ANTHONY AND THE JOHNSONS




Hope there's someone

   Per a mi, poques coses hi han que igualin l'intensitat que em transmet la música d'aquest grup en un día de pluja. "Pop Barroc", diuen els entessos.
El grup és liderat per l'Anthony que n'és el seu pianista i compositor. Algú amb una infancia difícil al Regne Unit i amb una joventut que tampoc li ha vingut a facilitar gaire les coses.
La seva particular veu ha fet que s'el poses a la mateixa capsa que Nina Simone  i similars però, el seu piano, la seva imatge, no ha pogut ser encapçada encara  juntament amb la de ningú.

Una imatge que no sabría qualificar...De vegades em sembla clarament un home però altres cops juga a despistar-me i em mostra una imatge del tot ambigua que em fa trontollar els pocs esquemes que em queden dempeus. L'Anthony juga un joc amb nosaltres que, si sabem agafar-hi el traç, és sempre un descobrir.
Totes les seves cançons tenen una lletra que parla de diferents aspectes de la vida, de la seva vida.Ens parlen de  la mort, el desitg de transformar-se en dona, la natura , l'infantesa...
Donada a la melangia que sóc, la pluja m'el acosta sempre com ho fà amb segons quines olors, quins colors i  també amb segons quins records o desitjos. És com si la pluja em desvetllés els sentits que, en canvi, el sol i  la claror, m' adormen.
Us deixo la cançé que d'ell més m'agrada juntament amb la de -One dove- que és va fer algo més  "comercial" en sortir com a rerafons en la pel.licula de l'Isabel Coixet: Sonidos de Tókio i més tard, per Nadal, en un anunci d'un perfum.
La primera és- Hope there's someone- i si pareu atenció veureu que la  lletra canta el desitg de que, al morir,  algú  l'esperi  i el cuidi en el més enllà. Soposo que això ho desitgem tots però pocs sabriem demanar-ho com ho fa ell.
La segona- One dove- és una cançó que suplica  un abisme per tal de poder tenir un instant de pau. Sols un instant. No ens és familiar el desitg?...


One dove 

Escoltar  les cançons en "directe" d'un concert m'és un plaer doncs escolto també els seus espontanis silencis i puc disfrutar dels seus gestos i així, sospitar els seus sentiments.
Grans artistes han afirmat que en la seva veu s'hi troben reflexades les emocions més universals.

M'encanta la seva veu, les seves lletres i, per descomptat, la música del grup liderat per l'Anthony  i no sóc l'única, doncs sé que és el tercer cantant amb més seguidors arreu del  món. Perquè doncs no és més conegut mediaticament?...Doncs per què la seva "exclusivitat" és part del seu èxit. Disfruta de l'exclusivitat dels autèntics de veritat i ens en fa disfrutar quan nosaltres volguem només amb un click.

9 comentaris:

  1. Angels, quina sorpresa descobrir al blog un cantant com Anthoni en una tarda de dissabte, encara que sigui sense pluja. M'ha fascinat., No tinc molt a dir perquè, tu ja ho has dit tot. Després de llegir el teu comentari, he escoltat un munt de cançons en el you tube, és impresionant la seva veu,, la música.,les lletres .. Quan interpreta.Hope there 's someone, et quedes sense paraules perquè el sentiment és tan gran! FINS I TOT algunes llàgrimes m´han caigut El vaig a incloure en spotify, on tinc els meus cantants preferits!!Teresa

    ResponElimina
  2. Veure'l en directe és una de les coses més boniques he viscut! L'escenari deixa de ser escenari, el públic deixa de ser públic i l'atmosfera que es crea és a mig camí entre surrealisme i tendresa pura. Si tens oportunitat de veure'l, no ho dubtis! Marta

    ResponElimina
  3. M'agrada que els dos comentaris anteriors siguin un d'una persona que desconeixia la seva existencia i l'altre d'una que ha tingut el privilegi de veure'l en directe !
    Jo sóc en mig de les dues.
    M'agrada haber donat a coneixer l'Anthony a laTeresa i també poder dir-li a la Marta que segurissim que, si algun dia s'em presenta l'ocasió, no em deixaré pedre el poder anar a veure'l.

    Gràcies Teresa i Marta per el vostre comentari.

    ResponElimina
  4. Tens rao en tot el que dius!! per a mi es indispensable. Quan l'escolto es perque quelcom interior m'empeny a fer-ho, impulsiu i pasional. Brutal.
    Toni

    ResponElimina
  5. Si, això mateix ,és un acte reflexe passional i impulsiu el que ens porta a escoltar-el. Un acte reflexe que estic segura és el que vol provocar!
    Gràcies Toni per el teu comentari!

    ResponElimina
  6. Conocí a este cantante precisamente con esa canción, Hope there's someone, hace unos meses cuando me la envió un buen amigo. Es muy emotiva, imposible no soltar una lágrima escuchándola y fijándose en la letra. Todo un descubrimiento.
    Gracias Ángels!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola !!Yo tampoco hace mucho que le descubrí. Harà un par de años. Peró desde entonces siempre hay el momento ideal para él y sus letras.
      Qué cosas,verdad?

      Elimina
  7. Certament fa poc temps que conec a l'Antony (no Anthony) & the Johnsons. Admeto que es un producte poc habitual al que ens tenen acostumats els mass media. Al marge de les seves orientacions i ambigüitats personals admeto que transmet una expressió que li surt de ben dintre. Quelcom molt personal, molt íntim. Certament és molt dificil millorar la banda sonora d'un dia de pluja escoltant el "Hope there's someone"
    mcarolbcn

    ResponElimina
  8. Gràcies!
    Jo tinc Cds. on hi posa Antony i d'altres que hi diu Anthony es deu dir...segons com es lleva!:)
    Jo tampoc fa gaire que el conec , deu fer un parell d'anys i arrel de la peli "Los sonidos de Tokio". M'encanta sempre i em sorprén cada cop que sento de nou qualsevol de les seves cançons!!!
    Hope...Una meravella!!
    Gràcies de nou!!!

    ResponElimina

comentaris