A LES NOIES

  Decidir el estar sola és molt diferent que estar-ho per força. Desde sempre ens han previngut sobre els vicis de la solitud però, han fet prou intenció en els plaers de la mateixa? No. Els plaers de la solitud sempre han estat reservats a les nenes dolentes...
No ens ha d'extranyar, llavors, que al cap d'uns moments d'estar a soles i sense fer res, ens neguitegem fins al punt de buscar a qui trucar o, fins i tot, de rumiar què fer!
...La xocolata, com anomenar a un dolç que ens sedueix de tal manera? La música,... com anomenar a una cançó que et fa ballar al mig del passadis? Un objecte de papereria sense intenció de trobar-hi la funció concreta, unes flors sense motiu, unes olors, unes paraules llegides no sé on, un paissatge...Plaers que, de gaudir-els  acompanyades, són plaers  completament diferents. A vegades, fins i tot, plaers que ens passen per alt!
Jo crec que  no estem trastocades si coses com les que he descrit ens desperten el sentit del agraïment i ens recomforten. No estem tant bojes, amb una mica de sort penso que només estem un xic enamorades de nosaltres mateixes i del nostre espai, quan el tenim. Els nostres espais a soles ens són necessaris per agafar aire. (#Petitsplaers)
Ara surto a comprar en un matí que convida a no fer-ho, sí, però sè que m'espera mitja horeta d'un agradable esmorzar en una petita cafeteria. Sola? Per descomptat.