UNA MICA D'INFORMACIÓ : AMANIDES



Aliments en el seu estat natural sense guarnicions innecessaries, tal com també m'agrada cada cop més la gent :  en estat natural i sense artificis.
Què ha passat amb les simples amanides de fulles tendres i verdes? Semblen haber desaparegut derrotades per la novelle cuisine i els seus adeptes.
Fins fa poc les amanides eren una sezilla composicó d'herbes, un pur vinagre , oli i sal i, en pocs casos, pebre comú. L'amanida era l'acompanyament perfecte a plats contundents i sopes o també formaven, elles soles, un àpat.
Les amanides segueixen comformant un plat lleuger per migdies atrefegats o per sopars frugals o bé l'acompanyament d'altres plats que ho mereixin. Les proporcions poden ser petites o abundoses depenen de cada ocasió.
En les amanides no esta tot inventat, encara que ho sembli. Només  fa falta un esperit curiós per incorporar variacions esquisides a alló que d'una manera natural es converteix en rutina. Però alerta...doncs vivim obsessionats d'una insaciable fam de sensacions cada cop mes fortes i això ens porta a cometre molts errors. De la mateixa manera que molts cops  ja no n'hi ha prou amb una caricia subtil  o amb el simple plaer de pell contra la pell, a vegades exigim massa a l'hora de satisfer les nostres apetencies gastronómiques precipitant així receptes totalment desvirtualitzades i fora de tot equilibri.
Em fa moltissima il.lusió deixar-vos aquí receptes d'amanides simples però també d'amanides amb noms propis que han fet d'elles Amanides clàssiques a tot el món. Amanides, però, que de tant voltar d'aqui cap allà, han anant deixant ingredients i maneres de fer per tot arrreu. Aquí us escriuré les originals receptes d'aquestes últimes per tal de que pogueu disfrutar-ne. Altres receptes serán més actuals però totes pensades per poder disfrutar de l'espontanietat o l'impuls de canviar, treure o posar, algun ingredient a últimissima hora. Perqué l'improvització és la que ho fa tot més divertit i, per descomptat, d'això es tracta tot.

L'amanida Waldorf, la Grega, la Caesar, la d'espinacs amb ou potxat,..una amanida de pasta diferent...

Gràcies.

1 comentari:

  1. Vull començar! ;))) Per cert recordes la serie de l'Hotel Falty? amb el John Cleese ? Hi ha un capítol amb una amanida Waldorf que era per morir-se de risa. be, m'ha vingut a la memòria ;)

    ResponElimina

comentaris