí ara amb una gran tassa de café amb llet calent al costat, el que m'ha fet sortir del llit aquest matí.
Penso en el Nadal i, tot i que és una época de l'any que m'encanta, noto que tinc dos sentiments completament oposats: angoixa i expectació.
Miro al meu voltant i tinc tres enormes caixes aqui terra amb etiquetes que em diuen que dins hi guarden coses de  Nadal ( coses que ja hauria d'haber-ne fet tria al endreçar-les!). Sé també que als armaris hi tinc encara regals per embolicar i roba per classificar i donar...També sé que haurem de montar l'arbre de Nadal avui, peti qui peti. El pessebre no sé si el deixarem per entre setmana: senzillament no em dona la vida!
...Per molt que ho vulgui les situació no canviarà, però acceptar que això que sento ara no és res més que quelcom molt similar al que sento cada any, potser ho suvaitzarà tot plegat.
Amb els anys s' assumeix que el comformar-se no és fracassar del tot, oi?
He d'acceptar que el Nadal també és això que m'envolta i sento: una emocionant barreja entre el caos i el silenci.
El preciós mes de desembre: batibull d'emocions que a vegades exterioritzem (uns més que d'altres) amb mal de cap, llàgrimes, compres compulsives , àpats inpropis, gestos d'una generositat exagerada...

...Què demaneu vosaltres al Nadal quan us quedeu a soles com jo ara??...Més crédit a la tarja? Un vestit que no us vaigi estret? Inspiració divina per el dinar de Nadal?...Em nego a pensar que això és el que ens desitgen amics i coneguts quan ens diuen: -Bon Nadal!- Jo, no és el que desitjo a ningú!!
Mireu...penso que mentalitzar-nos de que el Nadal  vindrà i passarà tant si volem com si no, i que de modo intens dura només 48 hores, ens farà molt bé en moments d'agobiament!
Disfrutem doncs d'aquesta realitat!
Assimilaré avui aquesta idea i en disfrutaré  i ara, abans de que es llevin, vaig a obrir la primera caixa aviam. En concret una que posa...: "Nadal -Boles". Més clar, aigua:)!

Fins aviat!

4 comentaris:

  1. Comparteixo aquest sentiment amb tu , Angels.Quan camino per la ciutat i veig els aparadors farçits de decoració nadalenca , no sento res de res .Tot aixo es fa amb el proposit de vendre .Jo, quan realment sento el Nadal es a la Misa del Gall i l´endemá quan amb desperto - tambe la primera-i ens diem Bon Nadal amb els de casa i ens fem un petò.Aquest cap de setmana tambe volia decorar la casa, pero cada any tardo mès i aixó va lligat amb que no em faig la idea de que dintre de dues setmanes ja hi serem.
    Conformar.se no es fracasar!!! sino adaptar.se a les situacions que t´envolten..algu m´ho va dir i em va agradar .Teresa

    ResponElimina
  2. Es verritat .El pensar en Nadal ens agobia molt!!!!!!!!!!
    Peró aixo en té la culpa la tele ,les revistes i coses aixins.
    Jo també faix motles llistes i despres les perdo!
    Gracies

    Mónica L.

    ResponElimina
  3. Gràcies Teresa i Mónica!!
    Endevant amb el nostre particular Nadal, sigui quin sigui!! Però que SIGUI, si us plau!!!
    Teresa, aquest any ens veiem a Missa del Gall !!:))

    ResponElimina
  4. Ja falta poc!!!
    D'aquests dies m'agrada veure la il.lusió amb que esperen els petits de casa aquest futur inmediatíssim que estar apunt d'arribar.
    Ells només tenen ganes de veure finalment que els hi portarà el Pare Nadal o els Reis Maigs i que tants dies porten mirant i rumiant en els catàlegs i anuncis publicitaris televisius.
    Mama, tu creus que em podran portar aquesta joguina?
    Creus que en trobaran per a tos els nens que en demandaran?
    Jo m'he portat bé, oi?

    Els que no som tant petits és cert que sentim mandra davant tot el desplegament que suposen les Festes de Nadal, però també és una bona manera de retrobar-nos la família per passar hores davant la taula, donar gràcies per estar els que estem recordant i comparant el dia viscut amb altres d'anys anteriors i desitjant que l'any següent sigui com a mínim igual.
    Però encara conservo la ill.lusió per a saber que em portaran a mi els Reis Mags , em poso nerviosa quan s'apropa el dia i m'emociono quan arriba l'hora. És fantàstic!! No vull perdre aquest sentiment mai!

    Llistes? Quin munt de llistes! Jo també en faig moltes i no sé si per sort o desgràcia estant en constant moviment. Ara poso això, ara trec això altre,...

    Són temps difícils, però l'esperança i l'alegria no l'hem de perdre.
    Amb poc o molt hem de saber gaudir del que tenim i d'estar amb qui estem. I si a més tenim salut, ja podem donar MOLTES GRÀCIES, perquè llavors ho tenim tot.

    MOLT BON NADAL I ANY NOU 2012!!

    ResponElimina

comentaris