AGOST

El vent acarona casa meva tangencialment. L'hi bufa les parets i les finestres, però no la penetra.
He passat la nit més calorosa que recordo i el poc vent que ha bufat de matinada ho ha fet, com sempre, en la direcció equivocada.
Portem mig agost i tinc la sensació de que ha sigut un mes atolondrat, extremadament calorós i agobiant molt abans d'arribar als migdies.
La calor ens convida al no fer res, a l'ombra, al gelat, a dormir quan ens vé de gust i a menjar el què el cos ens demana i, quan ho fà.
L'abandonament és l'estat preferit dels entusiastes de l'agost...
A mi no m'agrada la calor. Ni la calor ni claror excessiva o sigui que en aquest mes només puc estar receptiva i reflexiva i confiant que aquesta calma ompli el meu diposit d'energia creativa...
Tot i ser un mes que fà de parèntesi, al agost també s'ens revelen coses que hi havien preparades per nosaltres. Coses que no eren pel mes de març o l'octubre eren, precisament, per l'agost i són aquestes les que donaràn peu i graó al començament de setembre.
De sempre les curiositats ens esperen on no s'ens havia ocorregut mirar abans però, hi han curiositats que ens assalten, curiositats que s'ens planten al mig i ens desafien...
A vegades l'agost és entremeliat com cap mes de l'any.
Marxo uns dies en busca del fred i d'uns colors menys brillants. D'una calma més activa.
Fins ara...