LLICENCIATS EN CUINA?

Sabem de llicenciats en química, física, dret... i, d'un temps ençà ( i "in crescendo"), ens fa l'efecte que els nostres cuiners han de ser també llicenciats en cuina per fer el que fan. Cap on anem...? Per què no li donem la volta a tot plegat?? De veritat que cal?
Potser comença a ser hora de que la teoria, que s'estén com taca d'oli, sigui vox populi enervada:
Els cuiners han de ser per davant de tot, aixó, cuiners.

No m'agrada pensar que pot arribar un dia que, a banda de cuiners, hagin de ser catedràtics no se sap gairebé de què, biólegs o, fins i tot, semblants a metges.
Un dia vaig llegir que no és pot teoritzar ni  publicar a tort i a dret sobre la sobre la teoria quàntica de la explosió  de la croqueta líquida dins la cavitat bucal. Tenien molta raó i n oobstant s'esta fent quelcom semblant.
Els cuiners són cuiners, la seva feina es cuinar  i no tant profetitzar sobre temes que cada cop semblen menys relacionats amb l'alimentació.
Crec que el que sería interessantissim és rebre lliçons de deontologia culinaria  i també d' aplicació de l'etica comercial en relació a la qualitat- preu dels plats amb amb els que ens deleiten.
Fan falta molts aliments arreu del món per no sentir un rebombori d'estómac al pensar en menjar de postres per exemple: Pluja (sense el pronom, que sona més intens!) de torró avellanat sobre gelat de les primerenques flors d'espígol que reposa sobre un cruixent de farina de balt serraí. Tot empolvorat  de cristalls de sal asseccada al sol matiner de cara a la .....
És senzillament, obscé i insultant!

Aquesta teminologia (menys exagerada,es clar!), aquesta manera de  fer, va tenir el seu moment, la seva época i el seu autor. Va ser una revolució  llançada al vent que crec que els cuiners que comencen han de saber interioritzar i deixar passar simplement perqué el seu moment: ja va ser. Si algú pot seguir en aquesta linea és el seu impulsor i quatre més de comptats però, si us plau, a  l'inmensa majoria que esferifiquen sense sentit, que fan servir el nitrógen líquid com aigua de maig i  extranys recipients que s'han inventat sobre la marxa..., jo els hi diria que l'èxit crec que rau en tornar a buscar l'essència d'un bon fricandó o d'unes patates amb sípia. No ho creieu?
Jo, si  m'hi dediqués, intentaria fer això: donar-hi completament la volta.
Ja hi ha grans cuiners que fa temps que hi aposten. Carles Gaig n'es un, i dels bons. En el seu restaurant La Fonda- de Bcn- els millors plats tradicionals són a taula. L'inmensa majoria de bons  cuiners del nord no han deixat de fer la cuina que han fet sempre, això si , millorant dintre d'uns límits aprofitant tot l'avanç possible.

Si voleu disfrutar d'una altre manera del plaent món de la gastronomia us recomano uns quants llibres de narrativa i unes pel.licules de tardes bones. En una altre ocasió us recomanaré llibres més histórics, o crítics sobre cuina, també molt interessants.

LLibres:

Confessiones de un xef , Anthony Bourdain
   El relat ens porta, de la mà del seu excèntric protagonista( i escriptor), als interessants rera cuines buscant l'àpat perfecte.Un llenguatge provocador ens farà  ser dins d'un ambient de drogues i sexe poc imaginable.
Paris era una festa, Ernest Hemingway
  Una descripció del Paris de 1920 on l'escriptor reviu una época de pobresa però d'inmensa felicitat .El tema gastronòmic hi és molt present amb anècdotes divertides i curioses.
*Como agua para chocolate Laura Esquivel
  Grans àpats preparats amb sensualitat extrema. Millor el llibre que la pel.licula. Detalls incomparables.
*El año de los espaguetis Haruki Murakami
 Deliciós conte que ens transporta a la cuina d'un noi al que la soletat el porta a cuinar espaguetis continuament i de milers formes possibles.Té l'excusa perfecte  per sentir-se útil i aillar-se del món. Escusa, per altre banda, recurrent en molts cuiners.

Pel.licules:
  • El festin de Babette Reflexionar sobre la felicitat de les coses senzilles. Molt recomanable.
  • La Gran Bouffe Marcello Mastroianni ,Michel Piccoli...Una joia
  • Julia and Julie Sensibilitat que travessa temps i circumstàncies
  • Deliciosa Martha (la versio original, si us plau!!) Treball i constancia d'una dona introvertida. La seva vida canvia quan la seva germana mor i s'ha de fer càrrec de la seva neboda.
  • Xocolat Conte preciós on la xocolata desperta a un poble que viu aturat en el passat. La protagonista, Juliette Binoche, els fara tornar a sentir i  a vegades, perillosament...
Totes elles pel.licules amb un tret comú: Un grau molt alt de sensibilitat. Com ha de ser.

8 comentaris:

  1. Quanta raó que tens!, però si em permets la crítica que estàs fent en l'entorn culinari, m'atreviria a fer-la en general.
    Parles de la cuina perquè és un món que coneixes molt bé, però és que passa el mateix en molts camps diversos
    És que només sabem copiar l'èxit dels altres i fer-lo nostre?

    Menys copiar i abusar, i més enginy i emprenedors/es! A què esperem?

    Salut,

    Núria

    ResponElimina
  2. Tens raó Nuria!!
    Si no trenquem cadencies ,costums o vicis...no hi han sorpreses!!
    No sempre és tracta de descobrir, a vegades és tracta sols de mirar enrera o al costat i millorar!
    Gràcies per el teu comentari!!

    ResponElimina
  3. Totalmente de acuerdo con esta reflexión y con el comentario anterior . Crear ,crear ,crear.

    Juan Alonso

    ResponElimina
  4. Post que ve a enrrodonir els de la teva experiencia a Cala Montjoi.
    Jo també crec que ja esta be de tanta cuina que no entenem.

    Anna

    ResponElimina
  5. La creativitat es el motor del mon!!! Cert, pero sense tecnica, sense formacio, la creativitat no sorgeix.
    Les extravagancies, les tendencies, les modes, son cicliques.
    No pateixis, van caient soles.
    Ah!! espero que ningu s'escandalitzi si llegeueix Bourdain !!! (es genial !!)

    Toni B.

    ResponElimina
  6. Hola Toni!
    Et dono tota la raó :sense tècnica ni formació no hi ha crativitat però ... que passa quan la técnica i formació d'un aspirant a cuiner requereix tal rigurositat en coneixements de fisica o química o fins i tot biologia??
    Queda llavors espai per a la creativitat, per a la improvització...?
    No se ,no se...
    Gràcies!

    ResponElimina
  7. Confessiones de un xef....
    Sense paraules!!!

    Joan Grima

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has dit que no tocaries temes polèmics !!!
      Per mi, la creativitat és molt relativa. Jo sòc dels que pensa que per sobre de tot està treballar treballar i treballar. La creativitat surt sola...quan vol i com vol.

      Elimina

comentaris